Les xarxes socials han anat transformant la nostra manera de percebre i interactuar amb el món que ens envolta. A través d’aquestes plataformes, ens trobem immersos en un univers virtual en què la comunicació, la interacció i la compartició d’experiències esdevé omnipresent. No obstant això, un fenomen que ha aparegut amb força és la influència que aquestes xarxes tenen en la manera com percebem i, fins i tot, vivim la vida.

A més a més, les xarxes socials també tenen un impacte en les nostres relacions interpersonals i en la manera com percebem els èxits i fracassos dels altres. L’exposició constant a les narratives construïdes per altres usuaris pot conduir a una idealització irrealista de les seves vides, generant sentiments de competició i inadequació. Així, les xarxes socials no només afecten la nostra percepció de nosaltres mateixos, sinó que també influeixen en les nostres relacions socials i en la manera com interactuem amb el món.

En una societat cada vegada més interconnectada, és innegable que les xarxes socials exerceixen un impacte significatiu en la forma en què construïm i projectem la nostra identitat. A través dels perfils en línia, seleccionem i publiquem els moments més destacats i elaboradament editats de les nostres vides, creant una imatge curosament que sovint es distingeix de la realitat. Aquesta tendència a mostrar una versió idealitzada de nosaltres mateixos pot conduir a una pressió constant per mantenir les aparences i a la comparació incessant amb altres persones, empitjorant la inseguretat i la insatisfacció personal.

També les xarxes socials actuen com a vehicles per a la difusió d’ideologies i valors específics. A través de la influència dels “influencers” i dels algoritmes que seleccionen i prioritzant el contingut, les xarxes socials poden moldre les nostres creences i prioritats, influint en les decisions que prenem en la nostra vida quotidiana. Així, les xarxes socials no només defineixen com percebem la vida, sinó que també influeixen en la manera com la vivim i per a la majoria negativament (per exemple, la romanització de conceptes tòxics).

Per a concloure, crec que les xarxes socials han esdevingut una part integral de les nostres vides, afectant la manera com percebem i interactuem amb el món que ens envolta. Tot i que poden generar pressions i expectatives irrealistes, també ofereixen oportunitats per a la connexió i el canvi social. És essencial, per tant, ser conscients del seu impacte i utilitzar-les de manera responsable per a fomentar un entorn saludable i positiu. Però, mai deixant-se influir al punt de fer canvis en el nostre dia a dia.

L’art és una activitat que realitzen els humans per poder-se expressar. Aquesta paraula és molt complexa perquè d’ençà que la humanitat li va posar nom a totes aquelles obres que transmetien idees i sentiments als altres, és a dir, des que es va prendre consciència i es van començar a anomenar com a tals les obres que abans ningú hauria pensat que tinguessin un valor especial i diferent de qualsevol altra activitat, el concepte d’art ha evolucionat fins a com el coneixem avui en dia.
Aquesta manifestació que ha estat present des dels inicis, no és només fruit de la inspiració d’algú, és la suma del context en el qual s’ha portat a terme i la cultura amb la qual han crescut els espectadors i l’artista, la tècnica usada i apresa i altres factors.
La valoració i la percepció de l’art es basa majoritàriament en el coneixement. Per poder valorar una obra d’art s’ha de tenir coneixement dels mètodes usats, de la tècnica, s’ha de saber un mínim d’història de l’art per conèixer el context i les possibles influències o referències… Òbviament, tenir un coneixement més profund i extens afavoreix la comprensió de les obres. Els crítics d’art ho són perquè tenen un domini de l’àmbit. Que el coneixement faci més fàcil la comprensió no vol dir que sense aquest no puguem percebre l’obra i gaudir-la o que ens desagradi, només l’enriqueix.
A part de transmetre unes idees o un missatge, l’art té la capacitat d’impactar
emocionalment i de connectar amb el públic de manera intuïtiva. Independentment del seu nivell de coneixement, els elements estètics i els temes tractats d’una obra poden provocar una opinió o reacció. L’art pot ser valorat i apreciat sense la necessitat d’un coneixement extens, però sense aquest és més difícil entendre-la, i per tant valorar-la i apreciar-la. Algú que valori l’art sense cap coneixement sobre aquest no tindrà la mateixa opinió que aquell que sí que el té. Tot i això, l’art és molt subjectiu i això fa que la seva valoració sigui tan difícil. Dues persones amb el mateix coneixement també poden tenir diferents opinions, ja que en una valoració també intervé la part més intuïtiva. Poden tenir el mateix nivell de saber, però la impressió serà diferent. No tothom ha tingut les mateixes vivències i, per tant, cadascú rep els elements de l’obra de diferent manera. La subjectivitat fa el procés de valoració delicat.
Quan la valoració és per gust propi i no perjudica a ningú no hi ha cap problema, però en una societat capitalista on l’art és recompensat amb diners és important tenir unes pautes valoratives universalitzades per a poder fer un judici just. Per exemple, valorar quines obres haurien d’anar a un museu i quines no. També s’ha de tenir en compte que l’art és un concepte molt extens que engloba moltes pràctiques diferents. En l’exemple de l’art exposat en una galeria o museu, s’ha de tenir en compte tota una sèrie d’elements racionals que analitzen persones especialitzades i formades en tot el coneixement necessari per poder-lo jutjar. Tot i així, segueix estant present la part intuïtiva que és molt subjectiva i és una part que no podem evitar percebre i que, per tant, influeixi en la nostra valoració.
En conclusió, el coneixement és una de les parts més importants a l’hora de valorar l’art. De fet, la majoria d’art avui en dia està valorat per gent amb un bagatge cultural i acadèmic extens. El coneixement pot fer que arribis a gaudir més una obra gràcies a la comprensió d’aquesta. No obstant això, es pot percebre una obra com a molt valuosa sense coneixement, ja que la part intuïtiva pot fer que ens agradi o no, independentment del nostre saber.

Les xarxes socials s’han convertit en una part molt present en la nostra vida quotidiana.  

A partir d’això, s’ha creat una nova indústria, la d’influencers. El qual ha generat molta controvèrsia pel fet de poder ser influenciadors en la nostra vida. D’aquí ve la següent qüestió, aquests poder definir la nostra vida? 

A través de plataformes com Instagram, Facebook Twitter es crea  una representació digital de les experiències personals, creant expectatives i ideals que molts busquem seguir. Sobretots, dels anomenats influencers que com diu la paraula,  es tracta d’una persona que pot influir en la vida de les persones, a través de les xarxes socials. Com per exemple, quan veiem que una actriu molt famosa utilitza un xampú que diu que li deixa el cabell molt bonic, hi haurà  més d’una persona que anirà a comprar-lo, però per la  seva opinió. En aquest cas, ens deixem guiar per la seva opinió basada en la seva experiència. Això passa tant en indústria cosmètica com en molts sectors on aquests influencers donen dient-lo d’altra manera publicitat positiva o negativa a la marca. 

En conclusió, les xarxes socials si poden influenciar sobre la nostra vida avui dia. Aquest punt, pot ser tan dolent o bo.  He de recalcar que jo normalment compro molts productes perquè he vist abans l’opinió d’una persona influenciadora . Per tant, per a mi també les xarxes socials influeixen sobre la vida. I per a vosaltres?

Les xarxes socials poden tenir un impacte significatiu en la nostra percepció de la vida i en el nostre comportament. Aquestes presenten una versió idealitzada o distorsionada de la vida, mostrant moments destacats i aspectes positius, la qual cosa pot portar a comparacions poc realistes i sentiments d’insuficiència en aquells que les consumeixen. A més, la pressió per mantenir una imatge perfecta en línia pot generar estrès i ansietat.

Aquestes xarxes socials són tòxiques, ja que ens involucren en una competició eterna que mai guanyarem. Les noies es comparen constantment, mentre que els nois mesuren el seu valor segons les noies amb les quals es relacionen. Això és molt tòxic. Abans, en les dècades de 1970, 1980 i 1990, l’amor real s’enfocava en la connexió genuïna, sense les artificioses màscares de les xarxes socials.

Avui dia, en canvi, la vida amorosa s’ha convertit en una competició incessant, però sempre hi haurà algú un pas per sobre teu a les xarxes socials. Constantment et veuràs comparant amb altres, rebaixant la teva autoestima. Abans, potser algunes noies es comparaven amb les imatges retocades de les revistes, però ara, amb Instagram i altres plataformes, aquesta comparació és constant i omnipresent. Per què ens hem de sentir malament, per tenir, pèls al cos, estries, granets, arrugues, les orelles més grans o més petites, un nas més gran o, ,fins i tot, un cos una mica més grassonet? Som humans, i és perfectament normal, si abans de les xarxes socials la gent no li causava inseguretat, per què ara? 

És crucial recordar que les xarxes socials són només una eina, i la pregunta que hem de fer-nos és: estem utilitzant l’eina, o l’eina ens està utilitzant a nosaltres? Instagram, per exemple, és un món de mentides, on no es mostren els fracassos ni els reptes, sinó només les coses bones. Això ha suposat un impacte devastador per a la nostra generació.

Tanmateix, és important recordar que les xarxes socials no haurien de definir completament com vivim les nostres vides. És fonamental mantenir un equilibri saludable entre el món en línia i el món real, cultivant relacions significatives fora de les plataformes digitals i recordant que la vida real és molt més que el que es mostra a les xarxes socials.

Las redes sociales se han convertido en una parte esencial en la vida actual de casi todo el mundo. Desde compartir momentos especiales hasta seguir las últimas tendencias. Las plataformas digitales nos conectan con el mundo de maneras que antes eran impensables. Sin embargo, su influencia en la forma de como vivimos nuestras vidas podría ser un tema del cual se podría debatir.
Por un lado, las redes sociales pueden inspirar e incluso, motivar. La exposición a diferentes estilos de vida, perspectivas y culturas puede ampliar nuestra comprensión del mundo y fomentar la empatía. Además, está la capacidad de conectarse con amigos y familiares, da igual la distancia que haya, esto puede fortalecer los lazos afectivos y proporcionarnos un sentido de comunidad o de unión.
Por otro lado, las redes sociales también pueden ejercer presión sobre cómo percibimos nuestras propias vidas. La tendencia a comparar nuestros éxitos, apariencias y experiencias con lo que vemos en línea puede generar ansiedad e incluso sentimientos de insuficiencia, de no ser nada o no valer nada. Puede haber ciertos comentarios que pueden llegar a distorsionar nuestra percepción de la realidad y afectar nuestra autoestima.
Si bien las redes sociales tienen el potencial de enriquecer nuestras vidas al exponernos en nuevas ideas y conexiones significativas, tenemos que ser conscientes de su impacto en nuestra percepción de nosotros mismos y en nuestras relaciones interpersonales. Y para acabar ya, tal y como vivimos nuestras vidas, estas no tendrían que estar establecidas por las expectativas que haya en Internet, sino por nuestras propias aspiraciones y los valores que se nos haya inculcado fuera de una pantalla.

Les xarxes socials han esdevingut una part integral de la vida moderna, influenciant la manera en què les persones perceben i viuen les seves vides. Des de la seva irrupció, han creat un espai virtual on la gent comparteix moments, opinions i idees. Però, alhora, han generat una pressió social implícita que pot influir en com moltes persones perceben la seva pròpia vida i com es veuen a sí mateixes.

A través de les xarxes socials, s’estableixen ideals de bellesa, èxit i felicitat que sovint són inalcançables o irreals. Les persones comparteixen les seves millors fotos, experiències i èxits, creant una imatge filtrada de les seves vides que pot generar enveja o insatisfacció en els altres. Això pot conduir a una constant comparació i competició per mostrar una vida que s’ajusti als estàndards socialment acceptats.

A més, les xarxes socials també poden influir en les decisions i les eleccions de les persones, ja que les opinions i les tendències es poden propagar ràpidament a través de la difusió viral de contingut. Això pot portar a seguir tendències, estils de vida i idees que no necessàriament reflecteixen els valors personals de cadascú, sinó els que estan de moda a les xarxes.

No obstant això, també és important reconèixer que les xarxes socials no defineixen completament com hem de viure la vida. Malgrat la seva influència, encara és possible utilitzar-les de manera positiva, com a mitjà de connexió, expressió i inspiració. La clau és ser conscients dels seus efectes i utilitzar-les de manera equilibrada, mantenint una perspectiva realista sobre la vida i recordant que el valor d’una persona no es mesura per la seva popularitat o èxit en línia, sinó per la seva autenticitat i satisfacció personal.

Aquesta fal·làcia és de generalització precipitada perquè diu característiques de gent d’uns certs països (mostra escassa per a la seva afirmació) englobant, fent referència a qué tots són així)