Metodologia

Treballem per grups cooperatius formats per quatre alumnes. Cada alumne té un rol dins del grup. Els rols són els següents: coordinador, secretari, portaveu i moderador. Els grups són heterogenis, els creen els tutors intentant que els nivells dels alumnes que en formen part estiguin equilibrats.

Quan els grups comencen a treballar reben un dossier amb la informació bàsica que necessiten i un full de ruta amb les diferents tasques, propostes i reptes que han de dur a terme. Els mestres proporcionen suport i ajuda als grups quan ho necessiten. Cada full de ruta acaba amb una activitat especial amb forma de petit producte.

Intentem que les activitats siguin el més vivencials possible per tal motivar-los i millorar els aprenentatges.

Procurem que els alumnes realitzin les tasques i activitats amb diferents eines tecnològiques (ipads, ordinador, pdi…)

El fet de treballar cooperativament ens ajuda a tenir una mirada inclusiva respectant els diferents ritmes i fent que uns s’enriqueixen de les aportacions dels altres. Tothom col.labora i aporta la seva visió i les seves capacitats personals pel bé del grup. En general, es genera un ambient de confiança i es crea un vincle més fort entre ells, on els alumnes se senten còmodes per tal d’aportar idees o expressar dubtes o necessitats.

Un altre dels eixos que es treballen és la coeducació. Sempre s’intenta que els grups siguin heterogenis. Totes les activitats i propostes es presenten amb un llenguatge no sexista fugint d’extrems incloent a tothom per igual a fi de generar respecte vers qualsevol membre del grup independentment de la seva cultura, sexe o religió.

Treballem en cotutories, la qual cosa implica que a l’aula en el moment de dur a terme el projecte sempre hi ha dos mestres que poden oferir suport i ajuda a cada grup.

Tots els mestres que intervenen en el grup des de les diferents àrees han de fer aportacions en el projecte des d’una acció coordinada entre tots.

Com treballem?

A l’escola, com ja varem explicar a la presentació treballem amb espais. La comunitat de grans ha començat amb l’espai de Llengua i Comunicació a través d’aquest projecte, el qual parteix de la següent qüestió: Com podem recuperar la revista de l’escola?

Us deixem aquí un seguit d’imatges en les quals podeu veure l’espai físic on es desenvolupa la revista i en quines parts està dividit l’espai.

CAPSES D’APRENENTATGE

Les capses estan pensades per treballar en grups cooperatius. Són grups heterogenis organitzats pels mestres. Els rols assignats seran: encarregat del silenci, portaveu, secretari i ordre.
La previsió de temporalització és de vuit sessions de dues hores cada una per la realització de les capses.
Les capses que durem a terme són:
– Terra, mar i cel.
– On vius?
– I a tu, qui et cuida?
– Trepitja que trepitjaràs.
– Deixa’t portar.
Dins de cada capsa, trobaran tota la informació necessària (llibres de coneixement, revistes, reproductor de música, ninots, disfresses…).
Dintre de cada capsa els alumnes tindran les instruccions de la tasca a realitzar amb tot el material que necessiten i una graella d’autoavaluació del funcionament del grup. En acabar la setmana, cada grup explica la capsa que ha fet aquell dia, per tant, tots hauran passat per ella, i podran contrastar opinions, descobriments i plantejar dubtes.
Un cop hagin finalitzat les capses, realitzaran els mini mons, on es veurà reflectit el que han anat descobrint. L’alumne pot anar més enllà i plantejar-se nous dubtes o reptes.
Amb aquestes activitats es tenen en compte les intel·ligències múltiples de Gardner, treballant continguts de medi, l’àmbit d’aprendre a aprendre, incidint en l’autonomia, la iniciativa personal i el treball en grup.

 

METODOLOGIA

La metodologia que s’ha emprat en tot moment ha estat molt viva, oberta a les propostes i interessos dels alumnes. Les agrupacions que es van fer van ser diverses tan en gran grup,grups reduïts, parelles. L’organització de l’alumnat  es va fer segons els seus interessos. Els espais que es van utilitzar van ser la classe i el passadís per aconseguir un clima més relaxat i afavorir el seu treball.

Sense perdre el nord (metodologia)

En aquest article abordem aspectes de metodologia del projecte “Sense perdre el nord”

Moltes de les activitats són individuals, sobretot les de càlcul i dibuix (talonament, croquis, escales, mapes…). Les activitats de construcció i planificació seran en parelles o grups cooperatius de 4 alumnes, segons la distribució d’illes.

Els grups són heterogenis i aleatoris. No hi ha grups d’experts però en les tasques grupals se’ls dóna l’opció de distribuir-se la feina segons habilitats i preferències.

No s’han assignat rols però cadascú es responsabilitza de la part que s’ha assignat, segons habilitats o preferències. La temporització és gestionada per l’equip docent.

Es proposen tasques enfocades al coneixement i la interpretació de l’entorn: tècniques de mesura del medi físic, dibuix de croquis i mapes d’orientació, ús bàsic de SIG, construcció d’una maqueta per entendre el relleu i la seva representació i sortida d’entorn per aplicar els coneixements estudiats en una situació real.

Les activitats són guiades, a través de preguntes plantejades o instruccions que els professors indiquen en el curs de Moodle.

Els alumnes s’agrupen en petits grups de 4, segons la distribució a l’aula. Els professors s’encarreguen de preguntar als alumnes, cada cop que s’avança en el plantejament d’una tasca, si necessiten ajuda en alguna activitat… i els dubtes es resolen de manera conjunta, en gran grup: es planteja el dubte/idea en veu alta per tal de fomentar la col·laboració entre ells.

Tasques compartides, presentacions orals, exposició de les creacions i maquetes, i qüestionaris d’autoavaluació i coavaluació.

En pròxims articles abordarem la implementació, el producte final, l’avaluació i la veu de l’alumnat.

Estació meteorològica (metodologia)

En aquest article abordem aspectes de metodologia del projecte d’estació meteorològica.

El projecte de construcció de l’estació preveu equips de 4 o 5 persones. Les activitats prèvies de descoberta de conceptes o variables vinculades al temps atmosfèric són individuals. Les activitats prèvies de predicció meteorològica també són en grup.

En la revisió de la feina feta s’acorda que la construcció de l’estació passarà de grups de 4 a parelles, i cada parella farà només dos instruments (i no 4).

Grups heterogenis proposats pels professors. No hi ha grups d’experts, però es planteja de cara al proper curs.

Dins de cada grup hi ha un rols que ells s’han d’assignar a l’inici del projecte: responsable de documentar tot el projecte (foto/video), coordinador de projecte, responsable del diari de treball i responsable de bibliografia i webgrafia.

Cada sessió ha de tenir una valoració de la feina feta respecte la prevista i una planificació de la següents amb tasques assignades (material, etc)

Primer dissenyem tasques de recerca d’informació per entendre les variables que intervenen en el temps atmosfèric, posteriorment introduïm activitats de predicció que obliguin a aplicar els coneixements adquirits (competència). Finalment construïm els instruments que permeten mesurar les magnituds estudiades i dóna sentit a aquests instruments.

Les tasques prèvies són guiades i treballades amb tot el grup. Anem avançant tots plegats. El projecte és totalment obert en gestió del temps i d’organització, però tancat en el que han de fer: ells cerquen tota la informació, com construir l’estació, s’encarreguen d’aconseguir els materials, s’organitzen el temps…

No es preveu, tret de al final, intercanvi d’idees o dubtes. Al final, mitjançant una presentació, cada grup comparteix la feina feta.

Al final de procés cada grup, mitjançant un CoRubrics, fan una coavaluació de la feina en equip. Durant tot el procés els grups poden plantejar dubtes, reflexions o qualsevol qüestió als professors.

En pròxims articles abordarem la implementació, el producte final, l’avaluació i la veu de l’alumnat.

Un carnaval de cinema (metodologia)

Després de tractar la planificació, en aquest article abordem aspectes de metodologia del projecte de carnaval.

Les activitats/tasques son de resolució en parelles (memòria del projecte), petits grups (disfresses) i en gran grup (cant i coreografia).

Quan es treballa en parella la memòria només posem la condició de composició mixta per gènere. La resta d’agrupaments han estat lliures. L’activitat no demana rols ni grups d’experts.

La temporització ha estat gestionada per l’equip docent.

El fil conductor és la preparació d’una actuació de carnaval.

  1. La primera tasca és la confecció de la memòria (pel·lícula, personatges principals, argument, cartell, cançó, disfressa, escenografia i coreografia)
  2. La segona tasca, cantar la cançó i enregistra-la damunt d’una base musical (karaoke)
  3. La tercera, decidir la coreografia i assajar-la.
  4. La quarta, fer una valoració de la feina feta per tothom amb un formulari CoRubrics ( coavaluació, autoavaluació i heteroavaluació)

Ha estat molt guiat el què (carnaval, temàtica d’una pel·lícula d’abans d’ells nàixer). Ha estat força lliure el com (decidir la disfressa, la cançó i la coreografia)

Les sessions dedicades a treballar la memòria han estat al servei de compartir el procés, els dubtes, intercanviar idees i coneixements entre els grups, fer xarxes de coneixements perquè no es perdin en l’activitat i revisar els objectius inicials.

 

Els assajos de la coreografia han esdevingut uns moments de compartir idees i prendre decisions col·lectivament.

L’enregistrament de l’actuació serveix per fer reflexió i valoració de la feina feta, el resultat aconseguit i les propostes de millora.

El punt de partida d’aquesta reflexió és l’ús d’un formulari del CoRubrics per avaluar la feina individual de forma multimodal. (coavalauació, autoavalauació i heteroavaluació)

En pròxims articles abordarem la implementació, el producte final, l’avaluació i la veu de l’alumnat.

Com treballem per projectes al CI?

La metodologia que s’utilitza a l’aula és un eclecticisme de models, de manera que es treballa de forma interelacionada entre cada metodologia. Sobretot treballem amb metodologies actives on es pose l’emfàsi en l’activitat i les produccions de l’alumnat. Es per això que ens hem organitzat per treballar en equips cooperatius, a més de treballar en gran grup i de manera individual.

Els equips cooperatius estan formats de manera heterogènia mitjançant  4 grups de 6 alumnes cadascun. Tenen 4 rols repartits dintre dels grups dos dels quals queden repetits per la quantitat d’alumnes que formen el grup. Els rols que desenvolupen són: portaveu, secretari/a, controlador i coordinador. (Més a baix es pot veure de quines tasques s’encarrega cada rol).

Els espais que s’utilitzen per desenvolupar el projecte són: l’aula del grup, l’aula d’informàtica, la biblioteca i el gimnàs, a més de qualsevol espai de l’escola que ens calgui en cada moment.

El Mediterrània ens presentem

La iniciativa de treball per projectes va començar per l’entusiasme i engrescament de l’equip docent de l’Institut Mediterrània del Vendrell, al Baix Penedès, que impartia alguna assignatura a 1r d’ESO el curs 2017-2018. Arran d’aquesta iniciativa dirigida pels professors de l’equip impulsor, aquest curs escolar 2018-2019, hem continuat amb el treball per projectes i a hores d’ara hem estès aquesta metodologia globalitzadora també a 2n ESO, ja que aquest alumnes ja van emprendre-la el curs passat. Per als propers cursos s’espera que es realitzi a 3r i 4t de l’ESO fins a completar tota l’etapa d’escolarització obligatòria.

El treball per projectes consisteix en l’esforç que fa l’alumne per obtenir un resultat determinat. Per arribar al projecte fina, hi ha d’haver una cooperació grupal de l’alumnat i del professorat. Per una banda, els alumnes s’organitzen en taules de quatre o cinc de tal manera que puguin interactuar mútuament. Pel que fa al professorat, s’organitza per coordinar totes les tasques per mitjà d’un document compartit anomenat “registre de sessions”, en què se’ns explica què hem d’implementar en cada sessió i com s’ha de fer. Per mitjà de l’aplicació Google Drive, tant els alumnes com el professorat comparteixen documents i tasques a realitzar. Tot això pot implicar que apareguin dubtes, reptes, pel que fa a l’aprenentatge.

Al centre treballem amb Chromebook, uns dispositius que faciliten la coordinació grupal, ja que tot queda enregistrat al núvol. Tant el professorat com l’alumnat en disposa.

S’espera que amb aquesta metodologia globalitzadora l’alumnat aprengui per ell mateix per mitjà de les eines disponibles, sàpiga coordinar-se, adquireixi autonomia i sigui el propi protagonista del seu aprenentatge. En general, haurem d’aprendre tothom, tant els alumnes com els professors i enriquir el nostre bagatge cultural. S’hauria de desenvolupar l’empatia, l’ajuda mútua, l’interès per compartir coneixements, etc.

Per aquesta raó poden aparèixer diversos dubtes. Per exemple, com sabem que els alumnes progressen individualment o com hem d’avaluar. Per altra banda, sempre queda el dubte que si treballen per projectes no oblidem quelcom important del currículum.

Per últim, ens apareixen diversos reptes i desafiaments com és la coordinació eficient o el canvi de metodologia a l’aula en què els alumnes s’han d’esforçar perquè col·laboren a l’hora de treballar.