La metodologia dels nostres projectes.

Com podem viatjar? (Educació Infantil)

Viatjar en grup implica una tasca col·lectiva i per tant des del principi del projecte la tutora va tenir clar que la major part de les activitats havien de ser a través del treball cooperatiu tant en petit com en gran grup. Això no descartava algunes activitats de caire individual però van ser les menys.

Els grups de treball es feien generalment a través d’on estava l’alumnat assegut. Cal remarcar que estaven situats en grups. Això donava lloc a la formació de grups heterogenis però de vegades es formaven grups de treball de forma aleatòria.

Per a desenvolupar el projecte, la tutora va decidir seguir la mateixa estructura per cada país treballat.  Primer es realitzava una exposició del país amb un Power Point, després hi havia una presentació amb famílies o mestres que hi havia viscut o l’havien visitat. En tercer lloc s’elaborava el passaport amb el segell i la bandera del país i a continuació es desenvolupaven el conjunt d’activitats preparades de cada país. Finalment, i a mena d’avaluació, l’alumnat complementava el passaport amb tot allò que havia aprés del país.

A l’hora de portar a terme les activitats no eren massa guiades. S’explicava de manera general com s’havien de portar a terme però era l’alumnat qui les realitzava conjuntament amb alguna guia o reforç de la tutora. Cal remarcar que les activitats no estaven totalment planificades sinó que gran part d’elles anaven introduint-se a partir del que es descobria de cada país com per exemple la celebració del “Just for laugh(celebració del dia dels acudits a Canadà) on va participar pràcticament tota l’escola i moltes famílies o bé l’elaboració de receptes típiques de cada país.

 

Com fem l’acompanyament? (Cicle inicial)

Per a portar a terme l’acompanyament (producte final del projecte) l’alumnat de primer va dividir el seu treball en tres parts. Una primera part que feia referència als espais que volien mostrar, una segona part era explicar les activitats d’aula i les dinàmiques de la classe i de primer i per últim mostrar el pati de primària que era una de les gran preocupacions dels companys d’infantil.

Per poder elaborar aquest producte calia recopilar tota la informació necessària, classificar-la i elaborar un conjunt de guions per poder explicar correctament tot el que es necessitava. A més era necessari elaborar jocs, preparar-los i per mostrar els espais pensar en com fer-ho fàcil i que tothom pogués entendre el que es feia.

El treball es va realitzar a través de grups heterogenis on la intervenció del professorat sols marcava el que s’havia de preparar sempre i quan faltés informació. Primerament en gran grup, a partir de les preguntes de l’alumnat d’infantil, es va decidir quins espais havia de mostrar i com, com s’explicaven les dinàmiques de l’aula i quines s’explicaven i finalment quins jocs del pati es volien mostrar. Per recordar-ho tot, la informació que fèiem anava penjant-se a un mapa conceptual que anaven elaborant, mica en mica entre tots.

L’alumnat es va agrupar en grups heterogenis formats pel docent ja que la classe mostrava una gran diversitat i no tot l’alumnat mostrava el mateix interès i la mateixa implicació. El docent va escollir un referent per grup, què era qui el gestionaria els grups i la resta els seleccionava a partir de la implicació, les capacitats i les relacions de treball que s’havien mostrat al llarg del curs.

Les activitats, una vegada definit el que es volia fer, no eren molt guiades. Solament s’indicava els punts principals a preparar (per exemple en els espais es demanava, títol de l’espai, descripció, activitats que allà realitzaven i quan anaven a fer les activitats a l’espai). A mesura que anava completant-se el treball aquest anava marcant-se al mapa conceptual que teníem a la paret. Cal remarcar que encara que es treballava per equips diferents l’alumnat podia anar i parlar amb altres equips sobre el que estaven portant a terme per ajudar-se. L’alumnat era lliure de prendre les decisions que volien. Si recordaven alguna cosa que s’havia d’incloure que no s’havia fet ho podien fer, les presentacions eren diferents per tothom, i cada grup podia gestionar-se com millor els vingués.

Per a portar a terme tota la preparació es van dedicar dos setmanes, pràcticament en exclusiva, per a crear tot el procés. Per aquest motiu sempre hi havia moments de debat i reflexió del que s’estava fent. No obstant, abans de l’inici de cada treball es preguntava al grup si es volia comentar alguna cosa, dubtes o incerteses que tinguessin i es recordava que s’estava fent.

 

Com fem una gravació? (Cicle mitjà)

Per portar a terme el projecte el tutor va decidir que es realitzaria a través de grups cooperatius ja que és la mateixa manera de com es treballa en una filmació. El que es buscava era que l’alumnat intentés fer un treball semblant al que es fa a una pel·lícula.

Els grups els van crear l’alumnat mateix. El tutor va recomanar que tinguessin present que podrien realitzar-se feines a fora de l’escola i per tant que poguessin viure prop per poder gestionar-se. No obstant la formació de grups fou lliure.

El treball dins de cada grup tenia que respondre a una de les dos premisses del tutor, o bé cada membre del grup desenvolupava un rol concret que havia d’estar marcat, tal i com es fa a una producció cinematogràfica o bé tots els membres del grup havien d’intervindre en tots els processos de treball.

La funció del tutor fou explicitar la informació de com es feina i es portava a terme cada part del projecte però era un guia pur ja que mai intervenia en el procés, solament en la introducció de cada part per explicar en que consistia o què havien de fer. Tot això portava a que les tasques dissenyades tenien com a rere fons afavorir el treball en equip i la responsabilitat dels membres que els conformaven. Per una altra part, el fet de que les parts del projecte estiguessin tan marcades implicava que el treball pogués tenir derivacions puntuals com el tipus de curt a realitzar però aquestes no serien molt significatives.

Finalment el tutor va afavorir espais d’intercanvis d’informació i debat a les sessions de tutoria, a través de la plataforma Class Dojo o a través de trobades per part de l’alumnat a fora de l’escola.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *