[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/PiBKVd-yqH8" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Tot preparant el tema 8 Manifestacions artístiques del llibre Grec 1, ed.Teide, i just acabat de veure Els jocs atlètics, quins elements reconeixeu en aquest vídeo de la cerimònia d’inauguració dels jocs olímpics d’Atenes 2004? Què n’opineu?
Si no has llegit l’article Els ordres arquitectònics clàssics, fes-ho ara. Tot plegat et serà d’un gran ajut per resoldre els exercicis 1-4 de Grec 1, ed.Teide. pàgs. 181-182.
Aquesta fotografia que ens ha regalat en Fran pertany a un temple de l’illa de Sicília. A quin ordre arquitectònic pertany aquest temple? Quin nom rep pel nombre de columnes de la seva façana? Quin temple és? bla, bla
Fa uns dies vaig demanar a llatí de quart una petita recerca sobre la pervivència del llatí en les llengües modernes, tant romàniques com no, per demostrar que el llatí, lluny de ser una llengua morta, viu encara en l’actualitat i pot ser una font primordial per ajudar a adquirir no només la capacitat lingüística sinó també plurilingüe. La Laia, la Coty i l’Alba ràpidament m’han fet a les mans aquests muntatges audiovisuals que des d’aquí vull compartir amb tots vosaltres. La resta els anireu penjant al bloc dels estudiants Aracne fila i fila.
És el llatí viu i útil en el segle XXI? Ens pot ajudar a entendre diferents llengües? A partir de la similitud lèxica en les llengües romàniques podríem haver postulat l’existència del llatí, si no en tinguéssim cap document escrit? …
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/SxB7cdmhMU8" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/qaui8BZXxJo" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/pg6IQ-n5_b8" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
El portal Youtube ha iniciat recentment proves de difusió en HD, a 720 píxels d’amplada. Un dels vídeos seleccionats és aquesta impressionant simulació creada per Discovery Channel, d’un impacte entre un asteroide i la Terra. Sense efectes acústics desorbitats ni escenes de pànic humà, l’inigualable acompanyament de Pink Floyd (Dark side of the Moon) broda la perfecció d’ unes escenes de gran bellesa plàstica. Us recomano: veure-ho des de la pàgina original Youtube, i fruir així de tota la qualitat. Cliqueu sobre el vídeo i després en “ver en HD” al córner inferior dret del visualitzador.
A més de gaudir d’aquestes suggerents imatges, i esperem que poc premonitòries, a veure si sou capaços d’esbrinar quins són els referents clàssics que apareixen en el vídeo.
Qui ens repeteix aquest joc de paraules en llatí i ens explica el seu significat?
PERSEVERA, PER SEVERA, PER SE VERA
Amb aquest títol, Persevera, per severa, per se vera, avui 26 de febrer a les 19 hores, el Sr. Joan Badia Pujol, director general d’Innovació Educativa del Departament d’Educació, inaugurarà a la seu del Col·legi de Llicenciats de Catalunya (Rambla de Catalunya 8, Barcelona) una exposició itinerant de Guillem Gràcia amb la col·laboració d’un equip de professors de l’IES L’Arboç (Baix Penedès) sobre Ulisses i el valor de l’esforç i l’afany de superació personal. Aquesta exposició es podrà visitar del 2 al 14 de març al Seminari Conciliar de Barcelona (C/Diputació, 231) de dilluns a divendres, de 9 a 21 hores i els dissabtes de 9 a 13 hores (per tant, durant les III Jornades de Clàssiques!). No us la perdeu!
N.B.: Creieu que es pot establir un paral·lelisme entre les aventures d’Ulisses i la vida d’un estudiant a l’institut? Mireu el dossier de l’exposició.
Divendres 27 de febrer a la tarda a Premià de Mar El fil de les clàssiques rebrà el premi Didascàlia de la revista Auriga en la seva XVI edició. M’agradaria tant que m’hi acompanyéssiu en la recollida del premi (tal com ja us animava Teresa Devesa) que us he fet ad hoc un mapa perquè no us perdeu, tenint en compte que hi ha hagut un canvi en el lloc del lliurament del guardó:
A les 17’30 l’arqueòleg Ramon Coll ens obrirà i ens explicarà les restes romanes de Can Farrerons. Les restes romanes amb la seva planta octogonal romanen a sota dels carrers i dels nous edificis. Sigueu puntuals al costat de la caseta en la cruïlla Santiago Rusiñol i Enric Granados.
A les set al centre cívic (C/Esperança 19-21), després de la conferència de Pere Izquierdo “Món clàssic a Catalunya en temps de la II República”, El fil de les clàssiques rebrà el premi Didascàlia i l’alumne Roger Coch amb la seva professora, Roser Campi, de l’IES Mercè Rodoreda de l’Hospitalet de Llobregat, el premi Núria Tudela i Penya pel treball Antígones. L’enhorabona Roger, l’enhorabona Roser!
Des d’aquí, vull agrair a la revista Auriga que segueixi, després de setze anys, premiant la feina que els professors de clàssiques fem en les aules de secundària en els territoris de parla catalana. La meva ex-alumna de l’IES Cristòfol Ferrer, Alba López, va guanyar el Premi Núria Tudela i Penya 2005 amb el treball Astèrix més que un còmic que jo li dirigia; per tant, em sento doblement premiada i l’IES Cristòfol Ferrer també: 2005 Premi Núria Tudela i Peña, 2008 Didascàlia!
Us hi espero! Sense vosaltres l’acte de llirament no tindrà sentit!
A veure qui encertarà la vuitena endevinalla en llatí?
Corporis extremi non magnum pondus adhaesi.
Ingenitum dicas, ita pondere nemo gravatur;
una tamen facies plures habitura figuras.
Quins símbols antics hi reconeixeu? quins trets dels jocs olímpics perviuen encara en l’olimpisme actual? Recordeu el discurs inaugural amb el jurament del codi olímpic? Les mascotes?…
La boxa:
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/79U9OxZm8iY" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
L’hípica:
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/zkfi4eubis8" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
L’atletisme:
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/FIXkD0mxubk" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
No us perdeu els articles ja publicats en El fil de les clàssiques sobre el temes dels jocs esportius: Living History dels antics Jocs Olímpics; L’esport a Grècia i a Roma; Els últims jocs olímpics així com el treball de classe de Cristian Dedeu.
Del període de màxima esplendor dels jocs olímpics a l’antiga Grècia cal destacar proves com les diferents modalitats de cursa, les lluites, el pugilat, la cursa amb armes o hoplitodromia, les proves hípiques (curses de quadrigues, cursa de cavalls adults, cursa de bigues…)., el pentatló (llançament de disc, salt de llargada, llançament de javelina, cursa i lluita). Quines d’aquestes modalitats encara perviuen en els jocs actuals?
A Olímpia també s’hi celebraven recitals de poesia, música, cant, teatre, lectura, narració de viatges… Quin paral·lelisme actual hi trobeu?
Els jocs panhel·lènics van ser al món grec tot un esdeveniment religiós, esportiu i social: el símbol més clar d’una consciència col·lectiva basada en l’ús d’una mateixa llengua, en la creença en unes mateixes divinitats i en la comunió dels interessos comercials. Què són avui els jocs olímpics?
Avui és, des del 1999, el Dia Internacional de la Llengua Materna. La UNESCO va triar aquesta data en record dels estudiants morts el 1952 en defensa de la llengua dels bengalís per promoure la diversitat lingüística. Important, com sabeu que és per a mi, la multiculturalitat lingüística i l’aprenentatge de les llengües, des d’aquí ho vull celebrar amb aquests versos de Salvador Espriu, que també es podrien aplicar a l’estudi del grec i del llatí, arrels de la nostra cultura i base fonamental de la nostra llengua.
No t’oblidis de l’arbre
de l’alta quietud.
Si les arrels asseques,
també t’agostes tu.
No deixis pas de veure
el camp on has nascut.
A terres més llunyanes
mai no seràs ningú.
No defugis la llengua
dels teus pares, perdut
en falsos brills de somnis:
esdevindries mut.
Salvador Espriu, Per sort de tots nosaltres 1984
S’entén per llengua materna la primera llengua que s’ha après i amb la qual una persona s’identifica voluntàriament, sempre i quan es pugui expressar completament.
Segons l’informe Delors sobre L’Educació per al segle XXI (UNESCO,1996), cal capacitar les noves generacions amb l’aprenentatge d’idiomes perquè pugueu aprofitar les possibilitats que ofereix l’actual societat de la informació. Què opineu del plurilingüisme? Sabeu quantes llengües es parlen més o menys al món i quin percentatge d’aquestes està en perill d’extinció? Quina és la llengua més parlada al món? Sabeu quantes llengües es parlen a l’estat espanyol? i a Grècia? i en el vostre país…? Quantes llengües parlen els alumnes i professors del nostre institut? Què opineu de la frase del lingüista gal·lès David Crystal:
“El món és un mosaic de visions i cada visió és explicada per una llengua. Cada vegada que desapareix una llengua, desapareix una visió del món”.
Jo he escrit en la meva llengua materna, comenteu-me, si us plau, en la vostra. Si necessito traducció per ignorància meva ja us la demanaré. Visca la llengua materna i la diversitat plurilingüe i pluricultural!