El sexe de l’individu era un fet que estructurava la societat. La dona pel simple fet de ser dona no tenia cap dret, i passava a estar sota la “tutela” del seu pare o del seu marit a l’igual que els fills de la parella. No totes les dones, a l’igual que els homes tenien la categoria de ciutadanes, sinó que hi havia de llatines, peregrines, provincials…
Una dona esclava tenia els mateixos drets que un home esclau, ja fos capturada durant alguna guerra i esclavitzada, que filla d’una dona esclava o haver estat condemnada a l’esclavitud. No cal dir que entre esclaus no es podia contraure el matrimoni legal.
Les dones ciutadanes que eren nascudes d’un iustum matrimonium sempre havien estat destinades a l’àmbit familiar i successori, pel que difícilment podien participar en negocis, vendes o en temes que no fossin el fer-se càrrec de la família i de la casa. I un exemple d’això és que la dona no tenia dret de sufragi, no es podia presentar a les eleccions, tampoc podia formar part de cap tribunal popular ni podia ser escollida per jutjar un procés. També era impensable que cap dona prestés testimoni en un judici. No podien accedir a la probatio ad populum (protecció del tribunal dels plebeus).
La dona podia tenir patrimoni i fer ús d’ell i podien disposar d’ell en actes inter vivos i mortis causa. Això anava amb la condició de que estaven sotmeses a la tutela mulierum que era la tutela que va durar fins a l’època d’Octavi August. Octavi August a la seva legislació va crear la figura del ius liberorum per premiar a les dones que havien estat esclaves i després alliberades (llibertes), i a les ingènues que mai havien estat esclaves. Les llibertes que havien procreat 4 o més fills i les ingènues que n’havien tingut tres o potser més adquirien el dret de tutela de la seva pròpia descendència.
Existien lleis per quan la dona cometia adulteri, que es considerava un crim públic. La condemna dels adúlters era la pèrdua del patrimoni i l’allunyament.
La dona no podia ser tutora dels seus fills fins que amb Teodosi II, si la dona enviduava i es comprometia a no tornar a contraure matrimoni, podia ser-ho. Les dones no podien adoptar, ja que no podien tenir la potestat sobre ningú.
En el cas d’ésser consagrades a les divinitats eren alliberades de la pàtria potestat i esdevenien lliures.
Deixant una mica de banda l’àmbit judicial i patrimonial, la dona tampoc podia ser curadora o presidir rituals de culte a qualsevol divinitat que no fos femenina ni una verge vestal d’algun temple feta per protegir el temple.
Un apunt important a fer és que sí, ens pot semblar que els drets de la dona eren injustos, inexistents i tot el masclistes que vulguem, però és important situar-nos a l’època en la qual ells varen viure i ser conscients de què no existia el masclisme com a concepte. Si no existia el masclisme com a concepte creieu que la seva voluntat era la de ser masclistes? Eren així perquè a l’època no existia un altra manera de veure les coses ni de fer-les.
Salue!
La dona en l’antiguitat no disponia de gairebé cap dret. No podien participar en política ni presidir cap acte religiós, tampoc podíen ser cridades com a testimonis en un judici, ja que la paraula de la dona no valia res. Ni tan sols gaudien de la tutela dels seus propis fills, ja que aquesta era atorgada al pare al igual que la “tutela” de la dona, és a dir que no era tan sols responsable d’ella mateixa sinó que ho era el seu marit o bé el seu pare, si encara no havia estat casada; aquest fet va canviar durant l’època en la que governava Teodosi II, en aquesta època la dona només era considerada tutora dels seus fills en cas d’enviudament i havien de comprometre’s a no tornar-se a casar. L’adulteri per part de la dona era considerat un delicte i la podien fins i tot esclavitzar per haver sigut infidel al seu marit.
Salve!
Certament no hem de veure-ho o opinar des del punt de vista de l’actualitat, els professors sempre ens ho diuen, però la dona realment estava molt privada de moltes coses.
La dona no podia votar, ni participar en afers polítics, ni en vendes, ni adoptar, ni testimoniar un judici. Només s’havia de fer càrrec de la família i de la casa.
Tot i això, també ens han arribat relats de dones romanes que participaven per exemple en competicions esportives
Salve!!
Les dones ciutadanes que eren nascudes d’un iustum matrimonium sempre havien estat destinades a l’àmbit familiar i successori, pel que difícilment podien participar en negocis, vendes o en temes que no fossin el fer-se càrrec de la família i de la casa.