M’encanten les etimologies, com bé sabeu; en canvi, fins fa poc no he descobert per haver-lo llegit als diaris o sentir-lo a la ràdio i a la televisió un mot nou: nomofòbia. Sabeu què significa i quin és el significat i origen dels seus ètims. De no ser un híbrid, com seria amb els dos ètims en grec?
És una fòbia nova però ben estesa i malauradament cada dia la pateix més gent. En coneixeu els símptomes? La patiu vosaltres? Vigileu, doncs!
P.D.:
aPARAULA’m: “Pèlag”
És per Ulisses el savi, que el cor a mi se m’esderna,
pobre! que lluny dels seus pateix afanys en una illa
a banda i a banda banyada, on és el llombrígol del pèlag,
una illa tota d’arbredes, i hi té l’estatge una dea,
filla d’aquell Atlant maliciós, que de tota
mar coneix les fondàries…
Homer, Odissea I 50 (trad. Carles Riba)
En l’Any de la Paraula Viva per commemorar el centenari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, ens adherim a la crida de Víctor Pàmies aPARAULA’m amb pèlag. Vaig descobrir aquest mot en català quan vaig llegir per primera volta l’Odissea d’Homer en la versió de Carles Riba; però aleshores no sabia que el mot provenia del llatí pelagus ‘alta mar, mar obert; aigües fondes’, alhora del grec πέλαγος. Ni m’havia aturat a pensar que el trobem a arxipèlag, palaia “peix semblant al llenguado”, penagal “mena de peix” i pelàgic “d’alta mar”. Tampoc sabia que pèlag “mar” pot ser sobretot a la comarca de l’Anoia, sinònim de toll, més concretament, en el sentit de “gorg”, un punt d’un riu en què el llit és més profund i l’aigua s’hi estanca. El trobem en topònims com el barranc dels Pèlags del Montsant, l’espai protegit dit els Pèlags de Vilobí del Penedès i el Pèlag de les Bruixes de la riera de Sant Quintí de Mediona.
Espero no haver despertat en vosaltres un pèlag de dubtes i, en canvi, el desig d’apadrinar avui a la catosfera un pèlag de mots!
El llegat de Sísif
Sísif, en grec Σίσυφος, era un rei llegendari de Corint, fill d’Èol. És un personatge cèlebre per la seva astúcia i per la manca d’escrúpols. És famós pel terrible càstig que li va imposar Zeus per haver revelat que ell mateix havia raptat Egina, la filla d’Asop. Zeus el va fulminar i el va enviar als Inferns, on el condemnà a empènyer eternament fins al cim un enorme roc que davallava dalt d’un pendent. Quan la roca arribava a terra, Sísif l’havia de tornar a pujar fins al cim.
Sísif vaig veure també, que sofria intenses tortures
per traginar un penyal enorme a força de braços.
Prou s’hi emperpalava amb les mans i els peus, per empènyer
costa amunt el penyal; però sempre que estava per fer-li
ja tramuntar el crestall, l’hi tirava enrera una força,
i rodolava al pla, la roca sense vergonya;
i ell aleshores de nou empenyia, tesant-se, amb els membres
tots amarats de suor i la pols nimbant-li la testa.
Homer, Odissea XI 593-600 (trad. Carles Riba)
…tu, Sísif, agafes i empenys amunt la roca que ha de tornar a baixar.
Ovidi, Metamorfosis IV 460 (trad. Ferran Aguilera)
El següent documental de tv3 El llegat de Sísif Sense ficció 2012 d’ Anna Barreda i Lluís Montserrat explica l’origen del debat sobre la “cultura de l’esforç” a Catalunya:
Per què creieu que han posat aquest títol a aquest programa? Creieu que és un títol adient? En què s’inspiren: en el mite grec o en l’obra d’Albert Camus? Què n’opineu de la cultura de l’esforç? Per què i per a què cal esforçar-se? “La cultura de l’esforç” gaudeix de bona o de mala salut? Quines faules d’Isop ens ensenyen la mateixa lliçó moral? Què ha quedat de Sísif, metàfora del sacrifici i el treball etern, repetitiu i absurd? Hem renunciat a ser hereus del seu llegat? La globalització ens està igualant en valors? …
Esperem que l’esforç per aprendre, per tirar endavant, per sortir-nos de la crisi … no sigui un treball de Sísif!
Magna Celebratio 2012: Schola et Ludi Romani
L’institut Premià de Mar juntament amb l’institut Albéniz de Badalona, l’escola Vedruna-Gràcia de Barcelona, en Josefet de l’institut Can Mas de Ripollet i l’Albert Anglès, un apassionat del món romà que ha excavat a Vindolanda, hem participat activament en la VIII Magna Celebratio, el festival de reconstrucció històrica que té lloc l’últim cap de setmana d’abril a Badalona, amb uns tallers familiars portats pels nostres alumnes i exalumnes de llatí i de grec. Hi hem posat tota la il·lusió del món i hem après moltíssimes coses, segurament més de les que hem ensenyat al nombrós públic que ens ha visitat, perquè tal com deia, segons la funció, el discipulus minor o la discipula minor del ludus rethoricus : “Alea iacta est! Això és tot per la nostra part. Només ens queda demanar-vos que, abans de jutjar massa severament les nostres errades i mancances, penseu que nosaltres mateixos som alumnes i probablement encara no en sabem prou…”
Si us ho vàreu perdre, aquí teniu un tastet de la participació aràcnida en aquesta manifestació de pràctica compartida a través del bloc Aracne fila i fila amb els tripulants i extripulants de El vaixell d’Odisseu per tal d’adquirir la competència social i ciutadana, estrènyer els lligams d’amistat virtual i apassionar-se pel món romà. Hem aconseguit, malgrat el fort vent i la pluja del dissabte i el sol abrasador del diumenge, fer realitat la nostra Magna Celebratio per cinquè any consecutiu! Moltíssimes gràcies a tothom!
A la Magna també hi trobem altres alumnes i companys d’altres instituts i escoles! Moltes gràcies, Gemma!
Les Clàssiques un altre any guardonades en els Premis Literaris de Premià de Mar
Un any més el concurs literari de Premià de Mar 2012 va guardonar amb tres premis a dues alumnes de llatí i de grec de l’institut Premià de Mar pels seus magnífics treballs amb referents clàssics!
Primer Premi de poesia categoria F Laia Muñoz Osorio (no el podem fer públic encara perquè ara opta a la Mostra Literària del Maresme).
Segon Premi de poesia categoria F Sara Bernad amb Ombra (aquí podeu llegir part del seu poema).
Segon premi de prosa categoria F La nena que va voler veure el sol d’Atenes I i II (pendent d’acabar de publicar).
FELICITER, DISCIPULAE! Plurimas gratias vobis ago!
La rebel·lió dels elefants!
La rebel·lió dels elefants. Valèria Cuní 6è d’Educació Primària
La cacera del rei Joan Carles I a Botswana ha posat d’actualitat els elefants. La Valèria, gran defensora i amant dels animals, ens ha fet aquest dibuix La rebel·lió dels elefants, reflectint el seu rebuig de ser caçats i de viure en llibertat.
Alumnes d’Isop en valors, us proposo de fer una recerca d’aquest animal des del seu nom (Què sabeu del mot elefant? Quin és el seu origen? Quins derivats coneixeu i què signifiquen?) fins a buscar i explicar faules d’Isop en què aquest paquiderm sigui el protagonista.
Una vegada feta aquesta recerca, serà el moment d’escriure la vostra narració o poesia farcida de referents clàssics i amb una bona lliçó moral.
Aquest Sant Jordi: “Monstres, el somni de la raó”
Els alumnes de grec i de llatí, un any més per Sant Jordi, han programat una pila d’activitats i tindrem una molt bona participació no només a les pistes de sorra del CF amb un taller de jocs romans, al claustre del Serra amb un taller d’estampació de samarretes de lemes grecollatins i amb el concurs d’etimologies grecoromanes a la biblioteca del CF sinó també, com altres anys, en el certamen literari del nostre institut que hi participem amb les seves composicions a partir del tema Monstres, el somni de la raó proposat com a activitat compartida entre centres a Aracne fila i fila per la Teresa Devesa de l’institut Albéniz de Badalona. Els alumnes de l’institut Miquel Martí i Pol de Roda de Ter amb la seva professora Rocío Poyato ens han regalat una magnífica entrada amb Animals fantàstics versus animals mitològics i els de l’institut Anton Maria Busquets de Sant Hilari Sacalm amb la Dolors Clota un reguitzell de composicions interessants i un format epistolar espectacular que podreu llegir en aquest Google site a l’espera que la Teresa publiqui els de l’Isaac Albéniz amb tots els treballs dels diferents centres. Ara, però, us vull avançar els finalistes del nostre institut que trobareu aquí.
Haurem d’esperar el veredicte del certamen literari de Sant Jordi que no serà gens fàcil i que tindrà lloc el dia de la diada de Sant Jordi cap a la una del migdia a la sala d’actes del Serra de Marina per saber qui se’n portarà el guardó al millor treball en prosa, en vers o en il·lustració. Mentrestant moltes gràcies per la vostra participació, gaudiu tant d’aquest Google site amb els diferents textos (prosa i poesia) com de les diferents il·lustracions monstruoses. No us oblideu de passar per la planta baixa de l’edifici Cristòfol Ferrer i contempleu in situ l’exposició que han fet els alumnes de llatí i de grec amb els diferents monstres, encapçalats per la magnífica Equidna que ens ha regalat el pare de la Sara, en David Bernad.
Medusa de David Bernat
No us oblideu tampoc de deixar aquí les vostres impressions. Ja hem superat els quinze mil comentaris gràcies a tots vosaltres i ja sabeu que un bloc s’alimenta dels seus comentaris.
Molta sort i bona diada de Sant Jordi!
N.B. Veredicte Sant Jordi 2012:
1r Premi Poesia: Oracle de Sara Bernad Fornier (1r Batx. C)
1r Premi Prosa: El meu laberint, de Laia Muñoz Osorio (1r Batx. C)
1r Premi Il·lustració: Medusa & Hidra de Lerna de Xènia Padrós Rodríguez (4t ESO)
FELICITER OMNIBUS !
Tractat sobre l’amor heroic i la seva actualitat!
Arnau de Vilanova (c.1240-1311), reputat metge de reis i papes, professor a la facultat de medicina de Montpeller i autor de diverses obres mèdiques i espirituals, va escriure Tractatus de amore heroico, el primer tractat en llatí de què és de constància dedicat a l’amor heroic, com a resposta a un antic company d’estudis que li escriu des de Sardenya.
Del Tractat sobre l’amor heroic, l’editorial Barcino n’ofereix la primera edició en qualseval llengua: l’acurada i bella traducció catalana de Sebastià Giralt acarada al text llatí amb una molt bona introducció de Michael McVaugh. La literatura i també la medicina des dels temps antics s’han interessat per l’amor obsessiu: ja els metges grecs Erasístrat i Galè consideraren l’amor-passió una malaltia. L’amor hereos o amor heroicus (deformació del grec eros “amor-passió” que porta a confondre’s amb heros “heroi” o amb el mot llatí senyor herus) és la denominació científica que remet a la malaltia d’amor, a la passió amorosa, de la qual parlaven els poetes medievals, i en l’amor cortès l’enamorat se sotmet al jou de la persona estimada com un vassall al seu senyor. Per tant, segons Arnau de Vilanova, l’amor heroicus s’ha d’entendre “en el sentit de senyorial, no pas perquè tan sols afecti els senyors, sinó perquè senyoreja sotmetent l’ànima i exercint el seu poder sobre el cos de l’home”.
A Tractat sobre l’amor heroic, Arnau exposa les causes d’aquest amor, explica els sofriments dels enamorats d’acord amb les teories mèdiques de l’època (extenuació i aprimament del cos, color grogós, insomni, manca de gana, tristesa en l’absència de la persona estimada o alegria en la seva proximitat) i proposa alguns remeis per curar aquesta afecció, que es considerava potencialment mortal: mostrar els defectes de l’ésser estimat o distreure’n el pensament amb activitats agradables, com ara dormir, conversar amb amics, passejar per la natura, sentir música, tenir relacions sexuals amb “joves especialment plaents” i sobretot viatjar, com més lluny millor. Considera l’amor heroic un símptoma més que no una malaltia i l’atribueix a un judici erroni de la facultat estimativa, situada en el cervell, i que té la funció de jutjar el que arriba a la percepció, i en el cas de l’enamorat heroic l’indueix a l’engany de creure que l’objecte del seu amor està per damunt de tots els altres. Aquest error de judici el provoca la calor excessiva generada per l’anticipació del plaer extraordinari que l’enamorat obsessiu concep respecte de l’objecte del seu amor, probablement a causa de la voluptuositat.
Més de set segles ens separen d’aquesta obreta d’Arnau de Vilanova, però a qui no li ha fet patir l’amor, i més si aquest no és correspost? i quina víctima de l’amor no n’ha patit els símptomes? Avui sabem que en són les responsables les hormones i les neurones, però quina mala passada sovint ens juguen, veritat!, i no em podem fer res! Qui no s’ha sentit feble, ha fet mala cara, ha patit insomni i desgana, tristesa i ansietat en l’absència de la persona estimada i alegria quan la sent propera? I tant que l’amor és cec! La persona enamorada idealitza el seu estimat fins al punt que el seu propi cervell l’enganya i sols veu la part que vol veure, amor és desig i el desig porta a la concupiscència i qui no aconsegueix el que vol emmalalteix, potser cos i ment, tractats conjuntament en temps antics, avui en dia són tractats per separat, i els metges envien els malats d’amor al psicòleg i, fins i tot, al psiquiatre. Voleu dir que els remeis contra l’amor obsessiu per molt medievals que siguin encara no són ben vigents: mostrar els defectes de l’ésser estimat, distreure’s amb activitats agradables com dormir, passejar, anar amb amics, encetar altres relacions amoroses i també sexuals i viatjar el més lluny possible?…
Aquest Sant Jordi tingueu en compte aquest tractat, un dels 150 títols recomanats i que ja ha inspirat a Albert Carreres fotografies d’allò més eròtiques! Amb aquest bell llibret, resum de la ciència de l’època, també us adonareu que més de set segles després no hem avançat gaire en el coneixement de la patologia amorosa, tot i que continuem sent-ne víctimes fins al punt d’emmalaltir d’amor! Si no us ho creieu, mireu amb atenció el vostre voltant i trobareu l’explicació a molts fets inexplicables de persones que trenquen amb tot, s’aprimen, que estan apàtiques, sense esma, amb tractament psicològic i fins i tot psiquiàtric i que es curarien aconseguint l’objecte del seu desig! Coneixeu la història del fill de Seleuc, Antíoc, i l’amor obsessiu que sentí per la seva madrastre Estronice? Sort que el metge Erasístrat diagnosticà a temps el trastorn i Seleuc li cedí la seva dona per preservar la salut del seu fill. Ai, l’amor!
No us perdeu aquest apunt a Els dies de Dèdal ni el vídeo de la presentació a càrrec de Carles Duarte a qui fa poc vàrem tenir el plaer de conèixer en la presentació d’Amics dels clàssics a Premià:
Tot un clàssic!
Tots ja sabeu què és un clàssic, veritat! El clàssic futbolístic d’aquesta nit en què s’enfronten el Futbol Club Barcelona i el Real Madrid serà seguit arreu del món i té una important repercussió pels mitjans de comunicació, els diaris avui tenen titulars com El clàssic perfecte…. Però, què és un clàssic?
Ara tot just fa una setmana, divendres 13 d’abril, alguns dels alumnes participàveu en l’acte Amics dels clàssics, a Premià amb la lectura d’Amics dels Clàssics editorial Barcino, una activitat que ha tingut una important ressò en blocs com El blog de Jordi Cervera Catalunya Ràdio Amor pels nostres clàssics o en el bloc del nostre institut Somnis, a partir del vídeo que us vaig fer quan vàreu llegir acompanyats de la flauta per Laura Luna Surinyach i Anna Jiménez:
Dante, Divina Comèdia Infern, cants I i V (Estela Banderas, Joan Bustos i Sara Parkinsons); Jaume Roig, Espill I, vv. 855-949 (Chaima Anzaoui, Sara Bernad i Laia Muñoz) i Joanot Martorell, Titant lo Blanc cap. 118 (amb Aida Casanovas, Laura Izquierdo, Palmira Sabaté i Irene Sanz en comptes d’Alba Bras).
Ja que parlem de clàssics, escolteu amb atenció els textos dels clàssics catalans llegits per vosaltres al centre cívic i comenteu els referents clàssics que hi trobeu.
Precisament en aquest acte organitzat per Òmnium Cultural Premià, presentat per Joaquim Arenas, el pare de la normalització lingüística en català, Carles Duarte, poeta, lingüística i director de la Fundació Lluís Carulla, va fer una definició molt bona de clàssic de la qual recordo això
“Els clàssics, com les generacions, travessen els segles. Són obres que perduren i expliquen les emocions, les pulsions o aquelles forces més definitòries de l’esperit humà”
Cal llegir els clàssics deien lels alumnes de quart d’ESO de llatí en concloure el seu treball recopilatori de totes les Propostes de lectura fetes arran del llibre de lectura L’ase d’or d’Apuleu.
Què és un clàssic? D’on prové el seu nom? Per què cal llegir els clàssics? Quins autors són clàssics? És correcte anomenar clàssics autors com Ausias March, Bernat Metge o Ramon Llull? Per què és important preservar el format clàssic només per als autors grecollatins? Cal utilitzar l’expressió clàssics catalans o clàssics de la literatura castellana o clàssics universals o clàssics fins i tot del futbol?
Jo sé quins són els meus clàssics preferits, i tu?
Realment, encara no saps per a què serveix estudiar llatí?
Si encara no saps per a què serveix estudiar llatí, no et perdis el programa d’ahir de rtve, conduït per Pepa Fernández, dins l’espai setmanal dels dissabtes No es un día cualquiera Latinismos y latinajos. Havíem arribat a posar moltes raons per estudiar-ne aquí amb més de cent comentaris, però crec que escoltant la tertúlia radiofònica de Pepa Fernández amb Álex Grijelmo, Antonio Fraguas “Forges” i l’expert en Quintilià Emilio del Río, encara en podem dir moltes més i no ens quedarem curts. Escolteu-los i aneu deixant la vostra opinió en comentari. Entre tots i amb les nostres experiències personals referents a la utilitat del llatí, intentarem donar la resposta a aquells i aquelles que encara ho preguten; no crec, tanmateix, que ningú ens convenci del contrari.
Gràcies al company chironià Jerry, també serveix per… Videte!
Quid nobis dederunt romani? from Ángel Gallego on Vimeo.
Aquí trobareu el vídeo amb subtítols!