Salvete! Quid est nomen mihi, amici et amicae?
Category Archives: Llatí 4t ESO
Energia dels Brams
Energia dels Brams, amb subtítols en llatí:[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/xXHN3XPyaAg" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Per què subtitulen la cançó en llatí? Amb quina intenció?
Mitologia: font inesgotable d’inspiració
En quin personatge mitològic es basen aquests anuncis publicitaris?[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/uv2aG1GuZpE" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/S7EOlox68pU" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
A veure si ho saps?
Avui és Sant Josep, el dia del pare. Per què molts Joseps es diuen Pep o Pepe en castellà? Dues pistes té a veure amb Sant Josep, que no era el pare biològic de Jesús, i amb el llatí.
Bàrcino
Bàrcino va ser fundada al denominat Mons Taber, una petita elevació vora el mar amb molt bona defensa i ben comunicada per la via Augusta, un bon emplaçament per a una ciutat en temps de pau.
L’Inici de la vida a la ciutat se situa entre els anys 15 i 10 aC. com a conseqüència de les reformes territorials i administratives ordenades per August. El nom complet d’aquesta ciutat va ser: Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino i els seus habitants eren coneguts com “barcelonins o faventins”.
L’estat jurídic de la ciutat va ser el de colònia. Així que Barcelona té més de 2.000 anys d’història.
Les ciutats romanes estaven molt ben planificades i la seva construcció havia d’obeir uns plànols detallats i precissos.
A les vies d’entrada es trobaven els espais funeraris constituïts per monuments de diferents mesures i tipus, alineats paral·lelament al camí.
L’aigua és canalitzava a partir de fonts o rius situats a la vora de la ciutat, mitjançant una construcció que ajudava a salvar els desnivells, l’aqüeducte. Aquest permetia que l’aigua arribés a la ciutat i s’emmagatzemés o es distribuís per les fonts públiques, les indústries i les cases particulars.
En el cas de Barcelona coneixem l’existència de dos aqüeductes que són visibles en la base de la muralla que es troba més propera a la Catedral. Un d’ells es canalitzava pel carrer dels Arcs i l’altre s’ha trobat part del seu recorregut al carrer Duran i Basa a la part posterior de l’edifici.
La ciutat
La configuració interna de la ciutat estava determinada pel traçat de dos carrers principals: Decumanus maximus, que anava orientat en direcció est-oest, i el Cardo Maximus de nord a sud. En els extrems d’aquests carrers, es trobarien les portes principals. La resta dels carrers s’articulen a partir de traçar paral·leles a les dues principals, i es coneixen com Decumani i Cardines.
Les muralles
Envoltaven una superfície superior a les 10 hectàries, i tenien una forma octogonal no regular, molt més de llargada que d’amplada, i que s’adaptava al relleu del turó. Tenia dos recintes amurallats, el primer dels quals està datat en el moment de la fundació de la ciutat, i el segon és el que actualment podem veure. Són de finals del segle III i es van adossar a la cara externa de les anteriors. Van arribar a tenir una amplada màxima de 8 metres. Van utilitzar tot tipus de materials per construir-les, tan arquitectònics (que procedien de diversos edificis de la ciutat) com també escultures o inscripcions. La forma era la mateixa, amb un apèndix quadrat situat al centre de la façana del costat del mar. Constava de 76 torres, de les quals 10 no eren quadrades, i aquestes estaven situades en els angles i en les portes.
El fòrum i el Temple d’August
Era l’espai central de la ciutat, on es creuaven els dos carrers principals. Allà es concentraven els espais i les construccions destinades al comerç, la justícia o les reunions de les autoritats de la ciutat, amb edificis com la Cúria o la Basílica, que delimitaven una àrea rectangular. Actualment la forma i la situació de totes les construccions que la formarien no es coneixen realment.
El conjunt del fòrum estava presidit per un o més temples. En el nostre cas, coneixem l’existència d’un, situat en el punt més alt del Mons Taber . Solament es conserven en la seva posició original tres columnes amb els seus respectius capitells d’ordre compost i part de l’arquitrau, que actualment podem veure en el nº10 del carrer Del Paradís. Sabem que era un temple hexàstil i perípter, de 35 metres de llarg i 17,5 d’ample, dedicat a l’emperador August.
Aqüeducte
Dos aqüeductes subministraven aigua a la ciutat. Situats a la muralla al costat de la porta de l’actual Plaça Nova, on se n’han conservat restes que han permès una reconstrucció d’una arcada d’un d’ells. Al carrer Duran i Bas se n’han descobert un tram de quatre arcades.
L’aigua que subministraven els aqüeductes provindria l’un de Collserola i l’altre del Besòs.
Recordeu el vídeo de Bàrcino a l’article Aqüeductes, ponts i camins.
Idus de març
Tal dia com avui de l’any 44aC què li va passar a Juli Cèsar i quin llatinisme recordem? De què l’advertia el seu harúspex Espurina amb caue periculum, quod non ultra Martias Idus proferetur Suetoni, Iulius 81, 5?
Primera escena de la sèrie Roma:
[youtube]http://youtu.be/CCRNs_nXKc0[/youtube]
Discurs de Brutus després de l’assassinat de Cèsar:[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/oxP8v_9FOwg" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Llatinismes en textos epigràfics
Expressions i dites llatines
He trobat una notícia a Wilaweb que ens va com l’anell al dit sobre expressions i dites llatines. Els enllaços també són molt interessants.
També m’ha caigut a les mans aquesta fotografia i he pensat que li podríem posar un llatinisme com a títol. Quin us ve al cap? A veure si coincidim!
Gaudeamus igitur
Quin dos llatinismes prescrits per les PAU de llatí trobeu a l’himne universitari internacional, el Gaudeamus igitur? Què signifiquen?
[youtube width=”650″ height=”550″]https://www.youtube.com/watch?v=S_OblYW1uvc[/youtube]
Us atreviu a cantar-la el dia de la vostra graduació?
[youtube]https://youtu.be/aLUKfU2AOBY[/youtube]
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=TMUFMvm1sh0[/youtube]
Linné i la taxonomia botànica
El segle XVII Carl Von Linné va classificar els éssers vius coneguts, amb dos noms en llatí per tal d’evitar les confusions. El programa el medi ambient de televisió de Catalunya ens ho recorda a Ja són 300 anys de noms científics.