Organització social segons el dret romà:
Assemblea romana: es tracta d’una reunió de ciutadans de l’antiga Roma per aprovar lleis o nomenar càrrecs. Les Assemblees van conservar el poder durant la República Romana però des del 449 a.C. la Llei va establir un valor idèntic per als comicis centuriats i els tribunats, el canvi en l’elecció de cònsols i censors, que correspondria exclusivament a les Centúries, on no es votava per individus com a les Tribus, sinó segons la riquesa (per votar en els dos comicis calia ser propietari).
Senat romà: va ser una institució de l’antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial. El Senat era un òrgan consultiu, però com a emancipació del poble, el reu considerava les seves propostes i el convocava sovint. Les seves reunions es celebraven al Comitium (Fòrum).
Tribus romanes: Va ser la divisió primària dels antics romans emprada sobretot per realitzar els processos electorals.
Gens (família): La Gens és una paraula llatina que originalment era equivalent a la família per tenir més tard un significat més ampli. Els gentils eren els que portaven el mateix nom de família, es podia dir que els sorgits d’un avantpassat comú. Més tard les gens originals es van dividir en famílies, sorgides d’un dels membres de la gens. Al final de la república les gens romanes van perdre el seu significat de llinatges, ja que els lliberts també van agafar el nom familiar, però no per això eren gentils (membres de la gens) ja que segons Escèvola per ser gentil calia complir una sèrie de requisits: portar el nom d’una gens, haver nascut d’un home lliure, no tenir ancestres esclaus i no tenir cap disminució.
Ciutadania romana: La ciutadania romana implicava gaudir d’una sèrie de drets entre els quals destaquen el de vot a les assemblees i el d’exercit càrrecs públics. Inicialment només el tingueren els habitants de la ciutat de Roma, estenent-se més tard als pobles de la península itàlica, i posteriorment es generalitzà quan Caracal·la, l’any 212, l’atorgà a tots els habitants lliures de l’imperi Romà.
Patricis: Foren la classe més alta i dirigent de Roma des de la fundació de la ciutat fins al segle II a.C. Constituïen el que podriem anomenar l’aristocràcia romana.
Plebs: era la classe social baixa, en general els pobres, però lliures (no esclaus).
Equites (Cavallers romans): Els cavallers romans, també anomenats equites o classe eqüestre, foren una classe social dominant de l’antiga Roma, per darrere dels senadors.
Esclavitud: És la condició que implica el control d’una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d’altres formes de coacció.
Les magistratures ordinàries
Cònsols: Era el magistrat suprem de la República de Roma. El càrrec era anual i col·legiat, amb dos cònsols cada any. Els està encomanada la direcció de l’estat i, especialment, de l’exèrcit en campanya. Són magistrats amb imperium (poder executiu) i són magistrats epònims, és a dir, donem nom a l’any.
Pretor: Era un magistrat de la República de Roma, encarregat principalment de l’administració de justícia. Era una magistratura col·legiada (amb un nombre variable de pretors al llarg de la història) i posseïa imperium (comandament), tot i que subordinat a l’imperium consular.
Prefecte de la ciutat: Va ser una magistratura regular romana establerta pels reis, però que sota aquest nom apareix a la segona meitat del segle V a.C. i sembla que estava combinada amb la de Princeps Senatus.
Censor: a l’antiga Roma era un magistrat encarregat dels pressupostos i els imposts (i de la moral pública). El càrrec apareix el 435 a.C. per ajudar als cònsols a fer els cens de ciutadans i béns (census).
Pontífex Màxim: Era el sacerdot principal d’entre els pontífex romans, que pretenia certes mesures domèstiques i disciplinàries que convenia fossin adoptades per una sola persona. Era elegit pel Col·legi dels Pontífexs i més tard pels Comicis tribunats. Era responsable del culte de l’estat en conjunt i dels cultes particulars, en concret els que no tenien col·legi propi com els àugurs, els fecials i altres. També era encarregat de 18 sacerdotesses de Vesta. Havien de mantenir la pax deorum, (pau dels déus) i per això donaven consells als magistrats, interpretaven els presagis, controlaven el calendari i els funerals.
Qüestors: Foren una magistratura electe de la República romana que supervisaven el tresor i les finances de l’estat, l’exèrcit i els funcionaris. El càrrec datava de l’època de la monarquia romana. Literalment el qüestor és “el que pregunta”. La magistratura ja és esmentada a la llei de les dotze taules i probablement ja existia a la monarquia, amb funció d’investigar casos de mort. Eren per tant una espècie de policies.
Edil: Era una magistratura romana. Actualment es diu a vegades edils als regidors dels ajuntaments. Els primers aediles eren els guàrdies dels edificis oficials. El càrrec d’edil de la plebs, l’aediles plebei va sorgir poc després de l’establiment del càrrec de tribú de la plebs.
Procònsol: Va ser el magistrat romà que actuava al lloc del cònsol sense exercir l’ofici mateix de cònsol. El proconsolat era una continuació del consolat amb modificacions.
Propretor: El pro-praetore era una magistratura romana. A l’exèrcit romà era freqüent la designació de delegats per part dels cònsols (que tenien el comandament). Aquests delegats quan exercien poders judicials, eren els propretors.
Les magistratures extraordinàries
Llegat romà: En els casos de guerra els cònsols de Roma podien delegar el comandament de l’exèrcit en un lloctinent que ocupava les seves funcions com legatus (llegat).
Dictador romà: És un magistrat extraordinari de la República de Roma. Les funcions dels dos cònsols, eventualment i sempre en casos greus, podien ser assumides per un únic magistrat, amb el títol de dictador, funcions que s’exercien per sis mesos o menys.
Mestre de cavalleria: magister equitum, va ser a l’antiga Roma el Cap d’Estat Major del dictador que l’havia nomenat. Com el dictador, el mestre de la cavalleria tenia un mandat de sis mesos en cas de greu alteració de l’ordre. Estava envoltat per 6 lictors. Era una magistratura excepcional, ja que era necessari que el Senat declarés l’estat d’excepció perquè pogués ser exercida.
Triumvir: va ser el membre d’un triumvirat (triumviri) o col·legi de tres membres. Els principals triumvirats van ser el Primer triumvirat de Pompeu, Crassus i Cèsar (60 a.C) i el Segon Triumvirat (43 a.C.) de Marc Antoni, Lèpid i Octavi.
Decemvir: Decemviri, va ser una magistratura romana extraordinària formada per deu persones, nomenada en moments específics i amb funcions determinades. El decemvir de l’antiga Roma va ser cadascun dels deu nombres encarregats de la missió de redactar les lleis de Roma (any 451 a.C. =303 de Roma) exercint el poder en lloc dels cònsols.
Vigintisexvir : va ser un col·legi de vint-i-sis magistrats menors de la República Romana, entre els quals s’incloïen els triumviri capitales, els triumviri monetales, els quatuorviri viarum curandarum de la ciutat, els dos cuoratores viarum pels camins fora de la ciutat, els decemviri litibus (stlilibus) judicandis ,i els quatre prefectes encarregats d’administrar justícia a Campània.
Càrrecs i honors
Cèsar: És un títol nobiliari instituït durant l’Imperi Romà. Es deriva del cognomen Gaius Iulius Caesar (Gai Juli Cèsar), el famós general, cònsol i dictador romà (nomenat pel Senat). El títol va ser mantingut durant l’Imperi Bizantí.
Emperador romà: Era la màxima autoritat de l’Imperi Romà, dotat de l’imperium (govern).