A cada edat… segons la Lisístrata

cornoies

“Lisístrata”, Teatre Joventut 2015. Cor de noies format per alumnes de 4t ESO de l’institut Albéniz. Foto Clàudia Cazaux

A la Lisístrata d’Aristòfanes, trobem una referència en boca del cor de dones a les tasques religioses que feien a cada edat les noies gregues abans de casar-se i passar a tenir una vida silenciada, tancades a les llars criant els fills i precisament  per això, la corifea demana el seu dret a opinar:

Als set anys ja vaig portar
les insígnies d’Atenea
en solemne processó.
I als deu, feia les coques
per l’ofrena a la deessa.
I també a les festes d’Àrtemis
feia d’óssa amb un vestit
molt bonic, ensafranat.
Fins i tot m’encomanaren
-jo ja era més grandeta-
el cistell de les ofrenes.
Que n’estava de bonica!
Duia al coll un enfilall
tot ell fet de figues seques.

Aristòfanes, Lisístrata 638-647 (trad. C. Carandell)

En quins actes religiosos participaven les nenes ateneses de bona família? En honor a quines divinitats? Quin significat tenen? Per cert, com pot ser que la Lisístrata tingui un fons religiós,  a més de ser una obra pacifista, representada al bell mig de la guerra del Peloponnès, i de ser una obra  que té com a tema principal, la lluita entre els sexes, tractat obertament i, fins i tot, amb vulgaritat?

Iria & Omaima

1r Batxillerat Humanístic

Aquest article s'ha publicat dins de Comèdia, General, Gènere dramàtic, Sortides i etiquetat amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a A cada edat… segons la Lisístrata

  1. Retroenllaç: A cada edat… segons la Lisístrata...

  2. Retroenllaç: A cada edat… segons la Lisístrata...

  3. Roser diu:

    χαιρε!
    Les dones participaven en els rituals religiosos amb un paper secundari, ja que hi havia celebracions com pot ser el sacrifici on no se li permetia estar present. EL paper de la dona en les celebracions religioses es concentrava en la llar duent a terme els rituals relacionats amb el matrimoni, el naixement i la mort; públicament havia de mostrar la seva virginitat i demostrar ser una bona mestressa de casa, un cop casades se’ls hi permetia participar en els rituals en honor al déu Deméter. Referent a l’obra de Lisistrata s’observa un caràcter religiós en el moment en què fan un ritual prenent vi per testimoniar el compromís d’acabar amb la guerra, un fet significatiu que també es relaciona amb la religió és quan decideixen tancar-se en el Partenó.

  4. Les dones gregues tenien un paper més aviat testimonial als esdeveniments religiosos públics, si bé la seva importància en els rituals privats era cabdal, ja que eren una peça molt important en l’estructura familiar, i eren els encarregades de vetllar pel benestar dels déus protectors de la llar, de la vida i de la mort.
    Irònicament, en aquesta obra desvergonyida i amb bastants detalls obscens, la religió té un paper rellevant, ja que part de l’escena passa a l’Acròpoli, el centre religiós d’Atenes, el pilar social i ritual de la ciutat grega. A més, el fet que Lisístrata utilitzi el vi per fer una libació remarca la religiositat en la que vivien els habitants de l’antiga Grècia, ja que l’elevat nombre de déus, semidéus i altres éssers mitològics era mkolt elevat, de manera qque per complaure’ls a tots calia fer nombrosos actes, com sacrificis, obres de teatre, jocs esportius…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *