A quina metamorfosi fan referència els fragments literaris següents?
I.
De la Peneida virgen desdeñosa,
los dulces fugitivos miembros bellos
en la corteza no abrazó reciente
más firme Apolo, más estrechamente.
GÓNGORA, Soledad primera 1054-1057
II.
L’espill et tempta,
impensat, amb la pura
cançó de l’aigua.
Ara les teves roses
damunt la font s’esfullen.
Rosa LEVERONI I VALLS
III.
Fabio.- Tejía tapices donde revelaba las mezquindades de los dioses. Y es condenada a tejer por toda la eternidad como un insecto.
Antonio BUERO VALLEJO, Diálogo secreto
Jo diria que el primer prové d'”Apol·lo i Dafne”
El segon no ho tinc gaire clar.
I l’últim prové d'”Aracne”
El primer com diu l’alicia és de Apol·lo i Dafne, el segon és Narcís i la seva converció en flor i el tercer es basa en el desafiament d’una teixidora a Atena.
Es veritat! el segon és Narcis..ara que ho ha dit la joana ho veig clar..amb el que m’agrada aquesta metamorfosi! es de les que més em va agradar:)
sabia que el primer era apol.lo i dafne i el tercer el d’aracne.
però el segon no el veia!
Avui se celebra el vint-i-cinquè aniversari de la mort de Rosa Leveroni (vid. Poetes catalans evocant…), precisament l’any que hem celebrat el centenari del seu naixement, i jo, encara que sigui temps de vacances estivals, no em puc estar de retre aquest petit recordatori a la nostra poeta, clàssica i moderna.
http://www20.gencat.cat/portal/site/icdones/menuitem.3a38e16c3889424539a72641b0c0e1a0/?vgnextoid=d6dda42329c7b110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=d6dda42329c7b110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=b9ec2ea4095b8210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD
http://rcanovalls.blogspot.com/2010/04/centenari-rosa-leveroni-blogs.html
http://blogs.uab.cat/bhfilologia/2010/04/12/homenatge-a-rosa-leveroni/
http://www.llibrevell.cat/wp/jornada-en-record-de-rosa-leveroni/
http://mariangelavilallonga.blogspot.com/2010/06/rosa-leveroni.html
Pingback: El Fil de les Clàssiques » Blog Archive » Narcís o l’amor a si mateix
Hola Margalida,
el primer fragment és el de Apol·lo i Dafne,
el segon és el de Narcís (ara que el tinc fresc, després d’haver llegit la teva recreació, que m’ha agradat moltíssim).
“l’aigua el tempta”, perquè s’enamora d’ell mateix, del seu reflex, i “ara les teves roses damunt la font s’esfullen”, doncs on ell es va morir creixen les “roses”, es refereixen concretament als narcisos.
I el tercer text és de mite d’Atena!
Alis, veig que tens un diumenge treballador. Així m’agrada per compensar la manca de temps que et falta entre setmana en treballar tantes hores. Ànims! Ho aconseguiràs!
Pingback: Dia de la Internet Segura: és narcisista la nostra identitat digital? | El Fil de les Clàssiques
Pingback: Què vol dir ser narcisista? Narcisisme? | L'univers clàssic dels nostres mots
El primer és el de Apol·lo i Dafne,
El segon és el de Narcís perquè parlen de que creixen roses d’amunt la font i on ell es va morir creixen les roses, es refereixen concretament als narcisistes
I el tercer text és el mite d’Atena
El primero es el de Apolo y Dafne,
El segundo es el de Narciso porque hablan de que crecen rosas de arriba la fuente y donde él murió crecen las rosas, se refieren concretamente a los narcisistas
Y el tercer texto es el mito de Atena