Acabo de rebre un e-mail de la nostra amiga i col·laboradora, Mercè Otero, en què em donava a conèixer una col·lecció de l’editorial Errata naturae que desconeixia: La mujer cíclope i em passava la portada del llibre que li acabaven de regalar: Las bibliotecas de Dédalo d’Enis Batur; per tant, no us puc dir encara què tal és però aquest petit tast és molt suggerent i ens motiva segur a la lectura:
“Todos los escritores ligados a la Biblioteca a través de las suyas personales, para mí uno de los pilares fundamentales de la vida (aunque tenemos muchos congéneres que no han escogido dicho pilar o no le han dado importancia), han formado una especie de cadena desde Alejandría hasta la actualidad. Desde el Museion y la Bibliothekai, para nosotros siempre ha existido un director simbólico de la Gran Biblioteca en cada era. El primer director de nuestra época creó a partir de los libros un espejo de metáforas que no tardó en influirnos a todos: de no haber sido por Jorge Luis Borges, no habríamos buscado, encontrado y perdido nuestra singularidad en la repetición. En cierto sentido, cada uno de nosotros ha demostrado los lazos de sangre que nos unen creando variaciones de la Biblioteca de Babel, de los libros quemados, de las pérdidas irreemplazables, de los diseños de Boullée, de los grabados de Piranesi, del final de Auto de fe, de El nombre de la rosa, de los poemas de Char. “ (pàg. 93)
Promet, oi! De referents clàssics a la tapa del llibre, n’hi ha una pila. Quins heu trobat? (Cliqueu damunt la imatge)
En la mitologia grega, hi havia almenys tres tipus diferents de ciclops. Sabríeu definir-los. A quin d’ells pertany el treball de Cultura Clàssica de la Maria Salat? Existeixen, però, les dones ciclop? On les trobem?
D’Errata naturae, us recomano El bibliómano ignorante de Llucià de Samòsata, publicat a la col·lecció Los Agripianos.
Aquest llibret inclou dos textos: El bibliòman ignorant i Si busqueu una nova vida, compreu un dels nostres estils filosòfics! Són dos textos breus de caràcter humorístic. El bibliòman ignorant (Quina diferència hi ha entre bibliòman i bibliòfil?) es presenta com un escrit, una carta, on una persona se’n fot del seu destinatari, ja que només compra llibres per poder dir que els té però que mai no se’l llegeix. Sols els compra per semblar culte.(La història no us recorda la notícia de Michael Jackson, entre d’altres, i els deu mil llibres que tenia a la biblioteca de casa seva, notícia que va sortir a la premsa quan es va morir? Bé, jo conec gent que té un piano de cua, sense saber-lo tocar, i una biblioteca envejable amb tots els fulls intactes!)
A la segona història, hi ha una subhasta organitzada pels déus grecs on hi ha a la venda alguns dels filòsofs grecs de més renom, caracteritzats amb molt d’humor: Sòcrates, Pitàgoras, Diògenes i Heràclides. (Qui no compraria un bon pensador! Què seria dels polítics sense els seus ideòlegs i trenadors de discursos!) Els déus se n’alegren, és clar, de desfer-se d’uns personatges que només els creen problemes! (Ja sabeu què passa amb qui pensa massa o destaca massa!).
Llegiu!
