Vam realitzar una enquesta amb la finalitat de que fos resposta per llicenciats i coneixedors del dret, però al publicar-la en xarxes socials, la van realitzar persones de diferents àmbits professionals i ens vam adonar que no s’ha de ser un coneixedor del dret per saber llatinismes jurídics. Amb aquesta enquesta hem arribat a les següents conclusions:

De les 102 persones que van contestar l’enquesta, el 92% habiten a Espanya, el 3% a altres estats que no vam posar en les opcions ( és a dir, no habiten ni a Itàlia, Regne Unit o França), l’1% és d’Itàlia i finalment l’altre 1% és del Regne Unit. Podem observar que l’enquesta no només la va contestar gent del nostre país si no que també va haver-hi una petita varietat. 

En el següent gràfic podem veure quina edat majoritària és la que ens ha contestat, amb un 42% estan entre els 18-27 anys, seguidament predominaria un 35% el qual el componen persones de 14-18 anys, el següent grup és d’un 21% que està entre 28-45 anys i finalment tenim dos grups d’un 1% cadascun, un dels grups està entre els 46-56 anys i l’altre es de més de 57 anys. Aquest gràfic ens mostra que la majoria de persones que han contestat a l’enquesta és gent jove.

Seguidament vam preguntar a què es dedicaven, la majoria dels que ens van respondre eren estudiants (vam tenir respostes d’estudiants de segon de batxillerat, universitat, música…); també van haver-hi respostes de juristes, funcionaris públics, gent dedicada a la publicitat i relacions públiques, assessors, psicòlegs, guionistes…
Ens va sorprendre veure gent que no havia estudiat dret o estigues estudiant dret ens responguessin a l’enquesta, però ens va servir de molta ajuda.

Contínuament ens vam centrar en el dret, i la pregunta era si recordaven haver estudiat dret romà o llatinismes jurídics durant la carrera, el 59%  ens van dir que si recordaven haver estudiat dret romà o llatinismes jurídics i l’altre 41% no va estudiar-ho.

Encara i que hi ha bastant gent que no ha estudiat o està estudiant dret, vam tenir un 91% el qual estava d’acord que hi ha una pervivència del  dret romà en totes les variacions jurídiques de cada Estat, l’altre 9% hi estava en contra.

Una altra pregunta va ser “recorda algun dels llatinismes jurídics?” i ens vam adonar que els llatinismes no només s’aprenen estudiant-los, si no que amb les series de televisió, pel·licules… també es pot aprendre, els llatinismes que més coneixen són lex dura sed lex, iuris et de iure… però podriem dir més com per exemple: a priori, a posteriori, de facto, habeas corpus…

Com es pot veure a la pregunta “ha utilitzat algun llatinisme jurídic al llarg de la seva carrera professional?” el 52% si ha utilitzat o utilitza llatinismes jurídics, en canvi l’altre  48% no ha utilitzat cap.

Les persones que durant la seva carrera professional han utilitzat o utilitzen llatinismes jurídics, ens van citar els llatinismes que més utilitzen,(dura lex, sed lex; quid pro quo; damnum inuria datum; pacta sunt servanda; ius sanguinis; non bis in idem; ius gentium; ius civile; iuris tantum; iuris et de iure; in dubio pro reo). Dels citats anteriorment el que més destaca és dura lex, sed lex.

Aquest gràfic representa la llengua que ha tingut més influència en les lleis de l’Estat on s’han cursat els estudis. Es pot veure que la llengua que ha tingut més influència en la majoria d’Estats és el llatí 92%; en altres Estats és altra llengua diferent del francès, llatí o anglès; també hi ha un 2% que afirma que la llengua que ha tingut més influència és l’anglès i altre 2% diu que és el francès.

El 91% de les persones estan d’acord en el fet de  que el dret romà encara té pervivència en l’actualitat, l’altre 9% creu que no. Encara i que en la pregunta anterior només un 15% creu que el dret romà ha influenciat molt en el dret actual, un 78% pensa que ha influenciat bastant, l’altre 6% creu que hi ha molt poca influència i només 1% afirma que no influència gens.

                   

Una de les preguntes que vam fer, era una mica cultura general, ja que deia “encara que només tinguis una noció bàsica de Dret, és cert que les lliçons sempre comencen per una base de Dret romà?”. En el gràfic es pot observar com un 92%  ho afirmava i l’altre 8% ho negava.

Per tancar l’enquesta, vam preguntar sobre dos llatinismes jurídics, quid pro quo i ad quod damnum. Quid pro quo és més conegut, ja que, un 81% el coneix, en canvi ad quod damnum només el coneix un 20%.