Si encara no coneixes Chiron, has de saber que hi trobaràs tot el que necessites per a les classes de grec, de llatí i de cultura clàssica. Chiron no sols som els membres, Chiron som tots.
Aquest curs, malgrat tot, Chiron vol començar amb empenta, animant al treball en equip i oferint espais de col·laboració.
“Sentint la meva pell clàssica” és una nova proposta. Es tracta de reunir-hi fotografies en què apareguem tocant alguna cosa “clàssica”. Les imatges es recullen en un grup de Flickr. A veure si ho reconeixeu i us animeu a participar?
Chiron també proposa, entre d’altres, un certamen d’expressió artística per a estudiants d’ESO i Batxillerat. Es tracta que els alumnes recreeu algun monument del món clàssic: la recreació pot ser un dibuix, un relat, una poesia, un vídeo … Els treballs s’han de remetre al correu de Chiron, i els guanyadors seran publicats.
Dibuix fet per Georgina Tur
Dibuix fet per Georgina Tur
Per molts anys Chiron! Per molts anys llengües clàssiques!
Amb el cel ennuvolat de l’incipient tardor, avui he pensat que era un bon moment per fer pública la segona part dels núvols i el llatí. Potius sero quam numquam.
Malgrat les retallades, els municipis d’Alella, el Masnou i Teià no s’han resignat a perdre el centre d’acollida turística (CAT) situat a l’antic celler romà de Vallmora. El CAT de Teià –obert des del 2009 com a centre pilot d’aquestes característiques– està dedicat a la romanització i al món del vi des de l’època romana fins a l’actual DO Alella.
El Fil de les Clàssiques no es va voler perdre la inauguració del CAT Teià ni la primera festa de les Vinalia Rustica ( aquí i a Aracne fila i fila), ni la presentació del llibre d’Andreu Bosch i d’Isabel Rodà de Llanzà, Epictet, esclau de Luci Pedani Clement. Aquest cap de setmana, els dies 15 i 16 de setembre, tampoc hem passat per alt la festa de les Vinalia Rustica, que coincidia en època romana amb l’inici de la verema. A més de les Vinalia Rustica, els romans, en honor del vi, celebraven les Vinalia Priora, el 23 d’abril, les Meditrinalia, l’11 d’octubre, les Saturnalia i les Bacanalia.
En la visita teatralitzada, l’esclau Epictet, molt treballador i responsable, ens explica en les restes del celler romà de Teià com els nostres avantpassats els romans elaboraven el vi laietà en el segle II. Com sabem què es deia Epictet i que va viure en el segle segon? L’any 2005 en el decurs d’unes excavacions arqueològiques al jaciment del veral de Vallmora es va trobar un signaculum, un segell de plom amb una inscripció que deia Epitecti L.P. Clementis “D’Epictet, [esclau de] Luci Pedani Clement”. Coneixem, doncs, el nom del propietari del celler, un tal Luci Pedani Clement, i el nom de l’esclau que regentava el taller. A més es pot datar per un sesterci trobat amb el bust de l’emperador Trajà.
Dissabte el vespre es va reviure a la llum de les espelmes el ritual que durant les Vinalia Rustica es feia en honor a Júpiter. Es pregava pel raïm que madurava als ceps i la cerimònia era oficiada pel Flamen Dialis, el gran sacerdot de Júpiter, que davant de l’altar espremia els gotims amb les mans i li ofrenava el suc. Tot seguit els assistents varen poder experimentar com eren els banquets romans, amb algunes receptes de l’època, en un sopar a la fresca que es preparà als jardins del CAT. I per conèixer una mica més els productes del Maresme, varen poder fer un maridatge de vins de la DO Alella amb els formatges artesans de Can Pujol, de Vilassar de Dalt. Els més petits diumenge al matí varen poder trepitjar raïm i aromatitzar el vi, acompanyats de tota la família, tal com podeu veure en aquest reportatge del taller infantil Què bevien els romans?:
Tot i els reajustaments, cal valorar molt positivament que el CAT continuï obert i que s’hagi pogut celebrar aquest cap de setmana la festa de les Vinalia Rustica amb activitats que combinen passat i present a través de la història i la gastronomia i dinamitzar així el jaciment romà i alhora potenciar els vins i formatges de la contrada.
El nostre alfabet, com el de la majoria de llengües que coneixem, és l’alfabet llatí que prové de l’alfabet grec occidental, que alhora és una adaptació de l’alfabet fenici.
L’alfabet llatí de l’època clàssica consta de vint-i-tres lletres:
Majúscules
Minúscules
Pronúncia en llatí clàssic
Nom
A
a
a
a
B
b
b
be
C
c
k (ka, ke, ki, ko, ku)
ce
D
d
d
de
E
e
e
e
F
f
f
ef
G
g
g (ga, gue, gui, go, gu)
ge
H
h
muda o h aspirada
ha
I
i
i
i
K
k
k
ka
L
l
l
el
M
m
m
em
N
n
n
en
O
o
o
o
P
p
p
pe
Q
q
k
qu
R
r
r
er
S
s
s
es
T
t
t
te
V
u
u
u
X
x
ks
ix
Y
y
u francesa o ü alemanya
hy
Z
z
z
zeta
Observacions:
ll es pronuncien com dues eles
u després de g i q es pronuncia sempre
Dígrafs:
ch
k
ph
p ( se sol pronunciar f)
th
t
Després de visualitzar i d’escoltar amb molta atenció el vídeo, respon:
1. En llatí totes les lletres es pronuncien com en català. Quines diferències hi has trobat, però?
2. Si has escoltat amb atenció, t’has adonat que alguna lletra no es pronuncia en el vídeo seguint les indicacions de la taula? Quina? Com l’hem de pronunciar nosaltres?
3. Quines lletres del nostre alfabet has trobat a faltar? Quina explicació pots donar?
6. També has pogut observar que ens donen l’enunciat dels mots, en nominatiu i en genitiu. Posa’n algun exemple i especifica el cas nominatiu i tot seguit el genitiu amb totes les lletres.
Quines lletres majúscules de l’alfabet llatí coincideixen amb les lletres majúscules de l’alfabet grec? (Utilitza tanmateix el teclat grec de l’ordinador per escriure-les i entre parèntesi posa la minúscula i el nom de la lletra grega).
