Com podem fer poesia sense escriure? Metodologia

Al llarg del projecte els alumnes es van agrupar en diferents grups de treball, segons l’activitat que es feia a cada moment, no es van fer uns grups fixes. Per tant, no es va tractar de grups cooperatius, en què cada membre té un rol i tipologia de tasques assignades, sinó que eren grups col·laboratius i flexibles, que anaven variant en cada activitat. També algunes tasques van ser individuals, com la creació de, com a mínim, un poema propi per part de cada alumne.

Les activitats realitzades en grup van ser, entre d’altres:

  • Interpretació i classificació de poemes visuals, objectuals i urbans de Joan Brossa
  • Creació d’un poema visual seguint les pautes metodològiques donades per la Fund. Brossa
  • Descobriment d’art urbà pels carrers de Reus i visita a una galeria d’art.
  • Investiguem les passes de J.Brossa pel barri de Ciutat Vella a BCN
  • Disseny de l’exposició (producte final) amb les nostres creacions

Metodologia projecte: “Per què hem de ventilar les aules?”

Per introduir el projecte, es va repartir a l’alumnat una guia on s’explicava els objectius i el desenvolupament del projecte. A la mateixa sessió, es va mostrar com es feia servir l’aparell mesurador de CO2.

Per a més informació consulteu la guia de l’alumnat.

Per poder prendre les mesures de CO2 a les aules es van organitzar grups a les quatre classes de 2n d’ESO.

Un cop preses les mesures, es va crear un document on els alumnes van introduir les concentracions de CO2 que van prendre per compartir-les amb la resta de la classe i ens vam organitzar per tenir disponibilitat de les aules d’informàtica per poder desenvolupar el projecte.

Salvem els oceans (braç robòtic)

El projecte del braç robòtic-hdràulic articulat neix de la pròpia iniciativa de l’alumnat. Les preguntes guia van ser clau per iniciar la curiositat dels infants, sumat a una voluntat de treball en equip i de cercar un públic real, apareix un projecte que ha estat vinculat al projecte europeu de la UNESCO #NoMorePlastic i vinculat en el compromís de l’escola de treballar els SDGs o Objectius del Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030 de la UNESCO inclosos en el Decret 119/2015.

 

Amb tot, no ha estat un camí fàcil, ja que l’alumnat no estava acostumat a tasques tant tècniques, ni a un vocabulari tant específic.

 

Curs: 5è

 

Durada: segon i tercer trimestre

 

Metodolgia: ABP

 

Àrees implicades: Medi Natural (Science), llengua anglesa, Educació Artística Plàstica, Matemàtiques

 

Pregunta guia: què ens cal per salvaguardar els nostres oceans? La pregunta sorgeix a partir del projecte sobre Meteorologia que es treballa durant el primer trimestre.

 

D’aquí es deriva la necessitat d’entendre la contaminació química i física. Per tant, comencem cercant processos químics i físics en el nostre dia a dia. Sorgeix la necessitat de desenvolupar una part del projecte fent pastissos entenent, així, els processos químics i treballem amb els glaçons per entendre un procés físic.

 

És molt difícil imaginar al principi que tot serà més senzill del que sembla, però ho és.

 

Seguidament, els nens al veure el vapor del resultat de bullir els glaçons, pregunten pels motors de vapor, fet que ens fa plantejar el moment inicial dels motors i tot el treball posterior que es desencadena.

 

Per una banda, uns demanen fer motors i els altres crear un globus aerostàtic. Es descarta el globus per la seva perillositat en els materials i la volatilitat. En aquesta fase ens decantem tots per fer els motors i en la pluja d’idees i en la recerca inicial sorgeixen els següents motors: motor electromecànic, motor stirling o de vapor, motor electromagnètic, motor eòlic i inclús es va arribar a plantejar un motor nuclear, però, evidentment, no va tirar endavant la idea.

 

Davant aquest plantejament, els nens i nenes van començar a treballar les energies i els motors, fet que ens deriva en moltes sessions d’indagació i especialització que finalitza en una presentació del disseny d’un motor en format paper. Després d’escoltar unes 10 exposicions es vota que el motor que és més fàcil de fabricar (amb la idea de dur-lo a la fira: Portem la Ciència al Carrer del Vendrell) és el motor Stirling.

 

Al començar a desgranar realment el que ens cal, doncs, sorgeix la necessitat d’explorar el funcionament dels èmbols. La millor manera que se’ns acut és la de desenvolupar un braç articulat que funcioni amb sistema hidràulic, però cal trobar-li una utilitat i una de les nenes ens recorda la pregunta inicial: què ens cal per salvaguardar els oceans. Davant d’això comencem el disseny i aquí a banda de treballar el medi es treballa l’expressió artística i les matemàtiques, conjuntament amb l’àrea de llengües (l’anglesa inclosa).

 

El resultat són 10 braços articulats dissenyats damunt una plataforma que simula la coberta d’un vaixell i l’ús de materials reciclats per la seva elaboració. Aquests es van presentar, finalment, a la fira com a producte final.

 

Per al curs vinent l’alumnat ha demanat de seguir amb el treball del motor.

La metodologia dels nostres projectes.

Com podem viatjar? (Educació Infantil)

Viatjar en grup implica una tasca col·lectiva i per tant des del principi del projecte la tutora va tenir clar que la major part de les activitats havien de ser a través del treball cooperatiu tant en petit com en gran grup. Això no descartava algunes activitats de caire individual però van ser les menys.

Els grups de treball es feien generalment a través d’on estava l’alumnat assegut. Cal remarcar que estaven situats en grups. Això donava lloc a la formació de grups heterogenis però de vegades es formaven grups de treball de forma aleatòria.

Per a desenvolupar el projecte, la tutora va decidir seguir la mateixa estructura per cada país treballat.  Primer es realitzava una exposició del país amb un Power Point, després hi havia una presentació amb famílies o mestres que hi havia viscut o l’havien visitat. En tercer lloc s’elaborava el passaport amb el segell i la bandera del país i a continuació es desenvolupaven el conjunt d’activitats preparades de cada país. Finalment, i a mena d’avaluació, l’alumnat complementava el passaport amb tot allò que havia aprés del país.

A l’hora de portar a terme les activitats no eren massa guiades. S’explicava de manera general com s’havien de portar a terme però era l’alumnat qui les realitzava conjuntament amb alguna guia o reforç de la tutora. Cal remarcar que les activitats no estaven totalment planificades sinó que gran part d’elles anaven introduint-se a partir del que es descobria de cada país com per exemple la celebració del “Just for laugh(celebració del dia dels acudits a Canadà) on va participar pràcticament tota l’escola i moltes famílies o bé l’elaboració de receptes típiques de cada país.

 

Com fem l’acompanyament? (Cicle inicial)

Per a portar a terme l’acompanyament (producte final del projecte) l’alumnat de primer va dividir el seu treball en tres parts. Una primera part que feia referència als espais que volien mostrar, una segona part era explicar les activitats d’aula i les dinàmiques de la classe i de primer i per últim mostrar el pati de primària que era una de les gran preocupacions dels companys d’infantil.

Per poder elaborar aquest producte calia recopilar tota la informació necessària, classificar-la i elaborar un conjunt de guions per poder explicar correctament tot el que es necessitava. A més era necessari elaborar jocs, preparar-los i per mostrar els espais pensar en com fer-ho fàcil i que tothom pogués entendre el que es feia.

El treball es va realitzar a través de grups heterogenis on la intervenció del professorat sols marcava el que s’havia de preparar sempre i quan faltés informació. Primerament en gran grup, a partir de les preguntes de l’alumnat d’infantil, es va decidir quins espais havia de mostrar i com, com s’explicaven les dinàmiques de l’aula i quines s’explicaven i finalment quins jocs del pati es volien mostrar. Per recordar-ho tot, la informació que fèiem anava penjant-se a un mapa conceptual que anaven elaborant, mica en mica entre tots.

L’alumnat es va agrupar en grups heterogenis formats pel docent ja que la classe mostrava una gran diversitat i no tot l’alumnat mostrava el mateix interès i la mateixa implicació. El docent va escollir un referent per grup, què era qui el gestionaria els grups i la resta els seleccionava a partir de la implicació, les capacitats i les relacions de treball que s’havien mostrat al llarg del curs.

Les activitats, una vegada definit el que es volia fer, no eren molt guiades. Solament s’indicava els punts principals a preparar (per exemple en els espais es demanava, títol de l’espai, descripció, activitats que allà realitzaven i quan anaven a fer les activitats a l’espai). A mesura que anava completant-se el treball aquest anava marcant-se al mapa conceptual que teníem a la paret. Cal remarcar que encara que es treballava per equips diferents l’alumnat podia anar i parlar amb altres equips sobre el que estaven portant a terme per ajudar-se. L’alumnat era lliure de prendre les decisions que volien. Si recordaven alguna cosa que s’havia d’incloure que no s’havia fet ho podien fer, les presentacions eren diferents per tothom, i cada grup podia gestionar-se com millor els vingués.

Per a portar a terme tota la preparació es van dedicar dos setmanes, pràcticament en exclusiva, per a crear tot el procés. Per aquest motiu sempre hi havia moments de debat i reflexió del que s’estava fent. No obstant, abans de l’inici de cada treball es preguntava al grup si es volia comentar alguna cosa, dubtes o incerteses que tinguessin i es recordava que s’estava fent.

 

Com fem una gravació? (Cicle mitjà)

Per portar a terme el projecte el tutor va decidir que es realitzaria a través de grups cooperatius ja que és la mateixa manera de com es treballa en una filmació. El que es buscava era que l’alumnat intentés fer un treball semblant al que es fa a una pel·lícula.

Els grups els van crear l’alumnat mateix. El tutor va recomanar que tinguessin present que podrien realitzar-se feines a fora de l’escola i per tant que poguessin viure prop per poder gestionar-se. No obstant la formació de grups fou lliure.

El treball dins de cada grup tenia que respondre a una de les dos premisses del tutor, o bé cada membre del grup desenvolupava un rol concret que havia d’estar marcat, tal i com es fa a una producció cinematogràfica o bé tots els membres del grup havien d’intervindre en tots els processos de treball.

La funció del tutor fou explicitar la informació de com es feina i es portava a terme cada part del projecte però era un guia pur ja que mai intervenia en el procés, solament en la introducció de cada part per explicar en que consistia o què havien de fer. Tot això portava a que les tasques dissenyades tenien com a rere fons afavorir el treball en equip i la responsabilitat dels membres que els conformaven. Per una altra part, el fet de que les parts del projecte estiguessin tan marcades implicava que el treball pogués tenir derivacions puntuals com el tipus de curt a realitzar però aquestes no serien molt significatives.

Finalment el tutor va afavorir espais d’intercanvis d’informació i debat a les sessions de tutoria, a través de la plataforma Class Dojo o a través de trobades per part de l’alumnat a fora de l’escola.

LA NOSTRA METODOLOGIA

La tutora juntament amb l’equip impulsor vam crear els grups de manera heterogènia, repartint tot l’alumnat de la classe.

Van sortir cinc grups de cinc alumnes cadascun, amb la següent assignació de rols: secretari/a, organitzador/a, moderador/a, material i portaveu.

Vam repartir unes medalles amb imatge visual de cada rol i vam dedicar una sessió a l’explicació dels objectius i la implicació de cada un dels rols.

A partir d’aquí vam dedicar les següents sessions a explicar QUÈ SABEM  i QUÈ VOLEM SABER.

I després vam repartir les preguntes del QUÈ VOLEM SABER entre cada un dels equips.

Al mateix temps es va canviar la distribució de l’espai de l’aula, creant diferents espais de treball cooperatiu on els alumnes poguessin trobar un clima de treball més adequat per aprendre conjuntament i  moure’s per l’aula per cercar informació en diferents espais delimitats ( racó d’ordinador, tablet, llibres de la biblioteca, material portat de casa…)

 

Metodologia de l’Escola Cal·lípolis

1r Primer decidim entre tots què volem saber sobre l’aigua i la salut

2n Com ens organitzem?  FEM TREBALL EN GRUPS D’EXPERTS.

El grup compta amb 17 alumnes, d’aquets, 2 amb dificultats, 2 amb possible TDAH. Establim 3 grups de 4 membres i un de 5.

CRITERI PER FER ELS GRUPS: es fan de forma heterogènia, combinant nens/es, diferents nivells i ritmes d’aprenentatge, i  el comportament .

S’explica als alumnes que hem tingut en compte diferents factors i ells ho accepten.

Cada grup busca un nom divertit que l’identifiqui i s’encarrega d’una part de la investigació.

Així surten:

  • Aigua i relax
  • Aquaman: Aigua i higiene
  • Capitans de l’aigua: Aigua i cos.
  • Gelats: Aigua i diversió, aigua i neteja.

 

Es reparteixen diferents càrrecs dins del grup per tal de que tothom tingui una responsabilitat:

  • Material i ordre, secretari/a, disseny, vocal. . L’espai de l’aula s’organitza amb les taules formant grups de 4.

 

Cada grup disposa de.

  • Una carpeta molt gran per tal d’anar guardant els seus apunts i el seu material .
  • El llistat de preguntes que han formulat els alumnes, sobre el que subratllem les preguntes dels que han de trobar informació.
  • Llibres diversos sobre el tema, articles, fotocòpies d’internet que han portat des de casa, fotografies possibles…. (El material a la meva escola, majoritàriament el porta la mateixa escola, poques famílies poden col·laborar).
  • Material bàsic per fer un mural: cartolina, pegament, tisores, retoladors,…

 

Els alumnes saben que un cop buscada la informació l’han de poder exposar en un mural als altres grups de forma clara, visual, i neta i que aquests murals serviran per participar en la FIRAIGUA , fira de projectes de tota l’escola on compartirem el que hem aprés.

 

3r Treball individual : ajuden a entendre el que anem a investigar.

Disseny d’un logotip, lectura de textos relatius al tema (cicle de l’aigua, el món i l’aigua), comprensions lectores, mapa conceptual d’idees principals, diàleg de l’aixeta i l’aigua, control individual, tapa i dossier del projecte, autoavaluació.

4rt En gran grup:

Votació del logotip del projecte, sortida a l’Spa, taller d’higiene i salut, conta contes, xerrada de busseig, visionat de vídeos, concurs de preguntes, experiments (xocolata i aigua amb gas/ou i aigua amb sal), preparació de l’exposició per les famílies.

 

REFLEXIÓ SOBRE LA METODOLOGIA

Dificultats que he trobat:

  • Dels 4 grups, dos es gestionaven bé però els altres dos teníem molts problemes per posar-se d’acord i repartir-se les tasques. Els alumnes que “estiren” dels altres, de vegades es cansen d’aquest rol. Potser es podrien fer grups diferents per altres tasques i així motivar-los més.
  • Les activitats havien de ser molt guiades, però es van anar incorporant apartats a partir de noves preguntes que sorgien.
  • Van haver dos o tres moments on reflexionaven sobre com ho estàvem fent com a grup i sobre els aspectes positius del que fèiem. (Ens felicitàvem).
  • Al final del projecte va ser molt positiu fer coavaluació tots junts i avaluar-se a l’exposició oral, fixant-se en una petita rúbrica que vam crear entre tots (postura, volum, gesticulació, vocabulari,…).

Vam anar exposant al passadís, el que anaven fent, però va faltar un mapa conceptual gegant que hagués ajudat.

Metodologia del projecte

Com us hem explicat en la planificació, nosaltres no hem pogut implementar el projecte que teníem previst inicialment i el que us volem mostrar és una de les diferents activitats cooperatives que hem pogut fer durant aquest 3r trimestre dins dels mòduls de GES (Educació Secundària per a adults).

Sacarme, Escape, Peligro, De Seguridad, AmenazaL’activitat que us presentem és un escape room adreçada als alumnes del mòdul de Llengua Catalana I. L’objectiu d’aquesta activitat és repassar i consolidar els continguts que hem après durant el mòdul mitjançant una activitat cooperativa que promogui la participació i la interacció dels alumnes a l’aula respectant els diferents punts de vista i nivells d’aprenentatge.

Pel que fa a la metodologia, es tracta d’una activitat cooperativa en equips de 4 alumnes escollits pel docent de forma heterogènia. Els grups han estat escollits en funció de l’observació i el treball diari que han fet els alumnes durant el mòdul per tal de que estiguin equilibrats. Cada equip s’ha de repartir les tasques i rols (secretari, organitzador, moderador i portaveu) perquè l’objectiu és que tots passin pels diferents rols assignats.

El rol del docent és el de guia i facilitador que orienta els equips durant tot el procés. El docent ha d’intentar respectar els diferents ritmes de treball i fer les anotacions i aclaracions oportunes perquè els diferents equips consolidin els aprenentatges i puguin avançar en el desenvolupament de l’activitat plantejada.

Com hem implementat el nostre projecte

Tenint en compte que disposàvem de les hores lectives d’una quinzena per dur a terme el projecte “Un dia a l’Edat Mitjana” (del 5 al 15 de febrer, ja que el 4 va ser festa local a Valls), vam temporitzar les tres fases del projecte de la següent manera:

1. La fase de “construcció de coneixement”, de tres dies, es basa en activitats individuals a realitzar en un curs moodle, en el qual l’alumnat va treballar tots els continguts clau necessaris per després poder planificar la jornada de recreació històrica: la societat feudal, materials i oficis medievals, herbes medicinals i alimentació, l’origen de les llengües romàniques, literatura i música medieval, l’art romànic i com fer un guió. Aquesta fase finalitza amb una activitat d’avaluació final, que consisteix en el destriament d’escenes hipotètiques que podrien o no formar part de la recreació històrica, i en la tria d’aquella de la qual cada alumne/a en vol formar part.

2. La fase de preparació de les escenes, de cinc dies, es va organitzar en grups segons la tria d’escenes que havia fet l’alumnat, mesclant les quatre classes de 2n d’ESO. Els membres integrants de cada grup tenien com a objectiu pensar, preparar i assajar la seva escena dins de la recreació històrica. Això incloïa repartir els personatges, elaborar un guió, elaborar l’atrezzo i la decoració, confeccionar el vestuari necessari i assajar. Les escenes que van sorgir van ser: la cort reial, la recaptació de tributs, un monestir, un grup de trobadors i les diverses parades d’un mercat medieval. Aquesta fase tenia dos moments d’aturada, en què cada grup havia d’ensenyar a la resta com havia progressat en la preparació de la seva escena, i també d’un assaig general just abans de la celebració de la jornada de recreació històrica.

La metodologia del projecte

El producte final del projecte seria la realització, per part de l’alumnat, d’una jornada de recreació històrica medieval, a la plaça de l’Oli de Valls, que estaria oberta al públic; en especial, a les famílies de l’alumnat i a les escoles de primària de la ciutat.

Des de bon començament, vam veure clar que el desenvolupament del projecte es dividiria en tres fases:

  1. Una primera fase, que vam anomenar de “construcció de coneixement”, que serviria a l’alumnat per treballar i obtenir els coneixements clau sobre l’època històrica per a l’elaboració del producte final.
  2. Una segona fase, que es dedicaria exclusivament a pensar, preparar i assajar cadascuna de les escenes que formaran part de la recreació.
  3. Una tercera fase, l’últim dia del projecte, que seria la celebració de la jornada de recreació històrica medieval.