Què era l’escítala? A quin sistema encriptat va donar nom Juli Cèsar, tot i que mai no fou emperador? Què opines de l’encriptació i de l’encriptografia?
El Fil de les Clàssiques
per no perdre el fil a cultura clàssica, llatí i grec a l'Ins. de Premià de Mar
L’escítala era un sistema de codificació utilitzats pels èfors espartans per enviar missatges secrets.
Molt interessant aquest video sobre l’encriptació. Una de les tantes coses importants que els grecs van fer, i que la humanitat ha fet servir i fa servir actualment. És un element molt important del sistema electrònic actual.
L’escítala era un sistema de codificació, que sincerament no se perque l’utilitzaven.. jejej
Cuidat
PYRAMUS
VALe
L’escítala és un sistema de enviar missatges codificats amb la intenció de que ningú que un no vulgui, no el pugui dessifrar. Constituia de ficar el papir sobre un bastó i tal com quedava és podia llegir.
Margalida, aquest métode és més complicat!
Pero segueixo impresionada, com podíen fer aquestes coses en aquella època!Fa tants anys…
Feien ells també xuletes pels exàmens?
Una escítala, és un sistema de codificació que utilitzaven els éforos espartaens per enviar missatges secrets.
En el sistema Cèsar, cada lletra del missatge era substituïda per la lletra que hi havia unes quantes posicions més endavant de l’alfabet. El missatge es desxifrava amb la clau corresponent, o sigui, el nombre de posicions de desplaçament de cada lletra. (s’assembla al métode de l’altre artícle).
L’encriptació i l’encriptografia em semblen super interesants.Són métodes molt eficaços fins que algú ho dexifra.Pero descubrir els missatges de fa molt anys i fins i tot els d’ara..em sembla una tarea molt interesant.
Jo ho feia també..pero no puc dir amb quin métode..això en primària era molt habitual, entre amigues!
Està molt bé aquest documental sobre els missatges encriptats. Pel que fa a l’escítala era és un sistema de codificació utilitzat per a l’enviament de missatges secrets. Està formada per dues vares de gruix variable ( i una tira de cuir o papir. El sistema consistia en dues vares del mateix gruix que es lliuraven als participants de la comunicació. Per enviar un missatge s’enrotllava una cinta de manera espiral a un dels bastons i s’escrivia el missatge longitudinalment, de manera que en cada volta de cinta aparegués una lletra de cada vegada. Un cop escrit el missatge, es desenrotllava la cinta i s’enviava al receptor, que només havia de enrotllar a la vara bessona per llegir el missatge original.
Juli Cèsar va deixar el seu nom encriptat perquè d’aquesta manera mantenia el secret de la correspondència i podia seguir escrivint de manera convencional. A més, va fer servir aquest sistema per a comunicar-se amb els seus generals durant les Guerres Gàl·liques. El sistema del Cèsar és un dels procediments més senzills d’encriptació. Consisteix en el desplaçament i la substitució i resulta intel·ligible per aquells que no coneixen el mètode. És un mètode bastant fàcil de descobrir tot i que els romans i els seus contemporanis ja feien servir algoritmes de transposició i substitució prou complexos.
Aquest sistema consisteix en assignar S’assigna a cada lletra un número, que va del 0, per a la A, al 25, per a la Z. Un cop substituïdes les lletres del text pel número que els hi correspon, cal sumar-li el nombre clau. Per encriptar una lletra cal, doncs, sumar al seu número de referència el número que s’ha assignat com a clau.
Pel que es veu el sistema del Cèsar avui en dia seria molt fàcil de deixifrar.
L’encriptografia és la ciència que utilitza les matemàtiques per xifrar i desxifrar dades, mentre que l’encriptació és el procés per el cual es xifra un text, de manera que queda poc intel·ligible.
Penso que gràcies a això, molts generals es passave informacions secretes perquè l’enemic no ho descobrís. Té que ser molt difícil deixifrar un text encriptat! Actualment hi ha textos encriptats que s’han descobert de l’antiguitat i que intenten desencriptar-los.
Salve!
L’escítala (grec skytálē ) és un sistema de codificació utilitzat pels espartans per a l’enviament de missatges secrets. Està formada per dues vares de gruix variable i una tira de cuir o papir.
Per fer-ho, els espartans enrotllaven en un tub (anomenat escitala) una tira de paper i escrivien el text al llarg del tub. En desenrrollar la tira, resultava el text xifrat. Per desxifrar, no tenien més que enrotllar la tira en un tub del mateix diàmetre que l’usat per xifrar el missatge.
Doncs el sistema que va crear Cèsar en criptografia va ser el xifratge per decalatge o decalatge de Cèsar. És un tipus de xifratge per substitució en el qual cada lletra del text se substitueix per una altra lletra que estigui un determinat nombre fix de posicions desplaçada a l’alfabet.
Salve!!
L’escítala és un sistema de codificació que va ser utilitzat pels espartans per a enviar els missatges secrets. Està formada per dues vares de gruix que pot variar i una tira de cuir o papir.
El que es feia per fer-lo s’enrotllava un tub (el que era anomenat escítala) una tira de paper i allà era on escrivien el text. Quan es desenrotllava, resultava el text que era xifrat. Per poder-lo descodificar i desxifrar-lo el que havien de fer era enrotllar la tira en un tub que tinguès el mateix diàmetre que el que havien utilitzat per a xifrar el missatge.
Aquest sistema va ser creat per Cèsar en criptografia va ser el xifratge per decalatge. És una espècie de xifratge per substitució en la que cada lletra del text es substitueix per una altra lletra que estigui en un determinat nombre fix de posicions desplaçada a l’alfabet.
Vale!!
Salve!
És impresionant com les antigues civilitzacions es van inventar aquests tipus d’objectes. Grècies a aquesta mena d’objectes actualment sóm i estem així.
Aquestes coses m’impacten molt…
He buscat informació:
L’escítala (grec: skytálē ) és un sistema de codificació utilitzat pels èfors espartans per a l’enviament de missatges secrets. Està formada per dues vares de gruix variable (però ambdues de gruix similar) i una tira de cuir o papir, a les que ambdues es pot denominar escítala.
El sistema consistia en dues vares del mateix gruix que es lliuraven als participants de la comunicació. Per enviar un missatge s’enrotllava una cinta de manera espiral a un dels bastons i s’escrivia el missatge longitudinalment, de manera que en cada volta de cinta aparegués una lletra de cada vegada. Un cop escrit el missatge, es desenrotllava la cinta i s’enviava al receptor, que només havia de enrotllar a la vara bessona per llegir el missatge original.
La transposició és un dels mètodes de la mare i dels empleats en criptografia. El mètode explicat i ha passat per a la escítala , és la transposició més elemental i constitueix una transposició seriada contínua (no té salts). Aquest mètode és també conegut com transposició de matrius . En algorismes aplicats a imatges equival a una rotació de 90 º a la dreta i després espejada horitzontalment
Concretament és equivalent a disposar en una taula cada un dels elements en files i després prendre’ls en columnes. Sent l’ample de fila el nombre de cares que presenta la escítala i el nombre de files la quantitat resultant de dividir el llarg total del missatge entre l’ample de fila.
Salve!
L’escítala era un bastó de fusta amb un cinta de cuir, el missatge s’escrivia sobre la cinta enrotllada al bastó i un cop desenrotllada, la cinta contenia el missatge encriptat.
Juli cèsar va donar nom al sistema encriptat de Cèsar, cada lletra del missatge era substituïda per la lletra que hi havia unes quantes posicions més endavant de ‘alfabet. El missatge es desxifrava amb la clau corresponent, o sigui el nombre de posicions de desplaçament de cada lletra.
Opino que aquest sistema és una mica complicat de fer en aquella època. En aquest temps, la majoria de missatges que enviem estan encriptats el que ens permeten que ningú, tret de la persona que el rep, sàpiga de que parlem. És a dir, si ens intenten, hackejar l’ordinador, ho podrien fer però mitjançant el sistema de encriptament els hi seria més difícil veure els missatges.
M’ha agradat molt aquest vídeo ja que ens explica coses molt interessants que molta gent, i m’incloc, no sabia abans.
Salve!!
L’escrítala és un sistema de codificació utilitzat pels èfors espartans per l’enviament de missatges secrets. El sistema consistia en dues vares del mateix gruix que es lliuraven als participants de la comunicació i per enviar un missatge s’enrotllava una cinta de manera espiral a un dels bastons i s’escrivia el missatge de manera longitudinal. Així doncs a cada volta de cinta apareixia una lletra, i així, un cop escrit el missatge, es desenrotllava la cinta i s’enviava al receptor, que només havia d’enrotllar a la vara bessona per poder llegir els missatges.
El sistema que va crear Juli Cèsar va ser anomenat “el sistema Cèsar” i es crea a partir dels números. El procés d’encriptament és el següent: Primerament s’agafava l’alfabet com a referència i a cada lletra se l’assigna un número, començant des del zero. Quan totes les lletres de l’alfabet estàn totes relacionades amb un número, cal que li sumem el número clau que tenim. Així doncs, per encriptar una lletra cal sumar el número al que està relacionada amb el número que tenim com a clau.
Aquest sistema anomenat, com ja he dit, Cèsar, té vint-i-sis claus diferents, incloent una clau d’identitat que fa que dos textos siguin iguals. Aleshores, aquest sistema no és dícil de desxifrar, i per aixó aquest sistema d’encriptació no és totalment segur per enviar informació secreta.
El que jo opino sobre aquest tipus d’escriptura és que, si el sistema està ben fet, en aquella època que no tenien tantes facilitats per enviar missatges confidencials com tenim nosaltres, és un bon mètode per poder transferir informació secreta a gent que tenim lluny de nosaltres estant totalment segurs de que els missatgers no podràn desxifrar el missatge.
Així doncs, em sembla molt eficaç aquest sistema però sempre que, com ja he dit, estigui ben fet i tingui una dificultat intensa.
Valete!!
Salve!
L’escítala era un sistema de codificació utilitzats pels èfors espartans per enviar missatges secrets. El sistema consistia en dues vares del mateix gruix que es lliuraven als participants de la comunicació i per enviar un missatge s’enrotllava una cinta de manera espiral a un dels bastons i s’escrivia el missatge de manera longitudinal.
El sistema encriptat per Juli Cèsar va ser anomenat “el sistema Cèsar”. Primer s’agafava l’alfabet com a referència i a cada lletra se l’assigna un número, començant des del zero. Quan totes les lletres de l’alfabet estàn totes relacionades amb un número, cal que li sumem el número clau que tenim. Així doncs, per encriptar una lletra cal sumar el número al que està relacionada amb el número que tenim com a clau.
En la meva opinió, ja que avans no tenien tanta facilitat per enviar missatges confidencials com ara, trobo que se les van ingeniar prou bé. Crec que Juli Cèsar va tindre bastanta imaginació al inventar-se aquest codi.
Pingback: La criptografia a l’antiguitat | El Fil de les Clàssiques