Arxiu de la categoria: Centres docents
Projecte acabat
Projecte acabat i presentat!
El producte final del nostre projecte ha sorgit de la necessitat d’apropar als nostres alumnes a les T.A.C i començar a utilitzar els recursos que aquesta ens ofereix per poder realitzar una presentació amb el programari Power Point: aprendre les principals funcions d’aquest programa i adquirir recursos expressius i comunicatius davant dels nostres companys. L’objectiu final és la creació d’una presentació digital amb la resposta a totes les preguntes que ens van sortir al guió inicial i, a més a més, fer un dibuix explicatiu d’allò que han trobat més interessant dins de la seva part del guió.
Els alumnes han disposat de 2 sessions per poder elaborar el treball i després una més per presentar-lo a la resta de companys/es.
Ha sigut una experiència molt enriquidora perquè han participat molt, s’han interessat per les respostes dels seus companys/es i, a més a més, han complimentat la informació amb experiències pròpies o que ells mateixos havien cercat.
NOTA: per problemes tècnics no s’ha pogut penjar una imatge.
Salvem els oceans (braç robòtic)
El projecte del braç robòtic-hdràulic articulat neix de la pròpia iniciativa de l’alumnat. Les preguntes guia van ser clau per iniciar la curiositat dels infants, sumat a una voluntat de treball en equip i de cercar un públic real, apareix un projecte que ha estat vinculat al projecte europeu de la UNESCO #NoMorePlastic i vinculat en el compromís de l’escola de treballar els SDGs o Objectius del Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030 de la UNESCO inclosos en el Decret 119/2015.
Amb tot, no ha estat un camí fàcil, ja que l’alumnat no estava acostumat a tasques tant tècniques, ni a un vocabulari tant específic.
Curs: 5è
Durada: segon i tercer trimestre
Metodolgia: ABP
Àrees implicades: Medi Natural (Science), llengua anglesa, Educació Artística Plàstica, Matemàtiques
Pregunta guia: què ens cal per salvaguardar els nostres oceans? La pregunta sorgeix a partir del projecte sobre Meteorologia que es treballa durant el primer trimestre.
D’aquí es deriva la necessitat d’entendre la contaminació química i física. Per tant, comencem cercant processos químics i físics en el nostre dia a dia. Sorgeix la necessitat de desenvolupar una part del projecte fent pastissos entenent, així, els processos químics i treballem amb els glaçons per entendre un procés físic.
És molt difícil imaginar al principi que tot serà més senzill del que sembla, però ho és.
Seguidament, els nens al veure el vapor del resultat de bullir els glaçons, pregunten pels motors de vapor, fet que ens fa plantejar el moment inicial dels motors i tot el treball posterior que es desencadena.
Per una banda, uns demanen fer motors i els altres crear un globus aerostàtic. Es descarta el globus per la seva perillositat en els materials i la volatilitat. En aquesta fase ens decantem tots per fer els motors i en la pluja d’idees i en la recerca inicial sorgeixen els següents motors: motor electromecànic, motor stirling o de vapor, motor electromagnètic, motor eòlic i inclús es va arribar a plantejar un motor nuclear, però, evidentment, no va tirar endavant la idea.
Davant aquest plantejament, els nens i nenes van començar a treballar les energies i els motors, fet que ens deriva en moltes sessions d’indagació i especialització que finalitza en una presentació del disseny d’un motor en format paper. Després d’escoltar unes 10 exposicions es vota que el motor que és més fàcil de fabricar (amb la idea de dur-lo a la fira: Portem la Ciència al Carrer del Vendrell) és el motor Stirling.
Al començar a desgranar realment el que ens cal, doncs, sorgeix la necessitat d’explorar el funcionament dels èmbols. La millor manera que se’ns acut és la de desenvolupar un braç articulat que funcioni amb sistema hidràulic, però cal trobar-li una utilitat i una de les nenes ens recorda la pregunta inicial: què ens cal per salvaguardar els oceans. Davant d’això comencem el disseny i aquí a banda de treballar el medi es treballa l’expressió artística i les matemàtiques, conjuntament amb l’àrea de llengües (l’anglesa inclosa).
El resultat són 10 braços articulats dissenyats damunt una plataforma que simula la coberta d’un vaixell i l’ús de materials reciclats per la seva elaboració. Aquests es van presentar, finalment, a la fira com a producte final.
Per al curs vinent l’alumnat ha demanat de seguir amb el treball del motor.
PLANIFICACIÓ
Com ens hem organitzat per treballar els docents?
En el nostre centre hem dut a terme 4 projectes globalitzats, un per cada nivell de l’ESO. A l’hora de treballar ens hem planificat per sessions de treball setmanals de 2 hores, on ha estat implicat tot l’equip docent del centre. A més a més, l’equip impulsor ens hem reunit 2 cops al mes per guiar els projectes cap a una mateixa línia i traspassar els acords i informació a la resta de professorat relacionat amb la XCB12.
A l’hora de triar el tema dels projectes, primer es va revisar tot el que ja es feia a l’Institut des de cada departament i, a més, es van proposar temàtiques noves. Després, cada equip docent va valorar les propostes, el currículum i els possibles interessos que podia motivar a l’alumnat. A 1r d’ESO vam escollir “Plastificats”, a 2n “I els medievals com s’ho feien per… a l’Edat Mitjana?”, a 3r “Anem de viatge, com ens ho muntem?” i a 4t “Com sobreviure en una illa deserta?”.
Com hem planificat els projectes?
Els projectes s’han dut a terme durant 10 sessions de 6 hores de treball. D’aquestes deu, 9 s’han planificat per fer recerca i elaborar els productes finals i l’últim dia per fer l’exposició i presentació dels productes.
Com a espais, hem utilitzat les aules ordinàries, aules d’informàtica, laboratoris, pati i altres espais fora del centre com, per exemple, la platja amb l’alumnat de 1r ESO o el casc antic de Tarragona a 2n ESO.
ALUMNAT TREBALLANT PER GRUPS. Una foto de la platja i una del casc antic:
- 1r ESO projecte treballem el plàstic
- 2n ESO projecte treballem Edat Mitjana
Com hem planificat el projecte de 3r d’ESO?
Us volem presentar en més detall el projecte de 3r d’ESO “Anem de viatge, com ens ho muntem?”.
El primer dia van escollir per sorteig les destinacions proposades pel professorat, totes eren ciutats de la Unió Europea.
Cada dia tenien el repte d’investigar i aprendre sobre un tema diferent relacionat amb l’organització del viatge de final de curs. Per exemple, un dia es basava amb el pressupost, l’altre amb la llengua i la cultura, el menjar, allotjament, vols… També vam considerar important la visita i xerrada d’un professional d’una agència de viatges, amb el qual l’alumnat va poder fer preguntes i resoldre dubtes. També, per tal fer més dinàmiques les sessions de treball es van introduir activitats pràctiques i manipulatives, com l’elaboració de souvenirs, trípics del país, tríptics, moneders reciclables… Tots aquests objectes després serviran per exposar al seu estand o per vendre per subvencionar-se el viatge. S’expliquen algunes d’aquestes experiències a l’apartat d’implementació.
FOTOS ALUMNAT 3r ESO
- Anem de viatge
- Fem un FITUR
IMPLEMENTACIÓ
ENS INFORMEM!
El segon dia de projecte hem rebut la visita de Jaume Recasens,un agent de viatges. Amb la seva experiència, en Jaume ens ha explicat com funciona l’organització d’un viatge, què hem de tenir en compte quan viatgem a l’estranger i ha resolt els dubtes de l’alumnat.
Ha estat una font d’informació molt interessant, ja que l’alumnat ha rebut molt de feedback a les preguntes concretes que ells s’han formulat durant dos primers dies de projecte i, a més a més, aquesta font no prové d’internet, sinó que és real.
L’ESTAND DE FITUR
El producte final d’aquest projecte és crear un estand al FITUR amb una proposta de viatge de final de curs. Durant el projecte, hem estat elaborant materials per confeccionar i decorar cada estand. Aquestes activitats manipulatives han servit per cohesionar més els grups i per fer un trencament en l’activitat rutinaria del matí. Per exemple, per poder anar de viatge els alumnes han creat una targeta identificativa equipatge, han elaborat maquetes i cartells de la ciutat que promocionen, entre d’altres.
VÍDEOS DELS BALLS TRADICIONALS
Com a part del producte final i, també com a activitat de cohesió, cada grup ha hagut de fer un vídeo tutorial d’un ball tradicional del país. Per fer fer-ho, ha calgut buscar informació sobre el ball, practicar-lo i dissenyar el vídeo tutorial. Finalment, col·laborant entre grups, han elaborat el vídeo final. Ha estat tot un èxit.
LIMITACIONS DEL PROJECTE
Per ser el primer any i per la falta de pràctica, ha anat prou bé. Com en tots els àmbits, sempre hi ha aspectes a millorar. Per exemple, d’una banda, hem pogut observar que l’alumnat té poca pràctica en treballar en grup; és a dir, hi ha una falta d’empatia i de capacitat de col·laborar. D’altra banda, aquest aspecte ha anat millorant a mesura que passaven els dies.
Una altra limitació del nostre projecte ha estat la difusió final, ja que no hem pogut fer arribar els resultats a les famílies. Sí que hem pogut presentar els productes finals de 3r a l’alumnat de 1r d’ESO, una experiència que, tant alumnat com professorat, hem valorat molt positivament.
Producte Final
El producte final del projecte de 3r d’ESO era fer com una FITUR. Cada grup tenia que posar el seu viatge: detallar que farien cada dia, costums del país, les rutes, el cost econòmic, el possible finançament i el més important, convèncer als demes companys de que el seu destí era el triat per anar de viatge de fi de curs a 4t d’ESO.
Els millors destins per consens de professorat i alumnat van ser exposats a la sala d’actes de l’institut per als alumnes de 1r d’ESO. Això els ha donat idees per a futurs projectes, tant l’ús de les tecnologies, com la recerca d’informació, la presentació i posta en escena dels alumnes
de 3r d’ESO.
Què us ha semblat? La veu de l’alumnat.
Que us ha semblat el projecte “Viatgem”? (Educació Infantil)
La valoració dels infants és molt bona tots en l’autoavaluació han valorat que han après molt dels països i que ho han passat molt bé. Els ha agradat molt conèixer moltes coses dels països treballats i saber les seves costums i sobretot la gastronomia i els balls.
També es pot veure que encara, tot i que han acabat el projecte segueixen parlant molt d’ell i sempre que poden van al racó on hi ha els materials del projecte a mirar la bola del món i buscar els països estudiats i parlar d’ells.
Què ens ha semblat el projecte d’acompanyament? (Cicle inicial)
Per a l’alumnat de primer els projecte els ha semblat una tasca molt engrescadora i al mateix temps difícil de preparar. Els costava d’entendre com una cosa tan elaborada no durava tant en el temps com ells es pensaven, es a dir, “costa molt de preparar i l’activitat és molt curta” han arribat a explicitar.
Han explicitat que tota la feina que ells han fet per als seus companys els hagués agradat que ho fessin amb ells però “pensem que s’ha de fer tots els anys perquè ajuda molt als d’infantil”
Com a conclusió final han valorat que:
- És una tasca que els agradat molt.
- Ha sigut molt difícil i massa intensa. Haurien d’haver tingut més temps i no dedicar tot el temps perquè sinó cansa molt.
- S’ha de fer tots els anys perquè pot servir a tothom.
- Els hagués agradat que ho fessin amb ells però estan contents d’haver-ho fet els primers.
- Fer-ho els primers és més difícil perquè s’ho han d’inventar de nou. Els altres poden copiar el que han fet i els resultarà més fàcil.
Com a veu del docent ha sigut també una feina molt interessant que ha permès a l’alumnat entendre més l’empatia cap els seus iguals i també cap a la feina del docent.
Què pensem del projecte “Fem Cinema”? (Cicle mitjà)
Per a donar veu a l’alumnat han gravat vídeos explicat la seva experiència però donada la limitació del bloc no es poden penjar directament. Cliqueu a l’enllaç i mireu!
L’avaluació dels projectes.
Us ha agradat el viatge? (Educació Infantil)
Tal i com s’ha exposat en les entrades anteriors, l’avaluació es portava a terme a través del compliment del passaport com a feina final de cada país. Aquest treball també va afavorir l’autoavaluació de l’alumnat ja que havia de pensar què havia aprés i que no. També tenia molta importància l’observació de la tutora tenia present els ítems que volia conèixer en cada treball i activitat.
Com ho hem fet? (Cicle inicial)
Per avaluar el desenvolupament del projecte es van crear tres tipus de rúbriques què es van dissenyar amb l’alumnat de primer.
Una primera rúbrica ens serviria per a controlar el treball en equip. En aquesta rúbrica l’alumnat havia d’escriure cada dia com s’havia desenvolupat la tasca de l’equip, tant a nivell individual com a nivell de grup.
La segona rúbrica era per avaluar els aprenentatges assolits al llarg del projecte. Per elaborar-la es va partir del mapa conceptual de la paret. Es va parlar del que s’havia treballat i que s’havia d’avaluar. En les rúbriques es va tenir present, tant els coneixements que s’havien assolit com la implicació en el treball d’elaboració i presentació del producte final.
Una tercera rúbrica es va elaborar per als companys de P5. Ens havien de mostrar el seu gran de satisfacció, si els havíem aconseguit transmetre tot el que volien saber i si ja no estaven tan preocupats, es a dir, era una valoració externa del treball realitzat.
Finalment el docent va fer dos valoracions. Una primera de debat i reflexió en gran grup del treball i la implicació de tothom i una rúbrica per nen/a partint de l’observació sistemàtica de les tasques.
A nivell docent es va enregistrar tot el projecte per part dels participants i es van mantenir reunions de coordinació i avaluació per saber si s’havien acomplit els objectius que s’havien proposat al principi del projecte.
Com ens ha sortit? (Cicle mitjà)
Per a poder avaluar tot el projecte el tutor va fer coincidir cadascuna de les fases amb un procés d’avaluació. En un primer moment es van explicar cadascuna de les fases, que eren, que s’havia de fer i com s’havia de portar a terme la feina. Cada equip treballava autònomament i al final de cada fase hi havia un procés d’avaluació i autoavaluació on s’evidenciava si havien assolit els objectius de la fase. Si un equip no havia assolit els objectius marcats no podia passar a la següent fase.
En el cine-fòrum del producte final, a través del debat, el tutor evidenciava qui realment havia acabat interioritzant la globalitat del procés de filmació i el treball que comportava
Finalment el tutor també proporcionava observacions i avaluacions en cada fase i al producte final. Per una altra part, l’alumnat, al igual que havia de fer una avaluació i reflexió del treball de grup també l’havia de fer individual.
Viatges, tours per l’escola i curts. Així són els nostres productes finals.
Quin viatge!! (Educació Infantil)
El producte final del projecte fou la realització d’una obra de teatre com a resum de tot el que s’havia aprés. Els personatges viatjaven a cada país treballat i exposaven el que havien aprés. Aquest treball era un gran repte tant per l’edat de l’alumnat, la por escènica i un treball en equip general que resumia tot el treball realitzat.
El producte es va decidir que aniria dirigit als companys d’infantil i a les famílies de l’alumnat però també s’exposaria al bloc de l’escola per a que tothom pogués gaudir-lo.
Finalment, donat que un dels països era Kenya i van descobrir que els nens i nenes tenien moltes necessitats, es volia fer algun tipus de donació per a una ONG per ajudar-los.
Mostrem la primària a P5 (Cicle inicial)
Tal i com s’ha explicat anteriorment el producte final del projecte d’acompanyament es feia en tres parts. Per a la primera part fou una ruta per primària i era necessari preparar un guió per recordar tot el que s’havia d’exposar, a la segona part es va decidir que conjuntament prepararien un Prezi on exposarien tot el que es treballa i respondrien a tots els dubtes que anaren sorgint. Finalment, per a la presentació del pati, es faria amb l’ajuda del professor d’educació física i on els exposarien quins jocs poden fer-se al pati, quins espais i activitats té i quines normes hi ha. Per a que el pogueren conèixer van decidir fer una gimcana d’activitats que anomenaren “mini olimpíades”.
L’elaboració de tot el producte fou un gran repte per a l’alumnat de primer ja que ells es posaven en la situació d’ensenyar, de fer de mestres. Una vegada preparades les presentacions i les activitats, la setmana anterior a la que es portaria a terme es van fer un conjunt d’assajos per a que tothom recordés que havia de fer. Van comptar amb l’ajuda de l’alumnat de segon que interpretava a l’alumnat de P5 i que valoraven que s’havia de millorar.
El producte final es va presentar en tres dies diferents. En un primer matí es va portar a terme el tour. L’alumnat de primer havia confeccionat grups i es repartiren per explicar cadascuna dels espais de primària. Contestaven els dubtes i exposaven les activitats que allà es feien. El segon matí, a l’hora d’educació física de l’alumnat de primer, es va portar a terme l’explicació del pati de primària i la gimcana de jocs. Finalment, en una última sessió, es va exposar a la classe les dinàmiques d’aula i per la tarda es va fer una festa d’acomiadament per a tothom.
Com es pot observar, el producte final fou una exposició pública cap els companys però al mateix temps l’activitat va quedar reflectida al bloc de l’escola on s’exposava a les famílies el treball realitzat. Aquest fet tenia especial importància per a les famílies d’infantil les quals solen mostrar una gran preocupació en el salt cap a primària de la canalla i era també una forma de que veiessin que es feia també a primària i no costés tant el canvi i poguessin ajudar a les nenes i als nens.
Presentació del curt (Cicle mitjà)
El producte final del projecte fou la creació d’un curt sobre qualsevol tema. Per comoditat tots els equips de treball van decidir fer una petita pel·lícula però podrien haver triat qualsevol tipus de gènere o tècnica de gravació.
La idea final d’aquest producte reflectia un recull de tot el que s’havia treballat al llarg del projecte, les parts de la pel·lícula, els tipus de plànols, l’escriptura dels guions, la gestió del treball i del grup. Per a l’alumnat, tots aquests objectius implicaven un repte ja que partien des del desconeixement de com es feia i també de la falta de capacitat de treball en equip a més de l’ús de tecnologies, que encara que les coneixen amb antelació per l’ús de tauletes i mòbil amb les famílies, mai havien donat un ús pràctic com pugi ser l’edició de vídeos, imatges o àudio.
Al final del curs es va portar a terme una projecció a l’aula de tots els curts, com si d’un cinema es tractara amb crispetes i refresc, després va tenir lloc un cine-fòrum sobre els curts i finalment es va realitzar una petita entrega de premis.
El projecte a més de ser públic per als membres de la classe també es va donar una còpia a les famílies i es va penjar al bloc de l’escola un recull de tot el procés per a que tothom pogués accedir.
La metodologia dels nostres projectes.
Com podem viatjar? (Educació Infantil)
Viatjar en grup implica una tasca col·lectiva i per tant des del principi del projecte la tutora va tenir clar que la major part de les activitats havien de ser a través del treball cooperatiu tant en petit com en gran grup. Això no descartava algunes activitats de caire individual però van ser les menys.
Els grups de treball es feien generalment a través d’on estava l’alumnat assegut. Cal remarcar que estaven situats en grups. Això donava lloc a la formació de grups heterogenis però de vegades es formaven grups de treball de forma aleatòria.
Per a desenvolupar el projecte, la tutora va decidir seguir la mateixa estructura per cada país treballat. Primer es realitzava una exposició del país amb un Power Point, després hi havia una presentació amb famílies o mestres que hi havia viscut o l’havien visitat. En tercer lloc s’elaborava el passaport amb el segell i la bandera del país i a continuació es desenvolupaven el conjunt d’activitats preparades de cada país. Finalment, i a mena d’avaluació, l’alumnat complementava el passaport amb tot allò que havia aprés del país.
A l’hora de portar a terme les activitats no eren massa guiades. S’explicava de manera general com s’havien de portar a terme però era l’alumnat qui les realitzava conjuntament amb alguna guia o reforç de la tutora. Cal remarcar que les activitats no estaven totalment planificades sinó que gran part d’elles anaven introduint-se a partir del que es descobria de cada país com per exemple la celebració del “Just for laugh” (celebració del dia dels acudits a Canadà) on va participar pràcticament tota l’escola i moltes famílies o bé l’elaboració de receptes típiques de cada país.
Com fem l’acompanyament? (Cicle inicial)
Per a portar a terme l’acompanyament (producte final del projecte) l’alumnat de primer va dividir el seu treball en tres parts. Una primera part que feia referència als espais que volien mostrar, una segona part era explicar les activitats d’aula i les dinàmiques de la classe i de primer i per últim mostrar el pati de primària que era una de les gran preocupacions dels companys d’infantil.
Per poder elaborar aquest producte calia recopilar tota la informació necessària, classificar-la i elaborar un conjunt de guions per poder explicar correctament tot el que es necessitava. A més era necessari elaborar jocs, preparar-los i per mostrar els espais pensar en com fer-ho fàcil i que tothom pogués entendre el que es feia.
El treball es va realitzar a través de grups heterogenis on la intervenció del professorat sols marcava el que s’havia de preparar sempre i quan faltés informació. Primerament en gran grup, a partir de les preguntes de l’alumnat d’infantil, es va decidir quins espais havia de mostrar i com, com s’explicaven les dinàmiques de l’aula i quines s’explicaven i finalment quins jocs del pati es volien mostrar. Per recordar-ho tot, la informació que fèiem anava penjant-se a un mapa conceptual que anaven elaborant, mica en mica entre tots.
L’alumnat es va agrupar en grups heterogenis formats pel docent ja que la classe mostrava una gran diversitat i no tot l’alumnat mostrava el mateix interès i la mateixa implicació. El docent va escollir un referent per grup, què era qui el gestionaria els grups i la resta els seleccionava a partir de la implicació, les capacitats i les relacions de treball que s’havien mostrat al llarg del curs.
Les activitats, una vegada definit el que es volia fer, no eren molt guiades. Solament s’indicava els punts principals a preparar (per exemple en els espais es demanava, títol de l’espai, descripció, activitats que allà realitzaven i quan anaven a fer les activitats a l’espai). A mesura que anava completant-se el treball aquest anava marcant-se al mapa conceptual que teníem a la paret. Cal remarcar que encara que es treballava per equips diferents l’alumnat podia anar i parlar amb altres equips sobre el que estaven portant a terme per ajudar-se. L’alumnat era lliure de prendre les decisions que volien. Si recordaven alguna cosa que s’havia d’incloure que no s’havia fet ho podien fer, les presentacions eren diferents per tothom, i cada grup podia gestionar-se com millor els vingués.
Per a portar a terme tota la preparació es van dedicar dos setmanes, pràcticament en exclusiva, per a crear tot el procés. Per aquest motiu sempre hi havia moments de debat i reflexió del que s’estava fent. No obstant, abans de l’inici de cada treball es preguntava al grup si es volia comentar alguna cosa, dubtes o incerteses que tinguessin i es recordava que s’estava fent.
Com fem una gravació? (Cicle mitjà)
Per portar a terme el projecte el tutor va decidir que es realitzaria a través de grups cooperatius ja que és la mateixa manera de com es treballa en una filmació. El que es buscava era que l’alumnat intentés fer un treball semblant al que es fa a una pel·lícula.
Els grups els van crear l’alumnat mateix. El tutor va recomanar que tinguessin present que podrien realitzar-se feines a fora de l’escola i per tant que poguessin viure prop per poder gestionar-se. No obstant la formació de grups fou lliure.
El treball dins de cada grup tenia que respondre a una de les dos premisses del tutor, o bé cada membre del grup desenvolupava un rol concret que havia d’estar marcat, tal i com es fa a una producció cinematogràfica o bé tots els membres del grup havien d’intervindre en tots els processos de treball.
La funció del tutor fou explicitar la informació de com es feina i es portava a terme cada part del projecte però era un guia pur ja que mai intervenia en el procés, solament en la introducció de cada part per explicar en que consistia o què havien de fer. Tot això portava a que les tasques dissenyades tenien com a rere fons afavorir el treball en equip i la responsabilitat dels membres que els conformaven. Per una altra part, el fet de que les parts del projecte estiguessin tan marcades implicava que el treball pogués tenir derivacions puntuals com el tipus de curt a realitzar però aquestes no serien molt significatives.
Finalment el tutor va afavorir espais d’intercanvis d’informació i debat a les sessions de tutoria, a través de la plataforma Class Dojo o a través de trobades per part de l’alumnat a fora de l’escola.