Anys i anys d’escoltar barbaritats i com a detonant un simple comentari que va fer el professor de filosofia a l’article del meu company Antoni Merino m’ha aportat els ingredients necessaris per crear aquest altre. Parlaré de terrorisme com ho va fer en Toni, però d’un altre tipus de terrorisme, del qual els crims passen desapercebuts tot i fer també molt de mal a la societat… Parlo del terrorisme lingüístic!
A tothom por escapar-se-li alguna falteta, però em sembla exagerat a quins extrems arriba alguna gent que aconsegueix ferir la pobra oïda de qualsevol que els escolti parlar.
I és que senyors, “me se” sona a les orelles d’algú amb una mica de cultura com un guix que grinyoli a una pissarra.No teniu “agüelos” ni “abis”, i no ho dic perquè hagin mort. I no sé si el diccionari ha acceptat el terme “asín”; tot i això no podria sonar pitjor.
Ei, no només parlo d’alumnes. Parlo de persones adultes amb una suposada carrera que no tenen consciència de que allò que anomenen “hombrus” són espatlles, i que aquella part del cos que creien que era la seva “espatlla” ara resulta ser la seva esquena.
Aquests errors poden arribar a ser anecdòtics i fer-nos pensar que més aviat que un problema d’incultura el que tenim davant nostre és un problema de barbarismes, un darrere l’altre. I és que juro i ho poden ratificar alguns companys meus que un docent va escriure “sensa” a la pissarra sense entendre per què de sobte esclafíem a riure, igual que tampoc entén la raó que ens fa amagar el cap o tapar-nos la cara quan se li escapen algunes perles com ara “aparat”, “ensamen”, “actividat” o alguns canvis de gènere bastant peculiars. Els seus ex-alumnes sempre el recordaran. El problema és DE QUINA MANERA el recordaran, com quedarà aquest mestre a la seva memòria. Veieu el que vull dir?
Per què es queixa? Tant greu és que cometem faltes d’ortografia?, us preguntareu.
Bé, crec que la nostra manera d’escriure i parlar és un clar indici del nostre nivell cultural. No és difícil aconseguir un bon nivell (¡ahora usted también puede hacerlo!). Llegint bastant (tot i que sembla que tret de les lectures obligatòries…) les faltes ortogràfiques disminuiran. Està clar que cadascú pot utilitzar el registre que li vingui en gana i parlar com vulgui, però ha d’acceptar les conseqüències que aquestes decisions els portaran, com ara una imatge pobra sobre el nivell cultural, educatiu… d’un mateix.
I és que crec que és important tenir un bon nivell perquè a l’hora de conèixer algú o a una entrevista de treball, allò que es veurà no serà si som bons treballadors o magnífiques persones, sinó si la nostra cultura (que es pot veure d’un cop d’ull quan hom parla) és pèssima o no, i sobretot si ens trobem a una entrevista la nostra manera de parlar dirà molt de nosaltres i pot arribar a ser crucial a l’hora de que els entrevistadors prenguin certes decisions.