Pinzellades d’art analitza El naixement de Venus, de Sandro Botticelli (Galleria degli Uffizi, Florència):
El naixement de Venus, de Sandro Botticelli
9 Replies
Author Archives: Margalida Capellà Soler
La cuina grega actual
Després de visionar el programa El camí del temps de Karakia sobre la comunitat grega a Catalunya (el teniu a Els grecs a casa nostra) i de mirar a l’enllaç proposat (web de tv3) les receptes de cuina grega, l’alumna Sara Pérez de 1r de batxillerat de grec ens ha sorprès amb l’elaboració d’una deliciosa tirópita (empanada de formatge feta). Felicitats, Sara!
Cuina romana avui
Gaudiu amb el menú romà del nostre convivium i delecteu-vos amb la música Olim lacus colueram, Carmina Burana nº 12 de Carl Orff. Prosit!
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/SKkndjodAas" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Si encara us ve de gust, apreneu com es fa un bon esmorzar (ientaculum) en llatí: ova fricta.
[kml_flashembed movie="http://tw.youtube.com/v/vCTkJOdF4w4" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Més presentacions de mitologia
L’alumna Marina Royo de 4rt ESO A també s’ha animat a fer la seva exposició en PowerPoint, tot seguit la teniu en slideshare:
[slideshare id=253481&doc=marina-royo-grecoromana-1202232452117651-4&w=425]
També s’ha animat finalment en David Espinosa de 4rt ESO B:
[slideshare id=262294&doc=mitologia-david-espinosa-1202792371720921-3&w=425]
Enquesta a Arrels clàssiques del lèxic
A Arrels clàssiques del lèxic científic, tècnic i humamístic s’ha de fer una enquesta sobre el grau d’assoliment del lèxic d’arrel clàssica i s’ha d’exposar a classe abans de finalitzar la segona avaluació. Camila Pérez de 4rt ESOB ja ens ha fet l’exposició oral a classe. Aquí en teniu una mostra:
[slideshare id=253515&doc=presentaci-clssiques-1202233562511526-2&w=425]
Arrels clàssiques del lèxic científic, tècnic i humanístic
Aquí trobareu tot el material que farem servir a Arrels clàssiques per tal que a quart d’ESO entengueu, empreu amb precisió, consolideu i amplieu el llenguatge tecnicocientífic i humanístic de les matèries que curseu i dels diferents camps del saber. L’aprenentatge progressiu (mitjançant exercicis pràctics) de les arrels gregues i llatines a partir de les quals es forma el lèxic científic, tècnic i humanístic, us facilitarà el coneixement exacte dels mots cultes i dels tecnicismes, no solament del català sinó de la majoria de llengües modernes, i contribuirà, alhora, a l’enriquiment del vostre vocabulari i a la millora de les vostres capacitats de comprensió i expressió.
Arrels clàssiques del lèxic científic, tècnic i humanístic, de M. Capellà. Editorial Teide, 2007 (3a impressió).
- . Eco y Narciso, de M. Capellà. Ed. Eureka, 2002.
- . Veni, vidi, vici de Fernando Lillo. Aurea, 2004.
Recursos d’utilitat a la xarxa:
- Vídeos
.Càlculs grecs 6′
Dígits en aquest capítol parla dels coneixements de personatges de l’antiga Grècia, com Tales, Pitàgoras, Euclides o Arquimedes.
Carregant vídeo…
- El profeta dels números 4′
En aquest capítol de Dígits es repassen les teories de Pitàgoras, el pare de les matemàtiques i avi de l’informàtica.
Carregant vídeo…
- Números infidels 5′ sobre els números romans, entre altres:
Carregant vídeo…
- El vocabulari mèdic 6′
Què m’has dit repassa termes relacionats amb el vocabulari mèdic.
Carregant vídeo…
També és molt interessant l’enllaç que ens proposa Sebastià Giralt sobre Linné i la nomenclatura dels noms científics.
Hispània romana
Gràcies a l’amabilitat del professor i sotscoordinador de les PAU de llatí 2008 a Catalunya, Jordi Saura, teniu la relació de les pàgines web que us permetran buscar la informació que us cal per aprofundir en l’estudi de la Hispània romana.
Sebastià Giralt ens ofereix una valuosa informació i uns enllaços molt interessants per poder completar el tema de la Hispània romana (Tàrraco, Empúries romana, Ilerda, Emèrita Augusta, els aqüeductes: el de les Ferreres i el de Segòvia). He trobat a Els dies de Dèdal un mapa por poder localitzar els antics indrets romans a Hispània.
Són molt interessants els exercicis interactius que proposa Marià Betriu a Euphorvia.
Tampoc hem d’oblidar la informació (que ja us havia avançat a Camí de la selectivitat) de Sebastià Giralt a Labyrinthus i com a activitat d’aprenentatge i avaluació el Q.V. Hispània romana de Victòria Bescós.
També és molt interessant el vídeo Roma a Catalunya 19′:
Així com La Catalunya romana 13′:
[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=G9jiL4gL2ro[/youtube]
La petja romana:
Si voleu recordar Tàrraco, mireu aquest vídeo:
Canalhistoria ens ofereix aquest vídeo per conèixer Emèrita Augusta:
La candelera o Prosèrpina segrestada als inferns
Avui 2 de febrer és la Candelera, una festa cristiana que, quaranta dies després de Nadal, commemora la presentació de Jesús al temple de Jerusalem i la purificació de la Mare de Déu. És la festa de la llum i es beneixen espelmes. Es creu que aquestes candeles tenen propietats miraculoses i ajuden a morir bé. La Candelera presenta coincidències amb les Lupercàlies romanes o festa de la llum. També la podem relacionar amb les festes de Persèfone, en què Demèter buscava la seva filla amb torxes (Sabeu què són els Misteris Eleusins?).
Les dites populars relacionen la Candelera amb la meteorologia:
Per la Candelera, ou a la carrera; si la Candelera plora, el fred és fora. Si la Candelera riu, el fred és viu; tant si plora com si riu el fred és viu…
Enguany la Candelera no ha plorat ni ha rigut, no sé si encara queden dies de fred o aviat farà bon temps, mentrestant jo us encarrego que feu recerca i trobeu referents clàssics arreu per tal d’ampliar la presentació de Persèfone, Prosèrpina en llatí.
Llatí a ritme de tango
Us dedico aquest vídeo amb la música del genial Jacques Brel (1962) en què recorda la seva infantesa i els seus desamors adolescents. A veure si esbrineu els mots de la tornada i em sabeu dir què són.
DENIP amb aurea dicta
Avui fa seixanta anys que van assassinar Mahatma Gandhi; cada any el 30 de gener es commemora la seva mort amb el Dia Escolar de la No Violència i la Pau (DENIP). Nosaltres celebrarem aquest dia tan especial amb aurea dicta relacionades amb la pau, tanmateix no són tan freqüents com les de la guerra (vegeu article publicat a la revista Auriga nº 33, pàgs. 33-34 la-guerra.pdf ). Malgrat la bel·licositat del poble romà, en temps d’August es va erigir un altar a la dea Pax, en temps de Vespasià i de Domicià se li va consagrar un temple al fòrum (el Fòrum de la Pau), per tal de gaudir de l’anomenada pax romana (29 aC-180).
Les frases llatines pacífiques entre els llatinismes prescrits per a les PAU de llatí a Catalunya brillen per la seva absència, en canvi, n’hi ha de guerra. Recordo: Casus belli; Delenda est Cartago; Homo homini lupus; Manu militari; Si uis pacem, para bellum; Vae uictis! (aprofita l’avinentesa del DENIP i fes memòria, no sigui que et quedis in albis a la selectivitat!).
Aquests recull de frases llatines relacionades amb la pau poden servir, a més per celebrar en llatí el 30 de gener, per practicar la traducció. N’espero les traduccions i desitjo que hi hagi pau avui i tot l’any!
1. Bella, horrida bella. (Virgili, Eneida VI 86)
2. Bellaque matribus detestata. (Horaci, Carmina I 1, 24)
3. Dulce bellum inexpertis. (Erasme, Adagia IV 1, 1)
4. Bellum a nulla re bella. (Titus Livi IX, 1, 10)
5. Pax optima rerum
quas homini nouisse datum est: pax una
triumphis innumeris potior. (Silvi Itàlic, Púnica XI, 592)
6. Melior tutiorque est certa pax, quam sperata uictoria. (Titus Livi XXX, 30, 19)
7. Iniquissimam pacem iustissimo bello antefero. (Ciceró, Epistula ad familiares VI, 5, 5)