Tag Archives: Poesia

Fem poemes inspirant-nos en la mitologia

Poetes de tots els temps, des de l’antiga Grècia fins avui, i en diferents llengües s’han inspirat en la mitologia grega per fer noves creacions poètiques. Res no s’escriu del no res, sinó a partir d’una herència, d’una tradició cultural o  imaginari en què un poeta o poetessa s’ha format. La mitologia clàssica és, a occident, la nostra herència cultural més preuada i contínua i inesgotable font d’inspiració. Ara que ja sou lectors experimentats en mitologia amb La nissaga dels déus i amb les lectures prescrites (Narracions de mites clàssics, La còlera d’Aquil·les, Les aventures d’Ulisses etc.) i aneu adquirint competència literària,  llegiu aquests dos poemes inèdits que ens ha enviat la poetessa Pepita, tot inspirant-se ad hoc en la mitologia clàssica:

MITOLOGIA

I
Mira com llisca la nit,
Misteriosa, obre quimeres
Damunt la ratlla de l’infinit.
S’atura el temps, callen les hores,
Del fons de l’espai surt el passat.

Mira Èol com corre
Entre el arbres amb el seu cavall de vent.
Les nàiades, criatures d’aigua
De llargues cabelleres,
Dibuixen reflexes en els rius.
Instants màgics, transparents…
Quan arriba l’alba, Afrodita,
La més bella, voltada d’escuma
I algues, emergeix de la mar.
I per damunt de tots, Zeus,
Déu suprem de l’Olimp
Movent els fils del destí.

Volten el sol i la lluna
I torna la roda a moure el temps.

Quimeres, que llisquen en la nit.

II
Somnis, il·lusions de l’aire
Que s’ha tornat foll
I obre paradissos impossibles
A la línea corba de l’horitzó.

Dalles de núvols escapcen el cel
I Zeus, torxa encesa, encén
Escenaris oblidats i il·lumina
La immensitat d’uns camins

Que no porten enlloc.
Ariadna, filla de Minos,
Lliga’m el canell amb el teu fil
I porta’m fora del laberint.

La remor d’unes ales
Polsa les cordes del dia
Que ja arriba el seu ocàs.
La llibertat té el color del cel.

Pepita Castellví

Us han agradat? Què us han semblat? Quins personatges mitològics esmenta? Estan ben caracteritzats? Amb quina finalitat fa ús dels personatges mítics? bla, bla, bla.

Ara, intenteu fer el vostre poema mitològic (pot ser a partir de la reelaboració d’un mite, o mitificant mitjançant la paraula circumstàncies personals) i deixeu-lo en comentari o feu-ne un apunt a Aracne fila i fila. Jo quan tenia la vostra edat i era alumna de grec de l’estimada Coloma Blanes i Blanes al cor de l’illa de Mallorca, vaig escriure aquest que fa poc he rescatat de l’oblit i que ara vull compartir amb tots vosaltres per animar-vos a escriure i a publicar el vostre:

Vet aquí Circe encisadora,

que es torna Afrodita quan li convé,

per convertir-se després en casta Minerva

pura i verge com es creu ser,

però tot d’una esdevé cervatell,

tímid i fugisser de la sageta,

llança  fletxes d’or i d’argent.

Corre, s’amaga per a no ser ferida

no ho evita  tanmateix, i agonitza

d’amor que és nostàgia i defalliment.

Lida adolescent

William Edward, Venus i Cupido (wikimèdia)

William Edward Frost, Venus i Cupido (wikimèdia)

Somnis

Santorini

SOMNIS

 

M’agradaria dormir-me

en una casa oberta al mar,

a la llum de les illes gregues

habitades per déus immortals

Escoltar la veu profunda

de l’oracle predint el futur,

amarar-me de  l’harmonia

i bellesa dels artistes grecs.

 

Però, pel camí de la història

gira implacable la roda del temps

i ja no hi ha retorn possible

a l’arena daurada del passat.

Només em queda  llegir

en les pàgines dels llibres

les gestes dels antics,

i copsar l’olor dels segles

en l’efluvi de la terra

quan bufa el vent d’eternitat.

 

                                                                                                                Pepita Castellví

És temps d’estiu! És temps de vacances! El Fil de les Clàssiques ha fet vacances escolars, ja no hi ha tasques, ja no és el bloc d’aula de clàssiques, és un diari de vacances de clàssiques. Això permet posar-hi un altre tipus d’apunts, més personals, més allunyats de la rigidesa acadèmica. Acabo de rebre per e-mail aquest poema de la poetessa, amiga i estimada àvia Pepita, i no m’he pogut resistir a compartir-lo amb tots vosaltres i a ella li ha semblat bé. És un poema que transpua amor per Grècia i amor pels clàssics a qui convida a llegir. Feu-ne cas també vosaltres i  tindreu bon viatge cap a Ítaca!

Que tingueu, Pepita,  uns dolços somnis d’eternitat hel·lènica!   

Via Àpia, de Clementina Arderiu en el Dia Mundial de la Poesia

800px-via_appia_map.jpg

Avui és el Dia Mundial de la Poesia, i des de El Fil de les Clàssiques ho celebrem amb la poeta catalana Clementina Arderiu i el poema que va escriure en veure per primer cop la Via Àpia (document sonor):

Ni sola en mi ni acompanyada
Era el diàleg sorprenent

de dos que senten igualment
i callen. Tota una fillada
de pensaments vam engendrar
i caminàvem via enllà.

I fins també callava l’aire.
-Oh aquell moment que es pon el sol
i res no gosa moure el vol
en una treva de no gaire!
Quan la paraula va venir
portava un ròssec sense fi.

En cada pedra que mirava
tanta història m’ha llampat;
i una amargant serenitat
de l’olor dels xiprers lliscava.
Fórem tots dos tocats d’oblit
En el capvespre beneït.

La imaginada via lenta,
la sang dels màrtirs esponjant,
se’ns torna tota palpitant.

L’ombra de Pere, que valenta!
I Roma ens dóna el seu alè
senzillament, com qui no re.

Mentre nosaltres –ho diria?-
com per a fer el lligam més fort
entrellaçàvem mots de mort.
La nostra mort que apareixia
al fons de la immutable via.
Enllà, més lluny, vora el pedrís
On finirà l’amor feliç.

Clementina Arderiu

Què us ha semblat el poema? Què en sabíeu de Clementina Arderiu? Amb qui  viatja per Itàlia? Què en sabeu de la Via Àpia? Què en penseu de celebrar el dia de la poesia? Amb quin poema el celebreu vosaltres? etc

via_appia.jpg

Via Àpia

DENIP a clàssiques

Si volem la pau per què fem la guerra? Un any més celebrarem demà el dia escolar de la pau i de la no-violència (DENIP) en un moment que no hi ha pau al món ni a la franja de Gaza i, de cada vegada, hi ha molta més violència als nostres centres escolars. Arreu es celebra de moltes maneres i aquí trobareu molts recursos. L’any passat ho vàrem celebrar des de El fil de les clàssiques amb aurea dicta i amb  Bòreas i Hèlios  d’Isop que ens aconsellava la persuasió abans que la violència. Enguany he triat un poema amb referències clàssiques del poeta grec i pintor Nikos Engonópulos (1910 -1985):

Glosario de las flores

¿La poesía o la gloria?
La poesía.
¿La bolsa o la vida?
La vida.
¿Cristo o Barrabás?
Cristo.
¿Galatea o una cabaña?
Galatea.
¿El arte o la muerte?
El arte.
¿La guerra o la Paz?
La Paz.

¿Hero o Leandro?
Hero
¿La carne o los huesos?
La carne.
¿La mujer o el hombre?
La mujer.
¿La línea o el color?
El color.
¿El amor o la indiferencia
?
El amor.
¿El odio o la indiferencia?
El odio.
¿La guerra o la paz?
La guerra.

¿Ahora o siempre?
Siempre.
¿Éste u otro?
Éste.
¿Tú u otro?

¿Alfa u omega?
Alfa.
¿La partida o la llegada?
La partida
¿la alegría o la tristeza?
La alegría.
¿La tristeza o el tedio?
La tristeza.
¿El hombre o el deseo?
El deseo
¿La guerra o la Paz?
La paz.

¿Amar o ser amado?
Amar.

Què us ha semblat? Què triaríeu en cada opció?

wikipèdia

A veure qui em fa arribar la paraula pau en grec, llatí i en les altres llengües que en deriven? Quins símbols s’utilitzen i per què? Quins ja identifiqueu en aquesta peça de ceràmica de Nikòsia, a l’illa de Xipre?

Poetes catalans evocant…?

Sens dubte, l’Odissea d’Homer ha gaudit d’una llarga tradició literària. En aquesta ocasió, us repto a endevinar de qui parlen aquests tres poetes catalans:

1. Només desitjo

el redós de la casa,

l’esposa dolça i als ulls del fill els somnis

de tots els meus viatges.

Rosa Leveroni (1910-1985)

 

2. Greu, enfosquida, lluny,

entotsolada en el teu somni

difícil, els grans ulls oberts

així, tan plens

de contemplació,

segueix teixint,

amb fil de no dites paraules

la túnica infinita…

Joan Vinyoli (1914-1984)

 

3.¿És possible que, després de vint anys,

la casa, i el pare, i la dona

encara l’esperin o el planyin per mort?…

Francesc Parcerisas (1944)

L’heroi de Jordi Pàmias

primaticcio.jpg

Ulisses i Penèlope, de Primaticcio.

Heu llegit l’Odissea d’Homer o més aviat la seva adaptació (si no ho heu fet encara, no deixeu passar el moment); crec que ara ja podeu comentar què us sembla aquest poema de Jordi Pàmias

Ulisses: el retorn a si mateix,

el tancament del cercle, el pericle que acaba

a la casa natal. Feliç, pot dir:

-Els altres són vençuts. Jo sóc a Ítaca.

Cova de Polifem, Circe, la fetillera,

els companys d’aventura, amb la barba grisenca,

Nausica, les sirenes temptadores:

tot jeu en un racó polsós de la memòria.

La sang ha corregut al casal. I Penèlope

l’ha abraçat. Ara Ulisses conclou: -La meva illa

i jo som el mateix. El viatge és somni…

Els altres són, només, escorrialles.

Narcís i l’altre, Jordi Pàmias. Edicions 62- Empúries, Barcelona, 2001.

Enigmes literaris

  A quina metamorfosi fan referència els fragments literaris següents?

 

I.

De la Peneida virgen desdeñosa,

los dulces fugitivos miembros bellos

en la corteza no abrazó reciente

más firme Apolo, más estrechamente.

GÓNGORA, Soledad primera 1054-1057

 

II.

 L’espill et tempta,

impensat, amb la pura

cançó de l’aigua.

Ara les teves roses

damunt la font s’esfullen.

Rosa LEVERONI I VALLS

 

III.

Fabio.- Tejía tapices donde revelaba las mezquindades de los dioses. Y es condenada a tejer por toda la eternidad como un insecto.

Antonio BUERO VALLEJO, Diálogo secreto