Visioneu aquest vídeo en què els Beatles fan d’actors (Paul Mc Cartney en el paper de Píram i John Lennon, Tisbe) en un fragment de Somni d’una nit d’estiu de Shakespeare, inspirat en les Metamorfosis d’Ovidi:
Si no en teniu prou amb la interpretació anglesa, també podeu llegir el mite de Píram i Tisbe des de l’adaptació de les Metamorfosis d’Ovidi a Narracions de mites clàssics (pàgs. 41-43). Sigui com sigui, qui m’explica el mite?
Si durant les XV Jornades de portes obertes a la ciutat de Baetulo no vàreu poder gaudir de les visites guiades a diverses restes arqueològiques, mireu què us vàreu perdre i encara les podeu visitar tot consultant els horaris al Museu de Badalona:
. la Casa dels Dofins (c/ Lladó): un espai arqueològic recentment obert a la visita. La Casa dels Dofins es tracta d’una casa benestant d´època romana que conserva diverses estances entorn d’un atri amb el conegut mosaic dels dofins, altres relacionades amb un peristil i una zona de treball destinada a la producció de vi. 
. el Jardí de Quint Licini (plaça de l’Assemblea de Catalunya, 3): el 1957 es va descobrir un estany gairebé complet del jardí d’una domus de Baetulo. Sembla ser que pertanyia a Quint Licini Silvà Granià. La visita inclou dos àmbits: el de l’exposició permanent i el de l’estany, on hom té la sensació de trobar-se en un jardí romà.
. el mosaic de la Torre Vella
. les restes de la plaça de la Constitució
. i el conducte d’aigües (C/ Pujol)
Les III Jornades de reconstrucció històrica es van celebrar a Badalona els dies 25, 26 i 27 d’abril de 2008 dins dels actes de la Magna Celebratio MMVIII. Des d’aquí vull felicitar tots els grups i talleristes que hi van participar, així com els organitzadors, el Museu de Badalona, i tot el públic assistent. Si us les vàreu perdre, a més dels vídeos de la textrina i del macellum et pistor, aquí teniu un retall d’imatges (la majoria són meves, però algunes me les han cedit amablement en Joan Enric i la Sara Pérez que també hi eren). Tampoc us perdeu el vídeo Gemmarius sobre l’orfebreria en època romana a càrrec del joier J.L. Taly de Montpeller. L’any vinent, però, no hi falteu!
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/8FcwqEtnOq0" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/tph5XT8VlPU" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Si voleu saber com els romans s’alimentaven amb l’anomenada avui dieta mediterrània, mireu el següent vídeo i veureu moldre el blat, pastar la farina i coure el pa. Agraïm des d’aquí les explicacions de la Marisa i del Josep Maria Solias del grup Kuanum que amablement ens van concedir diumenge passat a la Magna Celebratio MMVIII de Badalona:
Si el cap de setmana passat no vàreu poder assistir a la quarta Magna Celebratio de Badalona, que va ser tot un èxit, aquí us aniré informant. Començaré amb un reportatge molt interessant que ens va concedir l’Anna Homs, una entesa en l’art de teixir romà i de tots els temps:
Avui a petició dels alumnes de grec, hem fet un taller de Sant Jordi amb el joc d’etimologies grecollatines Eco y Narciso. Hi han participat alumnes de tercer i quart d’ESO i de primer i de segon de batxillerat científic i humanístic. Ha guanyat el grup format per Joana Carbó, Mehal, Yaiza i Toni i cadascun ha obtingut un val de 12 euros per comprar material escolar a l’Aurora de Premià de Mar. L’enhorabona!
A Ediciones Eureka (985 25 82 26 o edicioneseureka@telefonica.net) li queden els últims exemplars.
Viuamus mea Lesbia, atque amemus,
rumoresque senum seueriorum
omnes unius aestimemus assis!
Soles occidere et redire possunt;
nobis cum semel occidit breuis lux,
nox est perpetua una dormienda.
Da mi basia mille, deinde centum
Dein mille altera dein secunda centum
Deinde usque altera mille deinde centum!
Dein, cum milia multa fecerimus
Conturbabimus illa ne sciamus,
Aut ne quis malus invidere possit
Cum tantum sciat esse basiorum.
Catul V
Visquem, Lèsbia meva, i estimem-nos,
i el xiu-xiu dels vells massa seriosos
considerem-lo del valor d’un as.
El sol pot pondre’s i tornar a sortir:
a nosaltres, quan la breu llum s’apagui,
ens tocarà dormir una nit perpètua.
Fes-me mil petons i cent més després ,
després mil més, després els cent segons,
després fins a mil més i després cent.
Després, quan molts milers ens n’haurem fet,
els embolcallarem per no saber-los,
no fos que un malastruc pugui envejar-nos
en saber que hi ha hagut tants de petons.
(trad. J.I. Ciruelo i J. Juan Edhasa,1982)
Què us ha semblat aquest poema de Catul? Quin sentiment descriu? És un bon regal per Sant Jordi?
En quin temps i mode estan les formes verbals següents: uiuamus, amemus, aestimemus, sciamus, possit, sciat?
Us atreviu a recitar-lo o bé a cantar-lo?
Basia d’Eléonor:
Morgan Freeman llegeix en Catul V, “Vivamus mea Lesbia atque amemus”, in Latin
Si enteneu aquest epigrama del poeta llatí Marcial, entendreu com n’era de crític i mordaç:
Cur non mitto meos tibi, Pontiliane, libellos?
Ne mihi tu mittas, Pontiliane, tuos.
Si voleu escoltar el document sonor cliqueu a 7. 3 Marcial
Qui va escriure aquests fragments i a quins tòpics literaris fan referència?
I. Dum loquimur, fugerit inuida
aetas: carpe diem, quam minimum credula postero.
II. Beatus ille, qui procul negotiis,
ut prisca gens mortalium,
paterna rura bubus exercet suis.
III. Auream quisquis mediocritatem
diligit, tutus caret obsoleti
sordibus tecti, caret inuidenda
sobrius aula.
Si encara no saps el nom del seu autor, potser Maria Àngels Anglada et donarà un cop de mà:
Però us voldria presentar físicament el nostre amic …, aquest ” homenet graciosíssim” com l’anomenava l’emperador. No era alt, certament; més aviat força baix, i, amb els anys, es va tornar grassonet, ja que tampoc no menyspreava el bon menjar. Ell mateix es comparava, amb sentit de l’humor, amb “un porc grassonet del ramat d’Epicur”. Amb això volia dir que li agradava l’ensenyament d’aquest filòsof grec, que recomanava gaudir del plaer amb moderació… era ric, no de terres, sinó de sentiments afectuosos i profunds, de saviesa, d’amistat i, sobretot, del do de les muses gregues: la poesia. Ell adaptà les més belles estrofes i els ritmes grecs a la llengua llatina; ell cantà l’amor, el pas del temps, l’amistat, la bellesa de les fonts, la grandesa de Roma. Però també gosà de trepitjar un camí nou: explicar la senzilla vida de cada dia en poemes: un àpat, un viatge des de Roma fins a Bríndisi -i no eren tan còmodes com ara!-, una passejada pels carrers de Roma, una simple conversa amb el seu esclau. Tot això ho va fer en uns llibres anomenats Sàtires; i donà preceptes i opinions sobre art i literatura a les Epístules. Aquests llibres, al costat de les seves Odes immortals i l’anomenat Èpodes, formen el conjunt de la seva obra.
Maria Àngels Anglada, Retall de la vida a Grècia i a Roma (Empúries, 1997)
En aquest fragment de la pel·lícula Espàrtac, han de lluitar a mort dues parelles de gladiadors per voluntat de Cras i unes dames que han arribat a l’escola de Lèntul Batiat. Com a segona parella, surt elegit Espàrtac que s’ha d’enfrontar a l’etíop Draba. Si pareu esment a les armes, podreu saber quin tipus de gladiadors encarnen.
