Teodora i Constantinoble. Interessantíssima xerrada del projecte Arcàdia. Teodora va ser tota una pionera del seu temps i amb la seva intervenció en el Corpus Iulis Civilis va garantir innombrables drets a les dones. #TarracoViva2019pic.twitter.com/rwyUuAC9sC
L’any 476 dC es produeix la caiguda de Roma. A Orient però, Constantinoble resta com una ciutat imperial, poderosa i cosmopolita. Teodora, l’esposa de Justinià, en serà un dels artífexs. Més informació aquí.
Teodora que va viure entre el 500 i el 548 fou emperadriu bizantina, esposa de l’emperador Justinià I; era filla d’Acaci de Xipre, un dels caps de l’anomenada facció dels Verds de Constantinoble.
Es va casar amb Justinià vers el 525 (després que uns mesos abans fos canviada la llei per permetre els matrimonis entre classes socials diferents), tot i l’oposició de diversos membres de la família reial.
El 527 Justinià va pujar al tron i Teodora fou proclamada emperadriu i el seu marit la va declarar igual i col·lega a l’Imperi i va exigir que el jurament dels funcionaris públics es fes amb el nom d’ambdós. Teodora es va comportar amb molt de seny i fou una gran ajuda per Justinià I, sobretot a la revolta de Nika el 532.
va advocar per l’avortament i per l’aixecament de la pena de mort per a les dones adúlteres, per la protecció social de les dones i les antigues prostitutes i per l’augment dels drets de les dones, especialment en els casos de divorci.
Va morir de càncer el 28 de juny del 548 i va conservar l’amor del seu marit fins al final. Només va tenir una filla, el nom de la qual no s’ha conservat, que va morir abans que ella.
Ahir, 23 d’abril, amb la celebració de la Diada de Sant Jordi, vaig visitar amb molt d’entusiasme la parada que, la meva amiga Irene Sendín va montar amb molt d’èxit a Vilassar de Mar.
En l’actualitat, Irene Sendín es dedica a la mediació professional com a mètode de resolució de conflictes, és a dir, s’encarrega de ser la guia per a que la gent pugui trobar solució als seus problemes per mitjà de l’oratòria, i sense haver d’arribar a processos judicials. Regenta In-mediatio, l’espai on pots dur a terme aquestes negociacions.
La seva intenció en aquesta data va ser transmetre la mediació de manera accessible per a tothom mitjançant venda de llibres amb un missatge resolutiu per a problemes que ens podem trobar a la vida, així com contes pels més petits amb lliçó moralitzant.
Irene Sendín a la seva parada de Sant Jordi a Vilassar de Mar.
Així doncs, a dia d’avui i des de fa molts segles la paraula segueix sent l’eina més important en el llenguatge dels éssers humans. El dret ens obre un munt de portes per fer-nos saber que no només podem dedicar-nos a la resolució de conflictes per mètode judicial, si no que disposem de noves tendències menys costoses, més profitoses i molt més beneficioses.
Cartell que anuncia la recollida de premis de Treballs de recerca.
Un honor per a mi rebre aquests reconeixement per la feina realitzada i sabent que altres persones gaudeixen i aprenen llegint el meu treball.
” Jo no sabía molts dels aspectes que tu esmentes en el teu treball” “He gaudit molt llegint-lo”
Aquestes mateixes paraules em deia un dels membres del jurat, bocabadat per la quantitat d’informació que hi conté i el tema tant poc tractat en treballs de recerca.
Així doncs, em dono per més que satisfeta i orgullosa. Moltes gràcies!
Fotografia jurat i guanyadores Premis DRET UPF
Fotografia amb Berta Cantó, professora de l’IPM en representació de la meva tutora Margalida Capellà Soler
Quina il·lusió que el web culturaclassica.com sobre la cultura clàssica ideat per Ramon Torné i que es troba en línia des del mes de febrer de 2003 inclogui IVSTITIA com a blog d’actualitat clàssica a la xarxa entre els seus diferents apartats en què es poden trobar informacions, enllaços, documents, etc. que sempre són de molta utilitat. Aquest web forma part d’un projecte més general que completa amb el web CLASSICAT. Una primera versió del treball va ser objecte d’una llicència retribuïda d’estudis atorgada per la Direcció General d’Ordenació i Innovació Educativa Del Departament d’Ensenyament de la Generalitat (Modalitat B 3).
El passat dimecres dia 29 de març, vaig tenir l’oportunitat d’anar a la ràdio, juntament amb d’altres companys, a explicar el meu treball de recerca, notícia que ha sortit a la pàgina web de l’institut.
Cal dir que, no vaig poder explaiar-me gaire, com m’hagués agradat, però el temps era força reduït. Tant sols, vaig poder fer cinc cèntims sobre la feina que havia realitzat, explicant també el temps dedicat i les visites amb la tutora.
De totes formes, va ser una bona experiència per fer conèixer que també, pot fer-se un treball de recerca en format bloc.
Aquí el vídeo-so de l’entrevista completa i una foto a la porta de l’emissora.
En Jin, la Sandra, la Laia i jo a l’entrada de la ràdio.
“En l’espai de tretze anys, Ciceró escalà totes les dignitats polítiques: nomenat qüestor, exercí (76-75 aC) aquesta funció a Lilibèon (Sicília), la qual cosa l’impulsà a actuar el 70, a petició dels sicilians, contra Verres, antic pretor concussionari de l’illa, defensat per Hortensi, rival de Ciceró, i sostingut per la noblesa; edil el 69 i pretor urbà el 66, pledejà en causes civils i polítiques, mentre anava adquirint una enorme fortuna i nombroses vil·les. A fi d’assegurar un ordre dins l’estat, tendí a unir cavallers i senadors (concordia ordinum), i fou cònsol el 63, a quaranta-tres anys. Féu fracassar una reforma agrària, defensà Gai Rabiri contra Cèsar i féu avortar la conspiració de Catilina amb uns discursos abrandats. L’execució dels conspiradors li alienà el favor dels demòcrates.”
MIQUEL DOLÇ. Fragment extret de l’Enciclopèdia Catalana a l’entrada Ciceró
Marc Tul·li Ciceró va néixer dins d’una família de classe eqüestre el 3 de gener de 106 aC. El seu avi va ser un ciutadà romà amb un paper localment destacat i el seu pare, Marc Tul·li Ciceró, a causa de la seva delicada salut va restar al camp, sense aspiracions polítiques. La seva família no va trigar a enviar el jove a Roma, on va rebre una excel·lent educació perquè tingués una adequada formació que li permetés accedir a la carrera política. Allí va conèixer Eli Estiló, que fou el seu professor de gramàtica i posteriorment va iniciar l’aprenentatge de Dret. Quant a la filosofia, va estar envoltat de personatges significatius que li van permetre estudiar el corrent epicuri de la mà de Fedre , el corrent platònic amb Filó de Larissa i la filosofia estoica amb Diòdot. Durant una època va haver de realizar la breu carrera militar, obligatòria per als ciutadans romans. L’any 81 aC va reprendre els estudis i continuà amb més profunditat els seus estudis de Dret. És aquest mateix any quan comença la seva obra com a advocat, amb el discurs Pro Quinctio. El 79 aC viatjà a Grècia i a Àsia per continuar els seus estudis fugint de la tirania del regnat de Sul·la. El contacte amb el món grec va fer que posteriorment apliqués diferents concepcions als problemes filosòfics i que aprofités lectures i influències per formar el seu esperit crític que més tard aplicaria en els seus discursos jurídics. Així, doncs, durant aquest temps sintetitzarà molts escrits i els reescriurà en llatí. Després de la mort de Sul·la, va tornar a Roma. Just abans o després del viatge, es va casar amb Terència, la qual va jugar un paper molt important en la carrera política de Ciceró. Van tenir dos fills, Marc i Túl·lia.
Carrera política
Havent tornat a Roma, l’any 77 aC emprengué el cursus honorumcom a qüestor a la província romana de Sicília, càrrec que li va procurar l’estima dels sicilians, que més tard van demanar dur a terme l’acusació contra Verres, exgovernador de l’illa, acusat de corrupció i robatori d’obres d’art. Així doncs, amb el discurs Contra Verres, amb el qual venç el famós Hortensi, es consagrarà.
El 69 aC va ser elegit edil curul i el 66 aC pretor urbà.
Més tard, es va presentar a les eleccions consulars i les guanyà, amb el suport dels ciutadans. Durant el seu consolat, s’enfrontà als seguidors del partit popular, arran de la disputa que va tramar Luci Sergi Catilina. Amb les seves famoses Catilinàries, va denunciar-lo i va aconseguir esclafar-lo. Catilina, després d’haver fracassat per segona vegada en intentar obtenir el consolat i d’haver-se arruïnat, es proposa sublevar els que, com ell, estan plens de deutes.
Obra de Ciceró. Les catilinaries.
Tot i que alguns, per haver salvat la República, van arribar a anomenar-lopater patriae (pare de la pàtria), Ciceró comptava diversos enemics, encapçalats per Pisó, cònsol, i Clodi, tribú de la plebs. Finalment el tribunat de la plebs carregà contra ell amb una llei per haver executat ciutadans romans. Aquesta llei, anomenada Lex Clodia, condemnava a l’exili i manava confiscar els béns de qui hagués condemnat a mort un ciutadà romà sense les degudes garanties processals. Així doncs, va haver d’exiliar-se un any, el 58 aC, a Tessalònica i a Dirràquium
L’any 53 va tornar a Roma, després del seu exili. Va ser nomenat àugur i acceptà el càrrec de procurador de la província romana de Cilícia, És llavors quan donà el seu suport a Pompeu contra Cèsar durant la guerra civil, perquè l’ideari que representava era més afí a la república. En guanyar Cèsar l’any 48 aC, va comprendre que l’oposició era inútil i des d’aquell moment es dedicà plenament a escriure, abandonant tota activitat política.
Quan Cèsar va ser assassinat, el març de 44 aC, Ciceró tornà a la política i s’oposà amb totes les seves forces a Marc Antoni, successor de Cèsar, tot escrivint contra ell les famoses Filípiques. A finals de l’any 43 aC Marc Antoni ordenà secretament la seva execució juntament amb setze persones més. Ciceró fou advertit de les intencions d’aquest i fugí amb diversos de la seva vil·la a Túsculum embarcant a Àntium, però inclemències del temps el feren desembarcar a Circeis d’on anà fins a la seva vil·la a Fòrmies. En aquest trajecte fou interceptat pels soldats de Marc Antoni que li van tallar el cap i les mans, que foren enviats a Marc Antoni i que ordenà que fossin empalades i exposades al fòrum romà.
“Ciceró denunciant Catilina” quadre de Cesare Maccari (finals del s. XIX).
Obra de Ciceró. Les filípiques.,
L’Oratòria en Ciceró
L’oratòria des d’època romana significa l’art de fer bons discursos, de convèncer el públic. Cal recordar que durant la República el poble i el Senat eren els òrgans que prenien decisions sobre els assumptes col·lectius i de govern. Per tant, per tal de convèncer el poble, s’havien de pronunciar discursos en el Senat, en les Assamblees populars i en els Tribunals de Justícia i no és fàcil ser un bon orador. Aquests tres escenaris són els que van permetre el desenvolupament del gènere i cadascun d’ells requeria un tipus de discurs. N’hi havia tres:
–> Judicial: (genus iudiciale) , pronunciat als tribunals de justícia per demostrar la culpabilitat o innocència d’un acusat.
–> Polític: (genus deliberativum), pronunciat per senat o una Assamblea per mostrar l’acord o el desacord sobre una decisió a prendre (aprovar una llei…).
–> Demostratiu: (genus demonstrativum), pronunciat en qualsevol acte destinat a alabar una persona, celebrar un esdeveniment, una activitat, etc.
Segons la tradició grega i llatina i posteriorment presa per Ciceró, l’estructura per una bona Oratòria havia de tenir quarte parts ben diferenciades:
En primer lloc, l’anomenat Proemi (o introducció). És la part en què l’orador ha d’intentar guanyar-se l’atenció i la simpatia del públic (captatio benevolentiae) i enunciar el contingut del discurs.
En segon lloc, l’exposició en la qual s’exposa allò del que es tractarà, per tal de situar l’auditori en el context del tema.
En tercer lloc, l’argumentació, que consisteix a definir clarament el punt de debat i a defensar-se de les raons de l’oponent.
I en darrer lloc, la conclusió, en què l’orador ha de resumir els arguments donats i intentar atreure l’auditori cap a la seva posició.
Aquesta estructura s’havia de bastir seguint els cinc passos de l’art de l’oratòria:
Inventio, que consistia a cercar els temes i els arguments adequats al discurs que es pretenia fer.
2. Dispositio oart de distribuir els diferents temes i arguments en l’ordre més adequat.
3. Elocutio o recerca dels mots i de les frases més adequades per tal que el missatge resultés convincent.
4. Memoria o art de saber memoritzar l’ordre dels temes, dels arguments i de les frases.
5. Actio o la posada en escena del discurs, que havia de tenir en compte dos elements molt importants: el gest i la dicció.
Discursos i obres retòriques
Els discursos conservats de Ciceró constitueixen un dels monuments més sòlids de la prosa llatina. Ciceró, que va viure els darrers anys de la República, va trobar encara un clima propici per tal d’expressar-se en llibertat. Se’n conserven 58. Els més destacats varen ser:
1. Les Catilinàries. Són 4 discursos pronunciats contra el senador Catilina i els seus còmplices.
2. Les Filípiques. Són 14 discursos contra Marc Antoni, a qui Ciceró es va oposar després de la mort de Cèsar.
D’obres retòriques en tenim les seguents:
1. De oratore. Tracta sobre la formació de l’orador i els criteris de proporció que ha de mantenir un text.
” En la meva opinió, serà digne del seriós nom d’orador aquell que parli de qualsevol tema que escaigui que hagi de ser explicat de paraula, amb coneixement de causa, ordenadament, amb elegància, de memòria i amb una certa noblesa de gestos.” CICERÓ, De l’orador 1, 64
2. Brutus. És una història de l’eloqüència romana des dels orígens fins al segle I a.C., amb un petit resum de l’oratòria a Grècia.
3. Orator. En ella, Ciceró fa un retrat de l’orador ideal i les característiques que aquest ha de dominar per ser un bon orador.
També, va elaborar una sèrie de tractats, que varen ampliar la seva carrera política.
1. Tractats polítics: La República i Les lleis.
2. Tractats morals: Els deures, Les Tusculanes, La vellesa i L’amistat.
3. Tractats de religió: La natura dels déus.
Així doncs, és evident que Ciceró és representat com el màxim impulsor de l’oratòria ja des d’època romana, que ha volgut crear consciència de que la paraula és l’ única eina favorable capaç de solucionar un conflicte. La seva tasca d’orador en aspectes judicials ha perviscut fins els nostres dies i són ara, els advocats, entre d’altres, que han fet seva aquesta comesa.
Em complau aquesta notícia i n’estic molt contenta que altres persones puguin gaudir visitant la meva feina. Ha estat un gran repte per a mi i espero que aquest sigui el primer projecte de tants altres que en queden per endavant.
Després de mesos de recerca, entrevistes, xerrades, enquestes, debats i tot el procés constructiu del meu treball, finalment puc demostrar que la hipòtesi que vaig plantejar-me fa uns mesos enrere, s’acompleix gairebé en la seva totalitat.
Aquesta hipòtesi: ‘El dret actual recrea el dret romà?’ ha estat demostrada de manera específica tractant sobre temes variats i comparant alguns aspectes del dret actual amb el romà fins al punt que es pot afirmar que el dret romà ha contribuït a formar el codi civil Espanyol vigent en la jurisprudència actual.
Per tant, com a principal conclusió del meu treball afirmo que el dret actual recrea el dret romà encara que ho fa amb certes modificacions i actualitzacions que s’han dut a terme per mitjà del pas dels segles i la convivència amb d’altres cultures. Això ho he pogut demostrar gràcies a la col·laboració dels advocats que han aportat la seva petjada romana a la meva feina i en els temes de la meva recerca bibliogràfica i de camp he pogut adonar-me d’aquesta semblança. Per exemple, pel que fa a la propietat, i a la successió hereditària, afirmo que són una completa imitació del dret romà; però amb petites diferències que demostren el pas d’altres civilitzacions fins a arribar a la nostra actualitat i ambdues estan basades en el codi civil espanyol, que aquest recau totalment en el dret romà. Per tant, es completament evident la forta petjada que els romans han deixat en la nostra justícia. Altre aspecte, en investigar sobre el bloc de família, vaig poder adonar-me que alguns conceptes com el de ciutadà o família, no són gaire encertats avui. La societat dels nostres dies s’ha modernitzat, i la figura de la dona ha assolit un paper preponderant en la societat, de manera que aquests dos conceptes havien pogut ser similiars entre l’època romana i la societat dels anys 60; però avui dia afortunadament han quedat superats. Encara i tot, els altres aspectes del bloc, són una calca del dret romà.
Pel que fa als llatinismes jurídics, he pogut demostrar que, els advocats fan poc ús d’ells, encara que s’usen de vegades com a símbol de prestigi i admiració sobre una llengua culta i que així es mantindran in saecula saeculorum.
Ergo, el dret romà continua ben vigent, tot i que adaptat als temps actuals, en el nostre dret contemporari, sobretot en el dret civil i en l’ús dels aforismes perquè el llatí és una llengua, universal i absoluta, molt sintètica que no porta a error, ja que facilita de manera clara i concisa la comprensió de les bases fonamentals del dret, i, a més, legitimitza el que diu un jurista perquè els seus mots no canvien mai de sentit, en cap època ni en cap llengua.
Una altra de les entrevistes que vaig realitzar a futurs juristes, va ser a l’Alma Bergel, exalumna del centre i actualment estudiant de Dret a la Universitat Autònoma de Barcelona on està cursant el seu tercer any. Ella va decidir respondre les preguntes en Castellà perquè li era més fàcil.
En primer lloc, a aquesta primera pregunta: Per què en la carrera de Dret és tan important l’oratòria i el poder de la paraula? Aquesta va ser la seva resposta.
En segon lloc, quina és la teva opinió sobre l’estudi del llatí? La seva resposta va ser:
La tercera qüestió va ser aquesta: Què en penses dels llatinismes jurídics? Tenen rellevància en l’actualitat? Són essencials? I aquesta va ser la seva resposta:
Per acabar, creus que amb el pas dels anys, desapareixeran aquests aforismes? I aquesta va ser la seva resposta:
Un cop més, donar les gràcies a l’Alma per la dedicació a les meves preguntes i ajut en el treball.
P.D.: L’Alma ens envia des de la Facultat de dret, una frase en llatí d’una professora de Dret processal que l’escriu a la pissarra quan els renya.
Dormientibus iura succurrunt Al que se duerme el derecho no le socorre. Una interpretació de la frase llatina Vigilantibus non dormientibus iura succurrunt
