Author Archives: Margalida Capellà Soler

About Margalida Capellà Soler

Professora de clàssiques de l'institut Premià de Mar.

El meu cistell amb aliments consumits pels romans

[kml_flashembed movie="http://blocs.xtec.cat/tutorials/files/2010/12/cistells.swf" width="460" height="380"/]

Vaig poder comprar tantes coses en la nostra sortida de romans a la Boqueria que un altre dia uns ensenyaré la resta de la compra. Aquí ja no m’hi cap res més.

Amb les fotografies que vaig fer ad hoc en el mercat de la Boqueria, podeu comentar si aquestes imatges recents demostren que encara comprem, tot i que alguns amb un procés d’elaboració i empaquetatge diferent, aliments que fa més de dos mil anys ja es consumien. Vaig trobar productes sorprenents: cap i peus de porc, vísceres i cervells, conills i llebres amb pèl, faisans i tòrtores a mig plomar, entre altres; en canvi, no podré fer algun plat (afortudament) perquè no vaig trobar… 

Vosaltres també vàreu comprar i la Lina, la Coty i la Irena ja ens varen presentar ahir a classe  la seva compra de fruites i verdures. (No m’estranya gens! Les imatges de la carn que vàrem veure eren per fer-nos vegetarians!).

Què i com pescaven els romans?

 

Mosaic romà, Museu de Trípoli, Líbia

Ja hem vist com el peix, tant el de mar com el de riu, era un aliment molt estès entre els romans. També tenien vivers (uiuaria). Se sap que ja coneixien unes cent cinquanta espècies. Del Mediterrani extreien, si fa no fa, els mateixos peixos que nosaltres i d’una manera força similar: sardina, anxova, orada, sard, roger, cavalla, llenguado, déntol, mújol, tonyina, rap, palaia, llamprea, escórpora, verat, etc. També del mar, extreien mol·lucs (com l’ostra, l’escopinya, el calamar, la sípia, els pops i els musclos) i crustacis (com la llagosta, el llagostí, l’escamarlà, la galera i la gamba).

En reconeixes algun? Quins has provat? Quins t’agraden?

No et perdis aquest espai de TV3 El medi ambient que tracta de què i com pescaven els romans:

Edu3.cat

Reconeixent la fauna marina mediterrània dels romans

 

Observa aquest mosaic romà trobat a la vil·la romana de Pineda a Vila-seca ( Museu Arqueològic nacional de Tarragona). És un document important en què els romans ens aporten la informació que tenien sobre la fauna marina mediterrània i a nosaltres també ens servirà per posar a prova els notres coneixements. Després d’observar amb deteniment el mosaic, intenta identificar les espècies marines que coneixes (hi ha peixos, cefalòpodes, crustacis i mamífers) i fes servir els números de la segona imatge per comentar-ho. N’hi ha que es repeteixen. Quin és el peix més representat i quantes vegades?

Quins has provat? T’agraden? Qué n’és de deliciós el peix acabat de baixar de les barques del nostre Mediterrani! Imagina’t com devia de ser en temps dels romans sense contaminació de les aigües!

Per saber-ne més sobre el peix i la pesca dels romans visiteu DOCUMARE.

A sopar amb Marcial!

 

Després d’escoltar aquest tall radiofònic del programa  de Catalunya ràdio En guàrdia,  què us sembla el sopar que serveix el poeta Marcial als seus set convidats? En què consisteix? És un bon amfitrió?

Com creus que era Marcial, considerat avui un dels darrers clàssics de la literatura llatina?

“Em diuen que  Valeri Marcial ha mort i em sap molt greu. Era un home enginyós, agut, mordaç, i, que, quan escrivia, tenia molta sal i molta fel, però no menys tendresa” (Plini el Jove, Epístules III 21).

Amb gairebé deu mil versos, va escriure més de mil cinc-cents epigrames en quinze llibres.  Entre els Xenia, etiquetes escrites en dístics elegíacs que acompanyaven els regals que els romans s’intercanviaven en les Saturnals al mes de desembre (com nosaltres per Nadal i Reis), n’hi ha un que m’ha cridat l’atenció per dos motius:  encara ara portem vi quan ens conviden o ens el regalem per Nadal, i l’altre perquè apareix una dada interessant: a partir del consolat ( i ara ve la pregunteta, quan s’instaura aquest?), les collites dels vins es designaven pel nom del cònsol que governava aquell any. Si Marcial viu en el segle I, què vol dir això? És possible que un vi de Falern per molt famós i vell que sigui ho pugui ser tant?:

De les premses de Sinuessa han arribat vins Màssics:

collits sota quin cònsol, preguntes? Encara no n’hi havia.

Marcial XIII 111 (trad. Antoni Cobos)

A la recerca del llatinisme en Marcial

Wallace Collection.Wikimèdia

Wallace Collection.Wikimèdia

Amb quin llatinisme relacionaries aquest epigrama del poeta llatí, nascut a Bílbilis, Marcial ? Qui el va pronunciar per primer cop i per què? Quan l’utilitzem avui?

Tul·li va dir un dia: “Oh temps! Oh costums!”

quan Catilina preparava el seu crim sacríleg,

quan el gendre i el sogre lluitaven amb armes funestes

i la terra, afligida, era xopa de sang germana.

Per què ara dius: “Oh temps”, per què dius “Oh costums”?

Què és allò que no et complau, Cecilià?

No hi ha cap tirania dels caps, cap desvari de l’espasa;

és possible gaudir d’una pau segura i feliç.

Els qui embruten els teus temps no són els nostres

costums, Cecilià, sinó els teus.

Marcial IX 70 (trad. Antoni Cobos)

El jurament dels Horacis

Un dels episodis mítics de Roma és el combat entre els tres Horacis contra els tres Curiacis. Ja us heu llegit els capítols 24-25 del llibre primer de Ab urbe condita de Titus Livi? En temps de quin rei romà el contextualitzeu? Qui no recorda el famós quadre El jurament dels Horacis de Jacques-Louis David?

Edu3.cat

També us recomano aquesta presentació de Mercè Bigorra:

Quin instant de la llegenda dels Horacis va plasmar David en el seu quadre? Per què?

El poble romà va assimilar els déus i els herois grecs amb totes les seves aventures i es va limitar, amb el seu caràcter pràctic, a inventar alguns mites fundacionals, a part d’aquest dels Horacis i Curiacis, quins altres mites genuïnament romans recordeu? Quants personatges femenins de nom Camil·la ja hem trobat?

Poetes catalans evocant…?

Sens dubte, l’Odissea d’Homer ha gaudit d’una llarga tradició literària. En aquesta ocasió, us repto a endevinar de qui parlen aquests tres poetes catalans:

1. Només desitjo

el redós de la casa,

l’esposa dolça i als ulls del fill els somnis

de tots els meus viatges.

Rosa Leveroni (1910-1985)

 

2. Greu, enfosquida, lluny,

entotsolada en el teu somni

difícil, els grans ulls oberts

així, tan plens

de contemplació,

segueix teixint,

amb fil de no dites paraules

la túnica infinita…

Joan Vinyoli (1914-1984)

 

3.¿És possible que, després de vint anys,

la casa, i el pare, i la dona

encara l’esperin o el planyin per mort?…

Francesc Parcerisas (1944)

Fem cuina romana a la Boqueria

Dia 17 de desembre, el primer dia de les Saturnàlia romanes, vàrem anar a fer de romans al mercat de la Boqueria de Barcelona i, després vàrem pujar a l’Aula de cuina de la Boqueria de la qual n’és directora la cuinera Eulàlia Fargas. Primer ens va parlar de la cuina romana i de les seves excel·lències i pervivències i, tot seguit, vàrem fer aquest taller de cuina romana: