En temps dels romans, les vores dels camins principals eren l’equivalent als nostres cementiris. Us convido a passejar virtualment per un dels camins d’accés a la ciutat de Bàrcino, entre els diferents sepulcres, coneguts com cupae, amb els seus epitafis adreçats als vianants que accedien a les ciutats per tal de perpetuar la memòria del difunt (poc es devien imaginar ells que fins i tot perduressin en la realitat virtual!).
Una vegada fet el passeig pel tram litoral de la Via Augusta que resseguia la via de la Porta Praetoria, hauríem de triar una inscripció sepulcral de Bàrcino, de Bètulo, d’Iluro, de Cabrera de Mar … i retre homenatge als nostres avantpassats romans, ja que ells amb aquests epitafis varen volen deixar constància del seu pas per aquest món, així com el seu paper social i la fidelitat amb els seus parents. D’aquesta manera, la seva dignitat i les seves virtuts quedaven públicament assegurades per sempre i nosaltres sabem encara de les seves vides gràcies a la perdurabilitat d’aquestes inscripcions.
A textos llatins per a Halloween, Fernando Lillo ens ofereix, a partir de la pàg. 4, unes normes molt bàsiques i alhora efectives per llegir aquestes inscripcions sepulcrals dedicades a persones difuntes, de les quals val a recordar hic et nunc les següents:
1) Una invocació als déus mans D(is) M(anibus) S(acrum) (consagrat als déus mans). 2) El nom del finat en nominatiu o en datiu 3) L’edat del decès indicada per AN(norum), també A, ANN i després el número. 4) La fórmula H(ic) S(itus/a) E(st) S(it) T(ibi) T(erra) L(evis) (Aquí està enterrat/da. Et sigui la terra lleu). 5) El nom de la persona o persones que paguen o manen fer la inscripció i sovint el parentiu amb el difunt. 6) Un verb indicant la col·locació o la realització de la inscripció: F(ecit/ecerunt) (va fer/ varen fer), F(aciendum) C(uravit/uraverunt) (va tenir curar de fer-la/varen tenir cura de fer-la), P(osuit/osuerunt) (la col·locà/la col·locaren).
Vid. Festes de difunts, festes d’alegria; el vídeo de l’exposició; Festa de difunts; El llatí i el lèxic de la mort; Els romans i les supersticions envers els morts; Referències clàssiques per Tots Sants…
De les nostres manualitats, quina simula la tomba cristiana?:
No us perdeu aquesta exposició de l’IES San Tomé de Freixeiro de Vigo.
Salve!!
M’ha sorprès d’aquet video, que avans Barcelona era una ciutat molt petita comparada de com es ara i crec que no m’agradaria anar caminant per un camí i que al costat tingui tot ple de tombes.
La tomba que representa la tomba cristiana és la segona tomba, que te els ocells com a decorat.
Salveeeeeeeee!
M’ha semblat molt interessant aquest vídeo ja que no sabia no sabia coses dels romans que ficaven els cementiris a l’entrada i sortida de les ciutats i dels pobles. Encara que no han canviat gaire de les tombes actuals!
Vale!
Salve Lida!
Realment, m’ha semblat un video molt interessant, ja que jo desconeixia informació sobre les tombes. Una de les coses que més m’ha impactat ha sigut veure que els romans posaven les tombes ( els cementiris millor dit) a les entrades i a les sortides dels pobles, realment m’ha inpactat!!
Les tombes a l’actualitat tampoc han fet un gran gran canvi, encara que algun si.
Encara recordo les decoracions que feia l’Anna, la professora de cicles de l’institut, eren realment molt bones, i les de les tombes van quedar molt bé, recordo que va ser per un halloween. Contestant a la pregunta realitzada sobre quina és la tomba cristiana, jo penso que si no m’equivoco és la de la dreta.
Això és tot! Un molt bon apunt!
Vale 😉
Salve!
Aquest any torno a comentar aquest article.
El video comença en la Plaça via de Madrid i tot seguit apareix un text:
Oh, caminant, que passes per aquest camí!
Assabenta’t de qui fou el jove les restes del qual descansen en aquesta tomba.
Apiada-te’n i ofexei-li la teva salutació.
Després ho traduieix en castellà i anglès. Seguidament, visualitza les tombes i apareixen els noms, és a dir, les persones difuntes, els morts com Fabia Tertulla. Els noms que apareixen són d’origen llatí.
A continuació, el video ens transmet unes vistes desde d’alt i podem observar un llarg camí de sepulcres, un camí allunyat de la ciutat enmurallada.
Finalment, podem observar com la petita ciutat que apareix al principi és converteix en un punt diminut de la macrociutat que és en l’actualitat.
Cada vegada som més i més, avancem en la medicina, tenim condicions de vida i laborals molt millors que la dels nostres avantpassats i som molt més resistens vitalment. Per tant, la petita ciutat que van construir els romans en el seu temps, persones que parlaven llatí, nosaltres em seguit el camí.
Nosaltres també serem enterrats o incinerats però per a les futures i llunyanes generacions també serem l’arrel de moltes coses.
Salve!!
Aquest apunt ja el vaig comentar l’any passat pero m’he tornat a mirar el video i opino el mateix, que és un video bastant interessant i molt gràfic. He estat mirant una pàgina sobre les incrpcions funerarias perque em sembla un tema interessant i m’agrada i he trobat coses com que en les inscripcions funeràries el dedicant va sempre en nominatiu, el dedicat pot anar nominatiu, genitiu o datiu o algunes de les expersions més comuns que es possaven a les tombes com: H.S.E.S.T.T.L.: H(ic) S(itus) E(st) S(it) T(ibi) T(erra) L(evis),que significava “Aquí jau, que la terra et sigui lleu”.
Si algù vol saber més coses sobre les inscripcions funerarias aquí li deixo la URL de la pàgina on he extret aquesta informació: http://extremaduraclasica.com/epigrafia/funerarias.html
Per altra banda aquí esta la meva inscricpció:
La foto és aquesta: http://1.bp.blogspot.com/_vroZwd3_2oQ/S93S446SDeI/AAAAAAAAAaY/8LlksM783Uc/s1600/M+fonteius.jpg
I el que posa és el seguent:
D · M /
M · FONT · AN/
TITHEVS · ET · AN/
TONIA · ONESI/
CRATIA · VIVEN/
TES· FECERUNT /
SIBI · ET · SVIS
La traducció seria:
“Als Déus Manes, Marc Fonteio Antiteo i Antonia Onesicracia, ho van fer en vida per a si i per als seus”.
Vale!!
Salve!!
M’he ovlidat d’una cosa: Aquesta inscripció es troba al museu Sant Pius V de València, és una inscripció romana del segle II d.C. La inscripció és de valència.
salvete!!!
M’ha semblat un video realment interessant i m’ha sorprés molt la quantitat de coses diferents que feien els romans respecte nosaltres. Són fets molt improtants per ell en canvi per nosaltres, en alguns, no gairé de fet molta gent incineran els morts.
VALETE
Nora, has de resoldre les preguntes plantejades en l’apunt!
Salve! sempre m’han fet por les làpides, i tot això dels morts. M’ha semblat molt interessant aquest video, podem veure que els romans tenien moltes semblances a nosaltres en tot això dels difunts i els sepulcres. Una inscripció que conec és R.I.P que vol dir Requiescat in pace (que reposi en pau). Aquí deixo unes inscripcions que he trobat:
http://www.google.es/imgres?q=inscripciones+romanas&um=1&hl=ca&client=firefox-a&hs=rQC&sa=N&tbo=d&rls=org.mozilla:ca:official&biw=1024&bih=636&tbm=isch&tbnid=LyMVR_fZBmbK2M:&imgrefurl=http://www.celtiberia.net/imagenes.asp%3Fid%3D39%26pagina%3D4&docid=guuboWX8UacsEM&imgurl=http://www.celtiberia.net/imagftp/U1416-Mougas-1.JPG.jpg&w=300&h=150&ei=gqS8UNvIOonYtAb30oCgAw&zoom=1&iact=hc&vpx=586&vpy=212&dur=2561&hovh=120&hovw=240&tx=158&ty=59&sig=114022236873303206937&page=2&tbnh=120&tbnw=240&start=19&ndsp=21&ved=1t:429,r:22,s:0,i:153
http://www.google.es/imgres?q=inscripciones+romanas&um=1&hl=ca&client=firefox-a&hs=rQC&sa=N&tbo=d&rls=org.mozilla:ca:official&biw=1024&bih=636&tbm=isch&tbnid=xS3f0qvpXKPstM:&imgrefurl=http://www.museoarqueologicocartagena.es/publicas/exposiciones/exposicion_permanente/_JA_k1PXdquDH91qLVPRVtKJ7zT1OTGNWPaSGjTMvnGk6arHJ4anQvg&docid=ooybs2p-EslAiM&imgurl=http://www.museoarqueologicocartagena.es/files/110-78-PIE_FOTO1/INSCRIPCI%2525C3%252593N%252520FUNERARIA%252520ATELLIA.jpg&w=1600&h=1200&ei=gqS8UNvIOonYtAb30oCgAw&zoom=1&iact=hc&vpx=636&vpy=147&dur=244&hovh=194&hovw=259&tx=181&ty=114&sig=114022236873303206937&page=2&tbnh=141&tbnw=208&start=19&ndsp=21&ved=1t:429,r:38,s:0,i:201
– ¿Cuál es el nombre de la difunta?
·El nom és Saturnina
– ¿A qué edad murió?
·36 anys.
-¿En qué caso está el nombre del difunto? ¿Y el de los dedicantes?
·Està en nominatiu.
– ¿Qué relación hay entre difunto y dedicantes?
·Familiar.
– ¿De donde procede Gayo Atio Atiano?
¿En qué caso está el nombre del difunto?
·Queiruga(Acoruña).Nominatiu singular.
– ¿En qué caso está el nombre de la dedicante?
· Està en nominatiu singular.
– ¿Quién dedica la inscripción? ¿A quién se la dedica? ¿Qué relación hay entre ellos?
·Los padres a el hijo Gayo. Son padres e hijo.
– ¿Qué adjetivo aplica Flacinia Severa a su marido?
¿Qué significan los símbolos que aparecen en la lápida?
·Molt carinyós.
– ¿Quién es el difunto? ¿Cuántos años tenía?
·És Agricio
– ¿Quiénes dedican la inscripción? ¿Qué relación tienen con el difunto?
·Su hermana.
– ¿Qué expresiones de origen cristiano aparecen en la inscripción?
·La creu, el gall.
Salve! Un epitafi del llatí epi, sobre, y taphos, tomba, són frases escrites sobre túmuls mausoleus o làpides de cementiri per homenatjar les persones que hi són sepultades. Els termes sta viator, atura’t viatger, abi viator, passatger allotja’t, etc. que es troben en un gran nombre d’Epitafis, fan al · lusió al costum que tenien els romans d’enterrar els morts al costat dels camins. Els romans posaven a la seva tomba les sigles STTL, «Sit tibi terra levis» que vol dir que la terra et sigui lleugera. Els cristians van substituir aquestes per les sigles RIP, Requiescat in pace que vol dir que descansi en pau. La tomba cristiana és la de la dreta ja que té els simbols àlfa i òmega que es refereix al principi i al fi.
Salve!
– ¿Cuál es el nombre de la difunta?
·Saturnina
– ¿A qué edad murió?
·36 anys.
-¿En qué caso está el nombre del difunto? ¿Y el de los dedicantes?
·Nominatiu.
– ¿Qué relación hay entre difunto y dedicantes?
·Familiar.
– ¿De donde procede Gayo Atio Atiano?
¿En qué caso está el nombre del difunto?
·Queiruga(Acoruña).Nominatiu singular.
– ¿En qué caso está el nombre de la dedicante?
·Numinatiu singular.
– ¿Quién dedica la inscripción? ¿A quién se la dedica? ¿Qué relación hay entre ellos?
·Los padres a el hijo Gayo. Son padres e hijo.
– ¿Qué adjetivo aplica Flacinia Severa a su marido?
¿Qué significan los símbolos que aparecen en la lápida?
·Molt carinyós.
– ¿Quién es el difunto? ¿Cuántos años tenía?
·És Agricio
– ¿Quiénes dedican la inscripción? ¿Qué relación tienen con el difunto?
·Su hermana.
– ¿Qué expresiones de origen cristiano aparecen en la inscripción?
·La creu, el gall.
Deixo aquí uns quants tipus de sepulcres romans
http://actualcurioso.blogspot.com/2009/11/el-culto-los-muertos-en-la-antigua-roma.html
http://toledoolvidado.blogspot.com.es/2008/11/el-convento-de-santo-domingo-el-real.html
http://traianeum.blogspot.com.es/
Vale!
Salve!!
Crec que és un video massa interessant, sempre s’àprenen coses noves, i la veritat que amb aquest video e vist com els romans tenien els seus cementiris i crec que les coses han canviat massa.
La tomba cristian és la de la dreta ja que hi ha una creu.
Vale!
Salve!!!
Realment m’ha semblat molt interessant, ja que no sabia molta cosa sobre les tombes. L’any passat la Lida va comentar alguna cosa a classe sobre les tombes romanes.
I crec que els romans tenien costums una mica especials…
Salve Lida!
La part que em faltava!
1- ¿Cuál es el nombre de la difunta?
·Saturnina
2- ¿A qué edad murió?
·36 anys.
3-¿En qué caso está el nombre del difunto? ¿Y el de los dedicantes?
·Nominatiu.
4- ¿Qué relación hay entre difunto y dedicantes?
·Familiar.
5- ¿De donde procede Gayo Atio Atiano?
¿En qué caso está el nombre del difunto?
·Queiruga(Acoruña).Nominatiu singular.
6- ¿En qué caso está el nombre de la dedicante?
·Numinatiu singular.
7- ¿Quién dedica la inscripción? ¿A quién se la dedica? ¿Qué relación hay entre ellos?
·Los padres a el hijo Gayo. Son padres e hijo.
8- ¿Qué adjetivo aplica Flacinia Severa a su marido?
¿Qué significan los símbolos que aparecen en la lápida?
·Molt carinyós.
9- ¿Quién es el difunto? ¿Cuántos años tenía?
·És Agricio
10- ¿Quiénes dedican la inscripción? ¿Qué relación tienen con el difunto?
·Su hermana.
11- ¿Qué expresiones de origen cristiano aparecen en la inscripción?
·La creu, el gall.
El sepulcres Romans:
http://www.regmurcia.com/servlet/integra.servlets.Imagenes?METHOD=VERIMAGEN_107379&nombre=heraclida_res_720.jpg
http://www.diputaciodetarragona.cat/marc/image/journal/article?img_id=3540056&t=1328268041302
Salve!!!!
Aquesta és l’inscripció que e triat:
http://blogs.ua.es/historiaantiguaalicante/files/2012/01/01-inscripcion1.png
1- ¿Cuál es el nombre de la difunta?
·Saturnina
2- ¿A qué edad murió?
·36 anys.
3-¿En qué caso está el nombre del difunto? ¿Y el de los dedicantes?
·Nominatiu.
4- ¿Qué relación hay entre difunto y dedicantes?
·Familiar.
5- ¿De donde procede Gayo Atio Atiano?
¿En qué caso está el nombre del difunto?
·Queiruga(Acoruña).Nominatiu singular.
6- ¿En qué caso está el nombre de la dedicante?
·Numinatiu singular.
7- ¿Quién dedica la inscripción? ¿A quién se la dedica? ¿Qué relación hay entre ellos?
·Los padres a el hijo Gayo. Son padres e hijo.
8- ¿Qué adjetivo aplica Flacinia Severa a su marido?
¿Qué significan los símbolos que aparecen en la lápida?
·Molt carinyós.
9- ¿Quién es el difunto? ¿Cuántos años tenía?
·És Agricio
10- ¿Quiénes dedican la inscripción? ¿Qué relación tienen con el difunto?
·Su hermana.
11- ¿Qué expresiones de origen cristiano aparecen en la inscripción?
·La creu, el gall.
Pingback: Les dones gregues i el culte als morts | El Fil de les Clàssiques
Salve!
Aquest article m’ha semblat molt interessant i la veritat que m’ha agradat molt veure el vídeo virtual de com eren les antigues tombes romanes encara que, fan una mica de por.
Des de el meu punt de vista ara ja se com eren les tombes romanes, ja que desconeixia com eren.
Per cert, la tomba romana es la de la dreta que te com una creu.
Ave!
Epitafis romans:
http://losfuegosdevesta.blogspot.com.es/2013/01/epitafios-romanos.html
http://losfuegosdevesta.blogspot.com.es/2013/01/epitafios-romanos-ii.html
http://losfuegosdevesta.blogspot.com.es/2013/09/epitafios-romanos-iii.html
Pingback: Celebritas uirorum ac mulierum… | El Fil de les Clàssiques
Salve!
El video és molt interessant i la manera que s’ha fet el video, ensenyant com eren les antigues tombes romanes, està molt bé.
Les tombes fan una mica de por, però és una cosa interessant per saber com eren les tombes en l’època dels romans.
Salve!
Aquest video no es molt agradable però si que és molt interessant. He descobert coses que no sabia i m’han semblat molt curioses. No tenia ni idea dels costums que tenien!!
A la imatge es veu clarament la tomba cristiana a la dreta, ja que porta una creu cristiana.
Vale!
Salve!
Trobo molt curiós això de que als voltants de les ciutats hi haguessin les tombes ja que, com hem comentat a classe, nosaltres no estem acostumats a tractar temes com el de la mort tant obertament, com ho feien els romans.
La tomba que apareix a la dreta és la cristiana i la podem identificar fácilment per la creu que té.
Vale!
Salve!
Després de veure el vídeo podem dir que els romans tenien la mort com un concepte una mica diferent als cristians. És estrany que els morts estiguessin enterrats a la entrada del poble, ja que nosaltres tenim els cementiris en llocs practicament a les afores del poble.
En la fotografia podem veure que la tomba de la dreta és la cristiana perquè té una creu.
Vale!
Bonum diem!
Un cop vist el vídeo, sabem que els romans tenien el concepte “mort” molt diferent al concepte que tenim nosaltres. Personalment, se’m fa estrany saber que els morts estiguessin enterrats just a l’entrada del poble romà, ja que els cristians acostumem a tenir els cementiris a les afores del poble, perque associem els morts a alguna cosa terrorífica i creiem que contra més allunyat estigui d’on acostumem a estar normalment, millor.
Salve!
La veritat es què em sorprèn molt això de què les tombes es trobessin a l’entrada del poble. Amb això, puc dir que els romans tenien una idea totalment diferent de la que tenim nosaltres respecte a la mort. Per nosaltres, els cristians, la mort es pot considerar un tema tabú.
La tomba cristiana és la de la dreta ja que es veu perfectament la creu que té.
Ave!
Salve!
Trobo molt curiós que abans tinguessin la mort com una cosa bona i que fèssin un ritual per la gent que es moria. Impacta saber això, ja que avui dia ja no es fan aquestes coses i trobem la mort com el final d’una vida.
Vale!
Salve!
Trobo molt interesant la filosofía de que algú no es mort fins que tothom l’oblida. També es molt curiós que la mort no fos un tema tabú per als romans i que els sepulcres están situats a l’entrada de les ciutats.
Vale!
Salve!
És curiós que els cementiris romans estiguessin a l’entrada del poble. També que parlesin de la mort tant obertament.
La tomba de la dreta és cristiana, ja que té una creu.
Salve,
És interessant que els romans posessin els cementiris a l’entrada dels pobles i que per a ells la mort no sigues cap tabú. La tomba cristiana es la de la dreta, ja que porta una creu.
Vale.
Salve!
Desprès de veure el video, he vist que els romans teníen molt d’apreci als morts, perque ve a les entrades i a les sortides de les ciutats hi habien les seves tombes. Els romans veien la mort mol diferent de la que la veiem nosaltres, celebraven las morts de les persones i nosaltres u veiem com el final d’una vida d’una persona. En la foto podem veure que la tomba cristiana és la de la dreta.
Salve!
Crec que ens han arribat tant epitafis romans perquè n’hi havien molts per recordar aquelles persones que estimaven .
Es interesant la manera que tenien de pensar. Que la mort fos una cosa bona es algo que no molta gent ara mateix pensa.
Salve!
M’ha semblat molt interessant descobrir que els romans tenien les tombes a la vora dels camins. Avui dia els cementiris no solen ser visitats, i molta gent no li agrada entrar-hi. Els romans tenien la mort molt més acceptada que nosaltres, com un procés més de la vida. Hauríem d’aprendre d’ells i no tenir la mort com un tema tabú!
Vale!
Salve!
És una mica extrany això de què les tombes es trobessin a l’entrada del poble. Però això significa que els romans tenien una idea totalment diferent de la que tenim nosaltres amb els morts.
També trobo curiós que abans tinguessin la mort com algo bo. Impacta saber-ho, ja que avui dia a la mort la considerem el final de la vida.
Salve!
Desprès d’haver vist el vídeo, em sembla molt sorprenent que als romans no els hi incomodés tenir tombes al voltant del poble. Actualment, seria molt estrany tenir a gent morta tant a prop teu. En aquest aspecte canvia molt la cosa però el que trobo igual és la idea que tenien de que algú no es mor fins que no es oblidat.
Vale!
Salve!!
Després d’haver llegit aquest fragment, sobre una de les moltes característiques de la vida dels romans en el passat, m’he quedat sorprés al veure, que als romans no els hi feia “cosa” està envoltats de morts pels carrers. Desde el meu punt de vista, això de posar les tombes al començament del poble em sembla una mica estrany, a més de desconcertant. És un curiositat que molta gent no sabria, i que es pararien a pensar una estona. A mi em dona una mica de por això de pensar que potser davant de la meva casa hi havien tombes, o llocs on paso habitualement estaba plens de morts. A més es veu clarament que els romans tenien pensaments davant la mort totalement diferents a nosaltres, que considerem la mort com una cosa que no ens agrda gens.
Salve!
Trobo molt curiós això de que les tumbes estiguesin a l’entrada de la ciutat. També trobo molt interesant això que diuen de que un no mor fins que tothom l’oblida, i trobo que tenen raó.
Salvete!
Em sembla força curiós que els romans deixessin els sepulcres a l’abast de tothom i que la mort no fos tan tabú com ho és per nosaltres. Tot i així, no em sembla pas malament, perquè la mort és el que ens espera a tots i cada un de nosaltres i no hi ha cap raó per témer-la o amagar-la. Per tant, el que feien els romans em sembla un homenatge molt bonic cap als difunts i una bona manera de recordar-los.
Valete!
Després d’haver vist el vídeo podem veure com els romans seguint els seus rituals veien la mort com una altra expressió de la vida. Seguien vivint a través de la seva “presència corporal” ja que els vius, vivien rodejats de tombes. En certa manera crec que hauríem d’aprendre d’ells i no tenir tanta por a la mort, però jo no m’imagino celebrant una festa per la mort de cap familiar, o veig com una falta de respecte cap al recent difunt i cap a mi mateixa.
Salve!
És molt curiós el fet que els sepulcres estiguin a l’entrada del poble, ja que en aquells temps es tenia la mort com una cosa normal i ara no, ara ho tenim com un tema tabú.
A mes, crec que en l’actualitat no és freqüent l’ús d’epitafis, però pel que he vist, en l’Antiga Roma era essencial.
El que hem heretat és el fet de posar el nom i cognoms i la data de naixement i de defunció del difunt.
Per últim, crec que la segona tomba simula la tomba cristiana, ja que es pot presenciar el símbol d’una creu.
Valete 🙂
Salve!
Jo crec que els romans tenien un concepte de mort aliè al que tenim nosaltres, ja que la tenen com una cosa bona i feien un ritual… molt diferent al nostre concepte de “mort”, que es una cosa trista i dolenta.
Salve!
Em sembla molt curiós això de que els romans tinguesin les tombes a l’entrada de la ciutat i que fesin rituals a les persones mortes això vol dir que ells no veien la mort com algú dolent sinó com algu bó, com una etapa més de la seva vida, en canvi nosaltres ho veiem com algú dolent, per nosaltres és el final de la vida.
Valete!