Category Archives: Cultura clàssica

L’oracle de Delfos i altres centres oraculars

47 Replies

John William Waterhouse, Oracle 1884

Els grecs creien que els déus es comunicaven amb els humans per mitjà de missatges divins o de signes misteriosos. L’endevinació era la interpretació de la voluntat divina, i s’anomenava oracle l’endevinació practicada per cercar respostes sobre coses desconegudes del passat, el present i el futur. Moltes decisions humanes (sobre la salut i la malaltia, la guerra i la pau, les colonitzacions i les emigracions, els crims i els càstigs) depenien de les respostes oraculars. Per tant, els grans centres oraculars (el de Zeus a Dodona, a l’Epir; el d’Apol·lo a Delfos, al peu del Parnàs; i el de Plutó a Cumes, a la Itàlia meridional) gaudien d’un enorme prestigi panhel·lènic i eren llocs de pelegrinatge i d’ofrenes personals i col·lectives, com el tresor dels sifnis i el dels atenesos a Delfos.

Per saber-ne més podeu llegir aquesta entrada de Sebastià Giralt i a continuació escolteu el nostre amic i col·laborador d’Aracne fila i fila, el periodista i filòleg clàssic Antoni Janer en una entrevista feta recentment al programa de ràdio Luces en la oscuridad parla sobre l’oracle de Delfos i dóna resposta a les qüestions plantejades: Què en diu la llegenda del lloc? Per què fou el centre religiós més important del món grec? D’on prové el nom “pitonissa”? etc.

Els grecs buscaven la comunicació amb els déus mitjançant els oracles. En el cas de l’oracle de Delfos, el déu es comunicava amb el pelegrí per mitjà de la pítia, asseguda en un trípode i en un estat d’èxtasi, i de la interpretació dels mots d’aquesta que feia un sacerdot. Recordeu alguna resposta oracular? Eren fiables? De quina manera avui hi ha gent que cerca resposta a coses desconegudes del passat, del present i el futur? Qui hi creu? Què n’opineu de tot plegat?…

Per acabar completeu aquest Google Maps amb els principals centres oraculars del món grec que es correspon amb l’exerci 4 de la pàg. 156 del llibre Grec 1, ed. Teide:


Veure Centres oraculars en un mapa més gran

“L’ase d’or” d’Apuleu

53 Replies

Qui dubta a hores d’ara de la vigència dels clàssics i de la necessitat de llegir-los en profunditat? L’editorial Teide acaba de publicar en català i en castellà una adaptació juvenil que no us decebrà: L’ase d’or d’Apuleu. Es tracta d’un dels exemples més clars de novel·la romana (en el fons, un compendi de narracions de ficció que tenia la finalitat de fer passar una bona estona al lector i de divertir-lo, sense objectius més profunds). En aquest sentit, aquest gènere que va sortir tard en la literatura llatina, al segle I dC, tractava alguns temes clàssics (amorosos, eròtics, les aventures i els viatges) que són ben presents al llibre d’Apuleu i a l’adaptació de Xavier Serrahima, finalista ex aequo del I premi d’Adaptació Literària de la Biblioteca Teide, atorgat  a Barcelona el 15 d’abril de 2010.

La major part de la història explica el que passa a Luci durant la seva vida d’ase, per no trencar aquest fil argumental, en què diverses històries s’entrellacen i es desenvolupen una dintre d’una altra, com solia passar en les faules milèsies, i Apuleu des del primer moment diu que la seva ho és, s’ha optat en aquesta adaptació per no interrompre cap de les històries amb les narracions que corresponen als relats suplementaris que expliquen alguns dels seus protagonistes: cada narració comença i acaba sense interrupcions. Així s’evita un greu risc que presenta en certs moments la novel.la original: dubtar sobre quina és la història que s’està llegint. També s’ha separat cadascuna de les narracions amb un títol; s’ha escrit en temps present la història principal o nexe conductor de l’obra (la metamorfosi i vida de Luci) i en temps pretèrit les narracions intercalades o secundàries. Així s’evita la possibilitat de confondre l’una amb les altres. També s’ha separat i destacat especialment la història de Psique i Cupido, amb diferència la més coneguda i difosa de tot l’Ase d’or.

S’ha prescindit, en combinar els tres criteris anteriors, dels límits estrictes de la tradicional distribució dels onze llibres de l’obra. S’ha cregut convenient mantenir la divisió en onze llibres, però sense forçar que es corresponguin, necessàriament, amb la distribució convencional. S’ha simplificat el rebuscat i artificiós llenguatge, dominat per la retòrica, del gust dels escriptors de l’època però pesat per als lectors del segle XXI.

He tingut el plaer de prologar aquesta edició, d’introduir-hi les notes a peu de pàgina i de fer-ne la guia de lectura, amb força activitats TIC. Així mateix, l’obra es completa amb un seguit d’il·lustracions fetes per Carles Abat i amb mapes il·lustratius de la Grècia d’Apuleu i de l’Imperi romà.

Tot plegat Teide us posa  a les mans una novel·la romana, l’única que ens ha arribat juntament amb el Satiricó de Petroni, en què hi trobareu una pila d’aventures i bones dòsis de fantasia. Gaudiu de la lectura!

N.B.: Esperem que aviat pugui venir al nostre centre Xavier Serrahima.

Què fem amb aquesta lectura a classe de llatí?

Ai, Cupido!

68 Replies

En l’amor, les paraules sovint sobren i jo us recomano, com ja ho he fet al Fil Moodle, aquest excel·lent treball del company quironià d’Extremadura Ángel Luis Gallego Real, Caeco raptus amore.

Us he fet, tanmateix, aquest petit regal de Sant Valentí amb l’ajut de la Valèria que ha fet la portada i amb imatges Creative Commons i desitjo que comenteu l’obra d’art que més us agradi.

Per cert, per què Cupido en un primer moment a Grècia era un adolescent i després se’l representa com un nen trapella? Quins atributs té i per què?…

Que l’Amor us sigui ben propici!

Googlemapsmania clàssica: Palíndroms geogràfics!

18 Replies

Ahir a la facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona vàrem poder gaudir per primera vegada de la flamant aula d’informàtica per fer el curs de formació de l’ICE Els clàssics i les TIC. Vàrem aprendre a fer Google maps i en vàrem obrir un de nou, tot aprofitant que tenia d’alumne en Josefet Fuentes, un internacional palindròmic, i ens va regalar amablement les entrades que aquí veieu tot jugant amb embedir una imatge Creative Commons, etc. Ara espero que amb la col·laboració de tots i totes anem completant aquest nou Google Maps de palíndroms geogràfics que haurem d’afegir a la col·lecció que ja tenim de llatí i de grec. Quina Googlemapsmania clàssica! Per cert, sabeu què és un palídrom i quina és la seva etimologia?


Vid. Palíndroms geogràfics

El magazín dels sentiments amb referents

16 Replies

Fa temps vaig fer un curs de ràdio educativa. Aquí en teniu la prova.

Aquests dies que els companys seran de viatge a Alemanya, els de primer, i a Madrid, els d’Història d’art, m’agradaria reprendre aquest projecte amb els alumnes que quedeu. Us proposo d’agafar un sentiment i fer-ne un magazín de referents clàssics en l’actualitat com el meu programa de ràdio (cliqueu el play!). Què n’opineu? Us hi animeu?

“Ovidi per parelles”, adaptació curricular i atenció a la diversitat

32 Replies

Ovidi per parelles és l’adaptació del treball dels mites d’Ovidi, a partir de Narracions de mites clàssics, pels alumnes de quart de llatí que davant la impossibilitat de fer el treball de la guia de lectura Propostes de treball (pàgs. 191-201 versió en català; 203-213 en castellà) i no volent excloure’ls d’aquesta tasca, els vaig demanar una altra activitat i el resultat és espectacular. Aquí el teniu i aviat hi jugarem per tal de comprovar si realment sabeu en què es transformen els personatges dels mites ovidians.

Ovidi per parelles recull els mites de la primera part de les Narracions de mites clàssics ja que l’Hugo i l’Alexander finalment els han agafat al PQPI i ens han deixat però els tindrem sempre ben presents amb aquest joc de cartes per parelles que m’han regalat i que el Lucas amb l’ajut d’en Ricard, quan calgui, continuarà.

Les imatges són totes elles extretes d’internet, amb llicència Creative Commons, després d’haver fet una recerca exhaustiva i no pas per imatges del Google. El treball, com bé sabeu, el van fer majoritàriament en hores de classe i des del meu ordinador; també vàrem sentir com imprimien les imatges, els vàrem veure retallar, plastificar i tornar a retallar; també els vàrem veure aparellar mite i transformació, equivocar-se i tornar a buscar. Recordeu que la intenció d’Ovidi al principi de les Metamorfosis era precisament aquesta:

In noua fert animus dicere formas corpora.

Ara, però, ha arribat el moment de que nosaltres continuem amb el joc. En Lucas, ja sol ja amb en Ricard, ens farà aquest trimestre els mites de la segona part de Narracions, transformacions en plantes (per cert, en el vídeo heu vist com ja n’hi ha un, quin?) i el tercer el de la tercera part, transformacions en pedra. Entre tots i totes hauríem d’establir com jugar-hi, és a dir escriure les regles del joc i quan ho tinguem hi jugarem. El requisit màxim és demostrar que sabem els mites ovidians recollits en les Narracions de mites clàssics (ed. Teide) i que sou capaços d’explicar-los una vegada heu unit l’obra d’art (també es podria identificar) amb l’animal, planta o pedra resultant de la transformació.

N.B.: L’enhorabona Lucas, Hugo i Alexander! Us desitjo bona sort en trobar el vostre camí! Tot és possible si un s’ho proposa.

Videofelicitació de quart!

61 Replies

Els alumnes de quart de l’ESO de llatí han fet aquesta videofelicitació plurilingüe per a tots els filadors i filadors i per a tots els aràcnids i han volgut publicar-la a El Fil de les Clàssiques perquè encara creuen que publicar aquí té més honor que al premiat Aracne Fila i Fila. Els he concedit aquest desig, tot i que no és cert el que pensen; però és Nadal!

“What’s This?” Nightmare Before Christmas in Latin! “Quid Est?

Dies Natalis Solis Invicti

17 D: Museu de Badalona 3.400m.

22 Replies

Avui, dia de les Saturnàlia, nosaltres visitarem Bàrcino; però encara hi ha un esdeveniment ben important és el dia de la inauguració de l’ampliació del Museu de Badalona i de la nova museografia de les Termes i del Decumanus.

A les 17.30 hores, a la sala d’actes del Museu de Badalona (plaça de l’Assemblea de Catalunya, 1) tindrà lloc l’acte de cloenda de Badalona 2010 Capital de la Cultura Catalana i  a  les 18.30 hores s’inaugurarà l’ampliació del Museu de Badalona i la nova museografia de les Termes i el Decumanus.

Durant la cloenda es projectarà un vídeo, produït per Badalona Comunicació, que resumeix alguns dels actes més importants celebrats a la ciutat durant aquest 2010. També hi haurà una actuació musical en què s’escoltaran dues peces de quintet de corda: “La sardana Badalona 2010″, composada expressament per l’ocasió per Salvador Brotons “Bétulo”, una obra simfònica de Miquel Arrué, amb arranjament per a quintet de corda:

  • “La sardana Badalona 2010″, composada expressament per l’ocasió per Salvador Brotons.
  • “Bétulo”, una obra simfònica de Miquel Arrué, amb arranjament per a quintet de corda.

Un cop finalitzi la cloenda oficial, s’iniciarà l’acte d’inauguració de l’ampliació del Museu de Badalona i de la nova museografia de les Termes i el Decumanus. Després de visionar un vídeo que mostra l’evolució de les obres fetes, l’alcalde de Badalona i la resta d’autoritats faran una visita a les Termes i el Decumanus.

A continuació, els ciutadans que assisteixin a l’acte també podran realitzar el mateix itinerari que els permetrà visitar en un sol espai el conjunt de les Termes romanes i la zona del Decumanus, situada a l’entorn del que era el fòrum de Baetulo. Es tracta d’un jaciment arqueològic de 3.400 metres quadrats, una de les superfícies de restes cobertes més gran de Catalunya.

El Museu de Badalona reobrirà aquest proper divendres les seves portes després de més de mig any d’estar tancat per portar a terme la darrera fase de les obres de renovació i ampliació que es van iniciar el 2008.

El recorregut per les restes, adaptat a tots els públics, està concebut com una immersió dins de la ciutat romana, potenciada per una il•luminació escenogràfica i espectacular, la incorporació d’ambientacions de reconstrucció històrica, la irrupció d’elements sonors i l’adopció d’un sistema de textos breus i complementats amb il•lustracions. Es tracta, en definitiva, de fer comprensible el món romà a través de l’experimentació de sensacions. L’exposició permanent “Baetulo ciutat romana”, també situada al subsòl, presenta nombroses peces que fins ara no s’havien mostrat mai al públic. També incorpora algunes reconstruccions veritablement espectaculars, així com un audiovisual sobre Baetulo i el seu territori, realitzat amb els mitjans tecnològics d’última generació.

En el decurs del Fòrum Auriga, vaig tenir la sort de visitar el nou recinte i sincerament, si hi aneu, quedareu admirats de l’enorme feina que s’ha fet.

Feliciter, Baetulo!