Category Archives: General

DENIP amb aurea dicta

mandalapax.jpg Avui fa seixanta anys que van assassinar Mahatma Gandhi; cada any el 30 de gener es commemora la seva mort amb el Dia Escolar de la No Violència i la Pau (DENIP). Nosaltres celebrarem aquest dia tan especial amb aurea dicta relacionades amb la pau, tanmateix no són tan freqüents com les de la guerra (vegeu article publicat a la revista Auriga nº 33, pàgs. 33-34 la-guerra.pdf ). Malgrat la bel·licositat del poble romà, en temps d’August es va erigir un altar a la dea Pax, en temps de Vespasià i de Domicià se li va consagrar un temple al fòrum (el Fòrum de la Pau), per tal de gaudir de l’anomenada pax romana (29 aC-180).

Les frases llatines pacífiques entre els llatinismes prescrits per a les PAU de llatí a Catalunya brillen per la seva absència, en canvi, n’hi ha de guerra. Recordo: Casus belli; Delenda est Cartago; Homo homini lupus; Manu militari; Si uis pacem, para bellum; Vae uictis! (aprofita l’avinentesa del DENIP i fes memòria, no sigui que et quedis in albis a la selectivitat!).

Aquests recull de frases llatines relacionades amb la pau poden servir, a més per celebrar en llatí el 30 de gener, per practicar la traducció. N’espero les traduccions i desitjo que hi hagi pau avui i tot l’any!

1. Bella, horrida  bella. (Virgili, Eneida VI 86)

2. Bellaque matribus detestata. (Horaci, Carmina I 1, 24) 

3. Dulce bellum inexpertis. (Erasme, Adagia IV 1, 1)

4. Bellum a nulla re bella. (Titus Livi IX, 1, 10)

5. Pax optima rerum

quas homini nouisse datum est: pax una

triumphis innumeris potior. (Silvi Itàlic, Púnica XI, 592)

6. Melior tutiorque est certa pax, quam sperata uictoria. (Titus Livi XXX, 30, 19)

7. Iniquissimam pacem iustissimo bello antefero. (Ciceró, Epistula ad familiares VI, 5, 5)

La florida de l’ametller: Fil·lis i Demofont

edward_burne-jones.jpg

“Phyllis and Demophoon” d’Edward Coley Burne-Jones (1870)

 In memoriam Manel Pla

                                          (Adaptació de diferents mites grecs a cura de Margalida Capellà)

Temps era temps, una princesa tràcia de nom Fil·lis es va ben enamorar. Un bon dia va arribar a les costes del seu país un nàufrag que tornava de la guerra de Troia. Aquest va resultar ser un jove príncep, fill del rei Teseu d’Atenes. De seguida es van prometre i el pare de la princesa els va regalar el dret a succeir-lo en el tron. Demofont, però, sentia enyor de la seva terra i desitjava retornar a Atenes. Després d’insistir molt, se’n va anar amb la promesa de tornar-hi. Fil·lis li va anar a dir adéu en un lloc, anomenat després dels ‘Nou camins’, i li va donar un petit cofre, dient-li que contenia un objecte sagrat de la mare Rea, i que no l’obrís fins que no hagués perdut l’esperança de tornar al seu costat.

El príncep se’n va anar i ben aviat es va oblidar de tornar. Fil·lis l’esperà i l’esperà. Passà el temps i arribà el dia convingut. El príncep no havia arribat encara i Fil·lis baixà fins a nou vegades al port a esperar el seu promès. En veure que ja no vindria, li va entrar una enorme pena i es va morir d’amor. La van enterrar i sobre la seva tomba hi va créixer un arbre de tronc clivellat, un ametller; però era un ametller sec, sense cap fulla. El príncep al cap de temps va tornar i es va entristir moltíssim en saber que la seva estimada era morta. Es va posar a plorar i tot plorant va abraçar l’arbre que creixia damunt la tomba. Fil·lis, convertida en ametller, s’alegrà de veure el seu promès i li féu saber que encara l’estimava cobrint l’arbre d’unes flors molt boniques que feien un perfum molt especial i agradable. L’ametller aviat es va tornar verd i va fer molts ametllons, com a fruit del seu amor.

Tots els anys, l’ametller perdia les fulles per celebrar la mort de la princesa i, amb els darrers freds hivernals, es cobria miraculosament de petites flors blanques i rosades  i, al cap d’un mes, apareixien les fulles verdes en recordança de l’encontre amb el príncep, i després fructificaven els ametllons en ametlles.

L’ametller, encara ara, és l’arbre que primer floreix i, abans que l’hivern acabi, ens anuncia la primavera. És l’arbre dels enamorats i les seves flors són tot un símbol d’amor, de mort i de resurrecció.

(Vegeu Els ametllers)

Premi ciutat de Palma de Crítica Literària. Robert Graves i el món clàssic, de Maria Rosa Llabrés. Palma, 2006.

graves_1.jpgDes d’aquí, vull agrair a Maria Rosa Llabrés el seu estudi divulgatiu i alhora exhaustiu sobre el món clàssic en la dilatada obra de Robert Graves i felicitar-la per haver obtingut el premi ciutat de Palma de Crítica Literària, el Camilo José Cela 2008, en la seva primera edició. En agraïment i tot esperant que Robert Graves i el món clàssic (Lleonard Muntaner, editor) tingui molt èxit, he fet uns comentaris a Els dies de Dèdal de Sebastià Giralt i he penjat una ressenya a Pergamon.

Si us animeu a més de llegir-lo i de resseguir la influència dels autors clàssics en l’escriptor anglès de Deià (Mallorca), us pot donar moltíssimes idees per fer un bon treball de recerca a segon de batxillerat.

De les Saturnalia romanes al nostre Carnestoltes

BanquetDel 17 al 23 de desembre tenien lloc a Roma unes festes anomenades Saturnalia. Les Saturnals estaven consagrades al déu Saturn i el ritual començava en el temple d’aquest déu amb un gran sacrifici, després seguia un banquet que era obert a tothom. Els participants duien vestits molt senzills (synthesis) i un barret de llana (pilei). Amb el temps, aquestes festes van durar més dies, plens de diversió i de molt soroll. Es van ampliar els rituals: es procedia a començar la festa amb un bany, que anava seguit d’un sacrifici familiar d’un porquet i després hi havia un intercanvi de regals, sovint figuretes de pasta. Durant les Saturnals eren permesos els jocs d’atzar. Les Saturnals consistien en una inversió de l’ordre social com el nostre Carnestoltes. Els esclaus durant les Feriae seruorum de les Saturnals feien de senyors i gaudien del privilegi de menjar a taula.

En l’origen del nostre Carnestoltes, a més de les Saturnalia hi ha la reminiscència d’altres festes romanes com són les Lupercalia (una festa llibertina que retia culte a la fertilitat),  les Quirinalia i les Fornacalia, festivitats relacionades amb la fecunditat i el cicle de la natura i les Mamuralia, festes que celebren l’any que s’acaba i el començament de la primavera. Totes aquestes festes celebren la fertilitat i el renaixement de la vida amb banquets i purificacions.

 En aquest període de l’any, que abasta des de la fi de l’any fins a l’equinocci de primavera, tenen lloc arreu festes de disbauxa i destrucció de l’ordre establert, amb l’esperança que el cicle de la vida torni a renéixer, exalten la fecunditat que cal per a la recreació de la natura i, en definitiva, de la vida. D’acord amb la dita popular: “De Nadal a Carnestoltes, set setmanes desimboltes”. La gent es disfressa i fa tot tipus d’excessos, ja que més endavant hi haurà la Quaresma, que la iconografia popular la representa com una vella amb set cames, perquè és temps de seriositat, tristesa, recolliment, oració i dejuni. S’acostuma a atorgar un especial protagonisme a classes socials desfavorides o, fins i tot, marginals.

L’etimologia del mot Carnestoltes deriva del llatí carnes tolendas, abreviatura de la frase llatina domenica ante carnes tollendas “diumenge abans de treure la carn”.

El mot carnaval prové de l’italià carnevale i aquest de l’antic carnelevare, a partir del llatí vulgar carnelevare, “treure la carn”, ja que és el començament de l’ajuni dels quaranta dies de la Quaresma. També es parlava de la falsa etimologia:  carne uale “adéu, carn”.

Els alumnes de primer de batxillerat de llatí del IES Cristòfol Ferrer han decidit celebrar el Carnestoltes a la romana; per això, faran un banquet romà i dinarem tots plegats a l’institut per celebrar el Carnestoltes.

S’ha triat com a reina saturnalícia l’Andrea González que comptarà amb la col·laboració de l’Aida Caba. Han buscat a la xarxa i han trobat un taller de cuina romana  amb molts enllaços, un article fabulós de la Charo Marco a De re coquinaria, “Carnevale” i al blog de Fernando Lillo “Actividades sobre el carnaval para cultura clásica” s’han repartit l’elaboració a casa dels plats i l’organització de la festa. El món està capgirat i són els alumnes que organitzen l’activitat. Segur que sortirà molt bé com altres vegades els alumnes del Cristòfol Ferrer han cuinat plans romans.

saturnalia2008.jpg

Els alumnes de la Margalida fan una sorpresa romana a Manel

Per què s’ha de desmantellar el Museu d’Arqueologia?

789px-museu_darqueologia_de_catalunya_-_barcelona.jpg 

Em provoca una profunda tristesa i alhora m’indigna moltíssim que el Museu d’Arqueologia  (MAC) hagi de desaparèixer segons el nou pla de museus que amb el nom provisional de Catalònia integraria en un els actuals Museu d’Arqueologia de Catalunya, d’Història de Catalunya i d’Etnologia.  Què serà de l’arqueologia i de la seva difusió a casa nostra? Al MAC se l’ha deixat agonitzar i això ja em fa llàstima, però eliminar-lo ja és massa. Afortunadament, no tothom hi està d’acord i caldria fer alguna cosa perquè s’ho repensin i facin un nou museu d’arqueologia.

Després d’escriure ahir aquestes línies, i d’intercanviar uns comentaris amb Sebastià Giralt, avui he conegut el parer de Montserrat Tudela, amiga i subdirectora de la revista Auriga, en el seu blog acabat d’estrenar (per cert, l’enhorabona!), així com el desig de continuar tenint un museu d’arqueologia del professor de clàssiques Ramon Torné que molt amablement enllaça amb un article meu publicat a la revista Auriga nº 32 Gimcana mitològica al Museu d’Arqueologia (moltes gràcies, Ramon!). Almenys, no sóc l’única que plany la pèrdua del MAC! Què en penseu, vosaltres? Què podem fer?

Mentre ho rumieu, podeu contemplar per gentilesa de Sebastià Giralt unes fotografies de les peces que conté el Museu d’Arqueologia.

Si ja ho teniu clar, us podeu adherir al manifest “S.O.S. Museu d’Arqueologia de Catalunya“.

Teatrum Saguntinum non delendum!

sagunt.JPG 

Aquesta és una fotografia del meu pas el Nadal de 2005 pel teatre romà de Sagunt que ara volen enderrocar. Seria interessant que llegissiu aquest manifest en contra de la sentència del Tribunal Suprem que demana el desmantellament de les obres de rehabilitació del teatre romà de Sagunt, després que el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià va declarar il·legals les obres de reforma que van cobrir amb plaques de marbre les grades originals i van tancar l’escena amb un frons scaenae.  

El teatre romà de Sagunt acull el Festival Sagunt a escena i el Festival juvenil de teatre Grecollatí dins de la Setmana de Cultura clàssica, en què des de fa dotze anys hi participen uns 12.000 alumnes i professors.

Us recordo que el teatre romà de Sagunt és un dels monuments que cal conèixer de la Hispània romana a les PAU de llatí.

Esperem que no s’enderroqui en benefici de la cultura i de la difusió de les clàssiques. Teatrum non delendum!

La moneda a Grècia:què té l’euro de l’antiga dracma atenesa?

athenea.pngmoneda-commemorativa-2004.jpgtrirrem.jpg1_euro_greece.jpg2_euro_greece.jpg

Després d’haver llegit les pàgines 125 i 126 del llibre Grec 1 de l’editorial Teide (2005), observa aquestes monedes gregues d’euro. Comenta-les i no t’oblidis de dir amb quina moneda en curs d’un euro grec s’assembla l’antiga dracma atenesa (segle VI aC). Quins símbols conté? Quina simbologia antiga han triat a les altres? És adient?…

Troy, de Wolfgang Petersen (EUA, 2004)

Troy (2004)   Hem treballat la guerra de Troia, hem llegit el llibre La còlera d’Aquil·les (ed. Teide, 2006) i, finalment, hem visionat la pel·lícula Troy. Ens ha estat de gran ajut la guia didàctica de Fernando Lillo, Troya (Áurea, 2004).

Ara us proposo de fer les activitats de Ramon Breu i després deixeu-me un comentari: Us ha agradat la pel·lícula? Per què? La recomanaríeu? etc.

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/RisxaECRzc0" width="425" height="350" wmode="transparent" /]