El passat dimecres dia 29 de març, vaig tenir l’oportunitat d’anar a la ràdio, juntament amb d’altres companys, a explicar el meu treball de recerca, notícia que ha sortit a la pàgina web de l’institut.
Cal dir que, no vaig poder explaiar-me gaire, com m’hagués agradat, però el temps era força reduït. Tant sols, vaig poder fer cinc cèntims sobre la feina que havia realitzat, explicant també el temps dedicat i les visites amb la tutora.
De totes formes, va ser una bona experiència per fer conèixer que també, pot fer-se un treball de recerca en format bloc.
Aquí el vídeo-so de l’entrevista completa i una foto a la porta de l’emissora.
En Jin, la Sandra, la Laia i jo a l’entrada de la ràdio.
Una altra de les entrevistes que vaig realitzar a futurs juristes, va ser a l’Alma Bergel, exalumna del centre i actualment estudiant de Dret a la Universitat Autònoma de Barcelona on està cursant el seu tercer any. Ella va decidir respondre les preguntes en Castellà perquè li era més fàcil.
En primer lloc, a aquesta primera pregunta: Per què en la carrera de Dret és tan important l’oratòria i el poder de la paraula? Aquesta va ser la seva resposta.
En segon lloc, quina és la teva opinió sobre l’estudi del llatí? La seva resposta va ser:
La tercera qüestió va ser aquesta: Què en penses dels llatinismes jurídics? Tenen rellevància en l’actualitat? Són essencials? I aquesta va ser la seva resposta:
Per acabar, creus que amb el pas dels anys, desapareixeran aquests aforismes? I aquesta va ser la seva resposta:
Un cop més, donar les gràcies a l’Alma per la dedicació a les meves preguntes i ajut en el treball.
P.D.: L’Alma ens envia des de la Facultat de dret, una frase en llatí d’una professora de Dret processal que l’escriu a la pissarra quan els renya.
Dormientibus iura succurrunt Al que se duerme el derecho no le socorre. Una interpretació de la frase llatina Vigilantibus non dormientibus iura succurrunt
El passat divendres 9 de desembre, vaig poder realitzar finalment una de les entrevistes que més ha marcat el meu treball gràcies a la col·laboració del Sr. Francesc i les seves àmplies aportacions i confirmacions de la meva recerca prèvia tant en l’àmbit del dret romà com en els llatinismes jurídics.
En principi, la finalitat de la xerrada era conèixer en profunditat altres aspectes del dret romà, que prèviament hagués treballat en la part teòrica i comprendre el pensament professional sobre els llatinismes jurídics en l’actualitat.
Aquestes van ser les preguntes que vaig realitzar i la seva pertinent resposta (més generosament explicada per ell mateix en el vídeo-reportatge de l’entrevista).
–Què aporta la carrera de dret i concretament l’estudi de dret romà a la societat dels nostres dies? Aquest primer dret, organitza i institualitza totes les relacions humanes de manera que ens permet conviure i no matar-nos per mitjà d’unes lleis que han anat passant i actualitzant-se depenent de l’època en què es produís.
– Què ha marcat el dret romà en el dret canònic i civil actual? Ho aporten tot. Estan considerats com a dret romà actualitzat però seguint la mateixa jerarquització. En època de Justinià, per exemple, es reprodueix el primer codi important, el de les XII taules, que posteriorment aquest formarà amb el pas del segles i per mitjà de modificacions el codi civil que actualment encara legisla.
-És possible seguir exercint dret provinent del dret romà? En quins aspectes del dret actual els romans continuen deixant empremta? En quins aspectes, el dret actual s’allunya més del dret romà? Exercim, sense dubte, el dret provinent del dret romà. En el dret públic, és el dret que menys influències romanes segueix ja que està basat en política, i aquesta és canviant i els nous drets, no pertanyen a cap vessant clàssic sinó que han anat sorgint de manera voluntària amb el pas de les èpoques.
– Podem afirmar que el dret anglosaxó, encara que està basat en una altra manera d’exercir la justícia, manté molts més vocables de l’antic dret romà. Per què creu que és això? El dret romà ha tingut, també influència en altres sistemes?El dret anglosaxó està basat en una altra manera d’exercir la llei. Mitjançant el Common Law, els jutges decideixen, sense cap llei, la resolució del cas. Si que conté alguns vocables romans, però està basat en una altra manera de fer justícia.
– Per què el llatí i el dret van units de la mà fins a l’actualitat? Per tradició, per costum, per les característiques de la llengua llatina…? Encara que el dret romà ha influït moltíssim en el dret actual i, fins i tot a dia d’avui, segueix prenent part, els llatinismes amb el pas del temps acabaran desapareixent ja que gairebé no s’utilitzen a l’hora de redactar demandes.
-La XVIII conferència iberoamericana va aprovar l’eliminació de les expressions llatines perquè els ciutadans poguessin comprendre i accedir a les resolucions judicials. Què opina d’això? És una mesura encertada o errònia? L’aforisme com a tal està despareixent. En aquest cas, no es necessari l’obligació d’eliminar tots els llatinismes en un moment concret. La seva poca utilització portarà a la seva supressió absoluta i al seu desús.
– Creu vostè que a casa nostra el llatí del dret també ha de ser eliminat per fer així més comprensible el diàleg entre el professional i el client en un moment que fins i tot la gramàtica catalana tendeix a la simplificació de contingut? El client no ha de mantenir un contacte amb el jutge, sinó que ha de ser l’advocat capaç de transmetre el missatge al client, utilitzant o no aquests aforismes. L’advocat actua com a intermediador entre la persona que efectuarà la decisió i les dues parts i és aquest en tot cas que ha d’utilitzar llatinismes en sala judicial com per exemple, iuris novit curia, que vol dir, els jutjes coneixen el dret.
– Els llatinismes jurídics són considerats termes universals. És possible prescindir d’ells? Per què són tan importants? Quines conseqüències podria comportar no fer-los servir a nivell mundial? Per què no es poden suplir els llatinismes del dret? Cada aforisme conté la seva pròpia història i la seva pròpia significació. Els llatinismes es poden suplir de manera que siguin explicats amb altres paraules sense fer servir la terminologia jurídica concreta.
– A la seva pàgina a l’apartat de dret romà té: Libertas est potestas faciendi id quo facere iure licet. Per què? No té gaire transcendència, diu. Simplement, al iniciar la pàgina web, va inspirar-se a posar alguna frase que representés el món judicial i doncs, en un dels apartats hi va posar la tan certa expressió: “Facultat de fer el que la llei et permet”.
-Avui hi ha gent que es vol casar segons el dret romà? Quina validesa tenen aquestes cerimònies? No tenen cap validesa, simplement és el gust de representar el casament en època romana i tenir present aquelles semblances i diferències que ens fan equivalents.
Ell mateix, va realitzar la representació d’un casament romà, juntament amb un divorci. Aquest és el vídeo d’aquest espectacle.
. Per acabar, com podria definir la petjada romana en el dret actual?Per què encara es porta toga? Quina relació hi ha entre els col·legis d’advocats i els romans? Per què encara avui és tan important el poder de la paraula, l’eloqüència romana? En quins altres aspectes els romans encara són vigents en el dret actual? El dret romà ens ha marcat en tots els aspectes. La toga és un símbol de distinció entre les persones que hi ha en sala judicial i de tradició romana encara persistent. El poder de la paraula ajuda a defensar-te, formar uns bons arguments i justificacions per tal de persuadir amb la paraula i l’oratòria. Els romans estan vigents en gairebé tot el dret actual i sense dubte, diu: ‘ sóm romans’.
I aquí el video-reportatge complet de l’entrevista amb en Francesc Sánchez. Durant l’entrevista van sorgir altres preguntes, ben esmentades en el vídeo i sense gran rellevància per ser exposades per escrit.
Per últim, vull agrair a en Francesc la seva col·laboració i ajut en el meu projecte.
Aquesta oportunitat de poder dur a terme xerrades amb estudiants de Dret, va ser una experiència maquíssima per a poder acabar de reflectir el resultat de la meva hipòtesi. Noves generacions, que no pensen que el llatí sigui una llengua morta sinó una llengua clàssica actual ja que forma part dels nostres dies i claríssimament mostrat al llarg del meu treball, forma part d’aquesta magnífica carrera, del Dret.
A més, per mitjà de whatsapp va ser una manera ràpida, fàcil i còmoda de rebre opinions sense haver de requerir una cita prèvia.
En general, molt contenta del resultat que han aportat al meu treball perquè han servit per corroborar la meva hipòtesi.
La cinquena de les xerrades que vaig realitzar va ser a la Mariona Blanco. L’any passat va finalitzar la carrera de Dret a l’Universitat Pompeu Fabra i ara està fent el màster d’advocacia a la mateixa.
Per començar vaig preguntar-li: Per què en la carrera de Dret és tan important l’oratòria i el poder de la paraula? Aquesta va ser la seva opinió.
Seguidament, la segona pregunta va ser: Com definiries la petjada romana en el dret actual? I la seva resposta:
La tercera pregunta, tractava d’això: Què en penses dels llatinismes jurídics? Tenen rellevància en l’actualitat? Són essencials? I ella va contestar:
Per últim, vaig preguntar-li: Quina és la teva opinió sobre l’estudi del llatí? Creus que amb el pas dels anys, desapareixeran aquests aforismes? I ella va respondre:
Vull donar les gràcies a la Mariona per aquests minuts que ha dedicat a participar en el meu treball.
Per acabar d’informar-me i realitzar-me en quant a parlar amb persones del sector, vaig decidir realitzar unes preguntes a futurs juristes, és a dir, actuals estudiants de Dret. Vaig decidir fer-ho per mitjà d’una conversació de WhatsApp, per falta de temps per quedar personalment.
Aquestes són algunes de les qüestions que vaig preguntar. D ‘altres, van sorgir mentre realitzava d’altres preguntes.
Per què en la carrera de Dret és tan important l’oratòria i el poder de la paraula?
Com definiries la petjada romana en el dret actual?
Què en penses dels llatinismes jurídics? Tenen rellevància en l’actualitat? Són essencials?
Quina és la teva opinió sobre l’estudi del llatí?
Creus que amb el pas dels anys, desapareixeran aquests aforismes?
La intenció d’aquestes quatre qüestions va ser llegir diferents opinions de cadascún dels estudiants de Dret amb els que he parlat i poder contrastar o coincidir les seves respostes.
Durant el transcurs del treball he entrevistat diverses persones, totes relacionades amb el Dret. Em vaig adreçar a elles, per investigar sobretot la seva opinió sobre l’ús actual els llatinismes jurídics. Aquí us deixo les tres entrevistes que vaig realitzar, a tres advocades, ordenades per ordre cronològic (de la més antiga a la més recent).
‘El dret romà és la base del dret actual, majoritàriament del dret civil actual, encara i això, els llatinismes jurídics han deixat de ser importants’.Entrevista a Irene Sendín, advocada de mercantil, familiar i mediadora.
‘El dret civil actual prové directament del dret romà‘. Entrevista a Sonia Liarte, advocada de civil i penal.
Mentre anava realitzant les entrevistes vaig poder fixar-me en els diferents punts de vista de cada professional. Això em va portar a establir unes conclusions.
–> El dret civil actual està ínfimament basat en el dret romà i és la branca del dret que més llatinismes fa servir.
–> Cada cop més la utilització de llatinismes jurídics és inferior a causa de la complicació d’expressar el que volen dir. Els professionals afirmen que la seva utilització és arcaica, innecessària i difícil d’ arribar a tot tipus de lectors. Manifesten que cal renovar-se.
–> Els llatinismes, en general, han persistit en els nostres dies de tal manera que estan integrats al nostre propi llenguatge i els utilitzem sense pensar que realment són expressions llatines.
–> Encara i el poc ús dels llatinismes en l’àmbit judicial, el dret romà segueix vigent en els nostres dies. Un clar model el trobem en les togues, que encara que han variat durant els segles, segueixen tenint la mateixa funció.
El dilluns 25 de juliol vaig realitzar una entrevista a Irene Sendín, advocada de família, mercantil i mediadora a In-mediatio. La finalitat de la xerrada era esbrinar el seu pensament envers els llatinismes jurídics i les expressions.
En primer lloc, vam parlar de la importància d’aquests llatinismes en l’actualitat. Com a resultat de la pregunta, va afirmar que no era necessari utilitzar-los però que, de vegades els utilitzàvem sense saber que eren pròpiament llatinismes. De tal manera que ho fem per pròpia intuïció i tradició.
En segon lloc, li vaig preguntar sobre aquells que pel seu contingut o per la seva forma havien estat més analitzats durant la carrera de Dret i quins altres encara seguien presents quan redactava els documents judicials. La seva resposta va ser que depenent la branca del Dret en què fossis expert, variava considerablement l’ús dels llatinismes. Actualment, els que més utilitza són : Ut supra, a priori, ad hoc i ab intestato. Altrament, també va explicar l’ús de la toga: als inicis era blanca i l’any 1694 va passar a ser de color negre. En els nostres dies, tampoc són totes iguals, van variant depenent del càrrec que sigui representat.
En tercer i últim lloc, va argumentar què pensava del fet que el dret romà era la base del dret actual i persistia la seva vigència. La seva resposta va ser afirmativa, tenia molt a veure un i l’altre, sobretot en el dret civil actual.
Finalment, donar les gràcies a l’Irene Sendín per la dedicació i l’esforç.
El passat 29 d’agost vaig anar a Vilassar de Mar per trobar-me a la sede de In-mediatio amb l’advocada Sonia Liarte. L’objectiu de la trobada es basava en conèixer la seva visió sobre l’ús dels llatinismes jurídics en l’actualitat.
D’entrada, vam conversar sobre la utilització d’aquests llatinismes. Ella va afirmar que no eren necessaris i que es podia realitzar la mateixa feina sense requerir el seu ús.
A continuació, vaig procedir a preguntar quins eren aquells llatinismes en què la seva utilitat va ser major durant la formació i quins en dóna més importància avui dia. Segons ella, s’estudien infinitud de llatinismes i és gairebé impossible saber-los tots, però un dels més essencials és iura novit curia, que significa que els jutges coneixen el dret (s’utilitza en cas d’equivocació o descuit del concepte pel qual es reclama). A més a més, explica el tractament de la toga, des dels inicis romans fins l’actualitat.
Per finalitzar, vaig preguntar què en pensava de la vigència del dret romà en el dret actual, i la seva resposta va ser que gran part del dret civil actual prové del dret romà. A diferència d’altres branques del Dret que han progressat cap a un altra direcció.
Aquí teniu l’entrevista completa:
Un cop més, agrair la seva participació i ajut en el treball.
