I. L’ actitud de l’home romà és la de saber atenir-se en cada moment i en cada situació. El romà vol captar l’essència d’allò  vital, amb totes les seves variants i alternatives. El seu judici està basat en actuar amb prudència (iudicium adhibere).
Un romà vol entendre la natura tal com és, no vol veure una realitat idealitzada si no que es limita a veure allò com és realment.
Res importa tant com el ser de las coses.

II.La història del ius parla d’una batalla per aconseguir l’aequum. De l’aequum s’acosta al bonum. Ius és: “ars boni et aequi” , art del bo i el just.

El dret, segons l’entenen els romans està basat en uns principis: creences, sentiments, impulsos, necessitats polítiques, econòmiques, no actuen amb precisió positivament en el que és jurídic. En canvi, en la vida col·lectiva actuen i asseguren la raó del ser, la vitalitat i validesa mateixa del Dret.

Les idees romanes del dret són les següents:

· Ius

· Ius i Fas

· Aequitas

· Iustitia

· Iurisprudentia

· Tria iuris praecepta

· Ius publicum i Ius privatum

· Ius scriptum i Ius non scriptum

· Ius commune i  Ius singulare

· Ius civile, Ius gentium, Ius naturale

· Ius civile i Ius honorarium