Després de veure la interpretació del jurament per a la pau de la Lisístrata d’Aristòfanes pels alumnes de l’institut Isaac Albéniz de Badalona, comenta el fragment següent de la Lisístrata d’Aristòfanes en traducció de Cristián Carandell. Què impulsa Lisístrata a maquinar el seu pla? Quina versió del jurament és més punyent? Quina s’entén més? A quina part de l’estructura de la comèdia aristofànica pertany? Mantindran les dones el jurament?
“Quan, fugint dels pardals, les orenetes,
dins del penyal, comú refugi trobin,
deixant de banda els plers voluptosos,
arribarà la fi de tots els mals:
el que sempre ha estat dalt anirà a baix
i tot el que és a sota anirà a sobre,
complint la voluntat de Zeus tonant.”
(trad. de Cristián Carandell)

“Lisístrata” d’Aristòfanes, Alumnes de l’institut Albéniz. Fotos de Clàudia Cazaux

Clàudia Cazaux Cuberas
2n Batx. Grec
Un fragment ben significatiu de la comèdia, Clàudia! Ben fet d’enregistrar-lo i de compartir-lo aquí. De ben segur, les alumnes i professores de l’Albéniz també t’ho agrairan.
Retroenllaç: El jurament de Lisístrata | TABELLAE MAG...
Retroenllaç: El jurament de Lisístrata | Literatura g...
Aristòtil va relacionar l’origen de la comèdia en els cants fàl·lics que es feien en honor a Dionís ja que es feien processions i hi havia un cor que cantava i representava alguna escena còmica. Es diu que la comèdia assoleix el seu punt culminant amb Aristofanes (Atenes 450-387 aC). Tradicionalment es divideix la comèdia en tres etapes: la comèdia antiga, la comèdia mitjana i la comèdia antiga a la que pertany Aristòfanes. Els personatges de les obres d’Aristòfanes utilitzaven un llenguatge al·lusiu i obscè fent una crítica a la societat. D’Aristòfanes se n’han conservat onze comèdies senceres, entre elles la Lisístrata, la qual hem treballat a classe i vam visitar l’altre dia. Les obres d’Aristòfanes segueixen un mateix esquema: Pròleg, proàgon, àgon, pàrode, paràbasi, escenes dialogades i èxode.
La Lisístrata decideix dur a terme un absentisme sexual per tal de posar pau. Sabem que el fragment és d’Aristòfanes pel llenguatge obscè que utilitza. Cal dir, però, que impacta més la manera en que ho van dir els alumnes de l’Institut Albéniz perquè és un llenguatge més directe i s’enten més clar. Aquesta escena diria que pertany a l’àgon perque és el moment en que la Lisístrata proposa la idea de l’absentisme sexual i totes les dones s’hi oposen, però al final aconsegueix que les dones s’hi comprometin i mantinguin el jurament.
Xaipe!
El passat 10 de març vam anar a l’Hospitalet de Llobregat a veure dues comèdies: una de Plaute i una d’Aristòfanes. Aquest comentari el centraré més en la Lisístrata ja que és del que tracta aquest article.
Lisístrata, un personatge femení amb un caràcter fort i persuasiu, vol acabar amb la guerra contínua en la que es troben. Per aconseguir frenar la guerra proposa a les altres dones no mantenir relacions amb les seves parelles i tot i que al principi s’hi neguen al final acaben accedint a seguir el pla proposat per Lisístrata. La protagonista per assegurar-se de que no fallaran els fa fer un jurament, s’ha de dir que és més punyent la versió original tot i que s’entén més de la manera que ho van representar a la obra.
Aquest fragment forma part del proàgon i finalment les dones aconsegueixen mantenir el jurament i acabar amb la guerra.
Χαιρε!
Fa poc, vam anar al teatre a veure l’obra de “Lisístrata”, una obra còmica d’Aristòfanes, on les dones de la polis que apareixen, fan un jurament per poder seguir el pla de Lisístrata.
Aristòfanes és un representant de la comèdia grega qui volia que la gent prengués consciència sobre la hipocresia de la societat. Un clar exemple d’això és l’obra de “Lisístrata”, que tracta sobre Lisístrata, una dona grega que per posar fi a la guerra, va provocar una vaga de sexe juntament amb les altres dones de la polis.
Aquestes dones fan un jurament del qual vam veure dues versions diferents, la versió representada en el teatre i la versió d’Aristòfanes. De les dues versions, la més punyent que trobem és la d’Aristòfanes, però la versió que s’enten millor és la del teatre. Les dones, quan fan el jurament, al principi es mostren en contra d’aquest jurament però al final l’acaben aceptant. Durant el transcurs de l’obra, moltes de les dones intenten saltar-se el jurament, però Lisístrata les atura, i finalment totes les dones acaben mantenint el jurament fins el final de la vaga, que és quan els homes accepten fer la pau.
xaiρε!
Lisístrata va ser una obra de comèdia d’Aristòfanes, un gran representant de la comèdia grega, les seves obres còmiques tenen un caràcter irònic que desemboca en una crítica a la societat grega, el seu objectiu era deixar entreveure en els personatges la hipocresia de la societat. Aquesta obra es va dur a escena per primer cop el 441 aC a Atenes.
El personatge principal de l’obra és Lisístrata, una dona grega que decideix posar fi a la guerra del peloponnès a través d’una vaga de sexe, per a justificar-se utilitza l’argument de la mort dels marits en la guerra i la poca importància que té la opinió de la dona. El jurament de les dones gregues té lloc en el pàrode, durant l’entrada del cor elles juren no tornar a tenir sexe amb els seus marits fins que aquests firmin la pau. El tema principal de l’obra es concentra en l’abstinència sexual com a mètode per acabar amb la guerra.
Xaipete!
Aristòfanes va ser un còmic i dramaturg grec. Lisístrata (en grec àtic: Λυσιστράτη) és una comèdia escrita pel principal representant de la Comèdia Antiga, Aristòfanes. Va ser representada per primer cop a Atenes el 411 aC i tracta de l’extraordinària missió d’una dona per acabar la Guerra del Peloponnès. En aquest jurament la dona té molt protagonisme ja que d’una manera fàcil posa fi a la guerra. L’obra tracta de que les dones estan cansades de estar soles mentre els seus homes s’en van a la guerra i fa una crida a totes les dones de cada poble per fer un jurament. En aquesta escena Lísistrata proposa fer vaga de sexe per tal de que els seus homes es rendeixin i deixin de lluitar tornant així a casa. De les dues versions, la més punyent que trobem és la d’Aristòfanes, però la versió que s’enten millor és la del teatre. Les dones, quan fan el jurament, al principi es mostren en contra d’aquest jurament però al final l’acaben aceptant. Durant l’obra, moltes de les dones intenten saltar-se el jurament, però Lisístrata les atura, i finalment totes les dones acaben mantenint el jurament fins el final de la vaga i finalment acaben aconseguint el seu objectiu : la Pau.
Lisístrata, la protagonista de la comèdia d’Aristòfanes, moguda per un sentiment d’impotència envers els homes i desitjosa d’assolir la pau, i els alumnes de l’Albéniz van fer-ne una versió encara més punyent i trencadora, amb un llenguatge més proper a la nostra època (tenint en compte el salt de més de dos mil·lenis) , del qual no es salva el jurament. L’obra dels badalonins em va agradar més que la que es va fer fa uns anys al teatre Zorrilla, ja que tant les “orenetes” com els “pardals” tenen un llenguatge molt més proper i planer, a més d’una actitud molt realista i adaptada als nostres temps, tant pels gestos com pels moviments.
Pel que fa al fragment, aquest pertany al proàgon, la segona part, on es presenten els personatges, i, tot i que no ho sembla, totes les noies que fan el jurament l’acaben complint (amb molta força de voluntat).
Aquesta obra és una excepció en una societat on es predominava la bel·licositat i el patriarcat, de manera que aquest càntioc a la pau és coniderat una gran obra dins del context teatral grec.
Un apunt molt bo, els badalonis van fer una gran feina per interpretar un classci es varen servir d’un llenguatge mes actual per aproparse al public, Lisitrata la protagonista sent que les dones no tenen res a veure en politica i es senten infravalorades i lo pitjor es que veu que a les altres dones lis es igual.
El fragment es de la segona part on les dones fan el jurament que acaben cumplint i per la seva gran força de voluntat conseguixen el seu proposit.