Arxiu d'etiquetes: Justinià

Teodora, l’esposa de Justinià

L’any 476 dC es produeix la caiguda de Roma. A Orient però, Constantinoble resta com una ciutat imperial, poderosa i cosmopolita. Teodora, l’esposa de Justinià, en serà un dels artífexs. Més informació aquí.

Teodora que va viure entre el 500 i el 548 fou emperadriu bizantina, esposa de l’emperador Justinià I; era filla d’Acaci de Xipre, un dels caps de l’anomenada facció dels Verds de Constantinoble.

Es va casar amb Justinià vers el 525 (després que uns mesos abans fos canviada la llei per permetre els matrimonis entre classes socials diferents), tot i l’oposició de diversos membres de la família reial.

El 527 Justinià va pujar al tron i Teodora fou proclamada emperadriu i el seu marit la va declarar igual i col·lega a l’Imperi i va exigir que el jurament dels funcionaris públics es fes amb el nom d’ambdós. Teodora es va comportar amb molt de seny i fou una gran ajuda per Justinià I, sobretot a la revolta de Nika el 532.

va advocar per l’avortament i per l’aixecament de la pena de mort per a les dones adúlteres, per la protecció social de les dones i les antigues prostitutes i per l’augment dels drets de les dones, especialment en els casos de divorci.

Va morir de càncer el 28 de juny del 548 i va conservar l’amor del seu marit fins al final. Només va tenir una filla, el nom de la qual no s’ha conservat, que va morir abans que ella.

Codificació

Pel que fa al procés codificador romà, va ser tardà, costós i actualment rellevant per la intenció romana d’establir un únic material, un únic fonament per explicar tota la teoria jurídica esmentada durant segles per diferents juristes i la intencionalitat de deixar petjada en l’àmbit de la legislació.

Aquí us deixo una presentació sobre què entenem per procés codificador.

Concepte de família romana vs actualitat

És cert que actualment el terme família (en llatí, familia, -ae) ha canviat en gairebé tots els aspectes envers la nostra societat. A l’antiguitat, el mot família descrivia el conjunt de persones que vivien en una casa sota la potestat del pater familias, al qual li devien obediència i submissió. El poder unitari del paterfamilias constava de diverses autoritats: sobre la dona (manus maritalis o potestas maritalis), sobre els fills (potestas o patria potestas), sobre els esclaus (dominica potestas) i sobre els fills d’altres, entregats en venda al paterfamilias (mancipium).

El “patriarca” tenia la potestat de decidir sobre el futur de tots el individus lliures i no lliures de la casa, determinant si aquests acabarien vivint o morint (ius vitae necisque) i podia vendre o intercanviar un dels seus fills a canvi d’una remuneració econòmica.

Era possible formar part d’una família romana mitjançant dos processos:

  • Per naixement: Era la forma més habitual d’entrar en la família. Es feia membre familiar el procreador d’un matrimoni (iustae nuptiae) per individu home de la família ja sigues per pater o filius.

La societat acceptava iustus aquell fill nascut després dels 182 dies de la celebració del matrimoni i abans dels 300 de la seva dissolució. Els fills non iusti, és a dir, els nascuts fora del matrimoni, rebien la denominació de spuri o vulgo concepti.

  • Per parentesc o per acta jurídica: Es basava en una relació jurídica o de sang que generava drets i obligacions hereditàries.

El jurista romà Ulpià (170aC. – 223aC) definia el concepte de família proprio iure dicta com: Iure proprio familiam dicimus plures personas, quae sunt sub unius potestae aut natura iure subiectae. (Per dret propi diem “família” al conjunt de persones que, per naturalesa o per dret, estan sota una mateixa potestat).

Representació d'una família romana.
Representació d’una família romana.

Amb el pas dels segles la terminació família ha anat prenent un altre significat, arribant a especificar-lo com aquell grup de persones que tenen una relació de parentesc o bé d’avinença. Cada membre de la família és únic i digne i cap persona està supeditada a cap altre individu -tret dels menors de 18 anys que fins a assolir la majoria d’edat estan supervisats pels pares-.

Les dones en la majoria dels països occidentals obtenen el mateix valor que els homes, encara que, malauradament, en d’altres no s’ha assolit la mateixa igualtat, arribant a existir una subordinació de les mares en vers els pares, marits i, en absència d’aquests, els fills.

Altra dissemblança respecte els temps romans és que avui en dia tothom pot tenir fills sense necessitat d’haver contret matrimoni prèviament. Cadascú escull la manera en què vol viure i si vol casar-se o no, ja que la llei no intervé en cap d’aquestes decisions.

Justinià

Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus, pels cristians ortodoxos orientals com Sant Justinià I el Gran, va néixer al 483 i va morir l’any 565. Va ser l’emperador de  l’imperi Bizantí des de l’any 527 fins que va morir.

Justinià volia recuperar gran part dels territoris de l’Imperi Romà Occidental, també va reescriure del dret romà, el Corpus Iuris Civilis, que encara avui dia la base del dret civil en molts estats. La intenció d’aquest codi era recopilar una serie de lleis de la jurisdicció romana i harmonitzar tot el possible amb la cristiana amb la finalitat de crear un imperi homogeni.

El Corpus Iuris Civilis està compost pel Codex Iustinianus, el Digest, les Institutas i les Novellae.

El codi de Teodosi

El codi de Teodosi (codex Theodosianus) va entrar en vigor l’any 439 d.C. Aquest codi era un recull de lleis vigents des del temps de Constantí. Sota el domini de Justinià al segle VI es redacta l’obra de compilació que englobava el Codi, que recollia les constitucions imperials encara vigents i les respostes  dels emperadors a qüestions legals; el Digest o Pandectes, que foren escrits jurídics agrupats per temes; les Institucions (Institutiones Iustiniani o Institutiones Justiniani) , una obra elemental d’instrucció per a estudiants de lleis; i les Novel·les, que recollien les noves lleis fetes en època de Justinià. Tot aquest conjunt es va donar a conèixer amb el nom de Corpus Iuris Ciuilis al segle XVI.

Teodosi II “Flavius Theodosius“, va ser emperador de l’Imperi Romà d’Orient del 408 al 450 . A la mort d’Arcadi, Teodosi II va ser proclamat rei quan només tenia set anys. Pulquèria, la germana gran de l’emperador que el va empènyer cap a la cristiandat ortodoxa. Amb aquesta mentalitat exacerbada el van portar a persecucions entre heretges, pagans i jueus.

Pulquèria també propicià el matrimoni de Teodosi amb Atenade. Atenade era una filla pagana d’un sofista d’Atenes. La parella va tenir una filla anomenada Licínia Eudòxia la qual va contraure matrimoni amb l’emperador romà d’Occident Valentinià III.

Teodosi II va morir l’any 450 inesperadament a causa d’un accident eqüestre. I va ser succeït per Marcià.