Vegeu els primers 11 minuts del capítol “Menjar” d’ Històries de Catalunya (TVC, 2005) amb l’Antoni Tortajada:
[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/histories_cat/001_69370.rm" width="352" height="288"/]
Com a colofó de la recerca dels monuments de la Hispània romana, el treball de Marta Molina de segon de batxillerat us pot ajudar a recordar aquest tema de les PAU de llatí:
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/icahCpogpfQ" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Llegiu el poema Ítaca de Kostandinos Kavafis i així sabreu què volen dir les Ítaques. Després escolteu la cançó Viatge cap a Itaca de Lluís Llach:
A la pel·lícula Kavafis (1996) de Iannis Smaragdis, el podem sentir recitat en grec modern:
Sir Sean Connery recita en anglès el poema de Kavafis amb música de Vangelis i amb escenes de la pel·lícula Baraka de Ron Fricke.
No us perdeu l’animació poètica de la Marta Carbó a Llegir molt i escriure bé. L’enhorabona i que tinguis, Marta, un bon viatge cap a Ítaca!
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/x1omNEfXLCE" width="450" height="350" wmode="transparent" /]
Ara que ja sabem la tercera declinació és el moment de posar-ne diferents exemples. No t’oblidis dels mots que fan el genitiu plural en –IUM!
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/UepCT3yzh2c" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
. 300:
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/Y445qA0BLec" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
. El judici de Paris i la guerra de Troia:
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/-5ak6X-mOkA" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
.L'Odissea: Ulisses i el ciclop Polifem [kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/CC6q0EqnTOk" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/nxVwsKNv08Q" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Vid. al Youtube l’Al·legoria de la caverna i Matrix. Vid. La cinta de Νίκη
Imagina uns homes que habiten una caverna subterrània. Estan asseguts d’esquena a l’entrada, amb els peus i mans lligats de tal manera que només poden mirar la paret de darrere la caverna. Al seu darrere hi ha un mur alt, i per darrere el mur caminen uns éssers, que s’assemblen als homes, i que aguanten diverses figures damunt del mur. Com que hi ha un foc darrere aquestes figures, projecten ombres flamejants a la paret de la caverna. Així, l’única cosa que poden veure els habitants de la caverna és un teatre d’ombres. Han estat en aquesta posició des del dia en què van néixer, i per tant es pensen que aquestes ombres són l’única cosa que existeix.
Jostein GAARDER, El món de Sofia, 1991 (trad. E.Folch i T.Hoverstad)
Si encara en vols saber més consulta la pàgina Filòpolis del professor Llorenç Vallmajó sobre Plató: el mite de la caverna. Si t’agrada llegir, no et perdis El món de Sofia de J. Gaarder ni La caverna del nobel José Saramago.
A quina metamorfosi fan referència els fragments literaris següents?
I.
De la Peneida virgen desdeñosa,
los dulces fugitivos miembros bellos
en la corteza no abrazó reciente
más firme Apolo, más estrechamente.
GÓNGORA, Soledad primera 1054-1057
II.
L’espill et tempta,
impensat, amb la pura
cançó de l’aigua.
Ara les teves roses
damunt la font s’esfullen.
Rosa LEVERONI I VALLS
III.
Fabio.- Tejía tapices donde revelaba las mezquindades de los dioses. Y es condenada a tejer por toda la eternidad como un insecto.
Antonio BUERO VALLEJO, Diálogo secreto
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/ZFod8gp3jss" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Legions romanes a Hispània:[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/mvbM6_ENoks" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
En acabar, comenteu què us ha semblat aquesta explicació sobre el teatre i la tragèdia grega en dibuixos animats.