Category Archives: Cultura clàssica

#CertamenHermes INS Premià de Mar

Certamen Hermes

Vet aquí la contribució dels alumnes de l’institut Premià de Mar al Certamen Hermes in memoriam Juanvi Santa Isabel, organitzat per l’Asociación CulturaClásica.com i l’asociació Ludere et Discere. Crec que li agradaria ben molt a Juanvi i que dimecres seria un dels seus somnis a Los sueños de Hermes. Certament, Bellum a nulla re bella!

“Gaudeix, estimat Hermes, d’aquest vídeo que els meus alumnes de Llatí i de Grec de primer de batxillerat, la Judit, l’Àlex i l’Arnau, han fet seguint aquestes bases i han creat ad hoc en el teu honor i per al gaudi de tots. Intueixo el teu riure en sentir el seu llatí d’alumnes de primer i la teva rialla en veure escrita alguna “catalanada” en els subtítols en castellà! Gaudeix-ne!”

Feliciter, dicipuli. Fortunam Secundam!

N.B.: Tot el meu agraïment a tothom que ho ha fet possible i d’una manera molt especial a Ricard Llop, sense la panòplia del segle II les guerres dàcies no serien tan creïbles!

Bona diada de Sant Jordi!

Un any més, aquest Sant Jordi hem volgut que fos col·laboratiu amb els instituts Lluis de Peguera de Manresa i amb el Maria Aurèlia Capmany de Cornellà de Llobregat i, per això, hem acceptat de bon grat la invitació de la professora de clàssiques Rocío Poyato de Els clàssics del Peguera:

santjordi2014

Aquestes són les participacions de l’IPM clàssic en el treball col·laboratiu, a més dels microrelats al Facebook amb la biblioteca Martí Rosselló de Premià de Mar:


Aquest Sant Jordi tampoc podia faltar el tradicional poema de la nostra poetessa aràcnida Pepita Castellví:

SANT JORDI

La primavera s’ha obert tintada de verds.

Sant Jordi arriba amb el color encès:

vermells, blancs, grocs, taronja, atzur.

Són roses, roses que es reflecteixen al fons dels ulls.

I per tot arreu llibres. Amb paraules grans, petits,

juganeres, amb olor de tinta, plenes d’encís.

El so corre per les parades, per les tendes,

amb l’aire perfumat de moltes veus.

Sant Jordi a l’abril:

Una rosa i un llibre.

Vermelles les roses.

Blanques les cançons.

Petjades a terra.

Llibres i colors.

Pepita CASTELLVÍ

Vet aquí els clàssics afortunats del Certamen de Sant Jordi 2014 i del concurs Odissea:

Bona Diada de Sant Jordi!

Classical Culture: “Zeus, king of the gods”

Fa anys que no puc, tot i que m’agrada molt, impartir Cultura Clàssica. Les vint hores lectives les haig de dedicar al Llatí de 4t ESO i al Grec i al Llatí de primer i de segon de Batxillerat. La matèria de tercer de l’ESO l’han feta aquests últims anys professors de Filosofia i de Llengua i Literatura Catalana, aquest curs (2013/14) es fa Cultura Clàssica per primer cop i amb molt d’èxit en anglès i forma part del projecte de plurilingüisme del nostre centre, l’institut Premià de Mar, i tenim la gran sort de ser impartida per la professora Aida López, especialista en llengua anglesa i amant del món clàssic.

L’altre dia els alumnes de Classical Culture en van convidar a aquesta petita representació a la biblioteca de l’edifici Cristòfol Ferrer i em va fer tanta gràcia que em plau compartir-la aquí i felicitar així públicament l’Aida i els seus alumnes que, si bé comenten en anglès pels nostres blocs, encara no s’han decidit a fer-ne un apunt, però no crec que triguin massa.

[youtube]http://youtu.be/4OGglShG4bk[/youtube]

Ja em direu en comentari què us ha semblat? De què va l’obra? Quines dificultats heu tingut si és el cas? Encara recordo amb emoció l’última de les nostres representacions a classe de la meva Cultura Clàssica! etc.

La Magna Celebratio 2014 t’espera a Badalona del 24 al 27 d’abril

MagnaCelebratio2014

L’Arnau de primer de Batxillerat  ja ens va animar a participar-hi activament, ara amb l’agenda podeu començar a organitzar-vos la visita, a preparar el reportatge… Ens veiem un any més a la Magna!

Vint-i-cinc anys de Cantània amb referents clàssics

Marc Acien i Abril Ramos, alumnes de llatí de 4t ESO, han fet una recerca sobre els referents clàssics de la Cantània, activitat que des de fa vint-i-cinc anys va adreçada a l’alumnat de segon i tercer cicle de primària i cada any estrena una cantata per a nou instrumentistes i un gran cor. L’instigador ha estat, sens dubte, en Xavi, mestre de música de l’escola Bergantí de El Masnou  i també aràcnida, i van exposar-ho a l’Auditori davant els mestres de música que es preparen per fer amb els seus alumnes la Cantània 2014, Rambla Llibertat.

Vet aquí part de la seva recerca:

Aquí teniu un petit tastet en vídeo de com va anar la seva excel·lent defensa:

[youtube]http://youtu.be/KNsuLRrBJm8[/youtube]

Feliciter, Mar et Abril!

#yoconozcomiherencia Institut Premià de Mar 2014

El proppassat 14 del 2 del 14 els alumnes de clàssiques de l’institut Premià de Mar es van unir a la convocatòria d’Amuprolag i la secció de Múrcia de la SEEC, tal com ho varen fer en l’anterior ocasió; però aquest cop, els alumnes animats per Judit Gimènez de primer de Batxillerat de Grec i de Llatí han volgut participar en el concurs de vídeos amb aquest recopilatori on demostren que si bé en un primer moment cremen el text llatí de Catul, després s’aficionen a la lectura dels clàssics i acaben llegint per plaer autors grecs com Safo de Lesbos, Nossis de Lòcrida i Anacreont de Teos; llatins, com Catul i Ovidi; catalans com “Salvador Espriu i de la literatura hispànica com Garcilaso de la Vega, Cristóbal de Castillejos, Aurora Luque…

Centres participants 2014. Fernando Blaya

La llista de vídeos participants en el concurs es publicarà dia 8 de març de 2014 i els centres participants podran emetre les votacions entre els dies 9 i 13 de març. Es podran votar sols tres vídeos (12 punts al primer, 10 al segon i 8 al tercer). Evidentment, un centre no podrà votar-se. Si us agrada el vídeo, tanmateix, no us oblideu de regalar un m’agrada al Youtube i de difondre’l entre les vostres amistats i xarxes socials amb l’etiqueta #yoconozcomiherencia:

La crida va ser amb aquest vídeo de Xavier Gras i Elisa Moya amb Realitat Augmentada al bloc dels alumnes de Grec de 2n de batxillerat Literatura grega a escena:

[youtube]http://youtu.be/fbW0H5WUY88[/youtube]

El dia que vam assistir a les conferències de la societat catalana de la SEEC, vam aprofitar per visitar la biblioteca de lletres, la de reserva i la dels departaments de llatí i de romàniques, així com l’hemeroteca a la recerca dels nostres clàssics, com es pot veure en aquest vídeo de l’alumna de segon de batxillerat Lourdes Caparrós:

[youtube]http://youtu.be/kRcm-FuoyFY[/youtube]

Vull felicitar els promotors d’aquesta iniciativa i els meus alumnes de Grec i de Llatí que han participat voluntàriament en l’enregistrament del muntatge i que han après a estimar una mica més els nostres clàssics sense els quals, de ben segur, nosaltres no seríem el que som; però d’una manera molt especial i sentida vull transmetre el meu sincer agraïment a Judit Gimènez que ha aconseguit no sols muntar els diferents enregistraments amb l’ajut de l’Àlex Nadal sinó també involucrar els alumnes del nostre centre en aquest vídeo col·lectiu en defensa de la nostra herència clàssica. Feliciter omnibus!

Escriptors clàssics que conviuen amb nosaltres

[youtube]http://youtu.be/s4wfZQeshLE[/youtube]

El nostre aràcnida ens ha enregistrat a l’IES Margarita Salas de Majadahonda aquest vídeo d’una interessant exposició itinerant (de diversos professors dirigida per Cristina Martín Puente de la UCM) i m’ha sobtat que en les múltiples referències d’escriptors clàssics en places, museus, biblioteques… no n’hi hagués cap de Catalunya. De fet, la presència de la mitologia en l’art ha fascinat sempre ben molt, però no s’ha prestat mai gaire interès a la presència dels autors clàssics en l’art, tot i que aquest han gaudit d’un gran prestigi al llarg de la història i sovint formen part de l’imaginari col·lectiu; de fet, sovint surten de les biblioteques i llibreries per ocupar un espai en places i carrers, en els museus així com en vidrieres, monedes i segells. Avui que anem a les conferències PAU de llatí i de grec que cada any organitza la secció catalana de la SEEC us demano de començar a localitzar-los. A veure qui en trobarà i sabrà discernir el seu significat? Tanmateix, aquesta activitat de recerca queda oberta per tal que anem localitzant els escriptors clàssics que conviuen amb nosaltres i no sols en els noms dels carrers com en aquest Google maps:

 

Mostra Carrers de Barcelona: Escriptors clàssics en un mapa més gran

Ens embarquem de nou en l’Odissea 2014?

L’Associació de Professors de Llengües Clàssiques (APLEC) ha convocat la tercera edició del Concurs Odissea a Catalunya que tindrà lloc entre els dies 3 i 6 de febrer (primera fase), i els dies 12 i 19 de febrer de 2014 (desempat local i fase final estatal respectivament), tal com es detalla aquí.

En aquesta edició també hi participaran les seccions de la SEEC de Galícia, de València-Castelló i Alacant, d’Aragó i de Valladolid.

Les preguntes se cenyiran al currículum de Cultura Clàssica, Llatí i Grec, el tema d’enguany serà “El teatre a Grècia i Roma”. Un any més també tindrem també la sort d’assistir a les representacions de teatre grecollatí de l’Hospitalet de Llobregat i de Tarragona.

En aquesta nova aventura s’ha de retre un homenatge al teatre,  si us hi  voleu embarcar de nou, us heu d’inscriure, entre  els dies 8 i 31 de gener de 2014, en grups de 2 o 3 alumnes aquí (m’ho heu de comentar) i amb el codi d’accés que us donaran en finalitzar la inscripció i el vostre esforç de trobar les respostes a les preguntes plantejades diàriament aquí, tant si sou a Premià com si el concurs us enganxa d’intercanvi a Alemanya (alumnes de primer de batxillerat de grec ide llatí). L’important és esdevenir més savis, per tant, sempre obtindreu un premi i uns punts al vostre qualificador del Moodle (els obtinguts en la puntuació aquí), us classifiqueu entre els primers o no. Tanmateix, hi ha tres premis en la fase catalana (100, 75 i 50 euros als tres primers equips classificats) i un de 500 euros en l’estatal.

Els tres primers dies (3, 4 i 5 de febrer) sortiran publicades tres preguntes que versaran sobre un tema relacionat amb la Cultura Clàssica.

  1. Dilluns 3 de febrer de 2014: el teatre en la mitologia grega i romana.
  2. Dimarts 4 de febrer de 2014: el teatre en la vida quotidiana a Grècia i Roma.
  3. Dimecres 5 de febrer de 2014: el teatre en la història i institucions grecollatines.
  4. Dijous 6 de febrer de 2014: sortiran publicades altres preguntes-pista i una superpregunta de major dificultat que les preguntes ordinàries: la resposta de la superpregunta vindrà donada per les inicials de les respostes correctes d’aquestes preguntes-pista, seguint el seu ordre de publicació. Totes aquestes preguntes tindran com a eix temàtic el teatre en la literatura grecollatina.


Els equips participants hauran de respondre les preguntes completant directament el formulari publicat a la pàgina web del concurs (www.odiseaconcurso.org) en un termini màxim de 24 hores, és a dir, abans de les 9:00 h. de l’endemà, on podem veure les respostes correctes, la puntuació, l’ordre de classificació dels equips, etc.

Per cada pregunta correctament contestada s’obtindran 5 punts i l’error suposarà el descompte d’1 punt. Si s’encerta la superpregunta s’obtindran 10 punts i per cada resposta encertada de les preguntes-pista per arribar a la solució s’obtindran 2 punts més; per cada error es descomptarà 1 punt.

No es poden deixar preguntes sense respondre (en blanc), tant a les tandes de preguntes dels tres primers dies com a la de la superpregunta, ja que en fer-ho s’anul·len totes les altres de la sèrie.

En les respostes no s’admetran abreviatures i s’haurà de respectar l’ortografia correcta de les paraules. Exemple: Sòcrates, no Socrates; cínic, no cinic. Tampoc es podrà afegir cap altre caràcter, com cometes “”, punts ., comes, parèntesis (), etc.

Les preguntes, preguntes-pista i superpregunta han de ser sempre respostes amb una sola paraula, i queden automàticament invalidades les que consten de més d’una paraula en la resposta.

Només s’admetrà la resposta en llatí quan es demani expressament en aquesta llengua. En aquest cas s’ha d’escriure el nominatiu singular de la paraula, tal com es troba en el diccionari, llevat que s’indiqui expressament d’una altra manera (com en el cas dels pluralia tantum).

Les transcripcions de les paraules gregues han d’atenir-se a les normes de transcripció al català:

El resultat provisional es publicarà, si no es produeix un empat, el divendres 7 de febrer de 2014. Aquest dia quedarà per a atendre les reclamacions si n’hi hagués.El resultat final d’aquesta primera fase es publicarà el dilluns 10 de febrer. En cas d’empat a punts es procedirà segons allò establert en els punts següents.

En cas d’empat a punts entre equips que puguin optar al segon o tercer premis, no hi haurà desempat, la classificació s’establirà atenent al temps emprat a respondre.
En cas d’empat a punts entre equips que optin al primer premi es celebrarà un desempat, que consistirà en una nova superpregunta que es publicarà al web la tarda del dimecres 12 de febrer. En aquesta nova superpregunta només es permetrà la participació d’un equip per centre. El professorat responsable dels equips empatats haurà de fer la selecció de l’equip que passa a la superpreguta de desempat, aplicant el mètode que consideri més idoni i just (menor temps emprat, nou desempat al centre, sorteig,…) i comunicar a l’organització quin és l’equip resultant, no més tard de dimarts 11 de febrer. Si el professor/a responsable no manifesta el contrari, s’entendrà que l’equip que passa a desempat serà aquell que el sistema informàtic ha deixat en primer lloc, és a dir, el que menys temps hi ha esmerçat.
Aquest desempat tindrà lloc a les dependències dels centres designats per l’organització, com a mínim un per Delegació Territorial, i serà vigilat per un/a professor/a d’un altre centre participant o per un representant de l’organització. Els participants s’identificaran amb el seu DNI i no es permetrà l’ús de telèfon mòbil, xats, xarxes socials o correu electrònic, ni la visita de persones alienes al concurs.
En el desempat les preguntes poden ser de qualsevol dels temes de les fases anteriors del concurs.
En cas de nou empat a punts, l’equip que menys temps hagi emprat a respondre a aquesta superpregunta de desempat serà el guanyador i seleccionat per a la fase estatal, i amb el mateix criteri, si escau, s’adjudicaran els premis inferiors.
El resultat provisional d’aquest desempat es publicarà el dijous 13 de febrer, quedant aquest dia per a atendre les reclamacions, si n’hi hagués.
El resultat final del desempat i, per tant, de la fase local del concurs, es publicarà el divendres 14 de febrer.

Els equips guanyadors a les seves respectives seccions competiran entre ells en una segona fase estatal, amb una gran pregunta que serà publicada la tarda de dimecres 19 de febrer.El resultat final d’aquesta fase estatal es farà públic divendres 21 de febrer.

Qualsevol reclamació o consulta ha de ser gestionada directament pel professor responsable del grup al correu electrònic següent: correu.aplec@gmail.com.

Mentrestant, llegiu bé les bases del concurs i les dates de participació; mireu les preguntes dels anys anteriors i comenceu a preparar-vos el tema d’enguany “El teatre a Grècia i a Roma”.

Recordeu que no sóc ni vull ser Pompeu; per tant, no us dic “Navigare necesse est, vivere non est necesse”, més aviat gaudiu i apreneu, sense mi (em quedo un altre cop a terra!), amb el concurs Odissea! Molt bon viatge i un gran agraïment a totes les persones i organitzacions que ho han fet possible a Catalunya i arreu!

Bonam Fortunam habeatis, nautae!

N.B.: Els tripulants de l’IPM són
4t ESO
PremiàClassica (Sandra i Paula L.)
Las Lamias (opt.1 Vicent)

1r Batxillerat
Els atenencs (David, Imad i Nicol)

2n Batxillerat
Medeas (Nora, Marta i Yasmina)
Les nimfes (Andrea B., Irina, Xènia)
Sa matao Paco (Cristina, Laia, Eric)
Els Homèrides (Alma i Víctor)
Els caçareferents (Elisa i F.Xavier)

Regala, regala petons

De petons ja en trobem a l’Odissea d’Homer. En el mite grec de Pigmalió i Galatea un petó romàntic és utilitzat per donar vida a una estàtua femenina. Tot i que besar, d’antuvi ha estat una part dels rituals de festeig (com el petó dels noucasats, herència dels petons dels nuvis romans per tal de segellar un contracte); tanmateix, hi ha antropòlegs que afirmen que els grecs no conegueren el petó fins que Alexandre el Gran va envair l’Índia l’any 326 aC. Per cert, el grec Plutarc ens diu a Moralia que les núvies gregues mossegaven un codony abans de fer el primer petó al marit.

Els romans van ser, sens dubte, uns grans besadors i, de ben segur, aquesta és també una herència clàssica que hem heretat. Els romans tenien tres categories diferents de petons, més específiques que els nostres bes, petó i besada: osculum o petó a la galta; basium o petó als llavis i savolium, un petó profund (el que coneixem com el petó francès o amb llengua). Els primers cristians sovint es van saludar amb un pacis osculum, un petó sant a la galta. La majoria dels temes essencials de petons van ser ben definits en fonts llatines clàssiques, que es van convertir en els models dels escriptors posteriors. Deixant de banda, els petons d’amistat, els de Judes, els dels peus als emperadors i papes o el petó de la mort al finat, val a recordar el poeta Catul i el petó sensual en els seus poemes a Lèsbia, amb qui va tenir una relació ben tempestuosa (vid. El Fil de les Clàssiques):

Els poetes de tots els temps han estat conscients del petó com una rica i flexible imatge poètica, la importància podria oscil·lar entre el sagrat i el profà, entre el de tendra intimitat al d’agressió transgressora. Un petó, de fet, no és només un petó: és un símbol que el poeta pot utilitzar per accedir a una rica tradició de la imatgeria plena de significat. Des del Càntic dels Càntics, que s’obre amb la invitació més cèlebre d’un petó, a la poesia amatòria d’Ovidi i Tibul (Elegies I, 8), la unió dels llavis ha arribat a simbolitzar la unió de Déu amb els seus creients, la barreja d’esperits de dos amants, l’excitació, les burles i la satisfacció dels desitjos carnals fins i tot la passió dels amants incontrolats devorant-se uns als altres, que cobreix el cos de l’altre amb marques de mossegades i talls sagnants que després se sanen amb més petons.

No és sorprenent, doncs, que els exemples de petons juganers en la poesia clàssica van ser àmpliament imitats per poetes humanistes. El més cèlebre entre els renaixentistes petons poètics van ser els Basia  del poeta holandès Johannes Secundus (1511-1536), un recull de poesia neollatina que va ser molt llegit a tot Europa. Encara que ell no va viure prou per veure més d’uns pocs poemes en impressió. Igual que Catul i altres models, Secundus es basa en la seva pròpia experiència: els Basia parlen de la seva relació amb una tal “Neera “, una dona espanyola que va conèixer durant el seu servei a la cort de Carles V d’Espanya ( 1533-1535 ).Els Basia d'”aquest gran, sant  besador” com el va anomenar Goethe es van llegir i van ser admirats pels poetes francesos de la Pléiade, Joachim du Bellay, Pierre de Ronsard  i Antoine du Baf, així com per Giambattista Marino, Paul Fleming, entre d’altres. Vet aquí un tastet d’aquests bestials petons:

Quis te furor, Neaera

inepta, quis iubebat

sic involare nostram,

sic vellicare linguam,

ferociente morsu?

an, quas tot unus abs te

pectus per omne gesto

penetrabiles sagittas,

parum videntur? istis

ni dentibus protervis,

exerceas nefandum…

Hi ha petons en les obres d’art (fins i tot en la ceràmica grega), en el cinema i també en la música: “Besos” de El Canto del loco; “Comiéndote a besos” de Rozalen o “Fes-me petons” de Manel i “Petons entre camions” d’Anna Roig…

Bé, tot això per dir-vos que el “Regala petons” del grup osonenc Obeses (liderat pel músic i cantant de Tona, Arnau Tordera) ha estat el protagonista musical del Nadal a TV3 i a Catalunya Ràdio. El lloc escollit per presentar-lo no podia ser un altre que l’escenari de l'”Oh Happy Day“, un dels èxits de la temporada (amb alguns noms amb referents ben clàssics: Geriona, Flumine…) i a mi aquesta nadala m’ha recordat Catul i m’ha inspirat aquest apunt (no tinc remei!).

Lletra de la cançó

Regala petons
Regala, regala petons.
Regala, regala petons,
embolica’ls amb els llavis
i acompanya’ls amb bombons.

N’hi ha de mil maneres,
totes fascinants:
n’hi ha de més grollers i d’elegants,
n’hi ha alguns que semblen màgics o bé tràgics,
n’hi ha de més subtils, o d’intranquils,
estètics i poètics.

Hi ha el gran petó de diva,
amb una mica de saliva.

El bell petó d’amor amb gran fervor:
el famós petó de cine.

Hi ha el petó com cal que és el que et fa la iaia per Nadal,
i el que em fas tu és celestial.
Regala petons, regala petons,
que és Nadal i es desenfrenen
totes les passions.

Regala, regala petons.
Regala, regala petons,
embolica’ls amb els llavis
i acompanya’ls amb bombons.

N’hi ha de tots els tipus,
és meravellós:
Algun és més senzill i algun, pompós,
n’hi ha algun que és com de plàstic, fa molt fàstic,
n’hi ha de molt sensats, desenfadats,
preciosos, llefiscosos.

El dens petó de tieta
et deixarà la cara neta.
I n’hi ha un de perillós molt luxuriós:
el temut petó caníbal.
El petó de pintallavis és el més embrutadís
i el teu em durà al paradís!

Regala petons, regala petons,
que és Nadal i es desenfrenen
totes les passions.

Regala petons, regala petons,
que és Nadal i es desenfrenen
totes les passions.

Més, més, omple’n els carrers.
Més, més, omple’n els carrers.
No podem viure sense ells.
Regala, regala petons.
Regala, regala petons,
embolica’ls amb els llavis
i acompanya’ls amb bombons.

Regala petons, regala petons,
que és Nadal i es desenfrenen
totes les passions.

Regala joguines als infants, però no t’oblidis de regalar petons tot l’any.
Muac, muac. Oscula mille! Basia mille!

Per què ens fascinen les històries de fantasmes, cases encantades, superxeria…?

Vols saber l’origen del perquè ens fascinen les històries de fantasmes, bruixes, homes llop, cases encantades…? No t’ho creuràs; però, encara que no ho sembli, també és una herència de Grècia i Roma. El món és clàssic, ja us ho dic jo!

A Grècia i a Roma no tot brillava i era racional. Grecs i romans eren molts supersticiosos i no paraven de fer ablucions i purificacions. Tenien creences ben obscures i irracionals, pors i temors que hem heretat i que encara avui són ben del grat del públic general i, en especial, del públic juvenil.

Si t’agraden les històries de fantasmes, de morts vivents, de licantropia o de superxeria… et recomano l’últim llibre de Fernando Lillo Redonet, Fantasmas, brujas y magos de Grecia y Roma, publicat per Evohé Didaska, 2013. Un llibre magnífic, destinat tant per al públic que només busca entretenir-se amb històries de por ben contades,  com per al públic erudit ja que pot resseguir les citacions del versàtil Fernando i aprofundir en les històries contades fins arribar als textos originals.

D’una manera amena i alhora rigorosa, Fernando Lillo ens introdueix en l’apassionant món sobrenatural dels fantasmes, mags, bruixes i làmies de Grècia i de Roma. Ens desvetlla un Pitàgoras màgic, ens presenta el mag Pàncrates i el seu aprenent de bruixot que, de ben segur, coneixes per Disney o per aquest altre captivador llibre de Fernando Lillo, El aprendiz de brujo.

Potser també t’interessarà conèixer, entre d’altres, la història del taumaturg o faedor de miracles d’Apol·loni de Tiana i t’ indignaren els paranys i embolics del fals profeta d’Alexandre d’Aboutic.

Compte, però, no et deixis seduir com Ulisses per la maga Circe ni et deixis embruixar per la fetillera Medea. De por, de ben segur, en passaràs amb l’espantosa Canídia i els seus sequaços. Capguarda’t dels conjurs i de les bruixes, sobretot si recordes la perversa Mèroe.

Totes aquests històries et faran venir al cap històries actuals, conegudes a través de la tradició literària o del cinema. Què en dius? Fantasmas, brujas y magos de Grecia y Roma pot ser un bon regal de Nadal, veritat?