Category Archives: Grec

Ulisses en la música

Qui no coneix l’astut Ulisses i la seva odissea! La música també l’ha volgut immortalitzar, en són un bon exemple l’òpera El retorn d’Ulisses a la pàtria (1641) del compositor italià Claudio Monteverdi i Ulisses i Cresos (1711) del compositor alemany Reinhardt Keiser ; també fou exaltat pel compositor i violoncel·lista hongarès Mátyás Gyorgy Seiber (1905-1960) en la cantata Ulisses (1947), basada en la novel·la homònima de Joyce. Tal és la seva pervivència que fins i tot la música actual continua fent-ne ressò. En un altre article, es va tracta Viatge a Ítaca de Lluís Llach a partir d’un poema del grec Kavafis, però ara emprendrem el nostre periple per altres mars i mireu què he trobat (segur que en coneixeu d’altres, com Ulisses de Vendaval, doncs aporteu ancoratges!):

Warcry, Ulises dins La quinta esencia:

Javier Krahe, Como Ulises:

Ser una Penèlope en la música

22 Replies

La prudent Penèlope, esposa fidel del divinal Ulisses, també ha gaudit d’una llarga pervivència en la música: Carlo Pallavicini li va dedicar l’òpera Penèlope la casta (Venècia, 1685); el francès Gabriel Fauré va compondre l’òpera Penèlope (Monte Carlo, 1913); també es titula Penèlope (Salzburg, 1954) l’òpera del compositor suís Rolf Liebermann.

Què voldrà dir ser una Penèlope? i per què continua tenint tanta pervivència en la música actual?

Joan Manuel Serrat, Penélope. Lletra

Diego Torres, Penélope. Lletra

Robi Draco Rosa, Penélope. Lletra

Nach con Noe, Penélope. Lletra

Sau, Cançó de la noia de l’altre cantó del bar. Lletra

Quines altres referències mitològiques hi trobeu?:

Maná, En el muelle de San Blas:

Poetes catalans evocant…?

7 Replies

Sens dubte, l’Odissea d’Homer ha gaudit d’una llarga tradició literària. En aquesta ocasió, us repto a endevinar de qui parlen aquests tres poetes catalans:

1. Només desitjo

el redós de la casa,

l’esposa dolça i als ulls del fill els somnis

de tots els meus viatges.

Rosa Leveroni (1910-1985)

2. Greu, enfosquida, lluny,

entotsolada en el teu somni

difícil, els grans ulls oberts

així, tan plens

de contemplació,

segueix teixint,

amb fil de no dites paraules

la túnica infinita…

Joan Vinyoli (1914-1984)

3.¿És possible que, després de vint anys,

la casa, i el pare, i la dona

encara l’esperin o el planyin per mort?…

Francesc Parcerisas (1944)

Annum nouum faustum felicem

31 Replies

[kml_flashembed movie="http://vhss-a.oddcast.com/vhss_editors/voki_player.swf?doc=http%3A%2F%2Fvhss-d.oddcast.com%2Fphp%2Fvhss_editors%2Fgetvoki%2Fchsm%3D5ab009218ec215753138cac2277dfb2f%26sc%3D399817" width="400" height="500"/]

Els mots d’origen grec a Rodamots

10 Replies

L’amiga Pura Soler em va enviar un e-mail la setmana passada donant-me a conèixer Rodamots. Si voleu ampliar el vocabulari en català i conèixer el significat i origen de mots i expressions de la nostra llengua, us recomano, tal com he fet jo, de subscriure-vos de franc a Rodamots i cada dia, per correu electrònic, rebreu un mot.

Aquí us vull presentar l’apartat que la Pura, molt amablement, em donava a conèixer, perquè els mots eren aleshores cada dia d’origen grec.

Ara que ve Nadal, us explicaré un secret: quan era petita, intentava aprendre cada dia almenys un mot nou i el seu significat i, de mica en mica, ja sabeu… Després, quan ja era com vosaltres, vaig fer el mateix amb el llatí, amb el grec, etc.

Gaudiu amb el tresor que són les paraules! Rodamots us hi ajudarà!

P.D.: Si no voleu perdre el fil dels mots del 2008 aquí els trobareu tots, fins i tot els dels anys anteriors.

Bon Nadal en grec modern!

61 Replies

S’acosta Nadal i Cap d’Any i l’altre dia us vaig explicar què feien els romans aquestes dates que coincideixen amb el solstici d’hivern, com es felicitaven i com es podia fer una felicitació en grec antic. Amb els millors desitjos que Grècia recuperi la calma i la serenor us deixo aquí una cancó de Nadal en grec modern de Despina Vandi. A veure, doncs, si en sabreu dir també bon Nadal en grec modern!

Χριστούγεννα

Καρδιά μου από Δευτέρα σε Δευτέρα
μήνες τώρα νύχτα μέρα
σε σκέφτομαι και πάω να τρελαθώ

Καρδιά μου ο χρόνος σα νεράκι τρέχει
πίσω γυρισμό δεν έχει
κι ό,τι ζούμε είναι μοναδικό

Γι’ αυτό και μην αργείς έλα αμέσως κοντά μου
κι άλλο μόνη μην μ’ αφήνεις καρδιά μου

Χριστούγεννα όπου να ‘ναι φτάνουν
και τα κλάματα με πιάνουν
που δεν μπορώ μαζί σου να ‘μαι εγώ

Βλέπω τον Αϊ Βασίλη να μου χαμογελάει
κι η έλλειψή σου δυο φορές με πονάει

Χριστούγεννα ήρθαν πάλι μα είσαι πάλι μακριά μου
αχ και να σ’ είχα εδώ μωρό μου στο πλευρό μου αγκαλιά μου

Ναι Χριστούγεννα ήταν πάλι μα είσαι πάλι μακριά μου
μόνο εσένα έχω μωρό μου στο μυαλό μου
στην καρδιά μου

Χριστούγεννα, Χριστούγεννα ευτυχισμένα
δεν γίνονται δεν γίνονται χωρίς εσένα
Χριστούγεννα, Χριστούγεννα ευτυχισμένα
δεν γίνονται καρδούλα μου χωρίς εσένα

Γυρνάω στους δρόμους μόνη και χαζεύω
βλέπω ανθρώπους και ζηλεύω
που φαίνονται γεμάτοι από χαρά

Πιασμένα χέρι χέρι ζευγαράκια
καθισμένα σε παγκάκια
πονάει πολύ απόψε η μοναξιά

Oedipus Rex de Sòfocles amb música d’Igor Stravinsky

3 Replies

Visioneu l’inici de l’ òpera oratori Oedipus Rex de Sòfocles, amb llibret de Jean Cocteau, versió llatina de Jean Daniélou i música d’Igor Stravinsky, després comenteu el que creieu oportú:

Podeu aprofitar per repassar el casal d’Èdip i Sebastià Giralt us en donarà un bon cop de mà.

Qui em reconeix?

8 Replies

A veure si sabeu qui sóc i quin artista m’ha creat?

Us dono una pista és una mostra de la pervivència de la mitologia clàssica en el segle XX.

L’heroi de Jordi Pàmias

5 Replies

Ulisses i Penèlope, de Primaticcio.

Heu llegit l’Odissea d’Homer o més aviat la seva adaptació (si no ho heu fet encara, no deixeu passar el moment); crec que ara ja podeu comentar què us sembla aquest poema de Jordi Pàmias:

Ulisses: el retorn a si mateix,

el tancament del cercle, el pericle que acaba

a la casa natal. Feliç, pot dir:

-Els altres són vençuts. Jo sóc a Ítaca.

Cova de Polifem, Circe, la fetillera,

els companys d’aventura, amb la barba grisenca,

Nausica, les sirenes temptadores:

tot jeu en un racó polsós de la memòria.

La sang ha corregut al casal. I Penèlope

l’ha abraçat. Ara Ulisses conclou: -La meva illa

i jo som el mateix. El viatge és somni…

Els altres són, només, escorrialles.