A veure si reconeixeu el mite ovidià corresponent a la segona part de Narracions de mites clàssics i, a continuació, en feu la seva recreació o actualització:

A veure si reconeixeu el mite ovidià corresponent a la segona part de Narracions de mites clàssics i, a continuació, en feu la seva recreació o actualització:

Ahir a la facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona vàrem poder gaudir per primera vegada de la flamant aula d’informàtica per fer el curs de formació de l’ICE Els clàssics i les TIC. Vàrem aprendre a fer Google maps i en vàrem obrir un de nou, tot aprofitant que tenia d’alumne en Josefet Fuentes, un internacional palindròmic, i ens va regalar amablement les entrades que aquí veieu tot jugant amb embedir una imatge Creative Commons, etc. Ara espero que amb la col·laboració de tots i totes anem completant aquest nou Google Maps de palíndroms geogràfics que haurem d’afegir a la col·lecció que ja tenim de llatí i de grec. Quina Googlemapsmania clàssica! Per cert, sabeu què és un palídrom i quina és la seva etimologia?
Qui ens explica el mite grec de Deucalió i Pirra? Si no el recordeu, abans de traduir el text grec d’Apol·lodor (compte amb els participis!), aquest muntatge de ben segur us el refrescarà:
Apol·lodor, Biblioteca de relats mitològics I 7, 2
August va erigir al Camp de Mart de Roma l’Ara Pacis, un altar que el Senat li va dedicar l’any 13 aC per haver pacificat Hispània i la Gàl·lia i que va inaugurar solemnement l’any 9 aC. Fou dedicat a la dea de la Pau (Pax que ja portava un branquilló d’olivera), precisament un 30 de gener (avui celebrem com cada any el DENIP, Dia Escolar de la No violencia i la Pau) tot coincidint amb l’aniversari de la seva tercera esposa Lívia.
L’Ara Pacis és un altar envoltat per un paral·lelepípede de marbre de Carrara i decorat amb un fris en relleu amb la família imperial i el seu seguici i al·legories a la fundació de Roma. En l’actualitat es pot visitar dins l’edifici dissenyat per l’arquitecte Richard Meier & Partners Architects en el Museo dell’Ara Pacis. Per saber-ne més i poder donar una opinió més exacta i aprofundida en comentari, visita la pàgina del Museu, però també llegeix De lo visible a lo virtual: una metodología del análisis artístico de Frederic Chordá.
Creus que la família imperial romana mantenia unes normes de protocol en la representació de la processó que es va organitzar el dia de la inauguració? La família reial espanyola segueix alguna norma a l’hora de fer-se una fotografia oficial? i els membres del govern? i la teva família en fotografies més o menys oficials, com poden ser casaments, dia de Nadal…?
Quins personatges de la família imperial reconeixes en aquestes fotografies del fris del costat oest de l’Ara Pacis? Has localitzat August? Els flamines encarregats del culte de Júpiter, de Mart i de Quirí? El flamen encarregat del culte de Juli Cèsar? El lictor? Agripa? Gai Cèsar…
Si encara tens dubtes o en vols saber més, consulta l’interessant article d’Hortus Hesperidum Pax et Ara Pacis.
Fa temps vaig fer un curs de ràdio educativa. Aquí en teniu la prova.
Aquests dies que els companys seran de viatge a Alemanya, els de primer, i a Madrid, els d’Història d’art, m’agradaria reprendre aquest projecte amb els alumnes que quedeu. Us proposo d’agafar un sentiment i fer-ne un magazín de referents clàssics en l’actualitat com el meu programa de ràdio (cliqueu el play!). Què n’opineu? Us hi animeu?

[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=q-yUaLqsbuw#t=335[/youtube]