Les III Jornades de reconstrucció històrica es van celebrar a Badalona els dies 25, 26 i 27 d’abril de 2008 dins dels actes de la Magna Celebratio MMVIII. Des d’aquí vull felicitar tots els grups i talleristes que hi van participar, així com els organitzadors, el Museu de Badalona, i tot el públic assistent. Si us les vàreu perdre, a més dels vídeos de la textrina i del macellum et pistor, aquí teniu un retall d’imatges (la majoria són meves, però algunes me les han cedit amablement en Joan Enric i la Sara Pérez que també hi eren). Tampoc us perdeu el vídeo Gemmarius sobre l’orfebreria en època romana a càrrec del joier J.L. Taly de Montpeller. L’any vinent, però, no hi falteu!
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/8FcwqEtnOq0" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/tph5XT8VlPU" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Ohhh Galii!!! Quin video més macu!!! Ja he vist algunes de les fotografies que vem fer nosaltres!! Vale!!!!
Hola margalida!!
el video m’agradat per que dona molt detalls per la obra que farem nosaltres.
adeu
Ave!!
No hi vaig poder anar però amb les fotos que va portar la Sara i amb aquest vídeo em faig una idea de com va ser la magna celebratio.
Els romans no es poden queixar. Badalona ha estat molt bé representada.
Aquest any no he pogut anar, però el proper vaig segur.
Ja no s’hi pot anar, veritat? :O
Esta bè, maques les fotos, avera si m’espliques com va ser el museu, i que podies fer.
Agus, el curs vinent a Inciació al llatí el visitarem.
després de veure totes les fotos que ens va portar la Sara a classe, em vaig quedar amb ganes d’anar-hi, segons es veia, va estar molt bé 🙂
Salve Margalida!
M’ha semblat molt interesant els dos videos. On s’hi, hi representa com vivien, i elaboraven les coses abans. La veritat es que és molt curiós.
petons!
és increïble la quantitat de coses que desconeixo encara dels romans i amb tant de video em venen ganes de seguir aprenent, penso que era una societat molt intel·ligent en segons quines qüestions com per exemple en l’orfebreria, és admirable la tècnica que utilitzaven per fer que el foc arribés a tan altes temperatures per l’esforç que això suposa. Pot ser és per aquest motiu que em sorpren tant que fessin coses com les lluites de gladiadors.
Salve Margalida!
Margalida.. aquest video el vai veure ja fa una setmana,, però no et vai cumentar.. hem feia molt de pal.. :D:D
DOncs que vagi molt i molt be…
Kuidatttt
VALE
ola lida
aquest video es molt interessant i aprens molt dels romans tambe aprens tambe comviuen etc
salve¡¡¡
Jo encara no entenc res de aquella epoca pero ja ho entendre, es inpresionan la seva forma de fer les coses jo cada dia em sorpreng mes i mes.
adeu¡¡¡
És molt curiós com vivien els romans, cada vegada aprenc noves coses dels romans. També és impresionant com fonien el ferro i en només uns segons ja es solidificava.
Pingback: El fil de les clàssiques » Blog Archive » Les restes romanes de Can Farrerons
Pingback: El fil de les clàssiques » Blog Archive » S’acosta la Magna Celebratio 2009!
Pingback: Aracne fila i fila » Blog Archive » Pintura mural a la Magna Celebratio MMX
Pingback: Anònim
Salve!
“Mea mater in tablino gemmas facit”
Les seves eines són molt semblants a las del vídeo. Jo la he vist fondre amb un gresol i abocar-ho amb una lingotera molt semblant a la que utilitzaven els romans. Diu que té una manxa semblant, també de pell, però per fer-la servir amb el peu. Jo he fet servir una ballarina que és una eina per fer forats idèntica a la del vídeo: S’enrotllen els dos fils en el eix i aquest gira sobre un punt on hi ha una broca. Però ara la meva mare ho fa servir molt poc perquè té un trepant d’aquets que fan servir els dentistes.
En el vídeo es veu com es fon metall dins d’un gresol que esta dins de una mena de fornet perquè agafi molta temperatura. Utilitzaven una manxa de ma feta amb pell per aviva el foc. Quan el metall esta liquat agafen el gresol amb unes tenalles molt llargues i s’aboca el metall ja líquid dins un canaló de la lingotera de ferro. Es veu com el metall refreda enseguida i fumeja molt perquè hi ha posat oli perquè el metall llisqui millor.
El metall sempre es treballa dur, a menys que es tiri dins d’un motlle com es feia amb les monedes.
A antiga roma, amb el metall es feia sobretot joies, monedes, eines, armes…
Vale!
Júlia, podries enregistrar aquest estiu la teva mare treballant i fer un apunt de pervivència clàssica! T’hi animes?
D’acord, ja li proposo a la meva mare perquè ens faci una demostració!
Fantàstic!
Molt bé, Júlia, es veu que col·labores amb la teva mare o, com a mínim, la deus observar sovint. M’encanta la riquesa de vocabulari tècnic que tens i la manera com ens ho expliques. Tot i això, tal com diu la Margalida, les imatges serien molt més il·lustratives encara.
Certament m’encanta tot el que tingui a veure amb la cultura romana però mai m’havia fixat en el tema dels oficis, ni molt menys en el que coinsistia ni en el procés per realitzar els productes, però aquest vídeo m’ha ajudat a fer-me una idea com feien els seus joies.
És una feina que requereix paciència, i sobretot temps … moltíssimes gràcies per l’article!!
Pingback: La XII Magna Celebratio ja és aquí! | Aracne fila i fila