A quin filòsof presocràtic dedica aquestes glosses el poeta Ángel González, mort a principis del 2008?
1. Nadie se baña dos veces en el mismo río.
Excepto los muy pobres.
2. Los más dialécticos, los multimillonarios:
nunca se bañan dos veces en el mismo
traje de baño.
3. Nadie se mete dos veces en el mismo lío.
Excepto los marxistas-leninistas.
4. Nada es lo mismo, nada
permanece.
Menos la Historia y la morcilla de mi tierra:
se hacen las dos con sangre, se repiten.
Ho traduïu? En acabar, en podeu buscar més a internet i em passeu l’enllaç i la traducció. Ben aviat, ja sereu vosaltres a la Universitat, per tant, cal entendre els seus lemes escrits en llatí. Per què en llatí? Són encara actuals? bla, bla, bla
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/tcxjboVaG28" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Increïble! Us havia preparat aquest vídeo i la seva continuació en el YouTube de National Geographic en què es compara els Estats Units amb l’Imperi romà, quan he llegit en la Bitàcola de Carlos Cabanillas un post sobre Amabo Obama; he buscat per la xarxa i he trobat les samarretes de la campanya política del 2008 d’Obama. Observeu i després comenteu. Amabo Obama és un palíndrom (frase que és igual llegida d’esquerra a dreta que de dreta a esquerra) el mateix que cap-i-cua en els números. I Timeo danaos et dona ferentes és una frase de Virgili i això que diuen que el llatí és una llengua morta!
Tot passejant per les Rambles de Barcelona, mireu amb qui es van trobar i fotografiar la Sara, la Judit, Marina i l’Agus! Què en sabeu d’aquest personatge mitològic, per què és tan horripilant, què feia, qui el matà, etc.
Si encara no ho sabeu o no ho recordeu, potser és el moment de llegir les pàgines 136-143 del llibre de lectura Narracions de mites clàssics, ed. Teide.
Mentrestant, qui va pintar aquest quadre? Què n’opineu?
Consulteu aquest enllaç en l’excel·lent bloc educatiu El cinturón de Hipólita i comenteu-lo:
http://elcinturondehipolita.com/2008/04/23/ya-es-primavera-en-el-corte-grecorromano/
A quina metamorfosi fan referència els fragments literaris següents?
I.
De la Peneida virgen desdeñosa,
los dulces fugitivos miembros bellos
en la corteza no abrazó reciente
más firme Apolo, más estrechamente.
GÓNGORA, Soledad primera 1054-1057
II.
L’espill et tempta,
impensat, amb la pura
cançó de l’aigua.
Ara les teves roses
damunt la font s’esfullen.
Rosa LEVERONI I VALLS
III.
Fabio.- Tejía tapices donde revelaba las mezquindades de los dioses. Y es condenada a tejer por toda la eternidad como un insecto.
Antonio BUERO VALLEJO, Diálogo secreto
En quina obra es va inspirar Dalí per crear-me?
Em pregunto, per què agradarà tant als artistes la dea de l’amor?
També és font d’inspiració per als publicistes. Mireu com expliquen la manca de braços de la Venus:[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/qP7b7SevqPo" width="450" height="350" wmode="transparent" /]
Avui és 29 de febrer, un dia més que tindrà l’any! D’això se’n diu any bixest o de traspàs, i passa cada quatre anys. El nostre calendari té 97 anys bixests cada 400 anys. Bixest prové de bis sexto calendas martias, nom amb què els romans anomenaven el dia 25 de febrer, quan aquest mes tenia 29 dies per ajustar el calendari, ja que intercalaven sis dies abans de les calendes de març.
La història diu que fou Juli Cèsar, assessorat pels astrònoms, qui va reformar el calendari del rei romà Numa Pompili, i a causa de l’endarreriment produït respecte a l’any solar va afegir cada quatre anys un dia més; tanmateix, la reforma juliana tampoc era perfecta ja que provocava un error d’un dia cada 128 anys.
Fou el Papa Gregori XIII que va establir l’any bixest tal com el tenim avui, val a recordar que el nostre calendari és el gregorià. Va establir que l’any bixest requereix que les dues últimes xifres de l’any han de ser divisibles per quatre i que l’any no pot acabar amb dos zeros. Aleshores un any seria bixest si fos divisible per 400. Això tampoc és infal·lible ja que de ser-ho també hi hauria un endarreriment cada 4000 anys, per tant anys com 4000, 8000 0 12000 haurien de ser bixests segons la regla anterior i ho deixen de ser per reajustament.
El temps s’esmuny (Fugit irreparabile tempus) i, a més, es resisteix a ser fraccionat, mesurat per l’home. Carpe diem! i no feu cas de la fama de mal averany que té, com ho recull la dita: Any bixest, les faves al revés!
P.D.:
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=AgKaHTh-_Gs[/youtube]
Quin dos llatinismes prescrits per les PAU de llatí trobeu a l’himne universitari internacional, el Gaudeamus igitur? Què signifiquen?
[youtube width=”650″ height=”550″]https://www.youtube.com/watch?v=S_OblYW1uvc[/youtube]
Us atreviu a cantar-la el dia de la vostra graduació?
[youtube]https://youtu.be/aLUKfU2AOBY[/youtube]
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=TMUFMvm1sh0[/youtube]
Dimecres a la tarda, fora d’horari lectiu, vaig anar al cinema amb els alumnes de primer de batxillerat, els de llatí i de grec, a veure Astèrix als jocs olímpics, una pel·lícula acabada d’estrenar amb actors reals i amb un pressupost de 78 milions d’euros, basada en el dotzè àlbum de Goscinny i Uderzo. Té un ritme per a mi un pèl vertiginós, però ens ho vam passar bé, vam riure molt i a mi em va fer molta il·lusió tornar anar voluntàriament al cinema amb els alumnes. Al tren, vàrem intercanviar opinions sobre la pel·lícula i potser algú n’acabarà fent el seu treball de recerca a segon de batxillerat. Ara m’agradaria que féssiu els vostres comentaris perquè siguin útils als que encara no l’han vista i visionin el tràiler.
