Pel que fa al procés codificador romà, va ser tardà, costós i actualment rellevant per la intenció romana d’establir un únic material, un únic fonament per explicar tota la teoria jurídica esmentada durant segles per diferents juristes i la intencionalitat de deixar petjada en l’àmbit de la legislació.
Aquí us deixo una presentació sobre què entenem per procés codificador.
El Codi Justinià, Codex Iustinianus, va ser un codi de lleis establert per l’emperador Justinià I. El mes de febrer del 528, Justinià va nomenar una comissió de deu persones per compilar les lleis imperials, presidida per Tribonià i amb un paper molt important Teòfil de Constantinoble el mestre de lleis a Constantinoble.
En la redacció d’aquest codi s’havien de reunir els codis Gregorià, Hermogenià i Teodosià, eliminant preàmbuls, contradiccions, repeticions i altres conflictes que poguessin sorgir.
Fer aquesta feina va ocupar 14 mesos i no va ser fins al 16 d’abril del 529 que aquest codi ja complet va ser declarat llei i declarat com única legal autoritat.
El Digest o Pandectes i les Institutiones van ser compilades més tard i l’emperador va promulgar noves lleis que van fer necessària la revisió del codi. Es va crear un altra comissió presidida també per Tribonià, aquesta vegada amb l’ajut de Doroteu mestre de lleis a Beirut i amb tres juristes més el nou codi va ser revisat i un cop revisat es va promulgar a Constantinoble el 16 de novembre de 534, després d’això la primera versió del codi fou prohibida.
La segona edició, secunda editio, repetita praelectio, Codex repetitae praelectionis del codi estava dividida en 12 llibres cadascun dividit en diferents títols, dels quals el nombre de llibres de la primera edició no es coneix.