Ahir us comentava que havia situat les restes romanes de Can Farrerons, no obertes al públic, al Google maps de Chiron (no us ho perdeu, ni tampoc els enllaços a les termes romanes ni la planta octagonal dels balnea). Avui l’arqueòleg Ramon Coll ens les ha obert i ens ha explicat la història arqueològica de la vil·la romana. Què us ha semblat? Mentre l’escoltàveu, què us han xiuxiuejat les pedres? us ha impressionat la descoberta dels cadàvers?, bla, bla, bla
Sabeu què és això que hi ha inscrit en un dels murs?
Què té la Coty a les mans?
N.B.: Si aneu aquí trobareu en segon lloc el vídeo sobre la fundició de metalls en època romana; i l’article sobre dolium.
Demà a l’hora de llatí de quart i de primer de batxillerat, visitarem els balnea de la vil·la romana de Can Farrerons a Premià de Mar, de la mà de les explicacions de l’arqueòleg Ramon Coll. El curs passat també hi vàrem anar i, com a record de la visita, l’ex-alumna Marta Molina ens va fer un vídeo. Fa uns dies el vaig penjar en el Google maps de Chiron, un mapa col·laboratiu sobre les restes romanes a Hispània. En el Google maps d’Hispània romana de El fil de les clàssiques, només hi penjo els indrets romans prescrits per les PAU Catalunya, que també he afegit al de Chiron.
Ara farem cinc cèntims sobre l’alimentació a la Grècia antiga, tot preparant la sortida del proper dilluns al mercat de la Boqueria per fer un taller de cuina grega amb Eulàlia Fargas, (directora dels tallers de cuina per a escoles de primària i instituts de secundària que es realitzen des de l’any 2000 a l’aula gastronòmica, cuinera, professora i assessora de cuina infantil, autora del llibre de receptes per cuinar en família Cuinem junts (RBA), il·lustradora amb fruites i verdures de Papallones dins Una mà de contes…). No fa gaire vam fer el seu taller de cuina romana amb els alumnes de llatí!
El menjar
L’aliment principal dels grecs era un tipus de menjar compost només de cereals. També menjaven llegums (faves, llenties, cigrons, mongetes i pèsols) i força verdures i hortalisses (enciam, lletsó o pixallits, carxofa, col, ceba, all, etc), fins al punt que el poeta còmic del segle IV aC Antífanes va anomenar els grecs “uns menjaires de fulles”. Apreciaven els fruits salvatges, així com les figues fresques i seques, les pomes, les peres, els codonys, els préssecs, els aranyons, les magranes, les prunes, els dàtils, el raïm, les móres, les olives, les nous, les glans, les castanyes i les ametlles. Menjaven molts bolets, dessecats, crus, a la brasa o bullits; degustaven la tòfona fresca o torrada. Engreixaven per a l’alimentació el porc, el bou, la cabra, el xai, la llebre i el conill. Del porc, en conservaven els pernils. Consumien tot tipus d’ocells: la merla, l’estornell, la griva, el tord, l’oriol, el rossinyol, els coloms, el faisà i la perdiu. Criaven gallines i galls. La carn era una menja exquisida i la gent senzilla només en tastava en els sacrificis de les celebracions religioses. Es menjaven els ous de manera ben diversa. Els peixos, frescos o salats, van ser la base de l’alimentació grega; apreciaven l’esturió, l’anguila, el congre, el lluç, la sardina, l’anxova i la tonyina. També consumien els crustacis i els mol·lucs; les ostres ja anaven ben cares. Entre les begudes, la llet i el vi (generalment barrejat amb aigua) van ser les més importants; tot i que també bevien aigua i hidromel (beguda feta amb una part de mel i dues d’aigua). Ben aviat van elaborar formatge a fi de conservar la llet que no es consumia. Condimentaven els aliments amb orenga, oli i sal, i els endolcien amb mel.
Àpats
Els grecs, al matí, només prenien un desdejuni lleuger, que consistia a menjar pa (en tenien de diferents tipus) sucat amb vi; al migdia, feien un refrigeri, sovint fora de casa. L’àpat principal era al capvespre i hi participaven convidats; després de sopar, hi havia el simposi. Els convidats, ajaguts, menjaven sense beure i, quan l’àpat estava a punt d’acabar, el vi hi feia acte de presència per fer una libació religiosa en honor del déu Dionís. Tot seguit, els esclaus retiraven les taules i netejaven el terra; les dones, si havien pres part del sopar, se n’anaven a les seves habitacions i començava el simposi, que podia durar fins a la matinada. Es parlava de filosofia, de política, de literatura, d’art o de ciències, enmig de la gatzara de les músiques, ballarines, acròbates,…
A Grècia, també van tenir molt bons cuiners i de molt bona reputació i els grecs que tot ho classificaven en ser (els set savis, les set meravelles) també van tenir els set cuiners més famosos que eren: Egis de Rodes que covia molt bé el peix; Nereu de Quios, un artista de la carn; Caríedes d’Atenes, el cuiner més important de Grècia; Lampria, que inventà la salsa negra de sang; Apctonete, que inventà la tècnica d’embotir la carn dins els intestins dels animals; Euthyno, que realitzava plats molts suculents amb llegums i Ariston, que ja emprava la cuina d’evaporació.
Els grecs eren sobris i senzills a l’hora de menjar, tot i que eren bons gurmets. A Síbaris, una ciutat opulenta de la Magna Grècia, el refinament va ser molt sumptuós i els sibarites lliraven patents als seus cuiners per tal de protegir les seves receptes. Ara ja sabeu perquè encara avui es diu sibarita a la persona donada als refiaments d’una vida regalada.
Els àpats de casament eren ben suculents. Escolteu les paraules que el ric Mnesi digué al seu cuiner, extretes del programa de Catalunya Ràdio, En Guàrdia, L’alimentació a Grècia i a Roma:
En la nostra propera visita al mercat de la Boqueria de Barcelona, haureu de trobar una parada en què pogueu comprar productes típics de Grècia (ouzo, feta, iogurt grec, retzina, plats cuinats típics, tzatziki …):
Vaig poder comprar tantes coses en la nostra sortida de romans a la Boqueria que un altre dia uns ensenyaré la resta de la compra. Aquí ja no m’hi cap res més.
Amb les fotografies que vaig fer ad hoc en el mercat de la Boqueria, podeu comentar si aquestes imatges recents demostren que encara comprem, tot i que alguns amb un procés d’elaboració i empaquetatge diferent, aliments que fa més de dos mil anys ja es consumien. Vaig trobar productes sorprenents: cap i peus de porc, vísceres i cervells, conills i llebres amb pèl, faisans i tòrtores a mig plomar, entre altres; en canvi, no podré fer algun plat (afortudament) perquè no vaig trobar…
Vosaltres també vàreu comprar i la Lina, la Coty i la Irena ja ens varen presentar ahir a classe la seva compra de fruites i verdures. (No m’estranya gens! Les imatges de la carn que vàrem veure eren per fer-nos vegetarians!).
Dia 17 de desembre, el primer dia de les Saturnàlia romanes, vàrem anar a fer de romans al mercat de la Boqueria de Barcelona i, després vàrem pujar a l’Aula de cuina de la Boqueria de la qual n’és directora la cuinera Eulàlia Fargas. Primer ens va parlar de la cuina romana i de les seves excel·lències i pervivències i, tot seguit, vàrem fer aquest taller de cuina romana:
Ahir, 17 de desembre, primer dia de les Saturnàlia romanes, vàrem anar al mercat de la Boqueria de Barcelona amb ulls de romans i de romanes. Primer havíeu de passejar-vos per les parades del mercat amb uns cistells virtuals i omplir-los amb els productes que els romans ja coneixien a la seva època i que formen part de la nostra dieta. Havíeu de vigilar perquè, tot i que les seves preferències culinàries i gastronòmiques siguin la base de la nostra cuina, aquesta ha estat enriquida amb aportacions d’altres cultures, per exemple, el tomàquet, la patata, els pebrots, el blat de moro… van arribar amb la descoberta d’Amèrica; els àrabs portaren les taronges a Sicília cap al segle X; tampoc coneixien les begudes calentes com el te, el café, la xocolata; el sucre fou introduït a Europa en l’època medieval. Alguns no vàreu escoltar les indicacions i us vàreu despistar i vàreu acabar comprant virtualment mongetes, taronges o pasta. Amb la nostra compra virtual, amb fotografies fetes in situ o dibuixos els alumnes de quart de llatí i els de primer de batxillerat heu de fer un muntatge àudiovisual; els de segon de batxillerat esbrinareu el nom en llatí per tal que el diccionari es vagi sentint còmode a les vostres mans i no rellisqui en el proper examen.
A part de la tasca d’anar posant dins els cistells els productes que anàveu trobant, sense molestar els venedors ni els compradors, havíeu de fer les tasques següents:
1. Els romans tenien diferents sistemes de conservació del menjar com en salaó, l’assecatge, en vinagre, en oli, en dolç, fumats, en fred. Posa’n exemples tot anant per les parades.
Quins altres sistemes de conservació del menjar tenim avui. Exemplifica-ho també.
2. Els romans portaven el menjar de diferents indrets del món conegut aleshores; per exemple, l’oli i el gàrum de la Bètica; el vi i les ostres de la Tarraconense; la mel de Grècia; el vi de Quios; les figues d’Eivissa; el blat del nord d’Àfrica; els pernils de Ceretània; l’arròs de l’Índia; els dàtils d’Etiòpia i Palestina; les cireres del Mar Negre; els préssecs de Pèrsia; els albercocs d’Armènia… i nosaltres què fem?
3. Mentre anem per les parades també ens fixarem amb els preus. Un denari (moneda de plata que en temps de l’emperador August = 4 sestercis= 8 dupondis= 16 asos; 25 denaris eren 1 auri, la moneda d’or) equival, segons l’historiador Antonio Duarte Sánchez, a 0’87 euros.
Quants euros serien un auri si equivalia a 25 denaris?
Mesures de pes i de capacitat:
1 modi= 6’503 kg
1 lliura= 0’328 kg
1 sextari= 0’540 litres
Si vàreu prendre nota dels diferents preus d’aquests productes, els podreu comparar amb els de l’any 301: 5 carxofes III denaris; 1 manat d’espinacs VI denaris; 1 lliura de sardines XII denaris; 1 pollastre XXX denaris; 6 ous VI denaris; 1 enciam 1 denari; 1 ostra 1 denari; 1 modi d’ametlles X denaris; 1 modi de llenties C denaris; 1 lliura de carn de conill XL denaris; 5 pomes II denaris i un tall de formatge XII denaris.
Com creieu que era la vida en temps dels romans? Quins productes es mantenen de preu i quins han canviat? Quins eren més cars i quins més barats? Sabríeu dir el perquè?
Amb la compra feta, vàrem pujar primer els de quart i, al cap de dues hores, els de batxillerat de llatí a l’aula de gastronomia del mercat de la Boqueria on ens esperava, juntament amb l’amable Àngela, Eulàlia Fargas, directora dels tallers de cuina per a escoles de primària i instituts de secundària que es realitzen, des de l’any 2000, cuinera, professora i assessora de cuina infantil, autora del llibre de receptes per cuinar en família Cuinem junts (RBA), il·lustradora amb fruites i verdures de Papallones dins Una mà de contes…
Reconec que la vaig enredar en un dels seus populars tallers dels dissabte matí de cuina per a nens perquè fes tallers de cuina romana, i en la seva recerca, va dir en la introducció teòrica al taller, que hi havia fruït, vàreu passar a l’acció (ben aviat us penjaré el vídeo de la vostra aventura culinària romana) i vàreu cuinar gàrum, caragols i cigrons a la manera d’Apici, el Ferran Adrià de la cuina romana. Alguns us vàreu quedar tan impactats amb els pobres caragols que ja no vàreu tenir ganes de repetir.
Realment, ahir la Boqueria, sempre plena de compradors i de turistes, ens va desvetllar que nosaltres continuem essent ben romans, amb gustos, productes, elaboracions, sistemes de conservació i exhibint els pobres animals, etc.
No us oblideu de deixar també en els comentaris, les preguntes finals que us demanava al dossier:
Quin cistell m’he oblidat a casa per comprar productes romans ja elaborats?
Esbrina qui es va inventar el foie-gras? I el fast food?
Quins productes romans avui ja no es consumeixen?
Quins productes dels cistells romans no has trobat al mercat de la Boqueria?
D’aquests aliments, quins no has tastat mai?
Quins has provat i no t’agraden.
Què t’ha semblat l’experiència de fer de romà o de romana per un dia, tot anant al mercat de la Boqueria i elaborant i tastant cuina romana amb la cuinera Eulàlia Fargas?
Espero que la sortida al mercat de la Boqueria hagi deixat en vosaltres algun pòsit i que hi torneu anar. Només us vull agrair l’entusiame, l’actitud i l’interès que vàreu mostrar. Moltes gràcies a tots i a totes, i especialment a la cuinera Eulàlia Fargas per haver-me fet cas i oferir dins els seus tallers per a nens i adolescents un taller de cuina romana que espero i desitjo que tingui molt èxit.
Al febrer hi tornarem amb els de grec i Cultura clàssica a fer el taller de cuina grega antiga, també la vaig enredar!
Si voleu veure, mentrestant per anar fent boca, els menjars romans que hem fet a l’institut, no us perdeu Cuina romana avui.
Aquí us deixo unes imatges de record del nostre pas plujós per les restes grecoromanes d’Empúries. Ahir els alumnes de primer i de segon de batxillerat de clàssiques de l’IES Cristòfol Ferrer juntament amb els alumnes de l’IES Serra de Marina de Premià de Mar vam fer via cap a Empúries. Malgrat la tramuntaneta humida crec que vàrem poder aprendre in situ més coses sobre els grecs i els romans.
