A aquesta pàgina trobareu una llista de llibres que considero interessants, no sempre estrictament filosòfics però que estimulen la reflexió. Periòdicament actualitzaré la llista afegint (mai esborrant) més títols.
També podeu suggerir altres títols i comentar les lectures de la llista.
– Calvino, Italo: Les cosmicòmiques. Edicions de la Magrana/62. Conjunt de relats fantàstics i humorístics al voltant de grans temes còsmics, protagonitzats pel Qfwjq, personatge difícil de definir.
– Camus, Albert: Calígula. Alianza editorial. Obra teatral ambientada en el regnat de l’emperador que creia ser un déu.
– Charef, Mehdi: El te en el harén de Arquímedes. Novel·la que descriu les aventures d’un grup de joves fills d’immigrants nord-africans al París dels anys 80. Es pot traslladar (amb els canvis pertinents) a la situació de la immigració actual al nostre país.
– Chukri, Mohamed: El pan desnudo. Debate editorial. Relat de caràcter autobiogràfic en el que es descriu la peripècia vital d’un jove al Marroc. Indispensable per a comprendre el per què de la immigració.
– Guthrie, W.K.C.: Los filósofos griegos. Fondo de cultura económica. Breu però rigorosa història de la filosofia des de Tales de Milet a Aristòtil.
– Haddon, Mark: El curiós incident del gos a mitjanit. Edicions de la Magrana. A partir d’un brillant relat d’intriga protagonitzat per un adolescent autista, ens fa reflexionar sobre l’absurd del món de les persones “normals” quan se’l sotmet al despietat anàlisi de la lògica d’un autista.
– Jayyam, Omar: Rubaiyyat. Ed. Visor Libros (existeix una molt recomanable traducció al català a Edicions del Mall, però molt difícil de trobar). Recull de poemes breus (això vol dir rubaiyyat) de caràcter vitalista i festiu, que s’oposa de forma radical al fanatisme que sovint caracteritza a l’Islam. Que l’autor visqués a la Pèrsia (Iran) dels segles XI i XII no disminueix la vigència de les seves reflexions.
– Maalouf, Amin: Identidades asesinas. Alianza Editorial. Breu i amè assaig sobre el problema de la identitat. Si tenim en compte el fet que la identitat (nacional, religiosa, ètnica, folklòrica o futbolística) és una de les excuses que més sovint fem servir per matar-nos els uns als altres, sempre va bé una mirada crítica sobre la principal causa del fanatisme.
– Mernissi, Fatema: L’harem occidental. Edicions 62:Reflexions al voltant de la visió europea sobre el tema de l’harem musulmà, amb una brillant conclusió sobre l’harem en que cauen les dones occidentals.
– Mernissi, Fatema: Sueños en el umbral (memorias de una niña del harén). El Aleph editores: Obra de caràcter autobiogràfic que relata la visió del món d’una nena des de l’harem al Marroc dels anys 40.
– Reeves, Hubert; Rosnay, Joël; Coppens, Yves i Simmonnet, Dominique: La història més bella del món. Edicions 62. L’origen de l’univers, de la vida i de l’home explicats per tres especialistes (físic, biòleg i paleontòleg). Un bon exemple de com fer comprensible el coneixement científic.
– Sartre, Jean-Paul: Las moscas.Alianza editorial. Obra teatral en la que, tot fent servir el mite de la venjança d’Orestes, es tracta el problema de la llibertat.
– Sartre, Jean-Paul: Las manos sucias. Alianza editorial. A aquesta obra teatral, ambientada al final de la 2a Guerra Mundial, es planteja la importància de l’acció per sobre de la puresa ideològica.
– Swift, Jonathan: Los viages de Gulliver. Editorial Planeta (existeix una edició en català a Edicions 62 però, desgraciada i incomprensiblement, no reprodueix l’obra completa). Una obra que sovint ha estat emmascarada sota l’aparença de literatura infantil però que, en realitat, constitueix una de les descripcions més iròniques, amargues i pessimistes de la condició humana … això sí, amb un excel·lent sentit de l’humor.
– Valverde, José María: Nietzsche, de filólogo a Anticristo. Editorial Planeta. Recorregut per la vida i obra de Nietzsche, pensador fonamental per a comprendre la filosofia actual.
– Valverde, José María: Vida y muerte de las ideas. Editorial Planeta. Magnífica iniciació a la història de la filosofia, rigorosa però amena.
– Voltaire: Cándido y otros cuentos. Editorial Planeta. Recull dels més significatius contes filosòfics de Voltaire, inclou el relat Zadig. Com a tota l’obra de Voltaire, la societat de l’època és analitzada críticament amb la més brillant ironia de la Il·lustració francesa.
– Yourcenar, Marguerite: Contes orientals. Editorial Empúries. Recull de contes d’una de les més grans escriptores del segle XX, sota el denominador comú de l’Orient en un sentit molt ampli, que abarca des del Japó fins als Balcans.
– Yourcenar, Marguerite: Opus nigrum. Ediciones Alfaguara. Novel·la històrica que recrea els aspectes més destacat del renaixement: la ciència, la màgia, l’alquímia les heretgies religioses … i la filosofia. No us enganyeu: és novel·la històrica i, malgrat això, és bona literatura.
– Zola, Emile: Germinal. Novel·la que descriu amb tota cruesa les condicions de vida de la classe obrera al segle XIX. Indispensable per a comprendre el naixement del moviment obrer.
Puedo escribir en castellano, digo yo
Hey,profesor
de todo el listado solo he leido un libro que por casualidad mi hermana me lo dio a leer y este es “El curioso incidente del perro a media noche” que es un libro que no acabé de entender del todo o eso creo, hace tiempo que lo lei. Lo que no me quedo del todo claro fue la edad del protagonista.
Voy a recomendar un libro que lei con 12 años y en su epoca comprendi un poco pero no todo su significado y es “Rebelión en la granja” de George orwell. sin darme cuenta cuando he ido a buscar el libro me he acordado de otro que hay al lado del anteriormente nombrado que me gusto aunque este prohibido en algunos lugares de su país de origen y es “El guardian entre el centeno” de L.D.Salinger.
Me despido, te mandaría un beso pero no se que pensarias despues de mi (siento las faltas de ortografia).
Hola Adrián, primer de tot et felicito per inaugurar la secció que menys comentaris pensava que tindria (això d’estudiants llegint i parlant de llibres sembla estrany).
Pel que fa al teu comentari sobre “El curiós incident del gos a mitjanit” no és un llibre fàcil però si intentes entrar en la lògica del protagonista veuràs que és apassionant. Per cert, el protagonista té quinze anys. Segurament serà una bona relectura d’aquí a un temps.
Les dues recomanacions que fas són excel·lents. Pel que fa al significat del llibre d’Orwell pensa que per comprendre-ho del tot és necessari conèixer l’evolució de la Revolució Soviètica i en concret les trajectòries polítiques de Lenin i Stalin.
Ah! clar que pots escriure en castellà i, pel que fa a enviar-me petonets … pensa que és difícil que empitjori la imatge que tinc de tu. No sentis les faltes d’ortografia: corregeix-les!!
Realmente “El guardian entre el centeno” es una pasada, me encantó. Aunque lo cierto es que me entristeció bastante. Cuando tu mundo se derrumba, no vas bien en los estudios, ese malestar que tenia siempre y que soportaba en silencio y soledad.
Es muy posible que no fuera eso lo que queria transmitir pero eso fue lo que me representó.
Es una bella obra que como dice Adrian todo el mundo deberia de leer.
No tenia ni idea que de los titulos tambien pudieramos comentar.
Adrián, només dir-te que “el guardián entre el centeno” és de J.D. Salinger, i no de L.D. Salinger. Si fos un altre llibre em donaria igual, però casualment és el millor llibre preferit, de moment. Per cert, com que se que als joves us agraden les histories de sexe i totes aquestes coses us recomano “Tokyo Blues”, un llibre amb el que podeu estar tranquils: no us ensenyarà res. Una altre cosa que us pot sembla interessant als més xafarders és un antic blog que vaig escriure l’any passat, que narra la meva vida de forma humoristica tot i que en algunes parts em torno una mica dramàtic i exagerat (coses de l’edat suposo). Inclou entrevistes a alumnes del centre, i fins tot una al que per aquella epoca era cap d’estudis, el Xavier. La direcció és la següent:
http://www.lamiauravillosavidadefever.blogspot.com
¡Fins un altre, i gràcies per la vostra atenció!
PD:Volia dir el meu llibre preferit, ho sento.
La meva intenció és recomanar un llibre anomenat “Caballo de Troya” (no tracta ni de troians ni de cap mena de droga). Es tracta d’un llibre en el qual es construeix una màquina del temps i la utilitzen per viatjar 2000 anys al passat per poder ser testimonis del “poder” de Jesucrist… La veritat és que em va semblar interessant ja que diu anècdotes de la vida de Jesucrist que ni tan sols surten a la Bíblia i posa en dubte la… “divinitat” del mesies.
L’autor és J.J. Benítez.
Com que suposo que la major part dels que comenten son ateus us animo a llegir-ho.
Fins una altre, amants de la filosofia.
Cal que digui quelcom de 1984, de Un mundo feliz o de La naranja mecánica -pel·lícula que si han vist una desena de persones al centre em dono per satisfeta-?
1984 i Un mundo feliz son utopies polítiques i són molt recomanables. Si cal que ho digui per tal que els llegiu, sí, hi ha sexe. Al segon, és mal vist que els nens petits no tinguin sexe o que les persones adultes només facin l’amor amb una sola persona. També hi ha drogues (Jesús, tot sigui per fomentar la lectura :D).
Agur (:
Arantxa: gràcies per les recomanacions, tot i que no he llegit “La naranja mecánica” (he vist l’esplèndida adaptació al cinema de Kubrick). Ara jo diria que, més aviat, es tracta d’antiutopies, gènere molt relacionat amb la filosofia (això de criticar ens agrada molt …).
Veig que hauré d’incorporar una secció de lectures recomanades pels alumnes …
Ah! El foment de la lectura: sí, és cert, hi ha sexe i drogues, molt de sexe i moltes drogues!
Hola, vull fer recomanacions de lectures, ja que vaig aprofitar els diners del concurs de Sant Jordi per comprar llibres. El Matrimonio del cielo y el infierno, de William Blake, alianza editorial. Antología bilingüe, de William Blake. El Aleph, de Jorge Luís Borges.i; Babel, de Patti Smith, compactos anagrama.
Excepte el Aleph de J.L. Borges; els altres els he tret per un grup que m’agrada molt i d’una pel·lícula biogràfica d’aquest grup (que són els The Doors)[de fet aprofito per demanar una secció per al seté art, que posiblement sigui més exitosa que no els llibres… no perquè siguem generacions que no llegeixen gaire, que també, però els programes de compartiment d’arxius faciliten la tasca per a adquirir cinema a casa. Així, doncs recomano baixar la película The Doors (spanish) ja saveu. Per què no? també Hache. Si es fes la secció ja comentaria alguna cosa].
Bé, com deia, crec que són llibres que catalogarien com poesia barata (excepte Borges), però, personalment, a mi m’han agradat molt; però probablement jo ja estava condicionat per a que m’agradessin, no tan sols pel grup en sí, que també. Ja valorareu si llegiu.
[Si us plau senyor Jesús, fes la valoració dels assajos, a veure si es torna a participar més activament a la pàgina.]
Ey profesor,Jesús,
tengo una duda existencial que ruego que me respondas lo más rapido posible, hay va:
¿en la pregunta primera del trabajo del tercer trimestre hay que poner solo los titulos de las obras de London o comentarlas?
aparte ya que estoy voy a recomendar libro que yo almenos los leo antes de recomendarlos:
-La naranja mecanica, Anthony Burgess.
-La crida del bosc, Jack London.
-Asesinatos S.L., Jack london.
el primer libro lo tengo de la biblioteca y mañana lo entrego asi que ansiosos por vivir una aventura con el pequeño Alex ireis raudos a pedirlo e id en masa porque solo hay uno y brotara el crobo colorado.
me has defraudado no has leido la naranja mecanica.
me estoy pensando que si te veo en el metro te empujo.
responde a mi pregunta por favor
un abrazo
Buenas Jesús:
Bueno solo recomendarte un par de libros que igual no te has leido y que a mi me parecieron bastante interesantes:
– Papel mojado de Juan José Millás: Novela policiaca que entre sus lineas puedes leer un tema interesante, el amor-odio en las relaciones y como estas se pueden undir por el poder.
– El príncipe de Maquiavelo: Maquiavelo da consejo al príncipe de Itália sobre como mantener el control de el pueblo y la aristocracia y que esta no se vuelva hacía tí. Es una obra pesada pero es interesante su teoria de “el fín justifica los medios”.
Espero que los encuentres interesantes!
Bona tarda Dani.
Encara que aquest bloc el vaig pensar amb l’objectiu de compartir idees i debatre amb el alumnes i que, ho confesso, la secció de lectures recomanades va quedar oberta als comentaris per error, la veritar és que és de les seccions que més satisfaccions m’ha proporcionat: porto tota la meva vida llegint i, malgrat això, encara sou capaços de recomanar-me llibres que no he llegit.
Passem a les teves recomanacions: el llibre de Millás no l’he llegit però em comprometo a llegir-me’l tant bon punt tingui oportunitat. Quan l’hagi llegit, el comentaré.
Pel que fa al llibre de Maquiavel, sí que el conec (és un clàssic!) i el considero molt interessant. Es tracta de l’obra més representativa del realisme polític (tot el contrari de l’utopisme, que d’aquí a pocs dies t’explicaré a classe amb la teoria política de Plató). És una obra que, a mi, em fa pensar sovint en el dilema del poder polític: hem de seguir uns principis morals o hem de prioritzar el pragmatisme polític? Matar al nostre enemic polític és moralment incorrecte, però pot resultar molt pràctic!!
Bona tarda Jesús, vinc a actualitzar aquest apartat del blog després de 3 anys, amb dues recomenacions literaries, exactament dos clássics del segle XX.
S’ha parlat en aquest apartat del llibre “1984” de Orwell (no l’he llegit, però el tinc moltes ganes), vinc a parlar de l’altra obra important d’aquest gran autor que com ja sabras es “Rebelion en la granja”, es un llibre molt bò, molt interesant i a la vegada molt didàctic. Tinc moltes raons per dir que es un clàssic, em sembla molt interesant que sigui una fàbula protagonitzada per animals de granja i a la vegada fes una crítica al règim de Stalin, també esta molt bé feta la piràmide social fent que siguin els porcs els alts càrrecs i la resta d’animals el poble, l’altre raò esque cal destacar que es un llibre molt fàcil de llegir i molt entenidor i a la vegada també bastant curt, fet que fa que sigui recomanat per tots els publics. Sense dubte un dels millors llibres que s’han escrit al segle XX, 100 % recomanable, Orwell un gran personatge històric a destacar.
L’altre també es un altre novel la molt bona del segle XX amb una brutal crítica a la tirania humana. Es tracta de “El señor de las moscas” de Golding un altre llibre molt recomanable i bastant bò, amb un misatge bastant critic a l’humanitat per el fet que fa que siguim molt dolents a moments molt crítics com es representa a l’obra. Pur reflexe de com es realment l’humanitat.
PD: S’ha comentat el llibre de “La Naranja Mecànica” no el comento ja que sòc molt fan del llibre i la gran peli de Kubrick i escriuria un mun de coses fet que hagués provocat haver perdut temps per dedicar-ho a fer les obligacions escolars.
Altres llibres que vull legir son per exemple “Un mundo feliz”, “1984” o “Farenheit 451”. ¿Que et semblen aquest llibres?
Gràcies.
Moltes qüestions per poder contestar breument. “La rebelión en la granja” (Animal Farm, a l’original anglès) és efectivament una brillant crítica de l’autocràcia Estalinista, més cruel si pensem que va sorgir d’una revolució que semblava complir amb els somnis de la classe obrera.
Confesso que dec ser l’únic profe de filosofia que no s’ha llegit “El senyor de les mosques” però juro pel més sagrat que el llegiré quan pugui.
Pel que fa al “Món feliç” de Huxley i al “1984” d’Orwell són obres molt interessants que reflexen la por a la perdua de llibertat en mans d’un sistema totalitari, de fet són les dues atopies (utopies negatives) més importants del segle XX. Personalment, recomano la lectura de Huxley per ser menys densa (però també menys angoixant) que la d’Orwell. Pel que fa al “Farenheit 451” la vaig llegir fa massa anys i el que recordo és l’adaptació al cinema que va fer François Truffaut, esplèndida però, en tant que es tracta de ciència ficció de fa molts anys, si la veus ara et resultarà una mica ingènua.
Vaig a recomanar un comic molt interessant que vaig llegir l’any passat. Es diu “Pyongyang” de l’autor canadenc Guy Delisle, que relata la seva estada a la capital de Corea del Nord a través d’interessants anecdotas que li van ocorrent durant el viatge de treball que dura 2 mesos. És un comic molt interessant perquè podem veure com esta la societat en aquest pais controlada pel regimen. Podem llegir coses que ens sorprenen com que a la nit no il·luminen els carrers o que si ets extrangers sempre han d’anar amb un gia, a més d’altres coses més absurdes. “Pyongyang” és una bona lectura per saber més sobre aquest pais tan llunyà i alhora desconegut.