Sant Jordi 2017: Pot la nostra voluntat superar els límits de la naturalesa? Autoria: Penny

Quan parlem de limitacions o obstacles, sembla que li donem una connotació negativa.

Crec que tothom hi estarà d’acord en què la natura té uns límits, i que aquests venen determinats per ella mateixa. Així mateix, igual que els humans tenim la facultat de raonar, els ocells tenen la de volar. Un humà no pot volar de forma natural, i un ocell no pot parlar tampoc.

Cada cop s’està estenent més el concepte de ‘’la cultura de l’esforç’’, ‘’el cel és el límit’’ i frases semblants. Estic d’acord en que queda molt bé dir als altres que no han d’abandonar la lluita, que cal esforçar-se per superar-se i que només amb dedicació pots aconseguir el que et proposis.

Personalment, opino que la natura té una determinada estructura i no es pot fer res contra aquesta. Igualment, no sabria dir si la nostra voluntat en pot superar els seus límits, donat que, per molt que ens esforcem, sempre hi haurà coses que potser no aconseguim, el que ens causa un sentiment d’impotència i ràbia.

En conclusió, encara que la societat actual sigui hipòcrita (és molt bonic consolar algú dient que podrà aconseguir el que es proposi), el que superem els límits de la natura no dependrà només de nosaltres, sinó de les circumstàncies i els fets que ens envolten. Això sí, nosaltres mateixos decidim com volem que ens afecti el fet de no superar els obstacles: podem aprendre de l’experiència, o persistir en l’errada. És a dir, també gaudeix de coses positives errar, ja que aprenem i prenem consciència dels nostres actes.

Dura vita, sed vita.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *