Category Archives: General

Rosa, rosae

Amb el cantant Jacques Brel A ritme de tango ja vàrem veure l’aficció de recordar els anys de l’escola i el llatí amb el rosa, -ae, en un comentari també us enviava a un interessant apunt de La llama de Vesta sobre la seva pervivència del rosa, -ae en el camp de la cançó, en el cinema, en la publicitat…

rositarosaerosa
Foto d’Ana Ovando a Flickr

Foto de Mercè Otero

Com ens va fer riure el gag de Polònia que podeu tornar a veure a Llatí i humor amb Rosa, Rosae d’ Hispania, Hispaniae! Navegant pel YouTube, he topat amb aquest poema visual i no em puc ressistir de preguntar-vos si declina bé rosa, rosae Carmen Carrasco en el poema homònim publicat a Eternos sentimientos:

[youtube]http://youtu.be/xpMKwoyr5ts[/youtube]

“Dafnis i Cloe” ens inspira!

Borisov-Musatov, Daphnis i Chloe. Wiquimèdia

Borisov-Musatov, Daphnis i Chloe. Wiquimèdia

Recordeu els primers mots de la novel·la grega Dafnis i Cloe de Longus (Λόγγος) de Lesbos amb què vàrem començar no fa gaires dies la nostra primera classe de grec a primer de batxillerat? Recordeu que us vaig animar a llegir la història sencera (Ed.La Magrana, nº1)? Els de segon de grec, la treballarem a partir de la pàgina 238 del llibre Grec 2 (ed.Teide) i aquest apunt us pot animar a la seva lectura (sempre que l’he recomanada als estudiants, ha agradat!) i a comentar què en sabem de Dafnis i Cloe (etimologia dels seus noms, argument de la novel·la…)  i de la seva pervivència en l’art, la música, la literatura sobretot pastoril dels segles XVI al XVIII, en postals… No us espanteu però podríem dir que la innocència dels amors de Dafnis i Cloe ha arribat fins als nostres dies i ha donat la volta al món deixant una enorme petja en la literatura, la música i la pintura!

Aquí en teniu un tastet en una animació del Youtube:

Per què avui tractem Dafnis i Cloe? Tot té una explicació: acabo de rebre al meu correu particular, amb molta il·lusió, una recreació literària original i, amb el permís del seu entranyable i estimat autor, la vull compartir amb tots vosaltres hic et nunc:

INTERLUDI

Em pregunto si en aquest moment, el vell Longus pensaria i sentiria com jo. Acompanyat per la remor de la brisa que acarona les branques dels pins i que fa giravoltar les fulles als meus peus i dibuixa formes efímeres que fan pensar en els gràcils relleus del temple d’Efes.
Tot plegat un moment d’intensa bellesa, propi de l’inici de la tarda, una hora màgica, com estic segur que també pensaven Dafnis i Cloe en ple èxtasi.

J.V.V.                                                                                                                                                                                                                   

Què us ha semblat? Us animeu a fer-ne una, però no des del punt de vista de Longus, el seu novel·lista, sinó des de la joventut dels seus protagonistes que descobreixen l’amor. Els temps han canviat i la vostra experiència en aquests afers es pot comparar en algun aspecte a la de Dafnis i Cloe?

A Dafnis i Cloe, es fan contínues al·lusions a transformacions de persones a causa dels seus amors amb els déus, ara que llegim les Metamorfosis d’Ovidi. Us trobareu també les metamorfosis d’ Io, Pitis, Procne, Siringa i Eco. El text de Longus, per tant, us pot inspirar per la tasca que us encomanava per al nostre àudiollibre il·lustrat El Fil de contes mitològics!

Al nostre escriptor d’avui, l’avi Joaquim, un gran melòman, dedico especialment aquesta genial interpretació del premiat director d’orquestra Dorian Wilson d’un fragment de Daphnis et Clhoé del compositor Maurice Ravel:

Internet: unió o separació lingüística?

La torre de Babel, Pieter Bruegel el vell

Aquests dies a classe us preguntava, després de comentar la diàspora de les llengües indoeuropees, tot esmentant el símil de la torre de Babel que narra com els descendents de Noè van començar a construir una torre per arribar al cel i Déu els castigà amb la confusió de llengües (Gènesi 11), si avui en dia, amb les xarxes d’informació com Internet, crèieu que tornàvem anar cap a la unió o la separació lingüística. Què n’opineu? Podeu deixar aquí també la resposta dels exercicis 7 i 8 de la segona unitat del llibre de Grec 1 (ed.Teide).

Divendres passat, vaig tenir l’honor de ser convidada a Vic, com a guanyadora de la primera edició, als Premis Blocs Catalunya, i Dani Cortijo que es va emportar el premi al millor bloc de Cultura per Altres Barcelones va dir uns mots en llatí, tot esmentant la nostra feina i referint-se a nosaltres. El llatí també va tenir en aquesta edició el seu minut de glòria! Moltes gràcies Dani! L’enhorabona a tots els premiats i premiades (com sempre poquetes)! Ubi sunt mulieres? L’enhorabona també a STIC.cat que una vegada més ha sabut premiar els millors blocs en català. Els premis, ja ho sabeu, honoren més a qui els concedeix que a qui els rep! Per molts anys a tothom!

El català a la xarxa també ha estat notícia i no només per aquesta segona edició de Premis Blocs Catalunya, i així ho ha recollit el Telenotícies Cap de Setmana de TV3:

Sí, ho heu sentit bé: el català és la vuitena llengua a la xarxa pel que fa als blocs! L’enhorabona a tots i a totes per contribuir-hi!

Fem còmics amb Pixton

La companya Victòria Bescós, catedràtica de llatí, em va donar a conèixer Pixton amb unes tires còmiques de llatinismes acompanyades d’una caricatura del meu pas per les III Jornades de didàctica on vaig anar a explicar El Fil de les Clàssiques amb problemes de connexió a Internet. Qui m’ho havia de dir que acabés en un còmic! Malgrat tot, vull compartir aquesta eina amb tots vosaltres perquè, a part de la finalitat lúdicocreativa, crec que té moltes possibilitats didàctiques i que us agradarà utilitzar-la sobretot ara que us vaig demanar al Moodle Fil emplenar les bafarades d’un còmic a quart o fer diferents tasques per presentar-vos a llatí de primer de batxillerat. La Valèria ha experimentat amb el còmic, s’ha engrescat i m’ha fet aquest. Les bafarades en llatí no són seves, és clar. Què us sembla? Qui s’anima i empra aquesta eina pels llatinismes o pel llatí tot ras…? Al nostre bloc Tutorials per blocar bé hi trobareu com fer-los!

Latine loquere, amoenum est!

Il·lustracions inèdites a la recerca d’un text

Heu endevinat a quin mite de Narracions de mites clàssics pertany aquest dibuix que la condiscipula vestra, Marta Gijón, ha fet ad hoc per a tots nosaltres? 

Com veiem continuem amb la tradició pictòrica del curs passat (vid. Aracne). Així m’agrada! Qui més s’anima? Necessitem moltes il·lustracions i molts relats per poder obrir el llibre digital El Fil de contes mitològics! Quin goig farà!

Una vegada hàgiu encertat a quin mite fa referència, per tal d’anar adquirint la competència literària, n’hauríeu de fer una petita recreació. No es tracta d’explicar  el mite sinó d’inserir-lo en un relat vostre, de  recrear-lo, actualitzar-lo… Si voleu pot ser també en vers (per a El Fil més poètic). Espavileu que els millors formaran part d’un audiollibre  amb il·lustracions i tot!

En aquesta nova aventura de El Fil de les Clàssiques, hi pot col·laborar tothom que vulgui. Heu d’enviar el vostre relat com si fos un comentari o obrir un apunt a Aracne fila i fila. Si preferiu, però, fer més il·lustracions, aleshores anireu obrint més articles a Aracne que també és col·laboratiu, amb el requisit que la temàtica sigui clàssica. Quin Sant Jordi! Enguany tot l’any!

L’amfiteatre de Pula

Al mig de la ciutat de Pula a Ístria, Croàcia, entre carrerons de casetes baixes a prop del port, s’aixeca encara l’increïble i majestuós amfiteatre romà, construït amb pedra calcària el segle I i aleshores amb capacitat per a vint mil espectadors.

Com podeu observar (si cliqueu a sobre la imatge serà més nítida), gràcies a la gentilesa de Mercè Otero, encara es conserva amb molt bon estat el mur exterior d’uns trenta metres d’alçada amb dues fileres de setanta dos arcs.

En una altra població d’Ístria, a Motovun no ha passat per alt a la nostra companya i col·laboradora viatgera aquesta imatge de darrere de l’altar de l’església de Sant Esteve (dissenyada per l’arquitecte Andrea Palladio), pertanyent a una pintura d’un artista venecià desconegut en què podem observar al fons l’amfiteatre de Pula on Sant Germà va ser martiritzat.

Motovun (Ístria, Croàcia)

L’amfiteatre romà de Pula fins i tot s’ha recreat tot utilitzant les últimes tecnologies; fixeu-vos bé amb aquestes recreacions fetes amb Google Sketchup.

En aquest Google maps col·laboratiu, us he localitzat l’amfiteatre de Pula amb una fotografia, feina vostra serà anar localitzant altres amfiteatres romans (teniu cura amb les fotografies i només poseu imatges Creatives Commons):


Ver Amfiteatres romans en un mapa més gran

Nota informativa: caos a Xtecblocs

Des de fa més d’una setmana, amb les noves actualitzacions que porten a terme a Xtecblocs els nostres blocs a Xtec (El Fil de les Clàssiques, Aracne fila i fila i Tutorials per blocar bé)  no funcionen correctament, sovint no s’ha pogut entrar, d’altres comentar, encara  no van bé els enllaços, ni la cerca, ni els RSS. Hem optat per una solució provisional, d’emergència, per continuar en actiu.

Esperem que aviat del caos tornem al cosmos i a la normalitat perquè ens resulta molt difícil treballar amb aquestes condicions i tota la feina feta s’haurà de repetir.

De forma  transitòria, tots aquells blocs i pàgines web que vulguin mantenir activa la subscripció amb els articles de El Fil de les Clàssiques, a través de la sindicació rss, ho poden fer provant amb algun d’aquests dos enllaços: rss 1 o rss 2.

Em sap molt de greu les molèsties que us hàgim pogut causar, alienes a nosaltres, víctimes també de la situació; però haurem de tenir paciència, altre cop! Moltes gràcies!

Llatinismes PAU Catalunya 2010

Per conèixer la selecció de llatinismes que entraran en les pròximes proves de selectivitat (PAU), enguany tenim l’honor d’acollir en El Fil de les Clàssiques al mateix Juli Cèsar, que cada setmana s’encarregarà d’obsequiar-nos amb un dels llatinismes prescrits ( els han reduït a la meitat!). Això sí, tingueu una mica de paciència amb ell, perquè fa poc que l’oracle l’ha advertit d’una brutal traïció que s’està ordint en contra seva  i l’home està d’un humor… (passa-li el ratolí per sobre i clica damunt d’ell i damunt del full)

[kml_flashembed movie="http://blocs.xtec.cat/tutorials/files/2009/09/juli_01.swf" width="440" height="400" wmode="transparent" /]

Plató i l’escriptura

Plató i Aristòtil. Wiquimèdia

Plató i Aristòtil. Wiquimèdia

Un llibre ens porta a un altre i un escrit a un altre, així una pàgina web ens porta a una altra i un apunt d’un bloc a un altre. Qui no ha sentit més d’una vegada que això de les noves tecnologies,  dels ordinadors, dels llibres digitals i d’Internet res de res, són modes d’un moment i que no serveixen per a res més que per perdre el temps, distreure  la gent i estimular la mandra.

Avui vivim un moment clau que suscita la mateixa objecció en alguns àmbits  com aquell que es va viure en l’època de Plató en què es va passar de l’oralitat a l’escriptura o segles més tard,  quan es va inventar la impremta i es va passar a la lletra impresa.

Hieronim Squarciafic, que va promoure la impressió dels clàssics llatins, també va argumentar, el 1477, que “els llibres en abundància feien menys estudiosos els homes” (Lowry, 1979, pàgs. 29-31). Es creia que la lletra impresa feia malbé la memòria i debilitava el pensament, degradant l’ home o la dona savis en profit de la sinopsi de butxaca. No cal dir que molts altres consideraven la impremta un nivellador desitjable que feia savi tot el món. Tot això no us recorda certes opinions actuals respecte a Internet, les TIC i els llibres digitals? Què n’opineu?

Plató  en la cruïlla de l’oralitat, la impremta en la cruïlla de la difusió dels textos escrits i nosaltres en la cruïlla de l’era digital: tres moments bastants similars, no? Escriptura, impremta i digitalització són formes de tecnologitzar la paraula. Qui ho critica, cau en el mateix parany i utilitza el mateix mitjà. Els tres casos van units a la mort: la mort de la transmissió del coneixement només mitjançant l’oralitat,  la mort de la lletra manuscrita simbolitzada en posar flors fresques en pàgines de llibres de lletra impresa, la mort del llibre  de paper en…

Tot pensant, he recordat el final del diàleg  Fedre (274b …) de Plató en què aquest exposa les seves objeccions a l’escriptura.  Precisament Plató va fixar el seu pensament per escrit i el coneixem gràcies a les seves obres escrites. He tornat a rellegir el diàleg platònic en un llibre de casa, però per si no el teniu a l’abast aquí us enllaço una pàgina de filosofia Φῆ amb la traducció de Fedre per Patricio Azcárate.   Us recomano que llegiu almenys el final a partir del 274b: “Me contaron cerca de Naucratis…” i comenteu els recels platònics envers l’escriptura. Us adonareu que alguns són de plena actualitat,  equiparables als recels envers l’era digital. Temps al temps!

Dia Europeu de les Llengües: Radices Europae

En el Dia Europeu de les Llengües el curs passat  us animava  a aprendre llengües i a respectar la diversitat lingüística ( vidApreneu llengües! ). Enguany des de El Fil de les Clàssiques també volem celebrar el Dia Europeu de les Llengües que des de 2001, Any Europeu de les llengües, se celebra el  26 de setembre a tot Europa.

El nostre institut es caracteritza per la seva diversitat cultural, lingüística i religiosa tant dels seus alumnes com dels seus professors; per tant crec que, ja que  formen tant del currículum de llatí com de grec “L’origen de la llengua des de l’indoeuropeu fins a l’actualitat”, podríem fer un treball de camp per esbrinar:  Quantes llengües parlen els alumnes de l’IES Cristòfol Ferrer? A quin grup lingüístic pertanyen? Quina és la llengua majoritària? Quantes pertanyen a la família indoeuropea? Quantes són romàniques? (trobareu més indicacions al vostre Moodle. Quina relació podem establir entre els parlants europeus? Quin pes hi té el  llatí? i el grec?…

Sens dubte, el llatí ens agermana, europeus! Per això hem acceptat des de El Fil de les Clàssiques la participació en un projecte col·laboratiu europeu del latinista de Grenoble, Robert Delors de Latine loquere, a Radices Europae.

radiceseuropae

Us hi animeu? Què aportarem des del Maresme a l’ampla Europa? D’entrada, obrim des de El Fil de les Clàssiques un Google maps col·laboratiu: El llatí ens agermana per celebrar el Dia Europeu de les Llengües.


Veure El llatí ens agermana en un mapa més gran

Mireu quin muntatge s’han animat a fer la Rebeca i el Toni, alumnes de primer de batxillerat, per demostrar que el llatí ens uneix; per cert, amb quines llengües ho han exemplificat?: