Avui a la sala d’actes de l’institut Premià de Mar, hem posat la primera pedra per a un projecte compartit de dues matèries de la franja 1 de les optatives de 4t de l’ESO, LLatí i Visual i Plàstica. Els alumnes de llatí, guiats per l’alumne Miguel Ángel, han compartit amb els alumnes de Visual i Plàstica de la professora Montse Bolaño els textos llatins de més avall, per tal de trobar en la inspiració dels clàssics una reflexió sobre el pas del temps, aprofitar l’ocasió, viure intensament com si cada dia fos l’últim, perquè sols tenim temps i aquest és fugisser, tot canvia i res no roman; però l’art ens sobreviu i amb l’art també podem transmetre valors als nostres alumnes. Esperem, doncs, amb candeletes les accions artístiques sobre el pas del temps dels alumnes de Visual i Plàstica per tal de trobar respostes al projecte “L’art d’aprendre del canvi“.
Miguel Ángel, alumne de Llatí de 4t de l’ESO, conductor de l’acte
El temps passa i passa inexorablement, s’esmuny sense pressa i alhora sense pausa davant nostre i ens porta cap a la mort. Res es pot fer per aturar-lo. Varen caure les fulles dels arbres i la tardor va donar pas a l’hivern i no ens adonarem i serà primavera. Enguany, amb la bonança meteorològica, els ametllers s’han avançat i ja han tret flor a mitjan gener. Després de l’esclat de la flor, trauran les fulles i les ametlles, altre cop tornaran a perdre la fulla i … Exactament com el llinatge de les fulles, així és el dels homes! Ja ho deia el grec Mimnerm. El passar del temps ha volgut que el 2004 un papir ens desvetllés el que Safo va escriure en el segle VII aC sobre la vellesa i el pas del temps, precisament ella que fou la primera a occident en descriure els efectes de l’amor:
“Vetlleu vosaltres, noies, pels bells dons de les Muses cenyides de violetes i per la dolça lira, amiga del cant, però la meva pell, temps enrere suau, ja és pressa de la vellura, i tinc blancs els meus cabells que altre temps foren negres i maldestres han esdevingut les meves forces i els genolls no m’aguanten, antany lleugers, com cervatells, per a la dansa. Heus ací els meus assidus planys, però què hi puc fer jo? A un ésser humà no li és possible durar sempre, car talment deien de Titonos que, temps era temps, l’ Aurora de braços rosats per obra de l’amor el va portar als confins de la Terra, jove i ben plantat com era, tanmateix igualment va marcir per la vellesa canosa, ell que tenia esposa immortal. (…) però jo estimo la tendresa; la meva sort és això i la brillant ànsia de sol i de bellesa.”
Lectura compartida El pas del temps
Som alumnes de llatí de quart, per tant hic et nunc intentarem, amb mots dels escriptors romans, fascinats pels grecs, parlar del pas del temps en llatí als nostres companys de Visual i Plàstica de la franja 1:
- Fugit irreparabile tempus
“S’escapa el temps irrecuperable” ( Virgili)
Tempus fugit “El temps s’esmuny” [JENNIFER]
- Utendum est aetate. Cito pede labitur aetas
“Cal aprofitar l’edat. El temps s’esmuny amb peu rabent” (Ovidi) [ADA]
- Nihil enim semper floret,
aetas succedit aetati.
“Res està sempre en flor, una edat en segueix una altra” (Ciceró) [LAURA]
- Colligae, virgo, rosas dum flos novus et nova pubes, et memor esto aevum sic properare tuum.
“Cull roses mentre la flor és nova i nova la joventut, i recorda que la teva edat flueix. Noia, tan de pressa com la seva”. (Ausoni) [ARIADNA]
- Fugit iuventus “La joventut s’escapa”.
Nihil est annis velocius “Res és més veloç que els anys” (Ovidi)
Volat aetas “El temps vola” [MIGUEL]
6 . Mirabar celerem fugitiva aetate rapinam,
et, dum nascuntur, consenuisse rosas.
“M’escarrufava el ràpid furt de l’edat fugitiva i que les roses es marceixen en el moment de néixer” (Ausoni) [MARTA]
- Facies tua computat annos.
“La teva cara computa els teus anys”. (Juvenal) [YASMINA]
- Tempus edax rerum tuque, invidiosa vetustas,
omnia destruitis, vitiataque dentibus aevi
paulatim lenta consumitis omnia morte.
“El temps és devorador de les coses i tu, envejosa vellesa, ho feu malbé tot, i tot, rosegat per les dents de l’edat, ho consumiu tot amb una mort lenta” (Ovidi) [LUA]
- Omnia aliena sunt: tempus tantum nostrum est.
“Tot ens és aliè, sols el temps és nostre”. (Sèneca) [ISRA]
- Aetate rectius sapimus.
“Amb l’edat ens tornem més savis” (Terenci) [CARLA]
- Vive memor Leti; fugit hora.
“Viu pensant en la mort; el temps fuig” (Persi) [SANAE]
- Si computas annos, exiguum tempus: si vices rerum, aevum putes.
“El temps és breu, si comptes els anys; però si comptes les vicissituds diries que és un segle”(Plini) [MARYAMA]
- Non exiguum temporibus habemus, sed multa perdidimus.
“No és que tinguem poc temps, és que n’hem perdut molt” (Sèneca) [CARLOS]
- Nihil ita ut immobile esset natura concepit.
“La natura no ha concebut res perquè sigui immòbil” (Sèneca) [LEILA]
. Nihil est toto, quod perstet, in orbe.
Cuncta fluunt, omnisque vagans formatur imago.
“En tot el món, res no perdura. Tot flueix i de tot es forma una imatge fugissera” (Ovidi) [LEILA]
- Eheu, fugaces, Postume, Postume,
labuntur anni, nec pietas moram
rugis et instanti senectae
afferet indomitaeque morti.
Ai! Pòstum, Pòstum, fugissers s’esmunyen els anys, i la devoció als déus no demorarà les arrugues, la vellesa que ens acuita i la mort indomable. (Horaci) [ANNA]
- Cotidie morimur.
“Cada dia morim” (Sèneca) [OUASSIME]
- Omnia mutantur, nihil interit.
“Tot canvia, res no mor” (Ovidi) [SUKI]
- Ars longa, vita brevis.
“L’art és llarg, la vida breu” (Sèneca) [OUASSIME]
- Utere temporibus “Aprofita les ocasions” (Ovidi). [AARON]
20. (Soles) qui nobis pereunt et imputantur.
“Els dies que perdem també ens compten” (va escriure Marcial) [SOUKAINA]
- Non exiguum temporis habemus; sed multa perdidimus.
“No és que tinguem poc temps, és que n’hem perdut molt” (Sèneca) [CARMEN]
- Dum loquimur fugerit invida
actas carpe diem, quam minimum credula postero.
” Mentre parlem, haurà fugit l’envejós temps; cull el dia d’avui i no confiïs gens en el de demà”
Carpe diem “Gaudeix del moment” (Horaci) [MIGUEL ÀNGEL]
Ara és el moment de dir la vostra. Què n’opineu? (obrim torn de col·loqui), triem text, comentem què signifiquen les frases triades, amb els suggeriments d’en Joan Marc Ramos, ens intercanviem els textos i comencem a preparar les performances!
La veritat és que ha estat una primera pedra que pot donar lloc a un gran edifici. Esperem que sigui sòlid i el puguem llegar als nostres successors!
Moltes gràcies, Joan Marc, per acompanyar-nos-hi!
Moltes gràcies Margarida, Joan Marc i alumnes de 4t de llatí.
“L’art d’aprendre del canvi” aquest és el nom de l’activitat que tenim el gust de compartir cada vegada amb més persones.
Ens ajudeu a trobar respostes…
Hi ha alguna cosa que no canvií?
Si sabem que tot canvia , el món físic, els pensaments, els sentiments…. perquè ens costa tant viure amb més fluïdesa?
L’art pot captar el canvi? Com?
És un art viure i aprendre del canvi?
Moltes gràcies, Montse, per deixar-nos afegir-hi amb les respostes dels antics grecs i romans i per acabar d’explicar bé aquí “L’art d’aprendre del canvi”. De ben segur, sortiran reflexions i treballs artístics ben interessants i altres persones i altres centres s’afegiran a aquesta iniciativa. Hem d’aprendre del canvi i l’art, en tots els seus vessants, ens hi ajuda.
Com sempre una bona feina i a més a més interdisciplinar… i en equip… molt bé!
Una consideració: m’agradaria que es subratllés una visió optimista del pas, de la fugida del temps i del canvi, perquè segons com pot donar una sensació de precarietat, de mancança… potser aquesta és la sensació que tinc perquè ja sóc gran… el treball podria continuar en l’àmbit del record i de la memòria… seria com complementari …
Per curiositat miro el Diccionario de expresiones y frases latinas d’Herrero Llorente i les primeres que trobo sota l’epígraf de “memòria” són:
Agnosco veteris vestigia flammae (Virg, Aen. 4, 23)
Brevis a natura vita nobis data est; at memoria bene redditae vitae sempiterna (Cic. Phil.14, 12, 32)
(…)
Si voleu continuar…
Com sempre, molta sort i endavant!
Moltes gràcies, Mercè! La teva experiència sempre m’anima a seguir endavant i, per tant, agafarem el fil que ens proposes i amb alegria i plenitud veurem el pas del temps i tractarem el tema de la memòria. No tinc el diccionari que esmentes, però miraré d’aconseguir-lo. Fins ben aviat!
Bonum Diem!
És una pena que no hagués pogut estar allà per gravar-ho i veura-ho, però les circunstàncies m’ho van impedir, però estic segura que encara que l’audio diguin que va ser dolent pel soroll de la gent de les pistes, va quedar molt bé i estic molt orgullosa de ser jo qui editi el video i espero que quedi tant bé com esperen i els companys es mereixen!!
Ave!!
Bonum DIem!
Va ser una bona experiencia, Vam poder refleccionar tots plegats, sobre el pass del temps. Res perdura per sempre, Hem de aprofitar cada moment de la vida, i gaudir de cada instant. Entre tots ens vam adonar que alomillor no aprofitem be tot alló que passa per les nostres vides.
Hi havia frases molt maques i molt adients, Cada una d’elles et feia apreciar algun fet al llarg del temps.
Salve!
M’ha agradat molt fer aquesta activitat amb la resta de la classe de llatí i de plàstica.
Bonnum diem!
Fer aquesta activitat m’ha agradat bastant, m’agrada experimentar i fer veure a la gent com és el Llatí. També crec que les condicions de la sala van fer que sigués menys interesant. La meva frase em va costar entendre-la però una vegada que la vaig entendre em va semblar molt profunda i interesant. M’agradaria seguir fent aquestes activitats.
In proximum!
Bonum diem!
Haver pogut participar en aquesta activitat m’ha agradat molt ja que hem pogut compartir amb els nostres companys, que no són de llatí, els nostres textos que parlen del pas del temps i intercanviar-los amb ells ja que han de fer un treball sobre això m’ha semblat molt interessant.
El text que em va tocar em va agradar molt ja que explicava que els anys passen, i amb ells ens anem fent vells i s’ens aproxima la mort inevitable.
In proximum!
Bonum diem!
Va ser una bona experiència. Vam treballar força bé i vam llegir genial. L’únic que va fallar es l’acústica de la sala ja que va complicar que s’escoltés tot i sobretot ho va empitjorar el soroll de fora peró realment va anar molt bé.
Jo vaig llegir la frase: Utendum est aetate. Cito pede labitur aetas
“Cal aprofitar l’edat. El temps s’esmuny amb peu rabent” (Ovidi)
És una de les frases més literals on simplement es dona un missatge de que has d’aprofitar tot el temps que et donen perqué el temps passa molt més ràpid del que penses.
En resum, va ser una activitat molt interessant que estic segura de que va inspìrar als nostres companys de visual i plàstica.
Salve 🙂 !
Bonum diem!
Va estar molt bé l’activitat, penso que fer una classe conjunta és una idea molt original i que pot donar bons resultats, com crec que va ser en el nostre cas. Encara que la acústica horrible de la sala d’actes va portar problemes per a poder fer l’activitat, llegir les frases (i jo a més conduir l’acte) va ser inspirador. Personalment, em va portar a reflexionar sobre el pas del temps i el que comporta. Espero haver ajudat els nostres companys de Visual i Plàstica!
Salve!
Bonum diem!
Va ser extraordinari fer-ho devant de professors i els companys de plastica, a mi em va agrada la meva frase què ès 20. (Soles) qui nobis pereunt et imputantur. “Els dies que perdem també ens compten” (va escriure Marcial) És una frase que diu tota la raó i em va cridar la ateció la frase:
Non exiguum temporis habemus; sed multa perdidimus. “No és que tinguem poc temps, és que n’hem perdut molt” (Sèneca)
Ave..
La experiencia va estar molt bé, ja que ami sempre m’agradat llegir en llat,í i en aquesta ocasió vaig tenir la sort de que va faltar una noia i també vaig la seva frase en llatí i en català. Les frases que més em van agradar crec que va ser la que tenia jo ja que deia Ars longa, vita brevis, que volia dir ( l’art es llarg i la vida es breu) ja que aquesta frase com a títol d’un quadre dels que estan fent els de plastica quedaria molt bonic.
Salve!
Encara que no hi vaig poder anar, segur que va ser un acte extraodinari per part dels meus compayns.
Segur que a tot el públic present li va encantar.
Vale!
AVE!
La veritat es que l’activitat estava molt ben pensada, però segurament per els nervis alguns vam acabar de dir els poemes/frases molt ràpidament. Les frases al principi no les acavaba d’entendre, i no sabia com llegint aquests petits fragmens podriem ajudar a la gent de plastica a inspirar-se, després vaig acabar de comprendre el significat de algunes de les nostres frases i em van semblar boniques i amb sentit tot i que pocas em van arribar a inspirar algo.
Tot i això l’activitat va ser molt divertida i em va agradar.
VALE!
Bonum Diem!
Em va agradar llegir les frases devant del meus companys, la meva frase em va agradar molt però la que més em va agradar vas ser la de la Jennifer, “Fugit irreparabile tempus” “S’escapa el temps irrecuperable” ( Virgili).
La meva frase encara que el principi no la vaig entendre molt, després quan la Margalida me la va explicar vaig entendre que explicava i em va semblar molt interessant. Els meus companys tampoc la van entendre molt perqué la paraula vicissituds no sabiem que volia dir.
Salue!
Aquest treball entre alumnes de dos máteries diferents ha sigut molt interessant, poder compartir les ideas del pas del tems i la vida amb las nostres petites frases dels grans escriptors del temps.
La meva frase era “Tot canvia, res no mor”, escrit per el gran ovidi.
Va donar molt a parlar!
La meva frase, encara que no la vaig entendre molt al principi, però quan la Margalida me la va explicar després em va semblar molt interessant perqué explicava com evolucionava el pas del temps. Els meus companys tampoc la van entendre molt perquè com jo no sabien què volia dir la paraula vicissitud, però quan la magistra va explicar el significat de la frase a tothom li va agradar i me la van treure ràpidament de les mans..
La frase que em va tocar era: “Non exiguum temporis habemus; sed multa perdidimus”, que vol dir:
“No és que tinguem poc temps, és que n’hem perdut molt” (Sèneca). La veritat és que aquesta frase és molt bonica i a molta gent li va agradar, encara que em dona molta vergonya parlar en públic vaig fer un esforç i vaig poder fer-ho molt bé.
Salve!
Aquesta és la frase que més m’agradat i la que vaig llegir.
Non exiguum temporibus habemus, sed multa perdidimus.
“No és que tinguem poc temps, és que n’hem perdut molt” (Sèneca) [CARLOS]
SÈNECA.
Fou un filòsof romà, polític, dramaturg i, en una obra, humorista, de l’edat d’argent de la literatura llatina.
Nascut a Corduba (l’actual Còrdova), Sèneca fou el segon fill d’Hèlvia i Marc Anneu Sèneca, un ric retòric conegut com a Sèneca el vell. El seu germà gran, Luci Juni Gal·lió, fou procònsol a l’Acaia (on segons antics documents cristians es va trobar amb l’apòstol Pau de Tars cap al 52). Sèneca fou l’oncle del poeta Lucà, a través del seu germà petit, Marc Anneu Mela.
El meu autor Sèneca era hispà. Té un carrer a Barcelona
Jo personalment la veritat que no sabia qui era cap escriptor dels que hem llegit ni el meu que era Sèneca ni els dels meus companys, però he cercat una mica per internet i sapigut que sèneca era nascut a Corduba (l’actual Còrdova), Sèneca fou el segon fill d’Hèlvia i Marc Anneu Sèneca, un ric retòric conegut com a Sèneca el vell. El seu germà gran, Luci Juni Gal·lió, fou procònsol a l’Acaia (on segons antics documents cristians es va trobar amb l’apòstol Pau de Tars cap al 52). Sèneca fou l’oncle del poeta Lucà, a través del seu germà petit, Marc Anneu Mela. Hispà era el meu escriptor i ara sé que els escriptors romans encara son ben presentats en els noms dels nostres carrers. Ja que almenys el meu escriptor té un carrer a Barcelona amb el seu nom. I penso que encara viu entre nosaltres ja que perfectament a la seva frase diu Ars longa, Vita brevis i la seva obra no ha mort.
Bonum Diem!!
Va ser extraordinari fer-ho davant de professors i els companys de plàstica, a mi em va agrada la meva frase què es 20. (Soles) qui nobis pereunt et imputantur. “Els dies que perdem també ens compten” (va escriure Marcial) És una frase que diu tota la raó i em va cridar la atenció la frase.
Em va tocar l’autor Marcial, no sabia res de ell, fins que he buscat informació sobre ell i he trobat que Marcial nasqué a Bílbilis, en el si d’una família d’origen romà, però probablement emparentada amb els nadius hispans. L’any 64, deixà la seva terra natal i acudí a Roma per a acabar els seus estudis jurídics sota la protecció de Sèneca i Lucà.
El nom del meu autor es troba, per exemple, en el carrer de Sabadell.
Ave..
Salve!
Em va agradar llegir les frases però em va donar vergonya llegir-lo devant de tots.
La frase que em va tocar era: “Vive memor Leti; fugit hora.”
“Viu pensant en la mort; el temps fuig” (Persi)
Ave!
La frase que em va tocar era: “Non exiguum temporis habemus; sed multa perdidimus”, que vol dir:
“No és que tinguem poc temps, és que n’hem perdut molt” (Sèneca). La veritat és que aquesta frase és molt bonica i a molta gent li va agradar, encara que em dona molta vergonya parlar en públic vaig fer un esforç i vaig poder fer-ho molt bé. -L’autor de la meva frase va ser Sèneca, va ser un filòsof romà, polític i dramaturg, va nèixer en Còrdova. – Sèneca si que era hispà. – hi ha carrers amb el nom de l’escriptor. -No conviu entre nosaltres però la seva escritura si.
Ave!
Personalment m’agradat poder llegir en llatí davant dels professors i alumnes de plàstica, encara que em va tocar ser la primera a parlar i tenia molta vergonya i que no s’escoltava molt bé. Em sembla que és una bona activitat de llatí i que podria ajudar als alumnes de plàstica a inspirar-se.
La meva frase em va agradar quan vaig saber quin era el seu significat ja que lo que diu és veritat.
Aquesta és la meva frase: “Fugit irreparabile tempus” “S’escapa el temps irrecuperable” ( Virgili).
Salve.
Ave!
Aquesta activitat m’ha agradat bastant, ja que ens beneficia als de dibuix i als de llatí. Crec que hem ajudat bastant als de dibuix per inspirar-se. M’agradaria tornar a fer alguna activitat com aquesta.
Salve magistra!
Salve!
M’ ha agradat aquesta experiència de llegir davant dels meus companys de plàstica, està be aixor de variar una mica i fer coses diferents.
El meu autor era Ovidi i no era hispà, era d’ Itàlia.
Ave!
Pingback: “El pas del temps”, un projecte de Llatí i Visual i Plàstica | El Fil de les Clàssiques