Aquesta fal·làcia és de generalització precipitada perquè diu característiques de gent d’uns certs països (mostra escassa per a la seva afirmació) englobant, fent referència a qué tots són així)

Es tracta de fal·làcies Ad populum, ja que són productes ecològics que apel·len als nostres sentiments, perquè si els comprem cuidarem al planeta.

El tipus de fal·làcia d’aquest tweet és ad antiquitatem perquè VOX vol fer creure que el correcte és allò que es porta fent des de fa molt temps. Aquesta idea és errònia perquè no està justificat fer mal a un altre ésser viu per entreteniment o per “tradició i identitat”. Encara que sigui una tradició, la societat canvia i avança. Per la qual cosa sabem que no està bé maltractar cap animal per oci.

Hi ha d’altres tradicions a Espanya que són menys agressives i que encara continuen estant vigents, com per exemple, Les Falles.  

Això és una fal·làcia: generalització precipitada, perquè aquest partit polític està intentant convèncer de què no hi haurien d’haver immigrants en el país. Quan el que en realitat passa és que la persona que ha provocat el delicte, en aquest cas, és immigrant. Això no vol dir que perquè passi un cop, els immigrants, tot generalitzant, són tots uns assassins i lladres. Puc demostrar que delictes més agressius que aquests han sigut realitzats per persones del país.

Jaime Giménez Arbe, per exemple, un atracador de bancs madrileny. Ha comès diversos homicidis.

Per què el fet de fer servir la tecnologia hauria de fer-nos ser més o menys humans?

Si res, el que els humans tinguem la capacitat intel·lectual de fer servir aquesta ciència demostra que no som iguals a la resta d’animals, que som intel·ligents.

Però potser mirant-lo des d’un altre punt de vista, que la tecnologia formi part del nostre dia a dia causa que ens relacionem menys entre nosaltres. Clar, si s’assumeix que la majoria de persones depèn de dispositius electrònics per fer la tasca més insignificant, potser és correcte dir que la tecnologia ens fa ser menys humans.

Això no obstant, els mòbils, els televisors, els portàtils… són només algunes de les diverses aplicacions que se’n poden donar a la tecnologia. És més, hi ha aplicacions d’aquesta ciència que són molt més important, i encara i així són constantment obviades i ignorades. 

És a dir, són tots aquells aparells, ara imprescindibles, per realitzar procediments quirúrgics enemics de la humanitat? O és dolenta la tecnologia emprada en els processos mecànics, químics, biològics, nàutics, propis de les enginyeries? Ens fan també aquestes aplicacions de la tecnologia ser menys humans?

Potser hauríem de deixar de veure la tecnologia com una ciència simple que només està associada a la producció i la creació d’aparells electrònics i començar a valorar-la més. Perquè la tecnologia en si mateixa no ens fa ser ni més ni menys humans.

L’origen i la creació dels cossos i forces de seguretat d’un Estat han estat sempre fonamentats en certs argumentaris estretament vinculats a les concepcions sociopolítiques d’un determinat territori, que evolucionen amb el pas del temps, i que atribueixen una funció idealitzada als cossos policials.

Aquest fonament arcaic de les forces de seguretat, també anomenades “forces d’ordre públic” per justificar certes actituds que sobrepassen els límits legals, esdevé un refugi per a certes posicions radicals, que sostenen la impossibilitat de desvincular les anomenades forces d’ordre públic de la societat i que, per tant, estableixen una premissa necessària i massa recurrent: ‘’sense forces d’ordre públic, la societat seria un caos’’.

Si bé és cert que la defensa d’aquesta posició pot ser producte de la ingenuïtat o de la manca de cultura històrica, aquests fonaments es poden explicar des d’una posició filosòfica contractualista.

John Locke va establir les bases del liberalisme polític, fonamentant-se en un plantejament contractualista, en tant que considera que l’ésser humà ha viscut en un estat de naturalesa previ a la fundació de la societat civil. 

Pel que fa a aquest estat de naturalesa, i en relació amb els arguments més recurrents de les posicions sovint tradicionalistes, que defensen la necessitat de les forces de seguretat, l’autor planteja l’estat de naturalesa com una situació caracteritzada per la llibertat i la igualtat, i per l’absència d’una autoritat o instància de poder comuna. 

Així que les paraules ‘’llibertat’’ i ‘’seguretat’’ apareguin de forma recurrent en el raonament d’algú, hem de començar a sospitar que la història que ens està explicant té una trampa prou enginyosa per a generar moviments i aixecaments xenòfobs, islamòfobs i masclistes en nom d’una d’aquestes condicions, sense que quasi quatre milions de persones hi notin res d’estrany.

Vull aclarir, però, que la meva intenció no és criticar el liberalisme i la defensa d’una certa llibertat. No obstant això, cal dir que em fa massa nosa reduir tot un plantejament liberal i tota una societat plena de desigualtats i tendències cada cop més malèvoles contra sectors minoritaris de la població a una paraula com la ‘’llibertat’’.

Retornant a Locke; els éssers humans, per voluntat pròpia i per interès comú, hem esdevingut membres d’una societat política, apel·lant a una millor defensa dels nostres drets naturals: la llibertat, la propietat i la vida. Així, defensa la legitimitat de defensar els nostres drets naturals en l’estat natural, perquè existeix una possibilitat que no tots els homes respectin aquests drets inherents.

D’aquesta manera, com que l’objectiu principal de la fundació de la societat és preservar de manera més eficaç els drets naturals, Locke justifica l’existència d’una instància superior, que pot utilitzar la violència per garantir la defensa d’aquests drets naturals.

Un cop explicada la història i un cop localitzada la trampa, cal identificar i demostrar els arguments pels quals hom pot raonar la possibilitat de prescindir dels cossos i forces de seguretat.

Primer de tot, cal desmuntar la premissa que la llibertat és un dret natural de què gaudim tots els éssers humans. Tal com planeja Hume, un autor que evoluciona cap a l’escepticisme i el dubte del coneixement de la substància, el fet de considerar la llibertat de forma abstracta, com si fos una substància, fa que aquesta no estigui relacionada estrictament amb la nostra experiència i, per tant, a la situació de la llibertat en la societat actual. Així que la llibertat i la seguretat siguin contemplades de manera abstracta, els conflictes actuals de desigualtat i falta de llibertat no es podrien explicar, ja que situacions com la desigualtat salarial entre homes i dones, la discriminació i els delictes d’odi envers les minories i l’aporofòbia serien quelcom que queda reduït a la falta d’implicació de les persones afectades o a la presa de decisions incorrectes.

Perquè si hom concep la llibertat com una facultat o una condició en què pot escollir entre diverses opcions i aquesta funciona realment d’aquesta manera, la pobresa i la falta de recursos en els països menys desenvolupats no seria una elecció que algú que coneix els seus drets escolliria.

Així, la inexistència dels drets naturals en la nostra societat implicaria la invalidesa d’aquells arguments i raonaments que posen la condició de llibertat i igualtat de tothom en les seves premisses.

En segon lloc, cal posar èmfasi en la premissa plantejada anteriorment: ‘’sense forces de seguretat, la societat seria un caos’’. Aquesta premissa ingènua és sovint defensada per aquelles persones pessimistes, que consideren necessari una mena de Leviatan que actuï com un monstre que ens obliga a complir el nostre pacte, a limitar els nostres drets en favor de la societat.

Si bé és cert que autors del segle XVII com Hobbes poden defensar aquesta posició, no em sembla gaire raonable que persones que han presenciat les irregularitats comeses pels cossos de seguretat al llarg dels anys i la pretensió cada cop més classista dels mateixos defensin aquesta història que només atemoriria un nen de 6 anys.

Sovint es poden escoltar argumentacions relacionades amb la necessitat de les forces d’ordre públic per garantir la seguretat de la ciutadania, fonamentades en l’afirmació que els éssers humans no som prou intel·ligents per complir les normes establertes per la convivència, que poden ser més o menys legítimes.

Però una cosa ha de quedar clara; les boques s’omplen de crítiques i d’afirmacions que pretenen una sublevació, però el temor a desobeir la llei és molt més gran que aquests impulsius desitjos insurreccionals.

Els cossos de seguretat vetllen per la defensa d’una seguretat que no ens és necessària, i que sovint esdevé un amagatall eufèmic pels polítics. Pregunteu-li a Abascal.

Tothom pot complir la llei sense la necessitat d’un conjunt de persones armades preteses a vetllar per la correcta aplicació de la llei, quan sovint aquesta mateixa llei no és legítima ni aporta res a la seguretat o la llibertat de les persones.

Cal tenir en compte també que les forces de seguretat semblen destacar pel caràcter instrumental que tenen, però que a la pràctica presenten una dependència amb la ideologia de l’Estat, de manera que el caràcter pretesament instrumental esdevé la base ideològica que inspira la política de l’Estat, i que deriva en fenòmens repressius, de violència estatal infundada.

Així, actes violents com els presenciats durant la guerra de Vietnam, la mort de George Floyd, les protestes obreres i l’acció sindical en el règim de la Restauració, l’empresonament de polítics innocents, la pràctica de la llei de fugues i la condemna a la jurisdicció militar per accions ‘’antipatriòtiques’’, conformen un conjunt de fets històrics suficients per al·legar la possibilitat de prescindir de les forces de seguretat.

Como ya conoce todo el mundo, cada vez más nuestro estilo de vida se vuelve menos interactivo, y no es de extrañar porque nosotros mismos lo hemos provocado, hemos provocado nuestra entrada a un círculo vicioso, sin salida y probablemente irreversible. Prácticamente, no somos capaces de imaginar qué pasaría con el mundo si esta tecnología a la que estamos tan aferrados desapareciera. Es muy sorprendente el cambio tan radical que hemos dado en tan pocas décadas respecto al desarrollo de la tecnología y de los dispositivos inteligentes, un cambio tan radical y tan rápido que ha llegado a ser perjudicial.

La tecnología tiene un gran papel en nuestra sociedad, de hecho es clave del bienestar humano y su evolución sanitaria, económica y social. Pero todo en esta vida debe de ser moderado, hemos ido más allá de los límites, hemos dejado que la tecnología, los dispositivos y las redes sociales entren en nuestras vidas y nos controlen, ya sea de manera indirecta o directa. Y es que es verdad, en mayor o menor medida, los humanos ya no somos lo que éramos, hemos mejorado y evolucionado, pero este exceso del control de la tecnología sobre nuestras vidas está rompiendo la esencia del ser humano. El desarrollo de la tecnología provoca el aislamiento del ser humano, ya no sabemos relacionarnos y comunicarnos con los demás fluidamente sin estar usando constantemente nuestros móviles; muchos niños desconocen el sentido de la infancia porque prefieren mil veces apegarse a las pantallas que salir a jugar con otros niños……

Todos estos factores no hacen más que convertirnos en una sociedad más aislada y más superficial.

Y no debemos olvidar las redes sociales que son un factor de gran importancia en nuestra sociedad. Probablemente, las redes sociales sean el arma más peligrosa a la que se enfrenta el ser humano. Gracias al aislamiento del que hemos hablado, el ser humano es irresistible al uso de las redes sociales.

Los creadores de las de las redes sociales han conseguido a través de la publicidad hacer que el individuo humano sea completamente inseparable de estas, han creado una especie de vicio que hace que el ser humano consuma todo su tiempo en las redes sociales. Estas plataformas generan entretenimiento para las personas y de esta manera dejan que las personas caigan en la tentación de apegarse cada vez más a este vicio, lo que les hace ganar millones y millones de dólares.

Pero como he dicho antes, las redes sociales son solamente aplicaciones de manipulación y mentiras. A través de ellas, la gente intenta conseguir la aprobación de las personas, hemos dejado que las redes sociales interfieran en nuestras vidas, hasta tal punto de sentir la obligación de estar mostrando constantemente lo que estamos haciendo o comiendo. Y lo peor de todo es que para muchas personas se ha convertido en un mecanismo de desahogo personal, donde ellos creen que tienen el derecho de insultar y acosar a otras personas para poder dejar salir su furia y crueldad.

Esto simplemente destruye nuestras emociones y nuestra manera de ser, detrás de cada comentario ofensivo y detrás de cada burla, se encuentran personas que sufren  este acoso.

La mayoría de lo que se muestra dentro de las redes sociales es totalmente manipulado, y lo peor de todo es que no nos damos cuenta de que le estamos dedicando más tiempo e importancia de lo que se merece.

Aparte del ámbito social, la tecnología y las redes sociales no se quedan atrás en cuanto al entorno político. La mayoría del desarrollo de estas es debido a intervenciones políticas, así como en las redes sociales y los medios de comunicación, que son influenciadas políticamente y solo muestran lo que les interesa.

Aunque ya he hablado suficientemente sobre la tecnología, realmente creo que podría estar hablando mucho más sobre la influencia de la tecnología en nuestra vida, pero lo que realmente debemos considerar, es ¿en qué tipo de personas nos estamos convirtiendo por culpa de la tecnología? ¿Realmente nos benefician más que nos perjudican, o al revés?

Creo sinceramente que esta etapa tecnológica nos ha beneficiado mucho y nos ha facilitado y proporcionado muchas alternativas, soluciones y cubre muchas de nuestras necesidades, pero como he dicho antes, no dejemos que esto sea producto de la destrucción y la degeneración del ser humano, debemos usar la tecnología como una ventaja, para conseguir el bienestar de la sociedad y no para hacerla más egoísta y superficial, es por eso que hay que poner límite a esto y ser más moderado con el uso de la tecnología especialmente en el ámbito social.