Reprenem com cada dimecres el relat de Neus Jordi LA NISSAGA DELS DÉUS:
ELS FILLS DELS TITANS
CRONOS i REA
El Tità Cronos era el déu del temps, el temps que passa: els anys, els mesos, els dies, les hores… Es va casar amb la titànida Rea, la seva germana. Això era un costum molt antic entre els déus i els reis.
Van tenir cinc fills, tres deesses i dos déus. Les noies es deien Hèstia, Demèter i Hera i els nois Hades i Posidó.
Un oracle havia dit que un fill seu, anomenat Zeus, el destronaria tal com ell havia fet amb el seu pare.
Aleshores tant bon punt naixien els seus fills, se’ls empassava gola avall per por que el destronessin.
P.P. Rubens
Però, quan va néixer Zeus, se’n va anar lluny, a l’illa de Creta, a Grècia, per allunyar-lo del seu pare i que no se’l mengés com als altres fills.
Després de néixer el va amagar en una cova situada a les muntanyes de l’illa.
Mentrestant va enganyar Cronos. Li va donar una pedra embolicada amb uns bolquers i li va fer creure que era el nadó Zeus. I encara que sembli mentida, Cronos es va empassar la pedra sense adonar-se de res!
EL PETIT ZEUS
La infantesa de Zeus a Creta va ser molt feliç.
Vivia a la muntanya de l’Ida, plena de boscos. Les nimfes el cuidaven i els Curetes, uns guardians, vigilaven que no li passés res.
Nicolas Poussin
Quan Zeus plorava feien soroll picant molt fort amb els seus escuts i llances perquè el seu pare no el sentís plorar i descobrís que l’havien enganyat! S’alimentava de llet i mel. La mel la feien les abelles i la llet era d’una cabra anomenada AMALTEA que li feia de dida.
Zeus s’estimava la cabra AMALTEA. Però un dia, jugant jugant, li va trencar una banya. Aleshores Zeus, va fer que en sortissin flors, fruits i tota mena de regals.
Aquesta banya s’anomena “EL CORN DE L’ABUNDÀNCIA” perquè d’ella surten moltes coses bones.
Passat un temps, quan Zeus es va fer gran, va transformar la cabra Amaltea en una constel·lació anomenada CAPRICORNI, que ara podem veure en les nits estelades.
D’aquesta manera la va fer immortal.
ZEUS I ELS SEUS GERMANS
Zeus es va transformar en un jove fort i valent. Aleshores va voler alliberar els seus germans, aquells que de petits, Cronos, el seu pare, s’havia empassat gola avall.
Va pensar que sol no podria fer-ho i aleshores va demanar ajuda a Metis, una deessa molt prudent.
_Com puc alliberar els meus germans?- li va preguntar.
I la prudent Metis li va respondre
_ Res de baralles. Jo prepararé una beguda màgica a Cronos. Tant bon punt se la begui vomitarà tot el que es va empassar.
I així va succeir, van donar a Cronos aquella beguda i va vomitar tot el que s’havia menjat. Primer de tot la pedra, que era l’última cosa que s’havia empassat, i després van sortir els cinc germans, en el mateix ordre que se’ls havia empassat però al revés.
Posidó va ser el primer en sortir perquè havia sigut l’últim, després Hades, Hera, Demèter i finalment Hèstia, la primera que havia nascut.
