Author Archives: Margalida Capellà Soler

About Margalida Capellà Soler

Professora de clàssiques de l'institut Premià de Mar.

Recordant Maria Àngels Anglada

El dia de Sant Jordi de 1999 ens va deixar Maria Àngels Anglada, tot recordant-la des de l’IES Cristòfol Ferrer, volem celebrar la diada d’enguany amb la lectura d’unes belles traduccions seves d’uns epigrames hel·lenístics, que em van portar a la recerca i estudi de les poetes gregues i a aprofundir en l’estudi de les dones en l’Antologia Palatina.

 Aquesta activitat audiovisual dels alumnes de grec, amb música de l’ex-professor del Cristòfol Ferrer, Toni Breganciano, la podeu visualitzar millor a la pàgina oficial de VoiceThread.

No us perdeu, entre tots els actes i commemoracions, l’exposició Maria Àngels Anglada 1939/1999. Vida i obra  que es podrà veure fins el 29 d’abril a l’Institut d’Estudis Catalans, a Barcelona, i després a Girona des del 8 de maig fins al 15 de juny a la Casa de Cultura.

El febrer de 2020 diversos artistes plàstics, digitals i literaris van commemorar el 20è aniversari del traspàs de l’insigne vigatana en una exposició a Figueres

Referents clàssics a Dogville

dogville.jpg

Demà, entre els actes programats per celebrar la diada de Sant Jordi a l’IES Cristòfol Ferrer, els alumnes de batxillerat podreu veure, acompanyats dels professors més cinèfils de la casa, el film de Lars Von Trier, Dogville, protagonitzat per Nicole Kidman, Lauren Bacall i James Caan. El film té una estructura que s’inicia en un pròleg, seguit de nou capítols en els quals es revela el costat més cruel de l’ésser humà. Hi ha bastants referents clàssics que espero que els compartiu aquí amb tots nosaltres.

Per tal de facilitar-vos el visionat de la pel·lícula, us recomano un interessant article de Montse Navarro, ex-professora del nostre institut, publicat a la revista Auriga 41 (Document Pdf )

Un petit tast de Dogville al Youtube.

Latine aenigma XV

Qui l’encertarà avui? És tan famosa que no li calen presentacions, aquests dies la trobem arreu i més entre els enamorats! A mi m’agraden molt i en tinc cura a casa, tot i que de vegades en porto les mans marcades! Quid est?

Purpura sum terrae, pulchro perfusa colore;
saeptaque, ne uioler, telis defendor acutis;
o felix, longo si possim uiuere fato!

El Fil de les Clàssiques, finalista a Edublogs.09

El Fil de les Clàssiques ha arribat a finalista del III Premi Espiral Edublogs 2009, en la categoria de professors. Aquest guardó pretén segons els organitzadors “reconèixer la importància i la repercussió dels blocs en l’educació com a eina didàctica per al desenvolupament dels continguts curriculars i de motivació dels alumnes, reconèixer la tasca que realitzen en la xarxa els formadors i les formadores, servir de finestra engrescadora per a les noves sinèrgies educatives de la blogosfera i, per últim i no menys important, afavorir la generació d’opinions i debat sobre la necessitat d’avançar en l’ús dels blocs en els contextos educatius”.

El professor de català de l’IES Cristòfol Ferrer, Jordi Clopés, i la professora de clàssiques de l’IES Isaac Albéniz de Badalona, Teresa Devesa, (que ja ens ha felicitat!) no van parar fins que no vaig inscriure el nostre projecte d’aula EL Fil de les Clàssiques a aquests prestigiosos premis que es convoquen a nivell estatal. Després de recollir el premi al millor bloc d’educació de Premis Blocs Catalunya 2008 i el premi Didascàlia 2008 de la revista Auriga, ja no gosava presentar-me enlloc més; però haig d’agrair a la seva insistència l’haver, en certa manera, arribat a la fase final d’Edublogs 09. Hi ha molts blogs de professors i d’una gran qualitat, el nostre a més és de clàssiques i escrit en català, a nivell de tot l’Estat serà difícil guanyar, però hem arribat a ser finalistes i això ja és ben meritori. Dia 4 de maig se sabran els guanyadors  i el dissabte 6 de juny hi haurà el lliurament dels premis a Madrid en el decurs de la Jornada Espiral.

Des d’aquí vull agrair la convocatòria d’aquests premis, felicitar tots els professors i professores que utilitzen els blogs en la seva tasca docent diària a l’aula, tots els blogs que han arribat a la fase final en totes les categories i especialment als blocs de clàssiques, entre els quals vull destacar el de Fernando Lillo en la categoria de professors i Clàssics a la romana en la de blocs d’aula de batxillerat. 

L’enhorabona a tots i a totes que cada dia feu possible El Fil de les Clàssiques!

Déus i herois en la literatura grega

D’aquesta presentació sobre Déus i herois en la literatura grega, m’heu de comentar quins déus i quins herois  heu reconegut en les imatges i per què; per què diem que la literatura grega és sobretot mitogràfica? Per què la mitologia grega encara avui ens agrada tant?…

Recordeu que heu de clicar damunt per anar desplegant les descripcions associades, a més d’anar seguint les fletxes indicadores.

Que la mitologia us acompanyi!

Roma, de Manel

Ahir, a Igualada, vaig tenir la sort de participar en el Projecte Neptú  i el professor Salvador Oliva (membre del CECI i principal impulsor del projecte) em va descobrir Roma del disc Els millors professors europeus (Discmedi) del grup barceloní  Manel:

Si hagués nascut a Roma, fa més de dos mil anys,
no faria olor a xampú el teu cabell daurat,
oferiríem bous als déus, brindaríem amb soldats
i ens despertaria un carro pujant per l’empedrat.

I els turistes es fan fotos on tu i jo vam esmorzar,
són les coses bones de passar a l’eternitat,
i una guia els ensenya el mosaic del menjador,
es retraten i passegen per la nostra habitació.

I ara un nen dibuixa a llapis a la sala del museu
el braçalet de maragdes que t’embolicava el peu
i un submarinista troba els nostres gots i els nostres plats,
són les coses bones de passar a l’eternitat.

Què uns ha semblat aquesta cançó de Manel sobre la seva translació a l’antiga Roma?

Us atreviu a cantar-la?

P.D. Curs 2018/2020
Neus Gili, alumna de l’institut Premià de Mar versiona “Roma” de Manel:

Posa’t a prova per a les PAU!

Alumnes de segon de batxillerat, tot arriba i ara ja teniu activat el Posa’t a prova per anar aplanant el camí envers les proves de la Selectivitat. No espereu l’últim moment, aleshores tot es bloqueja!

  •  POSA’T A PROVA (per a totes les matèries)
  • Aquí us recordo la utilíssima pàgina de Sebastià Giralt per a llatí i grec !
  • Bonam fortunam habeatis!

Pervivència dels tòpics horacians

Llegiu amb atenció els fragments següents, en els quals s’expressen tres dels temes o tòpics més comuns de la poesia d’Horaci: el del carpe diem, el del beatus ille i el de l’aurea mediocritas. Què en sabeu d’Horaci? Què expressen aquests tòpics? Quin tòpic reflecteix cada fragment i què us ho ha fet pensar. Si coneixeu altres fragments que els expressin, no dubteu a compartir-los!  Recordeu aquest altre apunt?

 1.

Pues si tan breve se nombra,

de nuestra vida gocemos

el rato que la tenemos:

dios a nuestro vientre hagamos;

comamos hoy y bebamos,

que mañana moriremos.

CALDERÓN DE LA BARCA, El gran teatro del mundo

2.

[…] coged de vuestra alegre primavera

el dulce fruto, antes que el tiempo airado

cubra de nieve la hermosa cumbre […].

GARCILASO DE LA VEGA, Soneto XXIII

3. 

¡Qué descansada vida
la del que huye el mundanal ruïdo
y sigue la escondida
senda por donde han ido
los pocos sabios que en el mundo han sido!  

FRAY LUÍS DE LEÓN, Vida retirada

4.

Arriba la nit! Correm, festegem avui encara el plaer

de tardor! Car plens són els cors, però curta és la vida,

i allò, amic Schmidt, que ens obliga a evocar el dia celeste,

no serem prou capaços de dir-ho amb paraules tu i jo.

F.HÖLDERLIN, Stuttgart 96-100 (trad. de J. Llovet)

5.

Prou té per viure qui en modesta taula

posa amb nou llustre lo

saber dels avis:

mai li dissipen una son lleugera

sòrdides ànsies.

Què tants d’esforços per tan curta vida?

Per què dins terres que altre sol fecunda

viure voldríem? Qui, deixant la pàtria,

fuig de si propi?

M. COSTA I LLOBERA, Horacianes IV estrofes 4-5

 6.

Cerqui qui vulgui pompes i alts honors,

places i temples i edificis grans,

delícies, tresors, que són germans

de mil pensaments durs, de mil dolors.

Un verd pradell ben ple de belles flors,

un riu que banyi l’herba pels voltants,

un ocellet que d’amor vessi els plants

aquieta millor els nostres ardors.

LORENZO DE MÈDICI, Sonet, estrofes 1-2 (Trad. de N. Comadira)

7.

 Feliç l’home el desig i cura del qual

és limitat per alguns pocs acres paterns,

i s’acontenta tot respirant l’aire nadiu,

en son terreny.

A qui la vacada dóna llet, i pa els camps

i els seus ramats proporcionen abillament,

a qui, a l’estiu, donen ombra els seus arbres,

foc a l’hivern.

Beneït qui pot, despreocupat, veure com hores,

dies i anys s’esmunyen suaument,

amb salut de cos i pau mental,

tranquil de dia,

ben adormit de nits.

A.POPE, Oda sobre la solitud, fragment  (Trad. de F. Parcerisas)

Deus ex machina a Mighty Aphrodite

La pel·lícula Poderosa Afrodita de Woody Allen (1995) acaba amb un deus ex machina. És un llatinisme prescrit per les PAU. Què vol dir aquest llatinisme i quina funció té en la pel·lícula? Quin tràgic grec acabava les seves tragèdies tot emprant aquest recurs?

 Si no heu vist aquesta pel·lícula nord-americana, dirigida i protagonitzada per Woody Allen, us la recomano; és molt divertida i té una pila de referents clàssics. Es tracta d’una comèdia amb l’estructura d’una tragèdia grega (pròleg, pàrode, episodis, estàsims i èxode). Hi apareix de manera intermitent un cor, caracteritzat amb roba i màscares, i la figura del corifeu, una mena de director del cor, s’adreça sovint als personatges.

La trama de Poderosa Afrodita (Mighty Aphrodite) tracta, en clau d’humor, d’un matrimoni sense fills que adopta un nadó i de l’obsessió del pare adoptiu per conèixer la mare biològica de la criatura, atesa la seva desenvolupada intel·ligència. Decideix buscar-la i la troba, però no és una intel·lectual sinó una prostituta. Aleshores intentarà reintegrar-la en una societat que l’ha rebutjada.

Contra la crisi, obra pública

Augustus publica opera plurima exstruxit, e quibus praecipua fuerunt: forum cum aede Martis, templum Apollonis in Palatio, aedes Iouis in Capitolio. Quaedam opera sub nomine alieno etiam fecit: porticum basilicamque Gai et Lucii, porticus Liuiae et Octauiae theatrumque Marcelli. Alueum Tiberis laxauit ac repurgauit. Aedes sacras uetustate collapsas refecit.

                                                                                              SUETONI, Vida d’August, 29-30

  • Si ens ajudeu a traduir aquest text de Suetoni, podrem adonar-nos que l’emperador August va ser un gran constructor i promotor d’obra pública.

  • August va pal·liar  la crisi, després de l’annexió d’Egipte, amb obra pública, mesura que ara apliquen tant Zapatero com Obama. Aquests romans ja se les van empescar totes! Què n’opineu?

  • Què sabeu d’August? De la seva forma de govern imperial en comparació del govern republicà anterior?

  • Què sabeu de la forma i la funció que tenien els edificis públics esmentats per Suetoni?

  • Quins edificis o àmbits actuals en podrien ser, tot i les diferències, la continuació ja sigui per la forma o per la funció?