Category Archives: Llatí 1r Bat.

Noms actuals i antics topònims llatins

14 Replies

De tornada amb Fundamentos léxicos en el aula de clásicas a les VI Jornadas de Cultura Clásica.com a Mèrida, on el llatí sobretot oral ha tingut un pes molt específic, he pensat que si bé teníem un Google maps amb la localització de mots actuals que provenen d’antics topònims grecs, el llatí no podia ser menys i també hauríem de començar a buscar noms actuals que provinguin d’antics topònims llatins. He posat fil a l’agulla i ja en tenim alguns. Ara serà qüestió de badar bé els ulls i anar completant els dos mapes o deixar els suggeriments en comentari.

 


Veure Mots actuals a partir de topònims llatins en un mapa més gran

Venus en la nomenclatura botànica popular

11 Replies

Venus, antiga divinitat itàlica de la primavera, protectora dels camps, de la vegetació  i dels jardins, conservà aquest caràcter fins i tot quan fou assimilada  a partir del segle II aC amb l’Afrodita grega, dea de l’amor i de la bellesa femenina. La gens Iulia que pretenia ser descendent d’Eneas la considerava una avantpassada seva. Era present a totes les llars i a Roma i arreu era venerada. Quan Juli Cèsar fou destinat a Hispània com a Cònsol en va promoure la devoció i, a més de les nombroses representacions plàstiques, Venus resta encara ben vigent en la nostra cultura popular.

És primavera! Després d’un cru hivern de ventades, gelades i nevades, la natura reneix com si un miracle esdevingués i potser ha arribat el moment de recordar els vestigis populars de Venus en el nom de les plantes.

Al Parc del Laberint ja us vaig assenyalar  la capil·lera  dita Adiantum Capillus Veneris, “cabells de Venus” per la semblança dels fins i abundants pecíols negres a una cabellera.
  • La Cuscuta europaea és també coneguda en català com “cabells de Venus” per la seva tija filiforme, afil·la amb flors albo-rosades.
  • La planta anual, ornamental, de fulles sèssils i oblongues  Specularia speculum és anomenada popularment “espill de Venus” i en anglès “Venus’ looking glass”.
  • La planta vivaç Umbiculus-veneris se’n diu “llombrígol de Venus” i en castellà “Ombligo de Venus”. Té un pecíol llarg en el centre del limbe. Hipòcrates recomanava les seves fulles per concebre nens mascles, no crec que la cosa funcioni però almenys tenen un ús similar a les tiretes si ens encetem els peus mentre caminem pel camp.
  • La Scandix pecten-veneris, tota ella eriçada de flors blanques,  és dita “pinta de Venus” i en castellà “peine de Venus”.
  • La Nymphaea alba de flors blanques, solitàries, que suren damunt les aigües és coneguda també com a “rosa de Venus” i en castellà “rosa de Venus”. Es creu que és anafrodisíaca i s’empra en nimfomanies i priapismes (la mitologia us donarà un bon cop de mà a l’hora d’esbrinar el significat d’aquests termes!).
  • La planta herbàcea d’un metre i mig d’alçada Dipsacus fullonum es diu en castellà “baño de Venus”.
  • L’orquídea terrestre  Calypso bulbosa en castellà se la coneix amb el nom de “zapatilla de Venus”.
  • A la planta carnívora Dionea muscipula  li diuen”Venus atrapamoscas” en castellà i “Venus Flytrap” en anglès.

    • Si observeu bé totes aquestes plantes auctòctones unes i altres tropicals de ben segur sabreu per què la gent les ha relacionat amb Venus. Juli Cèsar deu estar ben content i satisfet ja que el seu llegat continua ben vigent!

    Gaudiu de la natura! Gaudiu de la primavera!

    Panificium

    37 Replies
    Tarraco viva. Foto: Manel

    Tarraco viva. Foto: Manel

    Panis est cibus ex farina et aqua igne coctus. Pistor farinam aqua spargit et assidua tractatione perdomat, fingitque panem, quem cinis calidus et fervens testa percoquit. Fermentum est intritum ex farina aqua subacta et macerata sine sale. Fermentum massam turgidam reddit. Panes in panificio pistor vendit.
     D'”Orbis pictus latinus”
     

    Panificium: quid est? Després de traduir aquest text llatí, responde latine. Escriu-ne també mots derivats en català i altres llengües i no t’oblidis d’esmentar-ne la seva etimologia.

    Què en sabem del pa en temps dels romans? Quan el comencen a elaborar? Utilitzaven llevat?… Podia sobreviure una persona celíaca?

    Recordes què era un pistor? i una taberna?

    N.B.: Us recomano aquest interessant article en francès Le pain romain.

    El Dia Mundial de la Poesia

    22 Replies

    La poesia ens il·lumina la tenebra i ens ofereix el cabdell de fil per sortir somrients del laberint. Avui, 21 de març de 2010, just acabada d’encetar la primavera, celebrem un any més, des del 2001 en què fou proposat per la UNESCO, el Dia Mundial de la Poesia amb actes de commemoració arreu i amb la difusió d’un  opuscle amb un poema del poeta lleidatà,  conegut per tots nosaltres, Jordi Pàmias, que s’ha traduït  a vint llengües. Us el vaig penjar a l’institut i espero que l’hàgiu llegit. En El Fil de les Clàssiques hem triat per celebrar un dia com el d’avui aquests mots de la poetessa Maria Teresa Nolla i Panadès ( l’any passat  també elegirem una poeta catalana, Caterina Arderiu):

     El laberint de Creta

    amb obscurs passadissos

    i tenebres

    ens feia tremolar en la foscor.

    Agafats de la mà,

    vèiem

    la claror que es filtrava allà lluny

    i que també esplendien les estrelles

    lliures.

    Vaig veure el Minotaure

    i no vaig tenir por,

    però la boca escumejant de flames

    i els ulls terribles,

    amb les grapes unglades,

    inspirava terror,

    però no a mi,

    que somreia.

    Maria Teresa Nolla i Panadès, Poesies 

    La Formiga d’ Or – Barcelona, 1989

    Què us han semblat? Ara, si heu sortit sans i estalvis del laberint, vencedors del Minotaure,  deixeu en comentari un poema que vulgueu compartir amb tots nosaltres o animeu-vos i  escriviu un poema sobre un mite, un personatge grec o romà, un edifici clàssic, un sentiment com l’amor, el desamor, l’amistat… Tot és començar i anar estirant del fil, les paraules, autèntics bàlsams, sortiran soles. Ho proveu?

    No us oblideu tampoc d’explicar el significat etimològic del mot poesia! Què és la poesia?

    Potser us pot ajudar aquest fragment de la pel·lícula El club dels poetes morts de Peter Weir, 1989:

    Gaudiu de la poesia!

    Zodiacae constellationes

    92 Replies

    Les constel·lacions (co– “conjunt” + stella “estel”) són agrupacions d’estels que foren imaginats en l’antiguitat per tal d’aconseguir una orientació dins el conjunt d’estels del firmament. Cadascuna va rebre un nom, se’n feren dibuixos i hic et nunc ens centrarem amb les dotze constel·lacions zodiacals que ens permetran constatar que amaguen unes interessants narracions mitològiques. Sabeu quines?

    També podeu localitzar els mots de la tercera declinació i enunciar-los (en nominatiu i en genitiu singular); a continuació, triar-ne un i escriure’n tota la declinació.

    Per acabar d’arrodonir l’apunt, podeu agafar els numerals cardinals del text llatí Zodiacae constellationes i escriure’n mots en català; per exemple de duodecim: duodecimal…

    Mark Twain reportejant la mort de Juli Cèsar

    44 Replies

    Tot just fa un any vaig conèixer de la mà de Mercè Otero aquest text de Mark Twain “Un reportatge sobre la mort de Juli Cèsar” que avui, Idus de març, vull compartir amb tots vosaltres. Algú s’atreveix a reportejar l’assassinat de Juli Cèsar per al bloc? A Juli Cèsar en 150 mots hi trobareu informació.

    Daedalus and Icarus, a la recerca del llatinisme

    15 Replies

    Fa poc heu traduït, fins i tot, en llatí aquest mite que ara podreu escoltar en anglès. Quin llatinisme podríeu aplicar a aquest muntatge audiovisual Daedalus and Icarus? Us animeu a fer-ne també un en anglès amb qualsevol dels mites de Narracions de mites clàssics?

    [kml_flashembed movie="http://blocs.xtec.cat/tutorials/files/2010/03/daedalus.swf" width="440" height="820" wmode="transparent" /]

    Ponts romans a Google maps!

    30 Replies

    Qui no ha vist mai un pont romà? Sembla increïble però encara avui arreu podem observar i passar per damunt d’aquestes construccions romanes tan belles i tan útils. Els romans van construir els seus ponts per poder travessar un obstacle en el traçat de les vies, generalment un  riu, primer amb fustes, però després amb grans arcs de pedra fets amb enormes carreus units sense cap altre material sobre uns bons fonaments i reforços per als pilars, en la construcció perfecta d’una cintra (la bastida de fusta que aguantava l’arc mentre es construïa) i en l’ajustament exacte de les dovelles. Ara acabareu de localitzar en aquest Google maps obert a la col·laboració els ponts romans que encara s’aguanten arreu de l’Imperi. Com sempre us recordo que heu d’agafar fotografies que tinguin Creative Commons i posar el nom de l’autor. Feu una breu descripció del pont i poseu almenys un enllaç d’interès. Establim ponts amb el passat!


    Veure Ponts romans en un mapa més gran