En el món judicial hi trobem expressions, les quals els juristes han de saber en la seva vida laboral. Aquestes expressions provenen del llatí i estan aportades en el Corpus iuris civilis.
Corpus iuris civilis és una recopilació del dret romà realitzada entre 529 i 534 instituïda per Justinià I. El nom no va ser donat per Justinià I, sinó que va aparèixer el segle XII i no va ser utilitzat fins al segle XVII.

No només es van incloure edictes de Justinià, també es van incloure de Justí I el jove, Tiberi II, algunes de Flavi Valeri Lleó i també de Zenó.

Les expressions més populars són:

· Iuris sanguinis: una persona pot adquirir la nacionalitat dels familiars, ja siguin biològics o adoptius, encara i que no hagi nascut en aquell mateix país.

· Iuris soli: el iuris soli és quan un país concedeix la nacionalitat a estrangers, encara i que no tinguin familiars provinents de la mateixa nacionalitat.

En aquests casos es pot veure que una persona pot obtenir diverses nacionalitats o en altre cas no tenir-ne cap.

· Iuris et de iure: és una presumpció que estableix per llei i que no admet proves que la contrariïn, osigi que no permet que es demostri que el fet o situació que es sosté és falsa.

· Iuris tantum: presumpció que accepta proves que la contrariïn, són aquelles que estan a favor d’una part però que estan acompanyades d’una denegació de la prova respecte a altra.

· In limine litis: aquesta expressió vol dir el començament del procés. S’utilitza en el llenguatge forense, per destacar alguns mitjans de defensa no poden ser invocats en qualsevol moment del procediment.

· Lex posterior derogat priori: llei posterior deroga la llei anterior. És a dir, la nova llei preveu per  sobre l’anterior llei.

· Prior in temporis, potior in iure: “primer en el temps, millor en el dret”, significa que el primer que aconsegueix inscriure el seu dret en el registre, la fe pública ho empara, i només podrà ser destruïda mitjançant prova sòlida en contra.

· Terminus a quo: o també “dies a quo” termini a partir del qual o a partir del moment, indiquen el dia en el qual comença a comptar-se el termini.

· Non bis in idem: no dues vegades pel mateix, com a regla general no es poden posar sancions penals o administratives per un fet ja sancionat.

· Narra mihi factum, dabo tibi ius: aquesta expressió vol dir,  digues-me els fets i et donaré el dret,  aquesta regla està relacionada amb:
– iura novit curia: el jutge coneix el dret.
– testis non est iudicare: el testimoni no correspon a jutjar, només s’ha de limitar a aportar coneixement dels fets.

En fer les enquestes i entrevistes ens vam adonar que a part dels llatinismes jurídics que hem citat anteriorment, la gent en conegui d’altres com per exemple:

· Dura lex, sed lex: encara que la llei sigui dura l’hem de respectar i complir amb els nostres deures i obligacions. 

· Quid pro quo: alguna cosa per un altre.

· Pacta sunt servanda: el que es pactat és perquè es compleixi. Les dues parts han de respectar el pacta i intentar no anar-hi en contra.

· Non bis in idem: no dos cops pel mateix. No es pot sancionar a una persona per un fet ja sancionat.

· In dubio pro reo: davant el dubte a favor de l’acusat. En un judici en cas de dubte el millor per insuficiència probatòria, s’afavoreix a l’acusat. Tots som innocents fins que es demostra la culpabilitat.

· Ab intestato: sense testament. És un llatinisme que fa referència a l’herència i l’adjudicació de béns.