Tag Archives: Art

Artis aenigma III

El curs passat ja us vaig proposar algun enigma mitològic (Artis aenigma i Aenigma II), inspirada pels famosos enigmes del company chironià Lluís Inclan. Enguany continuarem perquè crec que estimulen l’interès i la curiositat i ajuden a adquirir la competència comunicativa. Us fan pensar i interrelacionar el que estudíeu. Jo crec que part del fracàs escolar és perquè s’estudia fragmentàriament i es col·loca el coneixement en compartiments, en calaixos, com els de la Venus de Dalí de l’aenigma II (tot al seu lloc!); però precisament la bellesa de la Venus no és un calaix, sinó tota l’obra, ara bé també seria imperfecta si li faltés només que fos el pom d’un dels calaixos.

Dit això, l’enigma d’art d’avui és aquest:

Caserta. Wiquimèdia

Caserta. Wiquimèdia

Si heu visitat Caserta a Itàlia potser heu pogut contemplar aquest curiós grup escultòric de temàtica mitològica. A quin mite pertany? Ens el podeu explicar sense faltes d’ortografia i amb bona expressió, tot citant el nom de l’escriptor llatí que ens el preserva i a on vosaltres l’heu llegit.  M’agradaria conèixer també la vostra opinió personal (us ha agradat, a què us recorda,…) i tot el que us vingui de gust sobre aquest enigma.

Us dono una pista, tot i que no sé si us serà de massa ajut, Jean-Paul Sartre en la seva obra filosòfica L’être et le néant 1943 l’utilitzà per donar nom a un complex, a una perversió d’ordre psicosexual en què la mirada curiosa i lasciva desencadena la búsqueda.

Alfabet mitològic grotesc

En el British Museum es podem observar uns gravats del segle XVI de Giacomo Paolini amb el títol “Grotesque Alphabet in Mythological Landscapes”:

Què en sabeu d’aquests personatges mitològics? Quins heu trobat a Narracions de mites clàssics? Estan ben il·lustrats en aquest alfabet grotesc? Ara hauríeu d’inventar-vos el mite que us imagineu amb la inicial del vostre nom i si dibuixeu bé fer-ne la il·lustració en forma de punt de llibre per participar en l’exposició de punts de Sant Jordi. Vosaltres ho haureu de fer durant el curs, però jo ja començo a rumiar el mite i el dibuix de la meva inicial. A veure si les Muses m’inspiren!

“Dafnis i Cloe” ens inspira!

Borisov-Musatov, Daphnis i Chloe. Wiquimèdia

Borisov-Musatov, Daphnis i Chloe. Wiquimèdia

Recordeu els primers mots de la novel·la grega Dafnis i Cloe de Longus (Λόγγος) de Lesbos amb què vàrem començar no fa gaires dies la nostra primera classe de grec a primer de batxillerat? Recordeu que us vaig animar a llegir la història sencera (Ed.La Magrana, nº1)? Els de segon de grec, la treballarem a partir de la pàgina 238 del llibre Grec 2 (ed.Teide) i aquest apunt us pot animar a la seva lectura (sempre que l’he recomanada als estudiants, ha agradat!) i a comentar què en sabem de Dafnis i Cloe (etimologia dels seus noms, argument de la novel·la…)  i de la seva pervivència en l’art, la música, la literatura sobretot pastoril dels segles XVI al XVIII, en postals… No us espanteu però podríem dir que la innocència dels amors de Dafnis i Cloe ha arribat fins als nostres dies i ha donat la volta al món deixant una enorme petja en la literatura, la música i la pintura!

Aquí en teniu un tastet en una animació del Youtube:

Per què avui tractem Dafnis i Cloe? Tot té una explicació: acabo de rebre al meu correu particular, amb molta il·lusió, una recreació literària original i, amb el permís del seu entranyable i estimat autor, la vull compartir amb tots vosaltres hic et nunc:

INTERLUDI

Em pregunto si en aquest moment, el vell Longus pensaria i sentiria com jo. Acompanyat per la remor de la brisa que acarona les branques dels pins i que fa giravoltar les fulles als meus peus i dibuixa formes efímeres que fan pensar en els gràcils relleus del temple d’Efes.
Tot plegat un moment d’intensa bellesa, propi de l’inici de la tarda, una hora màgica, com estic segur que també pensaven Dafnis i Cloe en ple èxtasi.

J.V.V.                                                                                                                                                                                                                   

Què us ha semblat? Us animeu a fer-ne una, però no des del punt de vista de Longus, el seu novel·lista, sinó des de la joventut dels seus protagonistes que descobreixen l’amor. Els temps han canviat i la vostra experiència en aquests afers es pot comparar en algun aspecte a la de Dafnis i Cloe?

A Dafnis i Cloe, es fan contínues al·lusions a transformacions de persones a causa dels seus amors amb els déus, ara que llegim les Metamorfosis d’Ovidi. Us trobareu també les metamorfosis d’ Io, Pitis, Procne, Siringa i Eco. El text de Longus, per tant, us pot inspirar per la tasca que us encomanava per al nostre àudiollibre il·lustrat El Fil de contes mitològics!

Al nostre escriptor d’avui, l’avi Joaquim, un gran melòman, dedico especialment aquesta genial interpretació del premiat director d’orquestra Dorian Wilson d’un fragment de Daphnis et Clhoé del compositor Maurice Ravel:

L’amfiteatre de Pula

Al mig de la ciutat de Pula a Ístria, Croàcia, entre carrerons de casetes baixes a prop del port, s’aixeca encara l’increïble i majestuós amfiteatre romà, construït amb pedra calcària el segle I i aleshores amb capacitat per a vint mil espectadors.

Com podeu observar (si cliqueu a sobre la imatge serà més nítida), gràcies a la gentilesa de Mercè Otero, encara es conserva amb molt bon estat el mur exterior d’uns trenta metres d’alçada amb dues fileres de setanta dos arcs.

En una altra població d’Ístria, a Motovun no ha passat per alt a la nostra companya i col·laboradora viatgera aquesta imatge de darrere de l’altar de l’església de Sant Esteve (dissenyada per l’arquitecte Andrea Palladio), pertanyent a una pintura d’un artista venecià desconegut en què podem observar al fons l’amfiteatre de Pula on Sant Germà va ser martiritzat.

Motovun (Ístria, Croàcia)

L’amfiteatre romà de Pula fins i tot s’ha recreat tot utilitzant les últimes tecnologies; fixeu-vos bé amb aquestes recreacions fetes amb Google Sketchup.

En aquest Google maps col·laboratiu, us he localitzat l’amfiteatre de Pula amb una fotografia, feina vostra serà anar localitzant altres amfiteatres romans (teniu cura amb les fotografies i només poseu imatges Creatives Commons):


Ver Amfiteatres romans en un mapa més gran

L’art a Catalunya als segles XIX i XX: fascinació per Grècia

El Museu d’Art de Girona ahir va tancar una valuosa i única exposició Fascinació per Grècia de la qual tenim un altre apunt que us recomano de llegir, si no ho heu fet abans, a El Fil de les Clàssiques.
Ara que totes les peces d’aquest fantàstic viatge a l’hel·lenisme, a partir d’artistes de la nostra cultura influenciats i fascinats pel món de l’art i la cultura grecs, tornaran als seus respectius museus i col·leccions particulars, vull immortalitzar en El Fil de les Clàssiques aquest bell recorregut per l’art català dels segles XIX i XX que mira Grècia, bressol de la civilització occidental. Quina llàstima que l’exposició no sigui itinerant o duri més temps a Girona perquè us hi pogués acompanyar quan comenci el curs!
Estava fent un vídeo per preservar-la en el record virtual i hi anava a posar la cançó de Lluís Llach Viatge cap a Ítaca, però Nikos de La pasión griega ha tingut la mateixa idea i fantàsticament molt bé (vid. Fascinació per Grècia). Ja sabeu quina és la meva opinió del treball a internet si no el pots fer millor, no ho facis. Aleshores m’he decidit per mostrar-vos les fotografies que la Valèria (una petita gran fotògrafa, tot i la poca llum que hi havia!) i jo vàrem fer a l’exposició amb la llegenda corresponent per si us animeu a fer un treball de recerca i heu de buscar-les arreu, disperses per tot Catalunya i fora (Museu del Prado); no hi he posat música perquè vosaltres l’evoqueu amb l’intel·lecte tal com vàrem fer nosaltres a l’exposició.
Gràcies al Museu d’Art de Girona hem pogut veure acomplert un somni en el centenari (a la tardor farà cent anys!) de la descoberta de l’estàtua atribuïda al déu grec de la medicina Asclepi o Esculapi, tal com l’anomenen els romans i avui és coneguda (tot i que potser es tracta de Serapis!); així, un any després del centenari de l’inici de les excavacions científiques a Empúries, Facinació per Grècia ens ha fascinat, malgrat la redundància,  amb l’obra dels artistes catalans dels segles XIX i XX que, en un moment o altre de la seva carrera artística, han begut en l’art o en mitologia grecs i ens evoquen l’enriquiment personal que a tots ens produeix nodrir-nos de l’hel·lenisme, essència de vida, que ens portarà a fer, juntament amb la lectura dels clàssics (Homer, Plató, Aristòtil, Èsquil, Sòfocles, Eurípides, Plutarc, Llucià…) i escriptors i poetes més moderns de Grècia (Kavafis, Kazandzakis, Seferis, Elitis, Ritsos…) el “bell viatge” que tots hem de fer al llarg de la nostra vida cap a Ítaca.


Bon viatge cap a Ítaca!

El palau de Dioclecià

restituciopalaudioclecia1

Reconstrucció del palau de Dioclecià per Ernest Hébrard. Wikimedia

Split (Salona en temps dels romans) és avui la ciutat més gran i més important de la regió de Dalmàcia, i la més gran de Croàcia després de Zagreb, la capital. En el segle III, l’emperador Dioclecià (245-313 d.C.) hi va fer construir el seu palau per a descansar-hi, un magnífic palau de pedra blanca  amb  marbre d’Itàlia i de Grècia, a més de columnes i esfinxs d’Egipte.

Esfinx del palau de Dioclecià. Wikimedia

Esfinx del palau de Dioclecià. Wikimedia

Al segle VII s’hi van refugiar els habitants de la colònia romana de Salona. Els seus descendents encara hi viuen: dos cents vint edificis dins del recinte del palau (d’uns 31.000 m²), entre els quals hi ha la catedral,  segueixen allotjant més de tres mil persones, a més de comerços i restaurants per a turistes.

Muralles del temple de Dioclecià a Split. Wikimedia

Muralles del temple de Dioclecià a Split. Wikimèdia

 

Catedral de Split. Wikimedia

Catedral de Split. Wikimedia

Si encara no en teniu prou, provem de viatjar-hi amb imatges de satèl·lit  de Google maps:


Vid. mapa més gran

 Mercè i companyia, quan torneu de visitar-lo aquest estiu vull, si en teniu ganes, que ens en feu cinc cèntims. Molt bon viatge!

Per quan tornem a les aules: Què opineu d’aquest palau, declarat Patrimoni de la Humanitat? Què en sabem de Dioclecià? Què idea per tal d’evitar les lluites dinàstiques?  Què sabeu dels límits de la  Dalmàcia, província de l’imperi romà? Es corresponen amb l’actual Dalmàcia? Com es diuen els seus habitants?

Com interpreteu aquest dibuix mitològic de Joan Comellas?

Joan Comellas i Maristany

Foto Margalida Capellà

Abans d’anar-me’n de vacances, vaig visitar l’avi Quim que sempre m’instrueix amb la seva conversa, plena de saviesa autodidacta, i m’educa l’oïda amb bona música. A més de fer-me passar una tarda entranyable, em va deixar fotografiar aquesta obra del seu amic, també autodidacte, el compositor del cercle de Manuel de Falla i pintor de mitologies, Joan Comellas i Maristany  (El Masnou, 1913-2000). Tot i que ho haig de confessar, no vaig saber veure el que l’artista masnoví va voler plasmar en aquest dibuix amb tota la seva imaginació i creativitat.
Espero que vosaltres hàgiu estat més sensibles al seu art. Us deixaré també veure la solució amb lletra manuscrita del mateix Joan Comellas:
Minos disfressat de dona amb lleó mitològic amb lletra de Joan Comellas

Foto Margalida Capellà

El Discòbol com a reclam publicitari

Aquests darrers dies, la marca de cotxes Audi (d’etimologia llatina, ja sabeu oi!) ha endegat una campanya publicitària que té com a reclam l’obra el Discòbol de Miró i la proporció àuria que ja vàrem tractar en un altre apunt de El Fil de les Clàssiques:[kml_flashembed movie="http://blocs.xtec.cat/aracnefilaifila/files/2009/07/discobolo_audi.swf" width="460" height="700" wmode="transparent" /]Per què la bellesa pot ser objectiva? Per què el Discòbol de Miró és un bon reclam publicitari i, a més ara, en temps de crisi?

Rostres de Roma al MAC

Des del 9 de juliol fins al 13 de setembre de 2009 (de 9’30-19h, diumenges i festius 10-14’30 i dilluns tancat) podreu visitar al Museu d’Arqueologia de Catalunya a Barcelona (c/ Sta Madrona, 39) l’exposició Rostres de Roma, retrats romans del Museo Arqueológico Nacional. Jo abans d’anar-me’n de vacances ja m’hi vaig passar i ara he trobat aquest vídeo del MAC que vull compartir amb tots vosaltres per animar-vos a visitar-la, paga la pena i és una oportunitat única. Aprofiteu-la! 

La mostra consta, en tres parts, de trenta peces, quinze retrats de les dinasties Júlia-Clàudia, Flàvia, Antonina i Severa, i quinze de privats, entre els quals hi ha sarcòfags i esteles funeràries:

1a L’origen del retrat fisionòmic, tot i que subjecte a l’idealisme del món clàssic: efígies d’Alexandre Magne, Èsquines, …

2ª Història Augusta amb els primers exemples de propaganda política: retrats d’emperadors i membres de diferents dinasties imperials.

Cives Romani amb diferents exemples de retrats privats.

No us perdeu les fotografies de la companya Ana Ovando del pas de l’exposició per València, com ja ens havia anunciat Sebastià Giralt.

Quina meravella de mosaic!

Com m’hagués agradat de ser una de les deu mil persones que van veure un dels mosaics més grans i més ben conservats d’Israel! Els arqueòlegs van trobar aquest mosaic de mil set cents anys d’antiguitat fa més d’una dècada (el 1996 a Lod, vora a tocar Tel Aviv)  i el van mostrar aquesta setmana per segona vegada.

El mosaic de 56 metres quadrats consta de més de dos milions de peces amb escenes de cacera, lleons i girafes africans i un mar amb vaixells i diferents tipus de peixos.

León Levy i el col·leccionista Shelby White han aportat dos milions i mig de dòlars per tal de fer-li un emplaçament  a Lod que es podrà visitar cap el 2012, mentrestant un fragment volarà fins al Metropolitan Museum de Nova York tal com ens informa l’Expresso italià.