Hortènsia, filla del polític, orador i advocat Quint Hortensi, el qual va ser anomenat per Ciceró “el rei dels tribunals”, quan Roma es trobava enmig de la guerra civil protagonitzada pels triumvirs Octavi, Marc Antoni i Lèpid. Els triumvirs, necessitats de diners per la guerra, van imposar a les matrones romanes un tribut. Les dones van anar a demanar ajuda a les familiars femenines dels triumvirs, la germana d’ Octavi i la mare de Marc Antoni i els hi van mostrar solidaritat; en canvi la dona de Marc Antoni, Fúlvia les va rebutjar i aquest rebuig va ser el que va fer que Hortènsia, educada en l’art de l’eloqüència pel seu pare, defensés aquestes dones de la nobilitas romana.

“Hortensia vero Q. Hortensi filia, cum ordo matronarum gravi tributo a triumviris esset oneratus nec quisquam virorum patrocinium eis accommodare auderet, causam feminarum apud triumviros et constanter et feliciter egit: repraesentata enim patris facundia impetravit ut maior pars imperatae pecuniae his remitteretur. Revixit tum muliebri stirpe Q. Hortensius verbisque filiae aspiravit, cuius si virilis sexus posteri vim sequi voluissent, Hortensianae eloquentiae tanta hereditas una feminae actione abscissa non esset.”

Valerius Maximus, Factorum et Dictorum Memorabilia Liber 8.3.3