Via Àpia, de Clementina Arderiu en el Dia Mundial de la Poesia

800px-via_appia_map.jpg

Avui és el Dia Mundial de la Poesia, i des de El Fil de les Clàssiques ho celebrem amb la poeta catalana Clementina Arderiu i el poema que va escriure en veure per primer cop la Via Àpia (document sonor):

Ni sola en mi ni acompanyada
Era el diàleg sorprenent

de dos que senten igualment
i callen. Tota una fillada
de pensaments vam engendrar
i caminàvem via enllà.

I fins també callava l’aire.
-Oh aquell moment que es pon el sol
i res no gosa moure el vol
en una treva de no gaire!
Quan la paraula va venir
portava un ròssec sense fi.

En cada pedra que mirava
tanta història m’ha llampat;
i una amargant serenitat
de l’olor dels xiprers lliscava.
Fórem tots dos tocats d’oblit
En el capvespre beneït.

La imaginada via lenta,
la sang dels màrtirs esponjant,
se’ns torna tota palpitant.

L’ombra de Pere, que valenta!
I Roma ens dóna el seu alè
senzillament, com qui no re.

Mentre nosaltres –ho diria?-
com per a fer el lligam més fort
entrellaçàvem mots de mort.
La nostra mort que apareixia
al fons de la immutable via.
Enllà, més lluny, vora el pedrís
On finirà l’amor feliç.

Clementina Arderiu

Què us ha semblat el poema? Què en sabíeu de Clementina Arderiu? Amb qui  viatja per Itàlia? Què en sabeu de la Via Àpia? Què en penseu de celebrar el dia de la poesia? Amb quin poema el celebreu vosaltres? etc

via_appia.jpg

Via Àpia

20 thoughts on “Via Àpia, de Clementina Arderiu en el Dia Mundial de la Poesia

  1. Coloma Jofre Bonet

    Enhorabona, Margalida!
    Una molt bona idea i tot un reconeixement a una poeta una mica “amagada”.
    Per celebrar el dia de la poesia, jo faig una tria mallorquina (no sé subratllar ni escriure en cursiva):

    “Príncep afable de la docta lira,
    mestre i custodi de la forma bella:
    tu qui cenyires de llorer i murta
    doble corona,

    ara tolera que una mà atrevida
    passi a mon poble la que amb tal fortuna
    tu transportares al solar de Roma
    cítara grega.

    Aspra i ferrenya sonarà en ses cordes
    fines la llengua de ma pàtria dura;
    mes, també noble hi sonarà: ma pàtria
    filla és de Roma.”
    (…)
    Miquel Costa i Llobera, Horacianes, I.

    Què te pareix?
    Coloma

  2. Mercè Otero Vidal

    Margalida i companyia,
    Això del dia de la poesia és “molt fort”…
    A veure què us sembla un poema de tema clàssic i reivindicatiu que ja sabeu que és la meva línia de participació… Que consti que és en vers en l’original anglès, però ja se sap que la traducció ho “emmascara”, malgrat la traducció sigui d’una poeta, Premi d’honor de les lletres catalanes, Montserrat Abelló.

    Muriel Rukeyser (1913-1980)

    Mite
    Molt després que Èdip, vell i cec anés pels
    camins. Va sentir una olor familiar. Era
    l’Esfinx. Èdip li va dir, “Vull fer-te una pregunta.
    Per què no vaig reconèixer la meva mare?” “Vas donar
    la resposta equivocada”, contestà l’Esfinx. “Però, això era el que
    feia que tot fos possible”, va dir Èdip. “No”, féu ella.
    “Quan vaig preguntar què camina amb quatre potes al matí,
    dues al migdia, i tres al vespre, em vas contestar.
    L’home. No en vas dir res , de la dona”.
    “Quan es diu Home”, contestà Èdip, “s’inclou la dona
    també. Tothom ho sap això”. Ella va dir, “Això és el que
    et penses”.

    (Traducció de Montserrat Abelló, Cares a la finestra. 20 dones poetes de parla inglesa del segle XX. Ed. Ausa. Sabadell, 1993)

  3. Margalida Capellà Soler Post author

    Moltes gràcies, Mercè i Coloma, per l’aportació de les vostres poesies. El meu pare, com a bon mallorquí, sempre m’ha regalat llibres de Costa i Llobera, el nostre Horaci! Els alumnes segur que no la coneixen i ben aviat estudiarem Horaci.
    Mercè, no coneixia aquesta poesia d’una ironia aclaparadora de Muriel Rukeyser! Pobre Èdip, també víctima de l’arbitrarietat i sexisme del llenguatge! Si el voleu llegir en anglès, el trobareu aquí.

  4. pol Nóbrega

    Ola lida!!!!
    El poema, no és que m’hagi agradat molt però està bastant bé. Aqui et poso una informació que he trobat sobre Clementina Arderiu.
    Clementina Arderiu i Voltas (Barcelona, 1889-1976), poeta. La crítica la sitúa dentro de la poesía potsimbolista, movimiento que nace hacia el 1915 para renovar la práctica novecentista. En el año 1913 se la incluye en la Antologia de poetes catalans d’avui de la revista l’Avenç. De esta forma empieza a dar a conocer una poesía de la cual Maria Mercè Marçal, quizá la voz crítica que más y mejor se ha acercado a su obra, dijo que nos seducía “quan parlava a contraclaror”. En 1916 se casó con el poeta Carles Riba, pero su poesía parece más cercana a otro de los grandes nombres de aquella época, Josep Carner. Su primer libro publicado fue Cançons i elegies (1916), al cuál le siguieron otros títulos como Sempre i ara (1946), con el que ganó el premio Joaquim Folguera en el año 1938, És a dir (1958) o L’esperança encara (1969). La forma poética más emblemática de su obra fue la canción, mientras que su temática, según ha apuntado Enric Bou, oscila entre el amor, cierto sentimiento religioso y la feminidad.

    La suya fue una generación marcada por la Guerra Civil. Tanto ella como Carles Riba vivieron en Francia hasta el año 1943 y, después, ambos se instalaron en Barcelona y se convirtieron en el referente de las jóvenes generaciones. Su poesía fue reunida por la misma autora en Obra poètica, Barcelona, Edicions 62, 1973.

  5. Margalida Capellà Soler Post author

    Pol, hauries d’haver posat la referència d’on ho has agafat!

  6. cpl99985

    Gali la poesia no m’ha agradat però sincerament estic fent massa poesia aquest trismestre… com que de la seva autora no en sabia gaire he buscat una miqueta d’informació i el que he trobat a la viquipèdia és que Clementina Arderiu era filla d’una família d’argenters, gran amant de la lectura i la música. Publicà el seu primer poema el 1911. El 1916 es casà amb el poeta Carles Riba que l’orientà en la seva vocació literària. Clementina prengué un clar compromís amb la Segona República Espanyola fet que la conduí a l’exili el 1939.
    Algunes de les publicacions més mportants de Clementina van ser: “Cançons i elegies” (1916),”L’alta llibertat”(1920),”Poemes” (1936), “Sempre i ara” (1946), “Poesies completes” (1952), “L’esperança encara” (1968).

    La Via Àpia unia Roma amb Brundisium i era una de les vies romanes més importants. La construcció fou iniciada pel censor Appius Claudius Caecus el 312 aC.
    Les estacions entre Roma i Càpua segons l’Itinerari d’Antoní foren: Aricia (Lariccia), Tres Tabernae , Appii Forum, Tarracina (Terracina), Fundi (Fondi), Formiae (Mola di Gaeta), Melinturnae (prop de Tragletto), Sinuessa (Mondragone) i Capua (Sta Maria).

    Continuo comentant…

    Camila

  7. Verónica Vega

    Està molt bè que es comenci a reconèixer la dona com a artista ja que sempre hi han hagut. Aquesta dona segurament va quedar una mica a l’ombra per ser dona de Carles Riba. A literatura catalana tambè llegim poesia d’una dona, Maria Merçè Marçal, que a més de ser dona era feminista.
    Trobo que està molt bè dedicar un dia a la poesia. Està molt ben trobat això d’Èdip, tot i haver-lo treballat molt amb el treball de recerca, no havia pensat mai en l’error d’Èdip per dir home enlloc de persona.

  8. Raquel Martos Almodóvar

    A mi la poesia tampoc m’ha agradat molt, però he buscat informació sobre ella..
    Va ser filla d’una família d’argenters, gran amant de la lectura i la música. Publicà el seu primer poema el 1911. El 1916 es casà amb el poeta Carles Riba que l’orientà en la seva vocació literària. Clementina prengué un clar compromís amb la Segona República Espanyola fet que la conduí a l’exili el 1939.

    Obra
    En els seus poemes s’hi pot trobar la influència de Josep Carner així com del seu marit Carles Riba. La seva, és una poesia molt treballada on dominen temes com la fe, l’amor, l’alegria, la condició femenina o la mort, entre altres. Es considera que els seus poemes tendeixen a una idealització de la vida quotidiana. Va ser creadora de goigs igual que Jacint Verdaguer o Joan Maragall entre altres.
    L’obra dels seus inicis pot inscriure’s dins el moviment noucentista que supera amb posterioritat amb la incorporació de nous elements.

    Algunes de les seves publicacions han sigut:

    * Cançons i elegies (1916)
    * L’alta llibertat (1920)
    * Poemes (1936)
    * Sempre i ara (1946), premi Joaquim Folguera
    * Poesies completes (1952)
    * És a dir (1968), amb el qual guanyà el premi Ossa menor i la Lletra d’Or
    * L’esperança encara (1968)

    L’he trobat a http://ca.wikipedia.org/wiki/Clementina_Arderiu

  9. Bet

    M’ha agradat el poema, tot i que mai havia sentit aquesta autora. De fet, jo prefereixo llegir novel·les.Els poemes em semblen massa artificials, fets més per quedar bé que per demostrar un sentiment. Però vaja, això és qüestiò de gustos, no? El que vull dir és que per això no conec cap poema en especial per posar-te.

  10. omaim

    Hola, Lida!

    Ami la veritat es k no m’agraden gaire els poemes…
    pero son macus per k riman hi hi surten paraules mace… pero tot i aixo no m’agraden…
    Quan vagi cap a casa ya et posare algun poema, vale?
    Dew!

  11. El-Mekki

    Aue Margalida!!!

    Per mi el poema, esta força bé.
    Clementina Arderiu i Voltas (Barcelona, 1889-1976)
    va escriure aquest poema el primer cop que va veure la Via Àpia.
    La Via Àpia (llatí Via Appia) es la mes important de les vies romanes. Era a Itàlia i portava de Roma a Brundisium (Brindisi), per lo que era la via de comunicació amb Grècia i Orient. ”APPIA LONGARUM TERITUR REGINA VIARUM” (La Via Apia es coneguda comunament com la reina dels grans carrers de roma).

    Adeu!!!

  12. Pingback: El Fil de les Clàssiques » Blog Archive » El Dia Mundial de la Poesia

  13. Margalida Capellà Soler Post author

    Celebració del Dia Mundial de la Poesia 2012:

    La secció de Poesia de La Massa, Temps de Poesia, celebra el seu tercer aniversari i dedicaran la diada a la poeta catalana CLEMENTINA ARDERIU, les seves paraules, la veu de la dona del seu propi temps.
    Dissabte 24 de març de 2012 a 2/4 de 6 de la tarda, a la sala d’exposicions de la Massa (Vilassar de Dalt)

    http://www.lamassaccv.org/fitxa_noticia.php?titol=CELEBRACI%D3_DEL_DIA_INTERNACIONAL_DE_LA_POESIA&id_noticia=00000100

  14. Pingback: Carles Riba | El Fil de les Clàssiques

  15. Pingback: Dia Mundial de la Poesia amb referències clàssiques | El Fil de les Clàssiques

  16. Pingback: In Italia multae viae sunt: via Appia, via Latina, via Flaminia, via Aurelia… | Aracne fila i fila

  17. Pingback: Les vies romanes a la Gàl·lia | Aracne fila i fila

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *