Tag Archives: TV

Què i com pescaven els romans?

 

Mosaic romà, Museu de Trípoli, Líbia

Ja hem vist com el peix, tant el de mar com el de riu, era un aliment molt estès entre els romans. També tenien vivers (uiuaria). Se sap que ja coneixien unes cent cinquanta espècies. Del Mediterrani extreien, si fa no fa, els mateixos peixos que nosaltres i d’una manera força similar: sardina, anxova, orada, sard, roger, cavalla, llenguado, déntol, mújol, tonyina, rap, palaia, llamprea, escórpora, verat, etc. També del mar, extreien mol·lucs (com l’ostra, l’escopinya, el calamar, la sípia, els pops i els musclos) i crustacis (com la llagosta, el llagostí, l’escamarlà, la galera i la gamba).

En reconeixes algun? Quins has provat? Quins t’agraden?

No et perdis aquest espai de TV3 El medi ambient que tracta de què i com pescaven els romans:

Edu3.cat

El jurament dels Horacis

Un dels episodis mítics de Roma és el combat entre els tres Horacis contra els tres Curiacis. Ja us heu llegit els capítols 24-25 del llibre primer de Ab urbe condita de Titus Livi? En temps de quin rei romà el contextualitzeu? Qui no recorda el famós quadre El jurament dels Horacis de Jacques-Louis David?

Edu3.cat

També us recomano aquesta presentació de Mercè Bigorra:

Quin instant de la llegenda dels Horacis va plasmar David en el seu quadre? Per què?

El poble romà va assimilar els déus i els herois grecs amb totes les seves aventures i es va limitar, amb el seu caràcter pràctic, a inventar alguns mites fundacionals, a part d’aquest dels Horacis i Curiacis, quins altres mites genuïnament romans recordeu? Quants personatges femenins de nom Camil·la ja hem trobat?

Re-creant el mite de Bacus: Velázquez i Cruz y Raya

Abans de veure l’esquetx de Cruz y Raya, caldria saber qui era Bacus i quin simbolisme té el quadre mitològic del pintor espanyol Diego de Velázquez La festa de Bacus“, conegut popularment com “Els borratxos”.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/adfGDiSv_Wk" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Nova descoberta arqueològica: un centaure o un tritó? o potser un ictiocentaure?

Avui és notícia la descoberta d’una escultura romana, trobada accidentalment fa tres anys a Cap de Creus per uns pescadors; després passà a ser pedra ornamental al parterre de la piscina municipal de Roses. Els arqueòlegs que l’han estudiada encara no saben si és un centaure o un tritó. Quan he vist la increïble notícia, m’ha vingut al cap la possibilitat d’un ictiocentaure o centaure-peix. Els ictiocentaures foren molt difosos en les arts plàstiques d’època hel·lenística i romana: amb cos d’home i cua de peix, de vegades amb potes de cavall (Tzetzes, A Lycophron 34). Formen part del seguici de les divinitats marines juntament amb els hipocamps i els tritons. A veure, què diran els entesos? Realment la descoberta de les restes d’aquesta escultura romana ha estat una gran troballa, la millor en els darrers anys a Catalunya! 

Living History dels antics Jocs Olímpics

Si no vàreu veure abans dels jocs olímpics d’Atenes, el 2004, el primer Living History de la televisió, dirigit per Isabel Raventós i Sergi Schaaff, sobre els antics Jocs Olímpics, ara podeu visionar un resum dels tretze capítols de Campeones de Olimpia i traslladar-vos al segle IV aC a Olímpia amb trenta atletes professionals de França, Alemanya, Itàlia, Grècia i Espanya. Els atletes espanyols que hi participaran foren:  Jaime Peñas Bermejo, Ion Gutiérrez Terradillos, Jordi Mayoral Rodríguez, Waldo Moreno Lara, Antonio Ledesma Santana, entrenats per José Luis Martínez i Francisco Barcia, i assessorats  per l’historiador Conrado Durántez.

Hem estudiat els jocs a l’antiguitat (l’alumne Cristian Dedeu ens ho va resumir en un vídeo), en Sebastià Giralt ens ajuda a recordar-ho, així com el nostre llibre de Grec 1 i 2 de l’ed. Teide, a més  aquest any s’han celebrat els jocs olímpics de Beijing i ens han regalat diversos documentals a TDP sobre la boxa, l’ hípica a Olímpia i l’atletisme; per tant tenim suficient informació per, després de veure els tretze capítols resumits en 10, comentar què us ha semblat el Living History de Campeones de Olimpia:

Capítol 1:

Empúries: l’ànima de Catalunya

No us perdeu el documental  “Empúries: l’ànima de Catalunya””. En la seva producció hi han col·laborat el Museu d’Arqueologia de Catalunya, l’Ajuntament de l’Escala, i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, entre d’altres.

asclepi.jpg

Sabeu qui el presenta? Doncs, l’Antoni Tortajada, el presentador d’Històries de Catalunya, i germà d’en Manel, professor de música del nostre institut. No us el podeu perdre!

Si el voleu tornar a veure:

Primer de setembre

Tot, ens agradi o no, acaba per arribar i avui he tornat al Cristòfol per començar un nou curs escolar, tot i que vosaltres no ocupareu les aules fins el dia 15. Aprofiteu aquests últims dies! De totes maneres, l’institut sense vosaltres no té vida. 

A Catalunya, no hi ha exàmens de setembre; per tant aquells alumnes que no vàreu aprovar no teniu l’oportunitat de fer-ho ara. Ara bé, a finals de setembre tots els de segon de batxillerat de grec i de llatí tindreu un examen per actualitzar el que sabíeu al juny però ara potser ja no. Per tant, us recordo que cal posar-se les piles si no ho heu fet aquest estiu. Qui va suspendre i aprova aquest examen, ja no caldrà que es presenti als exàmens de l’octubre i febrer. Aprofiteu l’oportunitat!

Molts m’escriviu aquests dies preguntant-me quan comencen les classes o quan hi ha la presentació. M’imagino que rebreu una carta, però si aquesta no arriba aquí ho teniu:

Presentació de

3r ESO: divendres 5 a les 11

4rt ESO: divendres 5 a les 11’30

1r batxillerat:  dimecres 10 a les 10

2n batxillerat: dimecres 10 a les 10’30

Els alumnes de treball de recerca de clàssiques caldria que concertéssiu entrevista amb mi abans de començar les classes el dia quinze.

Si teniu records d’aquestes vacances relacionats amb les clàssiques, viatges, cançons, obres de teatre, de cinema, parcs d’atraccions, exposicions etc. els espero al bloc amb els braços oberts.

Jo us deixo aquí l’última capbussada de l’estiu:

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/de_vacances/001_706027.rm" width="352" height="288"/]

Apa, fins aviat i recordeu d’entrar al Cristòfol dextro pede. Molt bon curs!

Fins i tot El Chiki chiki en llatí!

L’amic i company de clàssiques, l’Ignasi Parra, ha tingut la genial idea de traduir al llatí la cançó del Chiki chiki i fer-la arribar a l’Andreu Buenafuente.Moltes gràcies Ignasi i un petó per contribuir a difondre l’ensenyament dels clàssics i a demostrar que el llatí no és una llengua morta. Viuit lingua latina! Feliciter!